En Josep, el carnisser d’Alella que va impedir que Rivera i Arrimadas retiressin un llaç grog

En Josep regenta un negoci familiar a Alella juntament amb la seva esposa des de fa molts anys, concretament una carnisseria al mercat coneguda per la seva qualitat.

Ara fa 2 dies una foto seva posant les mans en una tanca per evitant que els líders de Ciudadanos, Albert Rivera i Inés Arrimadas, retiressin un llaç groc s’ha fet viral.

Hem parlat amb ell a la seva parada del mercat d’Alella i ens ha explicat com va succeir tot.

En Josep, una persona afable, ens ha comentat que es trobava a la seva parada quan va sentir cridòria a fora, va sortir i va veure com a l’altra banda del carrer principal d’Alella s’hi passejaven Rivera i Arrimadas retirant llaços grocs, acompanyats d’algunes persones, de les que va destacar que no va identificar ningú que fos del poble, tots eren forasters, fet que li va provocar molta indignació. Mentre, un altre grup, aquest més nombrós, els hi recriminava des de l’altra cantó de la carretera la seva acció.

En Josep de forma espontània va desplaçar-se fins on estaven els llaços grocs, que els activistes del poble fa temps que han col·locat a la tanca que separa la vorera de la carretera, i va posar les mans sobre dos d’aquests llaços.

En un primer moment se li va acostar una dona de la comitiva de Rivera i li va demanar de retirar el llaç però ell s’hi va negar. Posteriorment va ser Arrimadas la que es va acostar dient “me permite” i ell li va contestar que no, i després es va acostar en Rivera que li va voler retirar la mà de la tanca, però ell li va contestar “ aquest llaç no es toca perquè l’he posat jo, finalment Rivera va desistir i va marxar.

En Josep també ens comenta que hi havia dos tipus de llaços grocs a la tanca, els que havia posat la gent poble que estaven lligats amb nus doble, i que només es podien retirar amb el cúter que portaven els acompanyants de Rivera, però també uns altres amb un nus simple que segons veïns del pobles haurien col·locat prèviament altres persones afins a Ciudadanos, de forma que Rivera i Arrimadas els poguessin treure sense cap esforç.

La seva acció li ha valgut una felicitació generalitzada, i encara que no és usuari habitual de xarxes socials, avui una coneguda li ha obert un compte de twitter, @carnisseralella

Us animem també a fer-li seguiment, com ja han començat a fer molts usuaris de la xarxa.

Impressionant entrevista al Major Trapero que desmunta totes les mentides sobre l’actuació dels Mossos

En una entrevista realitzada avui al programa, El Matí de Catalunya Ràdio, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tallat de soca rel la campanya mediàtica d’alguns mitjans espanyols que qüestionaven el treball de la policia catalana, ha desmuntat moltes de les mentides que s’han dit, i ha deixat en evidència els mitjans que no contrasten informacions.

A la pregunta de que si el fet que l’Audiència Nacional havia investigat l’imam de Ripoll en l’operació Xacal havia arribat als Mossos, Trapero ha sigut contundent, mai. El cos de Mossos no tenia cap informació de les escoltes telefòniques de la policia ni de de cap investigació on aquesta persona sortís relacionada, ha explicat el Major, i ha afegit que igual que de seguida va sortir la gestió de la policia belga i hem hagut de donar explicacions, els que van gestionar aquella informació són els que han de donar explicacions

El cap dels Mossos ha lamentat que malgrat que la policia catalana és la policia central de Catalunya, que és el cos que té les patrulles al carrer i rep les denúncies, encara regeix la llei 2/86 que regula el model policial espanyol que té 30 anys, i que la informació arriba a Madrid a una finestreta que controla la Policia nacional, i que la policia catalana no surt ben parada d’aquest repartiment d’informació, que no flueix cap el cos dels Mossos. Té sentit que un cos que ja no és el de referència a Catalunya gestioni i es guardi aquesta informació s’ha preguntat Trapero, i ell mateix ha respost, no té sentit, ha sentenciat.

En relació a l’imam de Ripoll, Trapero ha explicat que en sabíem ben poc, per no dir que pràcticament res, només el nom de pila. Tot i així el major dels Mossos també ha volgut recordar que no vol dir que si haguéssim tingut la informació hauríem pogut evitar necessàriament l’atemptat.

També ha lamentat que no es qüestioni en relació a les informacions que diuen que la jutgessa sospitava que la primera explosió d’Alcanar era una qüestió d’àmbit terrorista, i que les sospites no van aparèixer fins la segona explosió, on van trobar peròxid. Trapero ha dit que la policia fa el que el jutge li diu, i que si la jutgessa tenia sospites seria normal que hagués iniciat la investigació, cosa que no va fer.

En relació al fet que la Guàrdia Civil havia ofert els seus Tedax o havia demanat intervenir, el Major ha dit que “això no és cert i ha passat a ser portada de diaris”, i que el cos català ha de donar explicacions de portades de mitjans que no es qüestionen res de les seves fonts. També ha dit que no feia cap falta perquè els Mossos ja tenen els seus propis Tedax, i que tampoc no deixarà que es digui que els Tedax de la Guàrdia Civil són millors que els dels Mossos.

En relació a la suposada alerta de la CIA sobre un atemptat, ha explicat que si ja tenen problemes d’informació a nivell de l’estat, encara menys reben informació de la CIA que és un servei d’intel·ligència que no es relaciona amb cossos policials. Això és mentida ha dit.

En relació a que la policia belga va alertar als Mossos ha dit que és una mentida més i irresponsabilitat. Quin sentit té difondre la identitat d’un sergent dels Mossos dedicat a l’àmbit d’informació, i ha demanat als mitjans que facin una valoració de la seva actuació.

La policia belga no va alertar de res, un col·lega d’una policia local d’un poble de Bèlgica, va preguntar a un agent, si tenia informació sobre aquesta persona. I sembla que l’ajuntament d’aquest poble belga estava intentant contractar aquella persona, i com que no havia facilitat el certificat de penals, perquè tenia antecedents, ens ho demanava. Mai ens van alertar de res, ha sentenciat Trapero.

I que fa el sergent?, diu el cap dels Mossos, mira les bases pròpies i li respon. Nosaltres era la informació que teníem, tampoc sabem si es van adreçar a la Policia Nacional i van respondre, no ho sé. Si s’haguessin adreçat de forma oficial a Madrid i des d’allà ens haguessin consultat, tornariem a respondre igual, ha conclòs el cap de la policia catalana.

Trapero també ha dit que s’està traslladant la idea que aquella mesquita era el lloc on es va originar (l’atemptat), i que això no és cert, si aquesta persona hagués estat entrenador de futbol no criminalitzaríem a tot l’equip, ha dit. Aquella no era ni és una comunitat problemàtica, però ha recordat que les investigacions (i per tant la responsabilitat) corresponen als tres cossos policials, no només als Mossos.

JxSí i la CUP presenten aquest dilluns la llei de transitorietat jurídica

ACN. JxSí i la CUP presenten aquest dilluns la llei de transitorietat jurídica, la norma que preveu el traspàs de la legalitat espanyola a la catalana. Així ho han avançat diversos mitjans de comunicació i ho ha confirmat l’ACN. S’havia de donar a conèixer a finals de juliol però es va ajornar la seva presentació per discrepàncies sobre el calendari d’aprovació. ERC i la CUP ha defensat que el Parlament l’aprovi abans del referèndum de l’1 d’octubre i que només entri en vigor en cas de victòria del “sí”.

En canvi, en els últims mesos, el PDeCAT ha mantingut que la llei s’hauria d’aprovar després del referèndum. El passat 4 de juliol, els grups parlamentaris independentistes van donar a conèixer el contingut de la llei del referèndum, la norma que ha de garantir la cobertura legal de l’1-O.

Junqueras: La presència de banderes en la manifestació és “compatible” amb els valors de la marxa

E.P:. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha considerat que la presència de banderes en la manifestació d’aquest dissabte a Barcelona és “compatible” amb els valors que vol transmetre la marxa. “El que es faci amb l’esperit de construir un món una mica millor és benvingut”, ha assegurat en una entrevista de RAC1, en la qual ha indicat que el missatge de la manifestació es pot expressar des de diferents ideologies i religions. Sobre la presència del Rei Felipe VI en la manifestació, ha valorat positivament que assisteixi “sempre que ho faci amb la millor intenció i la millor voluntat possible”.

“Que tothom aporti el millor que tingui l’hora de transmetre aquests valors”, ha afegit el també conseller d’Economia. Junqueras no ha entrat a valorar l’adquisició de 6.000 urnes per part de la Generalitat —que va anunciar el president català, Carles Puigdemont, en una entrevista del ‘Financial Estafis’— i ha indicat que el Govern farà “tot el que correspongui” perquè els catalans puguin votar i decidir el seu futur. “És segur que el poble de Catalunya vol votar, que estima la democràcia, que estima el dret a decidir amb el seu vot el seu futur”, ha argumentat, abans de reivindicar que el Govern estarà del costat dels quals ajuden, ha dit, a la democràcia i no d’els qui la impedeixen.

Puigdemont: “Ja tenim més de 6.000 urnes”

ACN. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest divendres al rotatiu britànic ‘Financial Times’ que el Govern ja té les urnes pel referèndum de l’1 d’octubre. “Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l’Estat pot aturar-ho”, ha afirmat Puigdemont en una entrevista amb el diari. Puigdemont també ha indicat al ‘Financial Times’ que encara que el tanquessin a la presó el referèndum es farà. “No vull anar a la presó però no hi ha res que em puguin fer a mi, que faci aturar aquest referèndum”, ha advertit. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Puigdemont ha confirmat a l’FT que l’1-O es farà perquè “retornar a la normalitat és derrotar els terroristes”.

El govern espanyol juga amb la seguretat dels ciutadans

El president de la Generalitat també ha lamentat que el govern espanyol “jugui a la política” amb la seguretat dels catalans. “Desafortunadament, el govern espanyol té altres prioritats”, assegura Puigdemont al rotatiu, fent referència al veto de l’executiu de Mariano Rajoy a la convocatòria de 500 noves places de Mossos d’Esquadra i a l’accés directe del cos a les bases de dades de l’Europol. “La policia catalana, tot i que no té totes les eines que necessita i està mal finançada, ha gestionat la crisi excepcionalment bé”, diu el president de la Generalitat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

ABC explica que l’imam de Ripoll havia tingut el telèfon punxat per la Policia espanyola

Segons informa avui el diari ABC, l’imam de Ripoll, Abdelbaki és Satty, que va organitzar la cèl·lula yihadista responsable dels atemptats de Barcelona i Cambrils, havia estat seguit per la policia espanyola, fins al punt que l’any 2005, agents de la “Policia Nacional” van demanar autorització al jutge Fernando Grande-Marlaska, que avui dia presideix la Sala Penal de l’Audiència Nacional, per intervenir el seu telèfon, per suposats vincles amb la xarxa d’Al-Qaida, Ansar al Islam i el Grup Islàmic Combatent Marroquí, responsable de la massacre de l’11-M.

Aquestes sospites es van derivar de les indagacions obertes arran dels atemptats comesos a la Casa d’Espanya a Casablanca el maig del 2003.

Sempre segons el diari de Madrid, Grande-Marlaska afegia que És Satty podia actuar com a intermediari a l’hora de donar suport logístic per a les xarxes terroristes i se’l considerava un important peó de l’àrea logística dels esmentats grups terroristes pels seus vincles amb ciutadans àrabs en l’àmbit de la delinqüència comuna que es dedicaven a la falsificació de documentació.

Aquesta causa, anomenada operació Camaleó, va ser incoada pel jutge Baltasar Garzón el 14 de febrer de 2005. Abdelbaki és Satty s’acabaria integrant posteriorment en una cèl·lula presumptament terrorista a Vilanova i la Geltrú, que tenia com a líder el gerent d’una mesquita de Vilanova, anomenat Mrabet.

Finalment Garzón no van poder processar Abdelbaki és Satty, però sí altres 22 imputats, entre ells Mrabet, dels que nou van ser jutjats, però finalment tots van quedar en llibertat perquè el 2011 el Suprem va anul·lar la causa per irregularitats.

El principal diari alemany presenta Trapero com un heroi i lloa l’eficiència dels Mossos

Mentre alguns mitjans de l’estat espanyol intenten buscar errades a l’actuació de la policia catalana, els elogis de tot el món no paren d’arribar. Avui és el diari muniqués Süddeutsche Zeitung, el de més tirada a Alemanya, el que traça un perfil del cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al que presenta com un heroi, alhora que lloa l’eficiència dels Mossos, dels que recorda que van ser fundats el 1719, i que són la força de policia més antiga d’Europa.

Tota història de malfactors té com a contrapartida un heroi, que en aquest cas és Josep Lluís Trapero, del que diu que s’ha convertit en un heroi a nivell de tot l’estat espanyol (potser no han llegit del tot els diaris de Madrid i alguns de Catalunya).

Süddeutsche Zeitung explica com només em tres dies els Mossos van detenir o abatre 12 terroristes que havien provocat 15 morts en els atemptats de Barcelona i Cambrils, i que durant aquests dies agitats, Trapero va ser la cara tranquil·la de la investigació, amb la seva prudència i el seu capteniment allunyat de la precipitació a les conferències de premsa, el que va incrementar de forma quasi incalculable la seva autoritat i la seva reputació.

També es fa ressò de l’eficiència de la policia catalana, quan un sol agent dels Mossos va poder abatre 4 terroristes a Cambrils armats amb ganivets i destrals, la identitat del qual ha estat sempre protegida per Trapero.

Del Major dels Mossos recorda el seu naixement a Santa Coloma de Gramenet, i els seus inicis a la policia i aficions, i només fa broma quan diu que no sembla català perquè no li agrada el futbol. Recorda que quan un periodista li va demanar que parlés en espanyol a una pregunta feta en català o marxava de la sala, Trapero en una barreja de català i espanyol, va respondre “bueno pues molt bé pues adiós”, una frase que va esdevenir Trending Topic i que es pot trobar en tasses i samarretes amb la seva cara impresa.

I acaba dient que cal mostrar respecte a Trapero i els seus Mossos perquè han salvat el país del malson d’aquests terroristes.

El New York Times explica que l’estat no passa sistemàticament informació als Mossos

En un extens reportatge el New York Times es fa ressò del bloqueig d’informació de l’estat a la policia catalana.

L’escrit pretén entendre com un imam d’un petit poble, que tothom diu era educat i correcte i que inclús podria semblar un hipster, va poder adoctrinar dotze joves i formar una cèl·lula gihadista per realitzar els atemptats de Barcelona i Cambrils, sense que ningú se n’adonès.

L’article diu que les autoritats policials catalanes s’han queixat des de fa temps que no se’ls permet treballar sols amb organismes d’intel·ligència estrangers com la C.I.A, i fa èmfasi en que la relació ja estava tensada a causa de l’esforç de Catalunya per aconseguir la independència d’Espanya.

També recull les declaracions de l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que diu dir que la policia hauria d’haver advertit més sobre els perills representats per l’imam del poble, però que la informació que algú va tenir no va arribar on hauria, i afegeix que el govern espanyol no l’havia transmès a l’autoritat catalana.

L’article també recull les declaracions de Fernando Reinares, director del Programa sobre Terrorisme Global de l’Instituto Elcano de Madrid, que reconeix al diari que l’imam ja era conegut per les autoritats judicials i antiterroristes espanyoles des de fa com a mínim deu anys.

L’escrit afirma que la informació de que disposen els agents d’intel·ligència antiterrorista que no s’incorpora a les acusacions i sentències “no es posa a disposició de les autoritats locals (és a dir Departament d’Interior de la Generalitat i als Mossos) per sistema”.

Policies de 16 lands alemanys a Europol però el govern espanyol torna a negar l’accés als Mossos

El portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha estat a Barcelona, després dels atemptats yihadistes de la Rambla ha afirmat que els Mossos d’Esquadra no podran accedir de forma directa a la informació de l’Europol, perquè aquest organisme “treballa amb estats membres.

Segons el elnacional.cat ha rebut diferents retrets de persones que passejaven per la Rambla, que li han recriminat que vingués a Barcelona “només per fer-se la foto”, així com quan ha fet l’ofrena floral al mosaic de Miró.

Aquesta és la resposta del govern espanyol a la petició del Govern per tal que la policia catalana participi en aquest òrgan europeu.

Méndez de Vigo ha dit que a la Junta de Seguretat es va parlar de com millorar les relacions entre els cossos policials, i que hi ha dos mossos d’esquadra que pertanyen a l’òrgan d’enllaç de l’Estat amb Europol, però que qui està representat en aquest organisme és la Policia Nacional, que té competències a tot el territori. També la Guàrdia Civil hi té representació.

16 lands alemanys presents a Europol

El reglament de l’Europol permet perfectament que els Mossos d’Esquadra hi tinguin representació sense passar pel filtre del Govern espanyol.

Tine Hollevoet, la portaveu de l’agència manifestava fa pocs dies no hi cap problema en la incorporació de la policia catalana a l’Europol, però que ha de ser l’Estat qui ho autoritzi les seves autoritats competents, una opció que deixa en evidència a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va al·legar que les normes de funcionament de l’agència no permetien la incorporació del Mossos.

De fet per exemple les policies de 16 lands alemanys són presents a Europol, perquè tenen competència en seguretat, o també la Policia escocesa entre moltes altres forces de seguretat de diferents estats.

Rajoy, descol·locat

Pau Miserachs

President del Grup d’Estudis Polítics

Hem vist a Barcelona, aquest divendres 18 d’agost, un Rajoy descol·locat des de la seva arribada “per coordinar els serveis de l’Estat”, segons deia. Quan va arribar ja estava pràcticament tot fet. Mossos d’Esquadra havien fet la feina d’acabar amb els terroristes. Però no es va reunir només d’aterrar amb el President de la Generalitat, el Conseller d’Interior i el cap dels Mossos. Tampoc van convocar Mossos, després de l’atemptat, a la reunió de coordinació celebrada a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, on sí hi eren presents Guàrdia Civil i Policia Nacional. Què es proposaven doncs els nouvinguts, quan no reunien mèrits per posar-se cap medalla ni reconeixement?

Inimaginable per Rajoy i “troupe” que els mèrits de la feina ben feta, també sanitària i d’emergències, fossin per les institucions i la ciutadania de Catalunya que es va bolcar, persones donant sang, taxistes transportant gent sense cobrar, hotels oferint habitacions també sense cobrar, i la tasca de seguretat feta per les forces policials catalanes, que tant han menyspreat al CITCO, amb les Juntes de Seguretat no celebrades i la seva marginació forçada a Interpol fins fa ben poc, sabent el Govern espanyol que Catalunya era un lloc problemàtic pel yihadisme emergent.

El President Rajoy i “troupe”, van haver de donar-se per vençuts, callar i seguir el President Puigdemont, amb mirada i veu perduda. Venien a Barcelona a predicar la importància de la unitat d’Espanya per lluitar contra el terrorisme, difondre la doctrina oficial de la temença. Era per ells molt important aquesta oportunitat per intentar desorientar la gent catalana de cara al referèndum. Però es van trobar que Catalunya, contràriament al que pensaven, va fer demostració de capacitat i es va mostrar com un país organitzat, eficient i eficaç, davant d’un atemptat terrorista consumat per enemics de la civilització i les llibertats.

Es van presentar divendres 18 a les12 hores, a la Plaça Catalunya al moment del minut de silenci, just per la foto oficial i les TV i van desaparèixer, com qui fuig d’un lloc hostil, sense anar a depositar ni un ram de flors a l’escenari de l’horror que era el que la gent esperava d’ells. Els va sonar malament el crit unànime de les més de cent mil persones concentrades, de “no tenim por”? Tots defensaven que el terrorisme no té lloc a les societats de pau.

Era impactant aquest dissabte 19 d’agost veure les Rambles. La gent ramblejant en silenci. Peluixos, flors, espelmes, notes als llocs on van morir molts, petits i grans. Gent escrivint missatges a terra i en posts que penjaven a la paret d’un quiosc. La Rambla era i serà durant dies dels pelegrins que preguen per una vida en llibertat.

Si es pensaven que podrien aprofitar els atemptats de Barcelona i Cambrils per donar un cop al procés, exhibint amb un discurs i un passeig, una excel·lència i solidaritat ”oficial” espanyola amb Barcelona, amb el dol de molta gent, de 28 països, el resultat és negatiu pel Govern espanyol. Un atemptat no ens farà desistir de dir que som un poble que vol ser lliure de tenalles. Catalunya ha demostrat que pot resoldre els seus problemes de seguretat sense necessitat dels cossos policials espanyols. Els catalans som forts i res ens farà por ni ens farà caure.

Mossos d’Esquadra, i qui va dissenyar la seva organització i preparació, han demostrat ésser un símbol de Catalunya que mereix un reconeixement i una distinció internacionals per la seva brillantor i professionalitat. No creiem que a Espanya els reconeguin cap distinció abans que els donin la Creu de Sant Jordi. Primer preferiran lliurar una medalla a la Verge dels Desemparats. Ja hi estem acostumats a una irresponsabilitat que volem deixar enrere.