La prestigiosa revista Nature lloa la ciència marca Catalunya. Un reconeixement que marca Espanya no pot aconseguir.

Funding CataloniaAmb el títol “Mantenir-se ferm en la tempesta“, la prestigiosa revista científica, Nature, publica un article signat per Anna Petherick, on explica com la ciència catalana ha crescut exponencialment amb investigadors d’elit de arreu del món, i bastint estructures d’alt nivell tecnològic. Des de l’any  2000 al 2008, afirma Nature, hi va haver augments sorprenents en el finançament públic de la investigació a Catalunya, al voltant del 10%, i es pregunta com malgrat la crisi ha pogut mantenir les seves línies d’investigació en bona forma, mentre l’estat espanyol aplicava dràstiques retallades,  entre elles, un 39% al pressupost en recerca en només cinc anys.

Tot això, assegura l’article, ha portat Catalunya al capdavant de les principals classificacions internacionals de recerca, així com també un augment del rànquing d’universitats i instituts d’investigació, i exposa, mitjançant gràfics com Catalunya se situa en  la quarta posició europea per nombre d’habitants i finançament rebut, per davant d’Israel, Suïssa per exemple.

Com a mostra es recorda que entre el 2007 i el 2015, Catalunya ha obtingut més de 180 beques de finançament per a recerca dels fons Europeus, molt més que les altres 16 comunitats autònomes juntes de l’estat espanyol, tot un èxit si es compara amb la mida de la seva població.

bioscience organisations CataloniaUnes  734 empreses i 89 organitzacions de recerca catalanes estan treballant en recerca a nivell internacional i, el 7% del PIB català prové de les seves empreses científiques, sobretot de les de biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia mèdica.

La revista també lloa com, en adonar-se Catalunya de les retallades en el pressupost d’investigació que anava a fer el govern espanyol, els  250 professors d’elit de Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), van iniciar estratègies per dirigir els seus esforços per aconseguir els seus fons de finançament de la Comissió Europea i dels Estats Units.

Tot això, explica Nature, no només va evitar que la investigació catalana, s’estanqués, sinó que la va fer  va créixer malgrat la crisi, alhora que augmentava  el prestigi internacional d’ICREA, amb  molts investigadors d’arreu del món pugnant per venir a treballar a la institució catalana.

La següent etapa de la recerca a Catalunya seria el  desenvolupament per part del govern de polítiques per fomentar encara més associacions públic-privades per a la investigació, però ara que els problemes econòmics de e la crisi financera estan minvant a un extrem, l’estat espanyol es troba en una situació d’inestabilitat política, el que fa difícil als investigadors per planificar projectes amb antelació

L’article recull les paraules de Josep Maria Martorell,  Director General de Recerca de la Generalitat, que afirma encara que el que passa en termes polítics és important, el més important és que tenim un estat que es sensible a la investigació “i això pot ocórrer dins o fora d’Espanya “.

Per finalitzar l’article recull com Arcadi Navarro, secretari per a les universitats i la investigació en el govern català, explica que acaba d’arribar una delegació de Polònia: “Ens demanen quin és el nostre secret”.

Atenció al rànquing: La Biomedicina d’alt nivell a l’estat és practicament catalana

BiomedicinaDir Ciència biomèdica espanyola és actualment dir Ciència Catalana. Amb la sortida de Catalunya de l’estat espanyol el nivell científic en biomedicina d’Espanya a nivell internacional caurà en picat.

Així és desprèn de l’anàlisi dirigit per Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries,

Amb el títol de “Top cited papers and authors in the field of Biomedicine in Spain, 1997-2011”, ha fet un estudi bibliomètric sobre els treballs científics més citats en biomedicina fets a l’estat espanyol entre els anys 1997 i 2011 (inclosos), analitzant uns 190.000 documents publicats, dels quals 2.514 (1,3%) han aconseguit la categoria de “Highly Cited Papers”( és a dir estudis molt citats o de referència)

Un 46,8% dels HCP (Highly Cited Papers) estudiats porten la signatura d’algun centre de recerca o hospital de Catalunya, i un 27,8% de la comunitat de Madrid.

Pel que fa a les publicacions excepcionals (situades entre l’1 per mil més citades), un 55,1% duen la signatura d’alguna entitat de de Catalunya i un 23,5% de la comunitat de Madrid.

Del mateix estudi es conclou que els primers 7 llocs d’investigadors en biomedicina més citats, estan ocupats per catalans o per científics que treballen en Hospitals o Centres d’Investigació a Catalunya.

1. Josep Maria Llovet, 27 citacions. Especialitat: Càncer de fetge. Hospital Clínic / Icrea (Catalunya)

2. Josep Baselga, 17 citacions. Especialitat: Càncer de mama Hospital Vall d’Hebron (ara a EUA) (Catalunya)

3. Manel Esteller,15 citacions.Especialitat: Epigenètica Institut de Recerca de Bellvitge (Catalunya)

4. Jordi Bruix, 13. Especialitat: Càncer de fetge. Hospital Clínic (Catalunya)

5. Damià Barceló, 10. Especialitat: Contaminació de l’aigua. Institut Català de Recerca de l’Aigua (Catalunya)

6. Joaquim Segalés, 8. Especialitat: Sanitat animal. CReSA / UAB (Catalunya)

7. Joan Rodés, 8. Especialitat: Malalties del fetge. Hospital Clínic (Catalunya)

8. María Josefa Alonso, 7.Especialitat: Vies d’administració de fàrmacs. Universitat de Santiago de Compostel·la (Galícia)

9.Marc Malumbres, 7. Especialitat: Biologia del càncer CNIO (Madrid)

10. Amb 6 citacions. Àlvar Agustí, 6 Especialitat: Aparell respiratori . Institut del Tòrax. Hospital Clínic (Catalunya), Pedro Alonso, 6 Especialitat: Malària Hospital Clínic (Catalunya) María Blasco, 6 Especialitat: Biologia del càncer. CNIO (Madrid). Francesc Xavier Bosch, 6 Especialitat: Virus del papil·loma i càncer de cèrvix Institut Català d’Oncologia (Catalunya). Ricard Cervera, 6 Especialitat: Malalties autoimmunes Hospital Clínic (Catalunya) Humberto González, 6 Especialitat: Farmacologia Universitat de Santiago de Compostel·la (Galícia).Juan Carlos Izpisúa, 6.Especialitat: Biologia del desenvolupament. Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (Ara em EUA) (Catalunya). Tuija Kekarainen, 6 Especialitat: Sanitat animal CReSA / UAB (Catalunya)  Vicente Soriano, 6 Especialitat: Sida Hospital Carlos III (Madrid)