Denuncien que el Centre d’Esports Sabadell ja no utilitza el català a Twitter

Després de copsar els comentaris de socis i aficionats volem sumar-nos com entitat a les denúncies que s’han fet en relació a l’actitud del Centre d’Esports Sabadell, que en el seu compte oficial de twitter ha deixat pràcticament de banda la llengua catalana i ha passat a utilitzar l’espanyol en els seus comunicats.

Fins el 2016 les comunicacions del Centre d’Esports es feien de forma preferent en català, de fet si repassem els darrers tres mesos podem observar que el club vallesà utilitzava gairebé sempre el català, i que aquest era l’idioma en que es feia el seguiment dels partits del club sabadellenc, però des que s’ha iniciat el 2017 les piulades del compte dels arlequinats es fan només en espanyol. Això ha provocat la sorpresa i el rebuig de molts dels seus seguidors que s’han queixat a l’entitat, amb tuïts com aquests:

L’actitud del compte oficial del club ha estat ignorar de moment aquestes preguntes i no respondre, mentre ha seguit piulant en espanyol, i ha introduït alguna petita piulada en català immediatament traduïda a l’espanyol.

Que està passant a l’històric club de Sabadell, el tercer club català per palmarès, perquè actuï d’aquesta forma?. Cal recordar que el club arlequinat va ser un dels clubs que va patir les represàlies del franquisme. El club va ser obligat a castellanitzar el seu nom a Centro de Deportes Sabadell C.F., a canviar la ceba que lluïa al seu escut per una pilota i la senyera va haver de ser substituïda per una bandera espanyola.

Si les persones que integren la actual directiva actual no tenen la capacitat de recordar i respectar la història del club que representen potser no es mereixen ser els representants de l’històric Centre d’Esports.

Hem volgut recollir aquestes denúncies per aconseguir que el Centre d’Espòrts Sabadell doni resposta a les persones que li demanen que torni a utilitzar el català i canviï la seva actitud. Animem a tothom a dirigir-se al compte oficial del club @CESabadell i a utilitzar els hashtags #CESabadellencatalà #respecte.

Esperem que la pressió dels socis i aficionats faci que el club sabadellenc torni a utilitzar la llengua que li és pròpia.

La CUP de Torredembarra demana a l’alcalde que plegui per haver hissat la bandera espanyola a l’Ajuntament

(ACN) El grup municipal de la CUP de Torredembarra (Tarragonès) ha carregat aquest divendres contra la decisió “unilateral” de l’alcalde, Eduard Rovira (ERC), d’acatar la sentència d’un jutjat contenciós que l’obligava a retirar l’estelada i a hissar la bandera espanyola a l’Ajuntament. En un comunicat, els cupaires han manifestat que “si l’alcalde no està disposat a assumir les conseqüències legals que impliquen defensar els postulats pels quals ha estat escollit, el que ha de fer és un acte d’honestedat, plegar i deixar pas a una altra persona capaç de defensar les idees i els principis de la seva formació”. Davant dels fets de dimecres, la CUP ha demanat a la Secció Local d’ERC que es posicioni i que, si tampoc no comparteix la decisió de l’alcalde, “se’n desentengui, retiri la bandera espanyola i torni a penjar l’estelada”.

A més, els cupaires han lamentat que Rovira hagi actuat “unilateralment” i sense debatre amb la resta de formacions i entitats sobiranistes. De fet, la CUP ha titllat de “greu” la decisió del batlle i d“insuficient” l’argumentació que va donar, atès que, segons la formació anticapitalista, “l’únic que va transmetre és la seva por a obeir als postulats independentistes del seu partit, i la seva submissió a l’ordenament jurídic espanyol”. La CUP també ha criticat que l’alcalde convoqués “a tots els mitjans del país”, demostrant que “a Torredembarra l’alcalde està disposat a perpetuar l’opressió contra el poble català”, i que ho fes “en el marc d’un procés independentista, a menys de 7 mesos del referèndum i en un moment on diferents càrrecs electes de la CUP i d’altres formacions estan sent represaliats per complir inequívocament els principis pels quals van ser escollits i escollides”. D’altra banda, la CUP ha cridat a acabar amb les declaracions d’intencions i la retòrica, i ha carregat contra aquells que “pretenen representar l’independentisme a les institucions i es baixen els pantalons a la primera de canvi i obeeixen a uns tribunals que pretenen apuntalar i legitimar el projecte polític espanyol i condemnar a tot un poble que vol ser lliure”.

Ràpida resposta popular contra la detenció de Joan Coma. Concentracions arreu de Catalunya

Aquesta nit, a les vuit, i malgrat la rapidesa de la convocatòria, milers de persones s’han concentrat davant els ajuntaments de Catalunya per donar suport al regidor de Vic, Joan Coma, detingut aquest matí per no haver anat a declarar a l’Audiència Nacional per unes declaracions al ple de Vic, en les que va dir que “per fer una truita primer s’han de trencar els ous”, el que ha provocat la investigació de l’Audiència Nacional per un suposat delicte de sedició

A la capital d’Osona, s’ha fet una de les concentracions més majoritàries amb la presència de càrrecs polítics com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i diputats de JxSí com Jordi Turull i Marta Rovira, Anna Gabriel o Gabriela Serra de la CUP i també representants d’En Comú Podem o el portaveu del PDeCat al Congrés, Francesc Homs, així com representants de les entitats socials independentistes.

A la plaça Sant Jaume de Barcelona també s’han concentrat uns centenars de persones, entre els que s’hi trobaven ells el portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, el senador d’ERC al Senat, Santi Vidal, el portaveu d’ERC a l’ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch.

Però no només a les grans capitals, sinó que a molts petits pobles s’han repetit les concentracions per donar suport al regidor osonenc.

A les 8 del vespre en els diferents ajuntament s’han llegit un manifest, que entre d’altres deia que “el futur de Catalunya no el decidirà cap tribunal”, i en alguns d’ells s’han pogut escoltar les paraules que ha gravat el regidor de la CUP després de se detingut en que demanava tranquil·litat i anar tots junts.

Un vídeo des Castellers de Vilafranca i l’estelada a la portada del New York Times

Els Castellers de Vilafranca són els protagonistes d’un dels vídeos en 360 graus que ha publicat The New York Times a la seva secció The Daily Videos, amb el títol de: “Com construir una torre humana”, i que trobem a la portada del conegut diari novaiorquès

Es pot veure a la colla de la capital de l’Alt Penedès carregant un espectacular quatre de deu a la plaça de la vila. Es pot llegir en el text que acompanya el vídeo que aquesta és una és una pràctica única de la cultura de Catalunya, que els castells poden arribar als deu pisos i que requereixen de 800 a 1.000 persones.

De fons es veu una enorme estelada i si anem voltejant el vídeo podem veure que al balco del consistori hi ha també penjada una altra estelada.

Una vegada més la cultura catalana i l’independentisme protagonistes a la premsa nord-americana.

La crueltat del bisbe Irurita en la mort de Francesc Macià

El que era bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià el 25 de desembre de 1933, va negar-se a enviar capellans per a la vetlla del president. Només la intervenció del que llavors era arquebisbe de la Tarraconense, Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que ho fes, el va obligar a canviar d’actitud.

Una carta escrita l’any 1970 per Jaume Creus, amic íntim de Macià, coneixedor del que va succeir i que va dirigir a Ramon Muntanyola, biògraf del cardenal, per explicar detalls de la mort, el funeral i l’embalsamament del cadàver del president, revela aquests fets, que l’any 2011 va fer públics l’Associació Memòria i Història de Manresa (Bages).

En la seva carta explica com el cardenal Vidal i Barraquer va obligar el bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià d’enviar capellans a la vetlla del president de la Generalitat, ja que aquest era creient.

En el document Creus crítica amb duresa el bisbe a qui defineix com “un gran enemic de Catalunya. Estalviem la paraula senyor perquè no ho era, escriu Creus. Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.

El bisbe pressionava a la família de Macià posant com a condició per enviar capellans que també havien de ser presents a l’enterrament, i que sinó “no hi havia capellans”. Però la família li contestava que l’enterrament l’organitzava el govern de Catalunya, segons les lleis establertes.

Creus relata com el “boníssim mossèn Berenguer, el capellà de la Capella de Sant Jordi, oferia els consols a la família”, i que aquest veient la tossuderia del bisbe “enemic dels catalans, com tants altres tenim”, va dir: “Això qui ho pot resoldre és el senyo arquebisbe de Tarragona, , Francesc Vidal i Barraquer, que és el seu superior, i va redactar una carta que li fou enviada a Tarragona per automòbil explicant la situació.

Quan Vidal i Barraquer va tenir coneixement dels fets va telefonar immediatament al bisbat de Barcelona, va fer aixecar el bisbe del llit i el va comminar de forma enèrgica, segons explica la carta de Creus, a que atengués els desitjos de la família del president. Irurita va cedir i va enviar els capellans.

Finalment cap a mitjanit una vintena de capellans de la parròquia de Sant Just van arribar a la casa del president, a la porta els esperava el cap dels Mossos, Pérez Farras. Una vegada van acabar de cantar les absoltes van retornar a la parròquia. En tot el trajecte hi havia parelles de mossos d’esquadra, dissimulades pel camí, a fi de protegir, si calia els capellans, cosa que no va ser necessària. Quan la cerimònia va acabar, la família va lliurar el cos del president al govern de Catalunya

En un altra part del text, Jaume Creus esmena a mossèn Ramon Muntanyola en relació a que Manuel Carrasco i Formiguera s’havia “evadit” de Catalunya. Creus explica que Carrasco i Formiguera havia estat nomenat delegat o representant del govern català a Euskadi,i que el vaporet en que viatjava amb la seva familia va ser capturat pels feixistes. Explica la crueltat dels feixistes amb la seva dona i filla de pocs mesos, que van enviar a una presó on no hi havia ni matalassos, i el valor personal de Carrasco i Formiguera, quan es va negar a fugir del presidi on estava detingut, com li facilitaven el guàrdies, que segons explica Creus, eren tots catalans, per no perjudicar-los.

Dos terços dels catalans participarien en un RUI i el Sí guanyaria àmpliament

Un sondeig que ha publicat aquest dissabte al vespre “El Periódico” conclou que un 49,6% dels catalans estan a favor que se celebri un referèndum unilateral d’independència (RUI) fins i tot si es fa sense permís de l’Estat. Amb tot, el 48,8% rebutja aquest escenari, un percentatge en què conviuen tant els que desitgen que es posin les urnes però només si el govern espanyol està d’acord com els que s’oposen que pugui votar-se la independència de Catalunya. El 35% dels sondejats defensen el dret a decidir, però el supediten a un pacte amb l’executiu de Mariano Rajoy. En canvi, el 13,8% s’hi oposen de totes totes. Com era previsible, la unilateralitat atrau els votants de la CUP (92,6), ERC (92,2%) i el PDECat (75,4%). Però dos de cada deu afins al Partit Demòcrata Europeu Català només donaria suport a la consulta si l’Estat l’autoritza.

L’electorat d’En Comú Podem també simpatitza força amb el RUI: un 60% dels seus voltants l’avalen, tot i que un terç el condiciona al vistiplau estatal. En canvi, el 41,7% d’electors del PP desobeirien el seu partit i recolzarien que Catalunya votés sobre la independència en una consulta pactada i el 52% dels votants de Ciutadans tampoc farien cas de les consignes de la seva formació. Per la seva banda, els simpatitzants del PSC aposten en un 72% pel dret a decidir dins de la llei.

Si finalment es convoqués un RUI, dos terços de la ciutadania asseguren que estarien disposats a participar-hi. El 52,8% ho assegura i un 11,5% ho veu probable. En canvi, el 26,4% asseguren que no anirien a votar i un 6,3% diuen que probablement tampoc ho farien.

Crida l’atenció que el 17% dels entrevistats que es declaren no independentistes estiguin a favor que el Govern convoqui el referèndum sense permís de l’Estat, i que el 22% manifestin la seva voluntat d’acudir a les urnes en aquest cas.

Pel que fa al resultat de l’eventual votació, el ‘sí’ a la secessió compta amb un coixí de 8,6 punts sobre el ‘no’, però segueix sense arribar al 50% dels vots. La independència s’imposaria amb el 48,9%, mentre que els detractors es quedarien en el 40,3%. Entre els que asseguren que anirien a votar en el referèndum, el suport a l’Estat català supera el 80%, mentre que els partidaris del no són majoria entre els que no estan segurs de participar-hi o se situen en aquests moments en l’abstenció.

Espanya comença a sentir la pressió europea pels atacs al procés català

Per primera vegada des de diferents països europeus al mateix temps s’ha expressat la preocupació per la manca de democràcia que suposa la imputació de Forcadell i altres càrrecs electes catalans.

Un grup de quinze diputats suïssos han demanat aquest divendres al govern federal que expressi la seva “preocupació” a Espanya pel procés judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons els diputats, dels sis partits federals suïssos, la persecució judicial “interpel·la un país com Suïssa, habituat a l’ús de la democràcia directa”. La causa contra Forcadell també ha aixecat les crítiques de l’exministre d’Exteriors i eurodiputat liberal eslovè Ivo Vajgl, que ha advertit en un escrit a Facebook que és “preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola”. Un altre eurodiputat eslovè, el verd Igor Soltes, ha piulat que el procés és “escandalós”.

En una pregunta parlamentària, els diputats suïssos demanen al consell federal si “està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés democràtic i pacífic”. La interpel·lació està signada per tres diputats del Partit Socialista Suís, un del Partit dels Verds, un del Partit dels Verds Liberals, dos del Partit Liberal Radical, tres del Partit Democratacristià i cinc de la Unió Democràtica de Centre.

“És preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola que la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Carme Forcadell, sigui portada als tribunals per utilitzar la seva autoritat i permetre un debat democràtic al parlament escollit pel poble de Catalunya”, ha assegurat, per la seva banda, l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors del govern d’Anton Rop el 2014. “Tota Espanya i Catalunya estan en un debat molt seriós sobre el seu futur que s’hauria de fer utilitzant les normes universals i la llengua de la democràcia”, ha remarcat.

El suport per Forcadell també ha arribat de la mà de l’eurodiputat conservador britànic Ian Duncan, que ha assegurat a Twitter que el procés judicial és “un desenvolupament problemàtic”. “Sigui quina sigui la teva opinió sobre el tema, organitzar un debat al parlament mai pot ser un crim”, ha dit Duncan, que va votar ‘no’ al referèndum escocès d’independència i ha utilitzat el hastag #Time2Talk, que es tradueix en català com “És l’hora de parlar”.(ACN)

EL TC amenaça Puigdemont i la cimera del 23-D.

La CUP demana garanties al govern que els Mossos no impediran el referèndum.

El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès cautelarment la resolució de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP al debat de política general per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ara el TC torna a donar un termini de 20 dies tant a Forcadell com a la resta de membres de la mesa perquè presentin un informe explicant les actuacions parlamentàries que van dur a terme per a l’aprovació de la resolució.

El TC també ha acordat també, tal com havia demanat l’advocat de l’estat, notificar personalment la resolució a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, a la resta de membres de la Mesa, al secretari general del Parlament i al president i membres del govern de la Generalitat, i els amenaça amb eventuals responsabilitats, inclosa la penal, si no compleixen “el seu deure d’impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”. Ara el TC ja pot fer ús de les noves atribucions que li permet la reforma de la Llei del propi TC per inhabilitar càrrecs que incompleixin les seves sentències.

La resolució de CSQP

De fet el govern espanyol només va demanar d’anul•lar de la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP, però no la de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) que no tenia data. Ara el govern sembla que té intenció d’aferrar-se a aquesta resolució si la Moncloa demana també la impugnació de la partida de 5.8 milions dels pressupostos pel referèndum. De moment ja ha anunciat que participarà a la cimera pel referèndum prevista pel 23 de desembre malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) de la resolució de JxSí i la CUP aprovada al Debat de Política General.

La CUP demana garanties al govern

Per altra part la portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, ha demanat al Govern que tingui un “compromís explícit” per a la celebració del referèndum i que aclareixi si els Mossos també actuaran d’ofici demanant que es compleixin les decisions del Tribunal Constitucional (TC) o garantirà que es pugui celebrar. “Necessitem que els Mossos puguin garantir aquest referèndum i que no es posin de la mà del codi penal, del TC, de l’estat espanyol i de la no democràcia”, ha manifestat en declaracions als al Parlament després de que s’hagi conegut la resolució del TC.

Cimera pel referèndum el 23-D

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, està convocant els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir el 23 de desembre per teixir un consens polític i social al voltant del’organització del referèndum. Segons han explicat fonts de la Presidència a l’ACN, la cimera es farà al Parlament just després que els pressupostos superin el debat a la totalitat. El president posa data a la trobada després de constatar que les insistents crides al diàleg del govern espanyol no s’han materialitzat.

Aquestes mateixes fonts insisteixen que es manté la voluntat de pactar un referèndum però que, alhora, comencen els preparatius per poder-lo celebrar encara que no s’acordi amb l’Estat. La cimera del referèndum és un compromís aprovat amb la CUP en el debat de política general del Parlament. La cambra catalana també va aprovar una altra resolució, amb els vots a favor de CSQP, que aposta per intentar un referèndum pactat amb l’Estat

Puigdemont convoca partits, entitats i organitzacions socioeconòmiques integrants al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per abordar la preparació del referèndum previst per la tardor de l’any que ve. El president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presidiran la trobada que es farà al Parlament just després que el Parlament doni llum verda a la tramitació dels comptes en el ple que comença el 21 de desembre.

La convocatòria de la cimera s’emmarca en el full de ruta de “referèndum o referèndum” marcat pel president de la Generalitat i en compliment de les resolucions aprovades al debat de política general de l’octubre. El Parlament va aprovar aleshores dues resolucions sobre el referèndum: JxSí i CSQP van acordar una resolució que aposta per un referèndum pactat i JxSí i la CUP en van aprovar una altra que estableix fer el referèndum encara que no hi hagi acord amb l’Estat i preveu, entre d’altres, celebrar una cimera per preparar-lo.

L’última reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir es va celebrar el 7 de novembre del 2014, a les portes de la consulta del 9-N, per abordar com es tirava endavant després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués la consulta. En aquesta reunió hi van assistir representants de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, així com entitats nascudes al voltant del socialisme.

La prestigiosa revista Nature lloa la ciència marca Catalunya. Un reconeixement que marca Espanya no pot aconseguir.

Amb el títol “Mantenir-se ferm en la tempesta“, la prestigiosa revista científica, Nature, publica un article signat per Anna Petherick, on explica com la ciència catalana ha crescut exponencialment amb investigadors d’elit de arreu del món, i bastint estructures d’alt nivell tecnològic. Des de l’any 2000 al 2008, afirma Nature, hi va haver augments sorprenents en el finançament públic de la investigació a Catalunya, al voltant del 10%, i es pregunta com malgrat la crisi ha pogut mantenir les seves línies d’investigació en bona forma, mentre l’estat espanyol aplicava dràstiques retallades, entre elles, un 39% al pressupost en recerca en només cinc anys.

Tot això, assegura l’article, ha portat Catalunya al capdavant de les principals classificacions internacionals de recerca, així com també un augment del rànquing d’universitats i instituts d’investigació, i exposa, mitjançant gràfics com Catalunya se situa en la quarta posició europea per nombre d’habitants i finançament rebut, per davant d’Israel, Suïssa per exemple.

Com a mostra es recorda que entre el 2007 i el 2015, Catalunya ha obtingut més de 180 beques de finançament per a recerca dels fons Europeus, molt més que les altres 16 comunitats autònomes juntes de l’estat espanyol, tot un èxit si es compara amb la mida de la seva població.

Unes 734 empreses i 89 organitzacions de recerca catalanes estan treballant en recerca a nivell internacional i, el 7% del PIB català prové de les seves empreses científiques, sobretot de les de biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia mèdica.

La revista també lloa com, en adonar-se Catalunya de les retallades en el pressupost d’investigació que anava a fer el govern espanyol, els 250 professors d’elit de Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), van iniciar estratègies per dirigir els seus esforços per aconseguir els seus fons de finançament de la Comissió Europea i dels Estats Units.

Tot això, explica Nature, no només va evitar que la investigació catalana, s’estanqués, sinó que la va fer va créixer malgrat la crisi, alhora que augmentava el prestigi internacional d’ICREA, amb molts investigadors d’arreu del món pugnant per venir a treballar a la institució catalana.

La següent etapa de la recerca a Catalunya seria el desenvolupament per part del govern de polítiques per fomentar encara més associacions públic-privades per a la investigació, però ara que els problemes econòmics de e la crisi financera estan minvant a un extrem, l’estat espanyol es troba en una situació d’inestabilitat política, el que fa difícil als investigadors per planificar projectes amb antelació

L’article recull les paraules de Josep Maria Martorell, Director General de Recerca de la Generalitat, que afirma encara que el que passa en termes polítics és important, el més important és que tenim un estat que es sensible a la investigació “i això pot ocórrer dins o fora d’Espanya “.

Per finalitzar l’article recull com Arcadi Navarro, secretari per a les universitats i la investigació en el govern català, explica que acaba d’arribar una delegació de Polònia: “Ens demanen quin és el nostre secret”.