El Els ajuntaments governats per la CUP obriran el dia 6 de desembre i els càrrecs electes del partit treballaran. Així s’ha acordat durant la cinquena Assemblea de càrrecs electes de la CUP celebrada aquest dissabte a Sant Celoni (Vallès Oriental).
“Els ajuntaments de la CUP obriran el 6 de desembre i els nostres regidors treballaran tots el 6 de desembre perquè la Constitució espanyola que se celebra el 6 de desembre és una presó de pobles i és un mur pels drets socials de la gent del nostre país”,ha dit la regidora de la CUP a Sant Cugat del Vallès, Núria Gispert.
La CUP té 20 alcaldes i forma part del govern dúns altres deu municipis, amb un total de 365 regidors arreu de Catalunya. La CUP considera que Enric Millo no hi té res a dir i dóna per fet que els ajuntaments d’ERC i del PDECat també se sumaran a la crida de l’AMI i obriran les portes.
“Is Catalonia the mirror image of Brexit Britain”? Aquest és el títol de l’article que es va publicar el dia 18 de novembre a The New European, un diari setmanal pro-europeu britànic que va començar a publicar-se el juliol de 2016.
L’article recorda que l’europeisme sempre ha estat una característica clau del moviment independentista català, que Barcelona és un dels centres més frescos de la cultura europea. I que Catalunya vol ser europea – però no espanyola.
Però que això no vol dir que no hi hagi similituds entre Brexit i el moviment separatista català: els sentiments d’identitat, sobirania, o que un govern burocràtic allunyat estigui gastant imprudentment els seus diners són característiques comunes als dos moviments.
L’article diu que Catalunya està sent tractat com el típic nen pertorbador que hi ha al fons de l’aula, i que el tracte que rep s’assembla ja molt a la intimidació (bullyng).
Posa com exemple que presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ja està sent investigada per la supervisió de l’aprovació del procés d’independència. Regularment els jutges i tribunals, incitats per Madrid actuen contra Catalunya i les polítiques catalanes, i això només estan servint per alimentar el problema.
Tim Parfitt, l’autor de l’article, afirma que a Espanya en aquest moment hi ha una mena de paràlisi política, en part gràcies a la “politització de la justícia“. En poques paraules, es diu, la política però ha desaparegut de la política espanyola. Els tribunals han estat anul·lant resolucions en matèria d’igualtat de gènere en el lloc de treball català, o fent complir el tancament de les instal·lacions catalanes durant el dia nacional d’Espanya, o declarant inconstitucional la prohibició de la tauromàquia, que molts catalans perceben com una tradició imposada, i com una imatge d’Espanya i el nacionalisme espanyol
Els 7,5 milions de catalans formen una sisena part de la població espanyola i són responsables d’una cinquena part de la producció econòmica d’Espanya, però no estan rebent l’atenció o respecte que es mereixen. No estan sent escoltats, i ara només poden recórrer a la comunitat internacional i a la UE.
Serà difícil per a una Europa democràtica, evitar que els catalans votin sobre la independència simplement en el nom de les fronteres creades pel matrimoni dels reis catòlics o la victòria en la guerra de successió espanyola o en el nom d’una constitució.
La mateixa UE que havia estat ‘lligant els nusos’ per mantenir a Gran Bretanya, de moment s’està mantenint al marge de la disputa, però podrà i voldrà expulsar una economia dinàmica que representa el 2% del PIB europeu, una regió econòmicament poderosa en el cor de la cultura d’Europa, tradicions, i la llar de l’ important centre comercial de Barcelona?. Segurament Brussel·les estarà desesperada per aferrar-se a tot això? Jo crec que sí conclou l’article.
Les paraules de Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, abans de començar la manifestació que va tenir lloc aquest dissabte a Barcelona per demanar uns pressupostos més socials, mostren que la seva formació és el darrer reducte de l’unionisme a Catalunya.
Rabell va voler deslligar la lluita pels drets socials, de la lluita per l’independència quan va dir: “Difícilment es poden fer passos per l’autodeterminació de Catalunya quan milers de famílies són expulsades de la vida democràtica per fer front a les necessitats de la vida quotidiana”.
Però el que no va dir Rabell és que això succeeix en l’estat espanyol, i que és el govern espanyol el que pren totes les grans decisions que afecten els ciutadans d’aquest estat, i per tant és el responsable final de les situacions que ell denuncia.
Sorprenentment en aquesta manifestació contra el govern català, també s’hi va afegir el PSC, soci del PSOE, que va donar suport a que el PP segueixi al front del govern espanyol amb les seves polítiques de retalls socials i d’espoli continuat del ciutadans de Catalunya, així com els sindicats espanyols, UGT i CCOO, que han abonat amb la seva passivitat les polítiques socials del govern de Rajoy.
I mentre a la resta de l’estat es preparen mobilitzacions contra les companyies elèctriques o de de gas, aquí l’esquerra espanyolista carrega contra el dret d’autodeterminació del poble català, perquè aquest sembla ser el seu veritable objectiu.
L’ajuntament de Badalona (foto) i una quarentena més de municipis ja van obrir el passat 12 d’octubre.
La proposta per obrir els ajuntaments catalans el 6 de desembre, Dia de la Constitució, que ja va es va considerar en una reunió de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), està ara en fase de converses entre els partits independentistes, que volen portar el pes de l’acció.
Així, PDECat, ERC i CUP ja haurien arribat a un principi d’acord per tirar endavant la proposta des dels ajuntaments en què són majoria, cosa que garantiria que la immensa majoria de consistoris obrissin el dia de la Constitució. Per no comprometre els funcionaris i estan estudiant la manera legal de fer-ho.
Ara s’està parlant amb les diferents confluències dels “comuns” que hi ha als ajuntaments per a que també se sumin a la convocatòria, i molt en concret de si Barcelona en Comú s’afegeix a l’acció, pel ressò que tindria. De moment Xavier Domènech, cap de llista i portaveu de En Comú Podem al Congrés ja ha dit que no ho veuen malament.
Per la seva part a la CUP també són partidaris que el 6 de desembre el Parlament obri les portes.
La recent victòria de Donald Trump ha donat ales als partidaris de la secessió de California dels EUA, el Calexit, un moviment de moment força menor.
Però a “Opinio Juris”, un fòrum de discussió sobre el dret i les relacions internacionals, han publicat un article signat per Chris Borgen, professor de dret a la “St. John’s University”, en el que analitza el fenomen independentista californià des del punt de vista jurídic, i es pregunta: Si la majoria dels californians diuen “sí a Califòrnia,” tenen dret a convertir-se en el seu propi país segons el dret intern o el dret internacional?.
La millor analogia, que troba per comparar és Catalunya. Un país que qualifica de relativament ric, amb una gran economia d’exportació, i l’eix de les indústries creatives de l’estat espanyol, i és diu que Catalunya, fins i tot es veu com determinades zones de Califòrnia (o viceversa), i que una queixa comuna d’ambdues comunitats és que la riquesa generada es redistribueix a regions que són econòmicament més febles.
Seguint amb la comparació amb Catalunya afirma que mentre que els catalans tenen un argument creïble en el fet que són un poble diferent amb el seu propi idioma i cultura i un patrimoni com a nació important en la història europea, aquest no és el cas dels Calexiters, que estan sobretot molestos per la recent elecció del nou president i els agradaria disposar de més ingressos fiscals.
Tot això sona bastant exòtic pels calexiters, diu l’articulista que torna a referir-se a Catalunya. Parleu amb els catalans sobre això, diu, han reunit centenars de milers de persones als carrers en protestes diaris durant anys i anys, però, tot i així el Tribunal Constitucional d’Espanya es nega a autoritzar un referèndum.
Per Borgen la secessió pot no ser un dret però tampoc ha de ser necessariament il·legal, segons el dret internacional. Els actes secessionistes solen ser il·legal sota les lleis nacionals existents, però en conjunt, sigui o no una secessió, es comença com una lluita política interna, emmarcada pel sistema legal del país preexistent i, de vegades implicant el dret internacional a causa de la intervenció d’altres països.
En qualsevol cas, afirma Borgen, des del naixement de les Nacions Unides, diplomàtics i juristes han posat èmfasi que el dret a la lliure determinació no proporciona un remei de la secessió fora del context de la descolonització.
Fora del context de la descolonització, el dret d’autodeterminació de les comunitats que es troben dins dels estats ja existents s’entén com un dret a la lliure determinació “interna”, l’exercici de la política, cultural, lingüística, i altres drets en l’estat existent. No obstant això, afirma que la separació no és en si mateixa il·legal segons el dret.
Després de múltiple intervencions per part dels diputats del PSOE, ahir la presidenta del Congrés, la popular Ana Pastor, no va deixar acabar el discurs del diputat d’ERC, Gabriel Rufián. Pastor li va tancar el micròfon i li va impedir llegir les darreres frases del seu discurs, que ara reproduÏm aquí.
Y acabo dirigiéndome una vez más a los compañeros Iglesias y Domènech. Compañeros, teníais razón, el bipartidismo ha muerto. Ahora es un solo partido. PPSOE y el Frente Nacional Naranja. Más fuerte. Más reaccionario. Más hegemónico. Cuánto más necesitáis? Os ayudaremos siempre. Pero nosotros sí que podemos. Si queréis ganar a un partido, no nos escuchéis. Si queréis ganar un país, ayudadnos.
Viva Galiza Ceibe, Viva Andalucía libre, Viva Castilla libre, Gora Euskalerria Askatuta, Visca Catalunya lliure, Visca els Països Catalans. Vivan todas las naciones sin estado.
Muchas gracias y buenas tardes.
Presidenta. Señorías.
Sr. candidato Rajoy. Maese Cuñado Rivera. Sra. Susana Díaz Richelieu. Sr.Felipe GonzaleX. Un saludo allá donde estén. Srs. del PSOE Iscariote.
Ustedes llevan 40 años dando una de cal y otra de arena, pero lo de hoy ya es demasiado. Demasiado para socialistas de corazón. Socialistas de corazón a los que hoy queremos dar voz. Como Rubén que les dice: Los fundadores del PSOE se revuelven en sus tumbas. Nunca más vuelvan a decirse socialistas. Nunca más vuelvan a decirse obreros. Traidores es el único nombre que merecen.
O como José Antonio: Quiero que sepan que mi madre tiene 51 años, trabaja fregando suelos por menos de 4€ la hora y llora cada vez que los ve en la tele traicionándola. O como Laura: Mi abuelo murió con el carnet en la mano y el socialismo en el corazón. Si hoy les viera haciendo lo que hacen, mi asco y mi rabia se quedarían muy cortas.
O como Antonio: ¿Y ahora cómo le explico esto a mis hijos?
O como Armando: Cobro 884€ por 168 horas al mes. Vivan con esto una temporada y se les pasarán las ganas de apretar ese botón. Esta es su gente. Su gente. Tienen alguna respuesta para ellos? Algo?
Señores del PSOE, Sociedad Anónima:
¿No les da vergüenza que solo les quede de izquierdas el sitio en el que se sientan en los consejos de administración de las eléctricas?
¿No les da vergüenza doblegarse a los designios de una cacique que gobierna la comunidad autónoma con una de las tasas de paro y fracaso escolar más altas de Europa?
¿No les da vergüenza darle el poder a uno de los partidos más reaccionarios de Europa junto con el cuñadismo neoliberal salvaje que, por ejemplo, dice que está en contra de rebajar el IVA veterinario porque “hay sífilis en Barcelona”? Este es el nivel de esta gente. La buena noticia es que tras lo de hoy la única sorpresa que nos depara la política española es saber en qué partido militará Toni Cantó la próxima legislatura.
¿No les da vergüenza ser republicanos pero monárquicos, socialistas pero neoliberales, obreros pero en consejos de administración y de izquierdas pero dando el poder a la derecha? Les aviso que el mercado de marcas blancas del PP está saturado, entre los Cínicos Naranjas y su escisión Forocoches.
¿No les da vergüenza traicionar tanto a su gente que incluso un consejero de Abengoa al que echaron a patadas parece otra vez de izquierdas? ¿No les da vergüenza pasar del “Si tu no vas, ellos vuelven” al “No vayas que ya te los traemos nosotros”?
¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes persiguen urnas y esconden jaguars? ¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes reciben con abrazos a ricos en jets privados y con pelotazos a pobres en el mar a nado?
¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes encierran en CIEs de la vergüenza a gente cuyo único delito es ser pobre?
¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes consideran inconstitucional prohibir la tortura y asesinato de un animal en una plaza pública?
¿Nos les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes obligan que en un carnet de identidad Sonia se siga llamando Antonio?
¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a los amigos del amigo de un narco que compara una urna con ETA?
¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes tapan el asesinato y escupen en la memoria de José Couso?
¿No les da vergüenza vender la memoria de un partido centenario? No? Igual es porque ya no tienen.
Si le hacen esto a su secretario general y a su militancia, imaginen que no le harán a la gente. Por cierto, Sr. Sánchez la España que le niega a usted votar en su partido es la misma que nos niega a nosotros votar en nuestro país.
Y acabo dirigiéndome una vez más a los compañeros Iglesias y Domènech. Compañeros, teníais razón, el bipartidismo ha muerto. Ahora es un solo partido. PPSOE y el Frente Nacional Naranja. Más fuerte. Más reaccionario. Más hegemónico. Cuánto más necesitáis? Os ayudaremos siempre. Pero nosotros sí que podemos. Si queréis ganar a un partido, no nos escuchéis. Si queréis ganar un país, ayudadnos.
Viva Galiza Ceibe, Viva Andalucía libre, Viva Castilla libre, Gora Euskalerria Askatuta, Visca Catalunya lliure, Visca els Països Catalans. Vivan todas las naciones sin estado.
La confluència de comuns i independentistes portaran mocions als ajuntaments de suport al referèndum, segons informa Europa Press,
El PDC, ERC, la CUP, Demòcrates i les diferents agrupacions al voltant de Podemos i Catalunya Sí Que Es Pot portaran a les pròximes setmanes a tots els ajuntaments catalans en què tenen representació mocions perquè els consistoris donin suport a la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.
Cada partit ha dissenyat el seu propi text, que després s’ha distribuït entre els diferents grups municipals que tenen respectivament distribuïts. Els partits independentistes i Catalunya Sí que es Pot uneixen forces perquè els ajuntaments catalans on tenen representació votin mocions a favor del referèndum, i aconseguir així que la majoria del mapa municipal català sigui sobiranista.
L’objectiu seria involucrar el món local en el dret a decidir a partir del vot favorable a mocions que presentin aquests partits
Tot i que encara s’ha de veure quins consistoris acaben donant suport a la proposta, atès el rebuig frontal del PP, C’S i el PSC, els 6.000 regidors que tenen comuns i independentistes als ajuntaments del territori garanteixen que les mocions per la consulta es puguin votar a la pràctica totalitat de localitats del país.
L’impuls municipalista a què independentistes i comuns volen donar embranzida arriba pocs dies després del 12-O, en què una cinquantena d’ajuntaments catalans van optar per obrir les seves portes malgrat ser el Dia de la Hispanitat, fet que està comportant disputes amb la Delegació del Govern espanyol.
Tots els textos tenen la voluntat d’informar l’estat, en cas d’aprovació de les mocions, ja sigui al govern de Madrid o al Congrés i al Senat.
Es poden donar casos, com a Barcelona, que s’arribin a votar fins a cinc textos diferents sobre la mateixa qüestió.
Dos ciberatacs massius aquest divendres contra el proveïdor d’Internet Dyn, una de les principals empreses proveïdores d’adreces DNS a altres webs i serveis, esta afectant Twitter, Spotify, Soundcloud, Amazon, Netflix, diaris com New York Times, Financial Times i també Airbnb, Github o Reddit, entre d’altres pàgines webs.
Es tracta d’un atac de denegació de servei, també conegut com DDoS per les sigles en anglès. Dyn s’encarrega de gestionar les adreces d’aquestes pàgines web, el que suposa un dels punts més crítics de la cadena del funcionament d’Internet.
Twitter porta caigut una bona estona i està afectant els usuaris de tot el món, i des de qualsevol plataforma, de manera que sembla un problema bastant important. Alguns usuaris expliquen que poden entrar, però amb problemes per enviar missatges directes. Però la majoria ni tan sols pot connectar-se a la xarxa social, ni des de web ni des aplicació del mòbil
El Govern nord-americà investiga l’origen de l’atac, els autors per ara es desconeixen. El Departament de Seguretat Nacional està analitzant les causes potencials.
Un primer atac aquest matí ha impactat principalment a la costa Est dels Estats Units i ha afectat els usuaris les adreces DNS gestionades des d’aquesta regió ha explicat la companyia. Aquesta és la raó per la qual els usuaris situats fora dels Estats Units gairebé no han patit problemes de connexió en el primer atac.
Però un segon atac, a les 17:52, hora europea i que segueix actiu, sí que ha provocat problemes d’accés als usuaris europeus. Hi ha diverses desenes de companyies afectades, entre elles GitHub, el més important repositori de programari col·laboratiu, que allotja centenars de milers de projectes usats per les principals companyies tecnològiques del món. Això vol dir que l’atac ha paralitzat no només l’accés a diverses webs per part de milions d’usuaris, sinó que ha afectat el treball de totes aquestes companyies. Etsy, Soundcloud, Heroku, Pagerduty, Shopify, Okta, Swapbox, Zendesk, Outbrain. Molts usuaris també problemes a l’hora de descarregar arxius multimèdia en WhatsApp.
El president del govern en funcions, Sr. Rajoy, es va rentar les mans en el cas de les estelades, quan la delegada del govern del PP a Madrid, senyora Dancausa, va decidir no deixar-les entrar a l’estadi Vicente Calderón. L’argument de relacionar estelades i violència fou bastant estrambòtic per una afició que anava a l’estadi de forma festiva.
Amb arguments coercitius, sense cap decisió escrita, la senyora “Delegada” va provocar una situació conflictiva prevenint la nova xiulada al rei que tothom esperava el dia del partit, en no veure que ordenar la persecució policial del que no es pot prohibir era generar violència d’estat i crear més desafectes a l’Espanya que viu en el passat, que ara trobem a les enquestes.
Després de l’error de prohibir la llibertat d’expressió, la delegada del Govern espanyol a Madrid, antiga diputada del PP, ni fou destituïda ni va dimitir del seu càrrec.
La confiança política i la fidelitat piramidal tenen premi amb càrrecs, com el nou de l’exministra Ana Pastor, ara presidenta del “Congreso de los Diputados”, que ens va deixar penjat el corredor mediterrani primant AVE’s sense passatgers a altres parts d´Espanya.
Voler humiliar els catalans amb la frase “Catalunya mai serà independent” és una de les activitats preferides del president del Govern en funcions Sr. Rajoy. Ho recorda de manera constant. El President vol fer de Catalunya, amb l’ajut del Ministre d’hisenda Sr. Montoro, una societat submisa amb dirigents mediocres disposats a esborrar la historia, fer veure que els radicals no són l’extrema dreta i els nuclis durs del partit conservador al poder d´Espanya.
Saben que som desafectes i que no ens agraden els règims autoritaris. Han fet, però, del català l’home emprenyat que no vol les formacions polítiques que no aporten res a la causa nacional catalana.
Els nous catalans, les noves generacions no volen ser càndids ni ingenus. Han decidit que l’acció democràtica vol dir democràcia participativa, no com és ara democràcia captiva dels interessos dels dirigents dels partits neoconservadors espanyols. Davant aquesta realitat els ciutadans no volen romandre indiferents i no accepten cap mena d’absolutisme.
La democràcia postfranquista s’ha demostrat que encara és captiva de la violència del passat, la corrupció a tort i a dret. La defensa dels valors democràtics passa sens dubte per un dels moments més baixos a la nostra història moderna. Les televisions de parla espanyola es preocupaven a l’estiu de presentar els avantatges de les vacances, el sol i les platges plenes, les festes massives pel jovent, passant per alt commemoracions com la del 125 aniversari de l’encíclica Rerum Novarum, de Lleó XIII, que va crear el pensament social de l’església que ara posa al dia el Papa Jorge.
Poca transcendència mediàtica i social ha tingut que alguns bancs hagin decidit tancar sucursals i acomiadar alguns milers de treballadors. El que no convé en temps de vacances és dir la veritat del que passa. Massa gent junta, massa converses i comentaris que farien pensar massa a la gent.
La societat actual viu sota una democràcia captiva dels enganys, les mentides i les manipulacions. A més amb una falsa cultura del vot, les darreres eleccions generals han reproduït el que ja teníem en política espanyola. Amb un sol esplèndid, molta gent es va abstenir o va arribar tard als col·legis electorals. L’abúlia ha arribat a l’electorat. Un 30% van deixar de votar.
Els ciutadans no són cecs ni sords, però no volen més jocs ni tripijocs irresponsables i confusionaris. Hi ha massa lleis i reglaments, normatives que ja han acabat el seu cicle de vida útil. Canviar de règim, alliberar-se d’una democràcia feble, tornar la dignitat a les lleis i l’honestedat a les institucions, és la noble nostàlgia d’un futur més democràtic.
Els regidors del govern de l’ Ajuntament de Badalona han obert les portes del consistori aquest matí. Encara que el tinent d’alcalde, Josep Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, ha estripat simbòlicament la resolució judicial del TC després d’obrir les portes als regidors del govern de l’ ajuntament que han entrat a l’edifici, en realitat és un gest simbòlic, i no de desobediència, perquè sí que s’acata la resolució del TC: Els funcionaris no aniran a treballar, no es farà cap tràmit, els ordinadors resten apagats, i no s’aplica l’acord sindical al que s’havia arribat amb els treballadors per aquest 12-0, que permetia que aquells que ho volguessin anessin a treballar.
El tinent d’alcalde, Oriol Lladó (ERC), ho ha explicat clarament: “Tothom qui vulgui pot fer alguna consulta, però no farem tràmits perquè la resolució judicial ens ho impedeix”. Els regidors han estat acompanyats per membres de la CUP, com David Fernández, les diputades Mireia Boya i Eulàlia Reguant, el president d’ Òmnium Cultural, Jordi Cuixart o la diputada al Congrés per ERC, Ester Capella. També curiosament per l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), que manté el festiu absolut per aquest 12-0 a la ciutat vallesana.
Per reblar l’acatament Lladó ha explicat que demà acudirien a la justícia espanyola per argumentar que tenien tot el dret a obrir aquest dimecres.
El Els ajuntaments governats per la CUP obriran el dia 6 de desembre i els càrrecs electes del partit treballaran. Així s’ha acordat durant la cinquena Assemblea de càrrecs electes de la CUP celebrada aquest dissabte a Sant Celoni (Vallès Oriental).
araomai.home.blog 