A propòsit de l’aeroport Josep Tarradellas: Les opinions del poeta Joan Oliver sobre l’antic president

Ara que hem conegut que el govern de Pedro Sánchez ha decidit batejar, de forma unilateral, l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, en el que sembla una clara referència a tornar als consensos del regim del 78, la situació de renúncia que ens ha portat fins a l’atzucac actual, sembla bo recordar quina opinió tenia respecte a Tarradellas el prestigiós poeta sabadellenc Joan Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1970, que escrivia amb el pseudònim de Pere Quart.

Recordem que el poeta va mantenir fins a la seva mort el 1984 una posició de denuncia de la legitimitat del postfranquisme. En unes notes manuscrites datades al voltant del 1978 que es troben al seu fons personal dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell hi podem llegir: “Estem embrancats en un canvi polític sense ruptura. Restaurem edificis ruïnosos en lloc d’acabar d’enderrocar-los. Edifiquem damunt la sorra, sense fonaments”.

Aquesta actitud insubornable el va portar a renunciar la Creu de Sant Jordi que se li va concedir l’any 1982, per desacord amb la política cultural de la Generalitat, la mateixa actitud que el va portar a criticar el poeta Josep Vicenç Foix per haver acceptat el “Premio Nacional de Poesía”, o a l’escriptor Josep Pla pel seu col·laboracionisme amb el règim de Franco.

Tampoc Jordi Pujol va escapar a la seva critica perquè opinava que la Generalitat restaurada per Tarradelllas i després ja amb el govern de Pujol era institució reaccionària. Va deixar constància d’això en el seu poema “Cobles tragi-còmiques del president i del desconsol de Catalunya” una contundent crítica de la política del president Jordi Pujol.

Ja en un article-entrevista a la Revista l’Hora de Catalunya a Joan Oliver, de Josep M. Huertas, aquest li pregunta a l’autor de Corrandes de l’exili en relació al fet que per una entrevista en que Oliver parlava de Tarradellas, en pla més crític i cru, el periodista Vicenç Gràcia havia deixat de fer entrevistés cada setmana, El Periódico», perquè aquest diari el va censurar —“El segundo en ventas, el primero en crítica objetiva», diu la publicitat”— perquè hi havia crítiques al President de la Generalitat.

Oliver li respon: A aquest país li manca sentit de l’humor, i és que la vanitat és un dels motors del món i ja se sap… Irònic? Si, jo crec que la ironia és com un preservatiu de la pedanteria, i dels dogmatismes i si hi ha una cosa que no suporto són els pedants….., una clara referència a Tarradellas (Entrevista de Josep M. Huertas al poeta a la revista L’Hora de Catalunya, 2 de desembre de 1979: “Les memòries, encallades com sempre. Joan Oliver, una veu del poble”.)

Les critiques més dures a Tarradellas van quedar reflectides en el llibre de Xavier Borràs “Tal com raja” ,publicat el 1987 per l’editorial El Llamp, un recull de converses amb el poeta vallesà.

Aquestes són algunes de les frases de Joan Oliver respecte a Tarradellas

“Que no tingui por que no li rebaixaran la pensió, no li rebaixaran la pensió! Per això va venir aquí, per tenir una pensió de magnat i li va haver de donar la Diputació perquè amb el Pujol van renyir. Ja saps que no se’n volia anar de la Casa dels Canonges?, i el nano, el petit li va dir; tu fora d’aquí, que ara aquí jo sóc l’amo, tu fuig, fuig d’aquí, eh? De manera que és un desvergonyit que no ha fet res per Catalunya, mai!, només mal, només ha fet mal per Catalunya”

“Jo el conec com si l’hagués parit. Ha fet tants negocis!, tots han anat malament. Un home que no sap portar els seus negocis amb els diners que va robar, com vol governar un país? Si no sap governar els seus negocis, si quan va venir aquí estava a punt, que el treien, que el treien, bé, que el desnonaven i el processaven per impagament i tot això, i ara aquest senyor ens vol donar lliçons.

“A Madrid el consideren com un estadista i aquí hi ha gent que el considera com estadista, i el poble va quedar impressionat -i és natural-, acostumat que vingués el Franco amb aquella veu de mariconet “Españoles todos, catalanes”, i aleshores vingués un home català amb un accent de Cervelló, que digués: Sóc aquí! Ja sóc aquí! Bé, això els va fer un efecte fabulós, van dir; aquest home és el salvador!, però què va fer aquest home?

“En lloc d’entrar a Catalunya després de les eleccions, les primeres eleccions del canvi, havia d’entrar sense passaport, com va fer en Macià i la policia l’haguera agafat i l’hagueren tornat a la frontera i llavors agafar-lo, però no, ell va voler un passaport, el van haver d’anar a buscar amb un avió especial. Van anar a Madrid de bracet l’Ortínez i del Sentís, li van pagar vint-i-vuit milions de pessetes dels sous, dels sous endarrerits, o sigui arreglar la seva situació, després ja va ser feliç.

“Li van comprar un pis de vint o trenta milions, eh?, i te una oficina de premsa i de tant en tant crida els periodistes que vagin a escoltar el seu missatge, eh? comprens? “.

Finalment cal recordar que Tarradellas va ser nomenat marquès, un nou títol nobiliari espanyol creat pel rei Joan Carles I, el 24 de juliol de 1986, i que actualment ostenta el fill de Josep Tarradellas.

La dignitat de la campiona dels mon d’escacs que renuncia a jugar a Aràbia Saudita

L’actual campiona del món d’escacs, la ucraïnesa, Anna Muzychuk, ha renunciat a defensar els dos títols mundials que posseeix perquè el Campionat del Món tindrà lloc a Aràbia Saudí, un país que no respecta el dret de les dones. La ucraïnesa, que del 2004 fins a 2014 va jugar representant Eslovènia, ha al·legat els seus “principis” i les condicions de la dona a Aràbia Saudita com motius per no anar a aquest esdeveniment que tindrà lloc del 26 al 30 de desembre.

Muzychuk ha explicat la seva decisió en un missatge al seu Facebook: “No vull jugar sota les normes d’un altre, no vull portar abaya -la tradicional túnica musulmana -, no vull anar acompanyada quan hagi de sortit a fora, no vull sentir-me una persona de la segona . La seva germana Mariya, una altra campiona, també va renunciar a jugar la Copa del Món a Iran a principis d’aquest any.

La campiona ucraïnesa amb aquesta decisió ha renunciat no només als títols sinó als diners que podria obtenir. “Estic disposada a defensar els meus principis i no anar-hi. En cinc dies esperava guanyar més del que puc aconseguir en 12 tornejos junts .Es reparteixen 250.000 dòlars per a les guanyadores sobre un total de 2.000.000 de premis.

Tot i així ha lamentat que gairebé a ningú li importa de veritat”. Muzychuk comenta que fa un any va guanyar els dos títols que ara perdrà, i ha dit que se sent realment malament per aquesta situació.

Encara que les dones no estan obligades a arribar a la utilització del hiyab, si que s’han imposat unes restriccions normatives de vestuari. L’organització del Mundial va anunciar aquesta mesura el passat mes de novembre.

Tres mites sobre l’independentisme que les eleccions del 21-D han fet caure

1/ La participació baixa perjudica l’unionisme

Durant anys hem hagut d’escoltar veus de Madrid i d’aquí que afirmaven que amb una participació massiva no hi hauria majoria independentista (la tant comentada majoria silenciosa). No ha estat així. Amb una participació del 82% la majoria independentista s’ha mantingut (el 2015 es va obtenir un 74% participació).

2/ El sistema electoral afavoreix l’independentisme

Ja abans i també des que es van conèixer s’ha anat dient que els resultats Ciudadanos ha estat perjudicat pel sistema electoral.

Si el sistema fos absolutament proporcional (situació que no es dona gairebé enlloc), Ciudadanos hauria perdut entre 2 i 3 escons, igual que ERC (3)i Junts per Cat (4), que haurien anat a parar a partits petits CUP, PACMA, PP, o altres (sempre a falta del vot exterior). Això afecta sobretot a Lleida i Girona, i en menys mesura a Tarragona. Especificant, cada diputat de Junts per Cat costa 27.655 vots, el d’ERC 29.044vots i el de Ciudadanos 29.786 vots. Un de la CUP costa 61.369 vots.

Però si s’apliqués un sistema com britànic on es dóna molt valor a les petites circumscripcions l’independentisme tindria encara molts més escons al Parlament, i si s’apliqués el francès de segona volta, l’independentisme no tindria rival, i Ciudadanos quedaria anorreat.

Però sense anar tant lluny i si apliquéssim un sistema electoral vigent al mateix estat, el d’Euskadi, on tots els territoris aporten el mateix nombre d’escons (25 cadascuna de les tres províncies), l’independentisme hauria arrasat.

3/ El vot independentista ha tocat sostre

Tampoc era cert que l’independentisme havia tocat sostre. Amb un augment d’uns 230.000 vots (i a falta del vot exterior),l’independentisme aconsegueix 105.000 vots més que els 27-S. I el que és més significatiu s’ha aconseguit augmentar el vot independentista arreu, també a llocs on domina l’unionisme, com l’Hospitalet de Llobregat( 3.885 vots) Santa Coloma (2.070), Cornellà (1.930), Sant Boi (1.930),Terrassa (3.746), Sabadell (2.400), Nou Barris (2.400), Badalona (4.230). En conjunt a les 9 comarques on ha guanyat Ciudadanos les llistes independentistes aconsegueixen prop de 60.000 vots més respecte el 2015.

I tot això l’independentisme ho ha aconseguit en les condicions adverses més desfavorables en que es podia presentar a unes eleccions.

Carles Puigdemont demana a Rajoy de repatriar la policia i l’emplaça a una trobada fora de l’estat

Foto: John Thys (AFP)

Després que ahir no¡it es confirmes la majoria independentista a les eleccions del 21-D, avui Carles Puigdemont he afirmat, des del seu exili a Brussel·les, que Rajoy hauria de “repatriar” tots els policies que de manera extraordinària ha enviat a Catalunya, retirar també els “homes de negre que prenen decisions de manera il·legítima a la Generalitat en nom d’un govern ocupat” i que faci una crida a la moderació dels seus sectors socials i mediàtics més radicalitzats”, que estan actuant sota el lema de “a por ellos”.

Puigdemont ha advertit Rajoy que ara calen solucions polítiques i no repressió penal, com la de considerar les mobilitzacions de l’11-S d’estratègia de la violència. En relació al 155 ha dit que “cal una rectificació urgent i no o crear més problemes dels que ja ha creat”.

El 130è president de la Generalitat ha assegurat que amb les eleccions s’ha tornat a “la normalitat a partir de la continuïtat institucional que mai s’ha interromput”, tot el contrari del que han fet amb el 155 a les nostres vides, buscant trencar la societat catalana, fractura social allà on hi havia discrepància política, trencar la continuïtat de les nostres institucions legítimes i seculars i interrompre les polítiques públiques que busquen el benefici de tot el país.

Puigdemont no s’ha pronunciat respecte a un possible retorn per ser investit i tornar al palau de la Generalitat, però ha dit que també han de sortir de la presó la resta de membres de l’executiu empresonats , i ha alertat que seria inacceptable que el que “s’ha decidit les urnes no es pogués portar a la pràctica”.

També ha demanat al president espanyol, Mariano Rajoy, de celebrar una trobada a Brussel·les o al lloc on decideixi de la UE, tret de l’Estat espanyol on té una ordre de detenció. Una reunió sense condicions per part de cap de les dues parts, ha afirmat.

Catalunya vota República. Contundent victòria de l’independentisme el 21-D

Espectacular victòria de l’independentisme que ha escombrat l’unionisme i el 155. Malgrat tenir els seus dos principals candidats fora de Catalunya, Puigdemont a l’exili i Junqueras a la preso, les forces independentistes han resistit i han guanyat amb autoritat.

Carles Puigdemont es converteix en el més que possible president. JxCat i ERC (34+32) han obtingut 66 diputats, superant clarament els 62 que van obtenir amb la llista conjunta de les eleccions de fa dos anys.La CUP reté 4 escons, sumant un total 70 diputats independentistes.

La victòria de Ciudadanos amb 37 escons no li permetrà sumar amb el bloc unionista cap majoria, perquè el PSC es queda amb 17 i el PP amb 4. Total 57. Catalunya en Comú obté 8 diputats. Entre tots només 65 diputats.

Un premi científic espanyol es converteix en una encesa defensa dels presos polítics

El físic polonès, Maciej Lewenstein, ha aprofitat el premi que li ha concedit la Reial Societat Espanyola de Física per fer una encesa defensa dels presos polítics i dels valors de l’escola catalana.

Ho ha fet en el discurs d’agraïment per rebre la medalla que li ha concedit aquest any l’entitat espanyola, i que ha difós Marius Serra.

Lewenstein és un físic teòric polonès, actualment professor ICREA a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Castelldefels.

En el seu discurs, que ha difós l’escriptor Màrius Serra, Lewenstein després de donar les gràcies als seus “extraordinaris professors” i de recordar ciència es basa en compartir coneixement i idees entre gent molt diversa però sempre amb respecte i reconeixement els uns amb els altres”, Lewenstein ha agraït “l’excel·lent sistema escolar de Catalunya, en el quan els meus fills s’eduquen des de que vam arribar aquí”, afegeix. “En molts països, també el meu propi país, Polònia, els polítics intenten sovint influir en el sistema escolar, proposant com ha d’ensenyar-se la història, les ciències socials, els idiomes, l’art o altres matèries” ha dit, però “Catalunya és una rara excepció, on una formació acadèmica rigorosa ve acompanyada per valors humans molt importants per a mi: diversitat, esperit crític, tolerància, llibertat, respecta cap als altres, pau i democràcia”, conclou.

Finalment, en referència als presos polítics, ha volgut dedicar el premi a “totes aquelles persones, que rebutjant la violència, estan ara a la presó per les seves idees polítiques”. “No estáis solos, no esteu sols”, ha conclòs.

El lamentable tuït d’Echenique que enfonsa l’estratègia dels comuns

A partir de la notícia d’EFE reproduïda per alguns mitjans, com El Periódico, que afirmava que la policia catalana havia espiat Enric Millo i Xavier García Albiol, i que ja ha estat desmentida pels Mossos, i inclús el Ministeri d’Interior ha hagut de reconèixer que no en tenia constància, el secretari d’Organització de Podemos, Pablo Echenique, ha carregat contra l’independentisme equiparant les seves estratègies amb les del PP, amb una piulada lamentable que deixa en evidència els comuns catalans.

“Los paralelismos entre la dirección del procés y la banda de M punto Rajoy son cada vez más grandes: La Gürtel y el 3%. Tapar la corrupción y los recortes con la bandera. Las cloacas de Interior y ahora la utilización de los mossos.”

Marxar de Catalunya? La tan comentada fuga d’empreses no es consuma

La tan comentada massiva fuga d’empreses de Catalunya ha resultat ser de moment un altre truc de l’unionisme. De les 3.000 empreses que segons la propaganda de determinats mitjans i persones, han marxat de Catalunya, al final només ho han fet 332. Aquestes són les dades publicades al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme).

De les 3.004 empreses que ens van dir que volien marxar de Catalunya, només aquestes 332 han fet els senzills tràmits que el govern espanyol, gràcies al decret exprés que el Consell de Ministres va posar en marxa, i que permetia canviar la seu social sense consultar als accionistes.

Aquest són els tres senzills passos per canviar de seu una empresa: 1/ Presentar una sol·licitud al registre mercantil d’origen. 2/ Comprovar que no hi ha actes pendents. 3/ Rebre un certificat que té una vigència de 3 mesos per entregar al registre mercantil de destinació.

Fet això el trasllat surt publicat al Borme. Tot el procés pot durar com a molt un mes.

Considerant que es van comptabilitzar 1.982 sol·licituds de trasllat durant el mes d’octubre, sorprèn que només 96 empreses a l’octubre i 236 al novembre hagin finalitzat el procés per sortir publicat al Borme, és a dir un 16,7 %.

Segons el Col·legi de Registradors, el nombre d’empreses que han iniciat la tramitació del canvi de seu social s’ha anat desaccelerant. D’una punta el 19 d’octubre amb 268 empreses, el 4 de desembre eren 24 empreses el, 23 el dia 5 i 18 el dia 7.

Però no s’acaba aquí el sainet, perquè durant aquest període 132 empreses de fora de Catalunya han sol·licitat el trasllat de la seva seu social a Catalunya, un 55% procedien de Madrid, i d’aquestes, 73 ja han acabat tot el procés, és a dir un 55,3%.

Que passa llavors amb aquests centenars d’empreses que han demanat ja fa dos mesos el trasllat i no han culminat el procés? perquè el seu certificat per fer el canvi expira als 3 mesos.

Com bé deia Xavier Sala Martín en un article recent, la gran majoria d’empreses que han decidit marxar són espanyoles i molt dependents de l’obra pública, no han marxat les empreses estrangeres. És la demostració que Espanya és una economia extractiva, té un poder enorme a les companyies i quan les pressiona per canviar de seu, ho fan corrents El sector en què operen les empreses que marxen depenen molt de Madrid, de l’obra pública que dicta el BOE, en canvi a Escòcia no hi va haver cap empresa escocesa que marxés, perquè no tenien por de la independència.

La policia belga augmenta la xifra de manifestants catalans Brussel·les

Les darreres estimacions de la policia federal belga quantifiquen en 60.000 les persones que es van concentrar aquest dijous a Brussel·les, i no en 45.000, com havia informat inicialment. La policia belga va haver de canviar el recorregut de la manifestació per la gran quantitat de catalans desplaçats que van desbordar totes les seves previsions.

En tot cas desenes de milers de catalans es van concentrar ahir a la capital de Bèlgica en la manifestació més gran que ha vist aquesta ciutat sota el lema “Europe, wake up, Help Catalonia!“. El Parc du Cinquantennaire es va omplir a vessar de persones amb bufandes grogues, estelades i pancartes a favor d’una república catalana, contra la suspensió de i la persecució judicial què l’estat espanyol ha encetat contra els líders cívics i polítics i altres persones vinculades a l’independentisme, i per mostrar la voluntat dels catalans de decidir lliurement el seu futur sense repressió.

El fantàstic muntatge audiovisual de la CUP de Sabadell

Aquest dimecres 6 de novembre, dia de la Constitució, la CUP Sabadell va fer un impressionant muntatge audiovisual al Racó del Campanar, utilitzant la façana de l’església de Sant Fèlix. La creació ha estat de Fausto Morales.

La projecció que es van anar repetint durant tot el vespre, utilitza imatges de videojocs clàssics com Tetris, Pac-Man o Space Invaders, rebatejat com Spain Invaders, que mostrava un piolin disparant a ciutadans que porten clavells. La primera part acaba amb la frase: “Això no és un joc”.

Amb el nom de “Sobren 155 raons”, s’apunten punts del programa de la CUP de cara al 21-D, com la “República” o els “Drets socials i amb frases com “No acatarem cap injustícia”.