La importància del vot. Els escons són nostres o com exigir complir el mandat democràtic

Ara fa unes setmanes un col·lectiu independent integrat per persones de diferents àmbits, sociòlegs, juristes, professors, estudiants i d’altres va endegar la campanya: “Feu efectiu el meu vot-70 escons per la independència”.

La campanya consisteix en presentar al registre de la Generalitat una reclamació exigint als nostres representants que facin efectius els vots del primer d’octubre, ratificats a les eleccions del 21 de desembre.

El tret de sortida de la campanya va ser el passat dia 12 d’octubre quan un primer grup de persones van presentar les primeres instàncies al mateix Palau de la Generalitat, però també es pot presentar en tots els Ajuntaments de Catalunya i en qualsevol oficina de la Generalitat.

No es tracta d’una acció simbòlica, sinó d’una acció real amb contingut jurídic i que estan obligats a respondre. Massa sovint ens estem acostumant a que mercadegin amb els nostres vots i que no compleixin la part més essencial del seu programa electoral. En d’altres països els electors disposen de mecanismes més directes per fiscalitzar i reclamar que els elegits compleixin allò que han promès en campanya, però aquí tot massa sovint tot passa a ser paper mullat el dia posterior a les eleccions.

Es tracta de que totes les persones que han votat per una república catalana independent agafin consciència de la importància que té el seu vot, i exigeixin que les persones escollides que respectin la seva voluntat, perquè han de complir un mandat democràtic, en aquest cas implementar els resultats de l’1 d’Octubre ratificats en les eleccions del 21-D.

Trobareu les instruccions i un document per descarregar a la pagina victoria.cat encara que cada persona pot redactar si ho vol el seu propi text.

Podeu utilitzar els hashtags #70escons O #FeuEfectiuElMeuVot

Adhesió d’Ara o Mai al comunicat del CCN sobre la proposta de referèndum pactat

Des d’Ara o Mai ens adherim al comunicat que ha emès el Cercle Català de Negocis en relació al referèndum pactat.

Aquest és el text:

La celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat entre Catalunya i Espanya, avalat per organismes internacionals i sota l’empara del Dret Internacional, és una proposta constructiva que, en principi, caldria valorar positivament. Tanmateix, volem recordar a les parts la seva obligació de complir els principis estructurals del Dret Internacional. I això implica haver d’assumir el referèndum d’autodeterminació de «bona fe» (art. 2.b de la Carta de les Nacions Unides) i no només pel que fa a les formes, procediment i recompte de vots, sinó pel que fa a l’aplicació efectiva del seu resultat.

A més, volem recordar que la «bona fe» no emana d’una simple declaració d’intencions, sinó que és el resultat contrastable de tota l’acció dels aparells de l’Estat i de la Generalitat. Mentre hi hagi processos judicials oberts, presos polítics, autoritats exiliades, pressions a empreses, amenaces i repressió social, no es pot dir que de l’acció de l’Estat espanyol emani bona fe. Finalment, la bona fe ha de regir la relació entre els governs català i espanyol, sí; però també la relació d’aquests amb la ciutadania. No s’hi val «anar de farol».

Des del CCN considerem que la proposta de referèndum pactat en els termes i condicions que s’estan plantejant actualment no respon a una necessitat objectiva de fer efectiva la República, sinó a criteris d’estratègia política i a la calculada conveniència d’ambdós governs.

En primer lloc, la celebració d’un referèndum pactat permetria netejar la imatge internacional d’Espanya i equiparar la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb els estàndards democràtics internacionals més avançats del món (Canadà, Regne Unit, Dinamarca…), encara que es mantingui la repressió dels polítics i activistes sobiranistes. Amb això, el sobiranisme perdria un de les pocs avantatges estratègics obtinguts durant el procés sobiranista.

En segon lloc, constatem l’incomprensible i preocupant gir copernicà d’una part de la classe política catalana i d’alguns partits i entitats sobiranistes. Això ens fa témer la voluntat d’alguns sectors sobiranistes d’instrumentalitzar el referèndum d’autodeterminació amb la finalitat d’intentar oferir-nos la possibilitat de «perdre dignament», tal com els va passar als sobiranistes quebequesos i escocesos. Aquest escenari impediria fer efectiva la independència. Ens faria tornar a la casella de sortida i obligaria a iniciar per enèsima vegada negociacions per a un nou encaix de Catalunya a Espanya, impossible dins del marc constitucional actual. Finalment, tant el sobiranisme com el futur polític del nostre país continuaria en mans d’aquells que varen renunciar a defensar la República, sotmetent-se a l’autoritat de la justícia espanyola després d’haver suspès la declaració d’independència.

Des del Cercle Català de Negocis insistim en la unilateralitat i la mobilització social no violenta com a única via per fer efectiva la independència de Catalunya; molt especialment mentre l’Estat espanyol mantingui l’actual context d’involució democràtica. Valorem com a probable una sentència no absolutòria en el judici dels presos polítics, una ampliació de la causa a altres polítics i activistes catalans, així com la continuïtat de la repressió política i social. Considerem que qualsevol d’aquests escenaris legitima al govern de la Generalitat a deixar en llibertat els presos polítics, aixecar la suspensió de la DUI, fer efectiva la República i defensar-la des de les institucions del nostre govern. I l’instem a què així ho faci.

Carmena com el PP: Qualifica d’il·legal el referèndum de l ‘1-O

Ahir durant l’acte de presentació del llibre Empantanados, de l’exdiputat de Catalunya Sí Que es pot, Joan Coscubiela, a la seu de CCOO de Madrid, l’alcaldessa madrilenya, Manuela Carmena, va afirmar que l’1-O no va ser un dia de mobilització. Va ser el dia d’un referèndum il·legal. Cal dir les coses pel seu nom. Així ho ha publicat en una piulada el director de l’editorial Península, Ramon Perelló, que era present a la taula al costat de Carmena, Coscubiela i d’Unai Sordo, secretari general de CCOO.

Manuela Carmena va utilitzar per referir-se a l’1-O paraules i expressions que habitualment usen Ciutadans o el PP.

Carmena va lloar el discurs de Coscubiela del 8 de setembre del 2017 en que va atacar els grups independentistes acusant-los de no respectar el dret dels que “pensen diferent” per per haver tramitat la llei de referèndum de l’unica forma que es podia davant les pressions i amenaces del govern espanyol, i que aixecar els aplaudiments de la bancada de Ciudadanos i del PP-

Carmena va dir que “és una cosa electrificant escoltar alguna cosa que és imprescindible que algú ho digués, i així va ser el discurs de Coscubiela aquell dia al Parlament, una persona que m’inspira admiració i interès”, ha indicat. L’alcaldessa també ha al·ludit a la situació política que viu Catalunya: “La comunitat política no es comunica amb la ciutadania i això és el que ha provocat un trencament en la societat”, va afegir.

La xirigota de Cadis que carrega contra el govern espanyol i lloa la lluita dels catalans

Atenció al minut 8:21 del vídeo de l’actuació de la comparsa La Playa al concurs oficial d’agrupacions del Carnaval de Cadis.

Dures crítiques als que lluiten per la unitat del territori, però no contra la misèria i el govern espanyol que empobreix al país, i lloances a la defensa que fan els catalans de la seva terra.

Aquesta és la lletra:

“Toca los cojones que en tu nación hay gente que grita fervientemente que ellos no son españoles. Te tiras a la calle por tu sentimento patrio por tu país y por tu tierra. Por tu gente que tuvieron que dejar Andalucia que a Catalunya se fueron y por lo que siguen todavia. Pero que pena españolito que esa rabia no te dio de igual manera por todos esos exiliados españoles que cruzaron la frontera, y que desgracia que ese patriotismo no te sirva para salir y echarle huevos a un gobieno sinverguenza que esta hundiendo en la misèria a tantisimos obreros. Más tu adelante, sigue agitando banderitas incansable por la unidad del territorio de tu España, aunque tu España siga rumiando su hambre, tu sigue así però aunque a ti te duela te lo tengo que decir, aunque te hiervan las entrañas, porque ellos luchan por su Catalunya lo que en tu vida nunca tu has luchado por tu España.”

Els presentadors que comenten per la radio d’Onda Cadis queden sorpresos i no saben que dir al començament i després comenten que hi ha llibertat d’expressió, i que pot agradar i que el tema català és molt present.

Carta oberta de 24 premis Nobel condemnant la violència contra Catalunya i demanant mediació

ACN. 24 premis Nobel de diverses disciplines han redactat una ‘Carta oberta a Espanya i Catalunya’ en la qual fan una crida a la “mediació i negociació” per desfer “l’empat actual” entre Catalunya i Espanya. Com ja van fer 8 premis Nobel de la Pau en una carta el 8 d’octubre, ara els 24 noms també subratllen que cap de les dues parts està “lliure d’errors” en un conflicte que, al seu parer, no va començar amb el referèndum de l’1 d’octubre i les càrregues policials, sinó “fa set anys amb la invalidació pel Tribunal Constitucional de l’Estatut d’autonomia del 2010 aprovat pel Congrés espanyol”.

A la carta, que també han enviat a la Comissió Europea, els Nobel lamenten que el govern estatal ha fet “poc” per solucionar el conflicte, i afegeixen que “mai” haurien pogut “predir” les mesures “extremes i inútils” que “emanen de Madrid” en resposta al referèndum. Així, denuncien les “escenes de brutalitat policial, la violència i l’ús de bales de goma contra el poble de Catalunya”, que “no haurien esperat en l’Espanya d’avui”.

També se sumen a les condemnes que han fet “líders d’arreu del món” i tot i que valoren “el perdó” que el govern d’Espanya “li va demanar a Catalunya”, consideren que és un pas “molt petit” i alerten que queda “molt per fer”.Els signants del text no entren a valorar qüestions constitucionals, però creuen que les democràcies “madures” poden buscar “diverses formes de permetre la llibertat d’expressió”. I en aquest sentit recorden els exemples de Quebec o d’Escòcia, regions que, d’altra banda, continuen formant part del Canadà i del Regne Unit després que el ‘no’ s’imposés en ambdós referèndums d’autodeterminació acordats amb els governs centrals respectius.

Per això consideren que les “respostes violentes per part d’un govern central” als “desitjos de llibertat d’expressió” d’una ciutadania “únicament augmenten més l’hostilitat i creen descontent o no existia prèviament”.

Finalment, els vint-i-quatre Nobel, entre els quals n’hi ha deu de la Pau, sis de Medecina, quatre de Química, dos de Literatura, un de Física i un d’Economia, donen suport a les crides de mediació i negociacions “cap a una resolució pacífica de l’empat actual entre el govern espanyol i Catalunya”. I alerten: “Un poble que se sent reprimit rara vegada desapareix silenciosament en la nit”.

Primer ministre belga: “Rajoy té el meu telèfon. Mantinc el que vaig dir sobre Catalunya”

Avui el primer ministre belga, Charles Michel s’ha reafirmat en les seves paraules sobre Catalunya, en les que condemnava la violència de la policia espanyola i demanava a Mariano Rajoy d’iniciar el diàleg amb el govern català. Les paraules de Michel havien provocat una irada reacció del govern espanyol, en que entre d’altres amenaçava en no donar suport al candidat belga a presidir l’Europol.

El primer ministre belga va dir, entre d’altres coses, que a Espanya no hi ha una crisi jurídica, sinó política que s’ha de resoldre amb el diàleg polític que ara no hi ha.

Avui en declaracions al diari Le Soir abans de la cimera de la UE, Michel ha dit: “No hi ha cap incident, no hi ha cap crisi, hi ha una dramatització dels mitjans de comunicació basats en el que vaig dir, que mantinc i assumeixo. Si hi ha algun problema, el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy “té el meu número de telèfon, i el ministre espanyol d’Afers Exteriors té el número del seu homòleg belga, ha dit Michel.

També avui l’eurodiputada belga, Helga Stevens, ha comparat l’estratègia que ha utilitzat el govern espanyol per intimidar Bèlgica amb la de Turquia. Stevens ho ha dit en una piulada a Twitter. “Entristeix veure el Sr. Rajoy copiar l’estil del president de Turquia, Erdogan, per intimidar el primer ministre belga”.

Analistes EUA: Espanya vol vendre al món una il·lusió sobre Catalunya. Rajoy espera despertar del somni

American Enterprise Institute, un influent think tank conservador amb seu a Washington, va recollir el passat 5 d’octubre un article d’Stan Veuger, publicat originalment a “The National Interest” amb el títol de “la crisi catalana només pot empitjorar”, en que es diu que Espanya està intentant vendre al món una il·lusió, en paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, dient que no hi havia hagut referèndum a Catalunya, igual que els nord-americans ni tan sols estan a menys de cent quilòmetres de Bagdad. No estan en cap lloc. No tenen cap lloc a l’Iraq.

No obstant això, escriu Veuger, va haver-hi, per descomptat, un referèndum, una votació, uns resultats, deixant de banda com es vulgui anomenar el que va passar. Hi van participar milers de persones, desenes de milers de persones involucrades en la desobediència civil per fer-ho possible, i com a conseqüència es van produir dotzenes de víctimes policials. I probablement hi haurà una declaració unilateral d’independència del president regional de Catalunya, Carles Puigdemont (si no és arrestat abans de fer-ho).

Encara que políticament parlant, Rajoy no està equivocat usant l’argument que la Constitució no permet un referèndum, i que a nivell internacional el govern espanyol es troba en una posició forta, i l’empenta catalana per la independència, tot i que generalment es troba la simpatia dels mitjans de comunicació, no ha rebut encara el suport de governs estrangers o organitzacions internacionals, seria un error que els nacionalistes espanyols donessin per tancat aquest impuls sostingut per la independència com un altre signe de descontentament populista, o com un comportament purament irresponsable dels polítics catalans, encara que hi pugui haver alguna cosa d’això, és clar.

L’administració de Rajoy no està disposada a contemplar la idea de la mediació internacional, esperant a que tot desaparegui sol. Però que es la vida? diu Vueger, és un frenesí, una il·lusió, una ombra, un deliri, una ficció. El bé més gran és poc, i aquesta vida no és més que un somni, i els somnis només somnis són. Aquest sembla ser el pensament de Rajoy, que es despertarà demà i que tot haurà acabat, i els Reis Catòlics hauran ressuscitat, conclou l’article.

Un altre influent mitjà nord-americà, The Hill, especialitzat en política internacional i molt llegit a Washington DC entre l’administració americana i la mateixa Casa Blanca, va publicar el passat 10 d’octubre una article amb el títol de “La campana catalana a Europa”

L’autor, Desmond Lachman, que va ser subdirector del Departament de Desenvolupament i Revisió de Polítiques del Fons Monetari Internacional i que va treballar per Citygroup i Morgan Stanley defineix l’actuació del govern de Rajoy a Catalunya com un maldestre intent d’impedir que se celebri el referèndum d’independència de Catalunya preparant el terreny per a un període prolongat d’inestabilitat política espanyola.

Segons Lachman Espanya està abocada a unes eleccions anticipades i a la caiguda del seu govern. “No ajudarà gens que l’impopular govern minoritari de Mariano Rajoy és gairebé segur que caurà, ja que ja no gaudirà del suport del Partit Nacionalista Basc.

The Elders”: Benvinguda mediació internacional si es per respectar la decisió del poble català. Comunicat d’Ara o Mai

Comunicat d’Ara o Mai

Des d’Ara o Mai considerem de gran valor la mediació internacional però sempre i quan sigui per donar suport a les decisions preses democràticament i respectar la decisió majoritària del poble català, d’altra forma qualsevol mediació amb altres objectius seria legitimar la violència i l’ús de la força per imposar unes idees.

Aquesta és la noticia:

El grup The Elders (Els Ancians), una organització no governamental que va ser fundada per Nelson Mandela, ha fet públic un comunicat en el que demana aturar la violència a Catalunya i crida al diàleg entre Catalunya i Espanya

En aquesta organització hi ha els exsecretaris generals de les Nacions Unides Kofi Annan i Ban Ki-Moon, ex premis de Nobel de la Pau, com l’ex president finlandès Martti Ahtisaari i l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu. També Mary Robinson, ex Presidenta d’Irlanda i Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans (1997-2002), l’ex president mexicà Ernesto Zedillo, l’ex president xilè Ricardo Lagos, l’ex president del Brasil Fernado Cardoso, l’ex president nord-americà, Jimmy Carter, l’ex primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, i altres personalitat com Ela Bhatt, Lakhdar Brahimi, Hina Jilani o Graça Machel.

En el seu comunicat, signat per Kofi Annan, amb el títol de “The Elders demanen el diàleg i la moderació de la crisi de Catalunya” es diu el següent:

La crisi constitucional que s’està desenvolupant a Espanya demana la diàleg (en l’original “consultation”, que té varies accepcions com diàleg, deliberació però també consulta) i no la confrontació “.

The Elders van expressar avui la seva profunda preocupació davant la recent confrontació violenta a Catalunya i insta a ambdues parts a perseguir una resolució pacífica a través del diàleg.

Els Elders van aplaudir el progrés que Espanya va fer des de la seva transició democràtica el 1975. Aquest assoliment no s’ha de posar en perill. No s’han de subestimar les possibles repercussions polítiques, econòmiques i socials d’una crisi prolongada.

Per això demanen a ambdues parts que s’abstinguin d’un llenguatge i accions més divisives i inflamatòries.

Dues notícies que apunten a que la independència de Catalunya és imminent

El consell d’administració del Banc Sabadell ha aprovat avui a la tarda en una reunió extraordinària el trasllat social de l’entitat a Alacant, abandonant així la seva domiciliació Catalunya. L’objectiu del canvi, segons fonts de l’entitat, és protegir la clientela i a garantir la seguretat jurídica que proporciona el Banc Central Europeu (BCE).

El trasllat podria efectuar-se en hores, sense necessitat de convocar una junta extraordinària d’accionistes, perquè els estatuts de l’entitat catalana així ho permeten. Aquest canvi té un caràcter gairebé simbòlic perquè tota l’operativa de l’entitat continuarà a les seus centrals de Sabadell i Sant Cugat.

Alhora Reuters informa que el govern espanyol estaria enllestint un decret que desenvolupa una esmena de la Llei de Societats Cotitzades del 2015, que permetria la sortida d’empreses de Catalunya sense necessitat que organitzin una junta d’accionistes.

Aquesta norma es podria aprovar al Consell de Ministres d’aquest divendres, tot i que, per ara, el Ministeri d’Economia, responsable de l’àrea, no confirma ni desmenteix la informació.

Aquestes dues notícies desmenteixen el govern de Rajoy i indiquen que, al contrari del que diuen, Madrid dóna per perduda Catalunya, i que esperen una independència en els propers dies, sinó perquè animar empreses a sortir de Catalunya o canviar la seva seu social?

Cop d´efecte. Aturada massiva. Frontera i carreteres tallades. Primer avís a l’estat espanyol i a Europa

Després de la repressió de la policia espanyola per intentar evitar el referèndum de l´1-O, que va deixar prop de 900 ferits, avui el país ja s’ha paralitzat en una aturada general de rebuig.

Des de primeres hores de la matinada el seguiment està sent massiu a empreses públiques i també moltes de privades. També les principals vies del país estan tallades.

El pas fronterer amb França està tallat a Puigcerdà, provocant cues a la capital de la Cerdanya. També està tallat el Port de la Bonaigua (C-28). La majoria de grans carreteres també tallades. A les 9 del matí la circulació està tallada a l’autopista AP-7 a Vilablareix, Sarrià de Ter i Cervià de Ter en sentit sud, l’A-2 a Bellpuig, a la C-37 a la Vall d’en Bas i a Manresa. Al Maresme la C-32 a Premià de Mar i al Garraf la C-31 a Sitges. la C-252 a Corçà, a la C-63 a Vidreres i a la Vall d’en Bas, a la C-66 a Celrà, a l’N-260 a La Seu d’Urgell, a l’N-340 a Subirats i a la T-11 a Tarragona. També la B-23 a Molins de Rei, l’Eix Transversal a Rajadell i Gurb, la N-II a Medinyà i al Masnou. La C-16 a Riu de Cerdanya i Sallent, a la C-15 a Vallbona d’Anoia. També la C-37 a Valls es dona pas alternatiu però a l’N-240 està tallada, així com l’N-340 a Subirats.

En aquest enllaç podeu consultar totes les vies tallades.

Aturada total a Mercabarna i dels estibadors. La majoria de serveis públics, col·legis. universitats, CAPS i hospitals. A algunes grans fàbriques, com SEAT i Nissan, també hi ha un índex elevat de treballadors en vaga, però no han tancat totalment.

A Tarragona el port també està aturat, així com les empreses del complex petroquímiquic que només funcionen amb els serveis mínims de manteniment.

Renfe ha cancel·lat una part important dels trens AVE i de Llarga Distància amb origen o destinació a Catalunya.
El metro i els autobusos de Barcelona funcionant amb serveis mínims.