Anna Gabriel i Benet Salellas es reuneixen amb Puigdemont a Brussel·les

Reunió CUP Puigdemont Brusel·les

ACN. El president Carles Puigdemont s’ha reunit aquest divendres amb els membres de la CUP Anna Gabriel i Benet Salellas a Brussel·les, segons ha confirmat la CUP per mitjà d’un comunicat.

La trobada arriba en un moment que Puigdemont continua pressionant perquè hi hagi una llista unitària el 21-D. Precisament aquest divendres, en una entrevista a l’ACN, el president s’ha mostrat disposat a encapçalar “per deure moral” la llista unitària en forma d’agrupació d’electors que està impulsant part de la societat civil.

La decisió de Puigdemont de “posar-hi la banya” – en les seves pròpies paraules- per fer possible aquesta candidatura unitària ha fet que el PDeCAT ajorni a dimecres que ve el consell nacional que havia de celebrar aquest dissabte per triar els seus candidats.

Segons ha notificat la CUP, a més de reunir-se amb Puigdemont, Gabriel i Salellas s’han vist amb els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. En aquestes reunions, la CUP ha volgut mostrar el seu suport a “la part del Govern legítim i republicà de la Generalitat que queda en llibertat”, en aquest moment de “repressió democràtica que viu Catalunya”. Així mateix, s’ha compartit la preocupació per l’empresonament de vuit consellers i la “continuïtat de l’ofensiva repressiva cap a la mesa del Parlament”.

Anna Gabriel ha posat èmfasi en l’actitud judicial cap a Catalunya: “Això no és un problema del govern del PP, és estructural: fiscalia, jutges i policia són l’espina dorsal d’aquest règim del 78 que es demostra incapaç de reconèixer drets i que només sap reprimir aquells que els exerceixen”

La decisió de la CUP diumenge

La CUP celebra aquest diumenge a Granollers una assemblea en què escollirà si es presenta a les eleccions, que van ser convocades pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l’article 155 de la Constitució, i amb quina fórmula: en solitari, amb un front d’esquerres o mitjançant una llista ciutadana a favor de la república al marge dels partits.

La decisió de la CUP, que suposa tancar la porta a una candidatura amb tots els partits que inclogui el PDeCAT, va servir perquè ERC constatés, al seu torn, la impossibilitat de tirar endavant una candidatura que superés la fórmula de Junts pel Sí incloent-hi tots els partits independentistes i sectors dels comuns i Podem. ERC celebra aquest dissabte un consell nacional per aprovar les seves candidatures.

La I-CSC el sindicat català que desafiant Foment UGT i CCOO ha convocat la vaga del 8N

I-CSC 2

La Intersindical-Confederació Sindical Catalana (I-CSC) és el sindicat que ha desafiat als sindicats espanyols UGT, CCOO i a la patronal Foment i ha fet possible la vaga del 8 de Novembre. Actualment és la primera força sindical d’obediència nacional.

 

Obediència catalana i d’esquerres

La I-CSC és un sindicat independentista i de classe que agrupa treballadors de diferents sectors productius. El seu marc de treball són els Països Catalans i treballa per aconseguir un espai propi de relacions laborals català, reivindicant els principis de la proximitat per les normatives i institucions laborals que afecten als treballadors catalans.

La I-CSC no té cap relació amb cap sindicat estatal, però col·labora amb els sindicats bascos ELA i LAB, el gallec CIG, el sard CSS o el cors STC.

Està estructurat en federacions i àrees: la Federació de Serveis, la Federació d’Administracions Públiques, la Federació d’Indústria, la Federació d’Ensenyament, l’Àrea de Sanitat, l’Espai Jove i l’Àrea de Solidaritat Internacional.

També disposa d’una sectorial d’autònoms, treballadors als que ofereix la possibilitat d’accedir a serveis de gestió i assessorament legal a preus ajustats.

 

La llarga i difícil història del sindicalisme d’obediència catalana

Des de la il·legalització i incautació dels bens del CADCI, la darrera gran organització que agrupava treballadors catalans, el sindicalisme català sempre ha estat a l’ombra de les organitzacions sindicals espanyoles.

La I-CSC prové en part de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC) fundada el 1958. El 1980 la SOC i els Col·lectius de Treballadors pel Sindicat de Catalunya (CCTT), organització sindical de caire nacionalista, propera al Partit Socialista d’Alliberament Nacional, formen la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC). El 1986 es forma Fundació de la Confederació Sindical de Catalunya (CSC) per la fusió de la CSTC i el Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC), i després d’algunes escissions el 1990 té lloc la fundació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC) que es presenta a les eleccions sindicals d’aquell any com a I-CSC.

Des del 1998 fins el 2009 la secretaria confederal va ser Na Isabel Pallarès, actualment el secretari general és en Carles Sastre i el vicesecretari en Sergi Perelló.

 

Un compromís total amb la independència de Catalunya

La I-CSC sempre col·labora en totes les campanyes a favor de la independència de Catalunya, i dóna suport a moltes iniciatives a favor de la plena sobirania nacional.

Va constituir un comitè de campanya per al referèndum de l’1 d’octubre i va organitzar assemblees als centres de treball sota el lema “Els treballadors per la República dels drets socials.”

La I-CSC també va donar suport a la Consulta del 9N del 2014, i va col·laborar activament amb la consulta popular sobre la independència del 2011 a  Barcelona, sent la seu la seu de Barcelona Decideix. També va col·laborar en la manifestació per demanar l’exercici del dret d’autodeterminació del 30 de març de 2014 a Brussel·les, i ha col·laborat en múltiples actes  a favor de la llibertat de Catalunya treballant amb Assemblea Nacional o d’altres entitats catalanes.

Per tots aquells interessats en adherir-vos trobareu informació en aquest enllaç.

 

La mobilitat a Catalunya paralitzada per la vaga general

Talls carretera vaga 8N

En aquest moments el país esta paralitzat. La vaga general convocada per Intersindical CSC està tenint un fort impacte a tot el país, sobretot en sectors con la educació, la sanitat, pagesia, universitat o petit comerç. Molts comitès d’empresa d’altres sindicats no convocants de la vaga (CCOO, UGT) l’estan secundant.

Des de les 8 del matí el pas fronterer de Puigcerdà està  tallat per unes 400 persones. També el pas del Coll d´Ares a la C-38 està tallat matí per més d’un centenar de persones, amb el reforç de cotxes i de tractors. Els responsables del comitès de defensa de la república han demanat més suport a través de les xarxes socials

També des de primera hora hi ha més de 50 talls a una quarantena de carreteres, punts neuràlgics de la ciutat de Barcelona (rondes, nus de la Trinitat, Plaça Cerdà, avinguda de la Diagonal i la Gran Via, entre d’altres), així com a estacions de tren de FGC, Rodalies i també l’AVE a l’estació de Girona amb centenars de persones ocupant les vies.

El transport públic, molt afectat per les protestes, ofereix serveis mínims del 50% en hora punta (de 6.30 a 9.30 i 17.30 a 20.00) i del 25% la resta del dia.

A partir del migdia el CDRCatalunya ha informat pel seu compte de Twitter que desplaçaran les mobilitzacions cap els punts fronteres de l’Ebre (AP7, Aldea), Junquera (AP7, Vilafant)  Puigcerdà (N-152), Seu d’Urgell (N-145) i Ponent (A2, Alcarràs)

Aquests eren els principals talls de carretera segons el Servei Català de Trànsit.

Actualitzat a les 11:00

La A-2 Cervera
La A-2 Abrera
La A-2 Òdena
La A-2 Granyanella
La A-2 Castellnou de Seana
La A-2 Sant Joan Despí (Sentido Barcelona)
La A-27 Constantí
La AP-2 Bisbal del Penedès
La AP-7 Vilafant
La AP-7 Llinars del Vallès
La AP-7 Riudellots de la Selva
La AP-7 Cerdanyola del Vallès
La AP-7 Vilafranca del Penedès
La AP-7 Ampolla
La AP-7 Santa Perpètua de Mogoda
La AP-7 Vendrell (sentido Barcelona)
La AP-7 Papiol
La B-10 Ronda Litoral
La B-20 Ronda de Dalt
La B-20 Santa Coloma de Gramenet
La B-20 Sant Cugat del Vallès
La B-140 Mollet del Vallès
La B-23 Molins de Rei
La B-23 Sant Just Desvern
La C-12 Menàrguens
La C-12 Maials
La C-12 en Balaguer
La C-13 en Balaguer
La C-14 Ponts
La C-1413 Sant Quirze del Vallès
La C-15 Sant Quintí de Mediona
La C-15 Vilafranca del Penedès
La C-16 Sallent
La C-16 Terrassa
La C-17 Parets del Vallès (sentido Barcelona)
La C-17 Tagamanent
La C-17 Aiguafreda
La C-25 Vic
La C-25 Artés
La C-25 Manresa
La C-32 St Boi de Llobregat (sentido Barcelona)
La C-32 Esplugues de Llobregat
La C-32 Gavà
La C-37 Castellfollit del Boix
La C-37 Manresa
La C-45 Seròs
La C-58 Terrassa
La C-58 Vacarisses
La C-59 Moià
La C-60 Roca del Callès
La L-200 Miralcamp
La LL-11 Lleida
La LL-12 Albatàrrec
La N- 145 La Seu d’Urgell
La N-152 Puigcerdà
La N-230 Vilaller
La N-230 Alfarràs
La N-240 Borges Blanques
La N-340 Alcanar
La N-340 Vilafranca del Penedès
La N-340 Amposta
La N-420 Bot
La N-II Premià de Dalt
La N-II Vilamalla
La N-IIa Figueres

Es preveu un ampli suport a la vaga general de demà malgrat que CCOO i UGT se n’han desmarcat

Vaga-General-8-N

Finalment Catalunya viurà aquest dimecres una nova jornada de vaga general que es preveu tingui un ampli suport malgrat no tenir el dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que s’han desmarcat més de la convocatòria, i ni tant sols han defensat una aturada de país com van fer el 3 d’octubre, quan van instar els treballadors a pactar amb els empresaris parar la jornada de forma simbòlica i de mutu acord. La vaga convocada per Intersindical CSC ha rebut el suport de  la immensa majoria d’entitats de la Taula per la Democràcia.

Avui la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictaminat que la vaga general convocada per l’Intersindical CSC no és una vaga política i, per tant, legal. La patronal Fomento del Trabajo havia recorregut la convocatòria però en la vista convocada aquesta tarda en la seu del Tribunal, amb el sindicat i la Fiscalia, els magistrats han declarat que l’aturada solicitada respon a motius socioeconòmics o laborals i no a l’entorn polític.

El conservador The Times carrega contra Rajoy

The Times Rajoy Prisoners

El diari The Times ha carregat avui de forma contundent  contra Mariano Rajoy pel seu tracte a Catalunya. Els presos de Rajoy és el títol de l’editorial del famós diari britànic.

“El govern espanyol ha de guanyar arguments importants per combatre la crisi a Catalunya però s’ha disparat al peu diu el diairi. En les pròximes setmanes hauria de convèncer els independentistes catalans que la seva voluntat de trencar amb Espanya només té legitimitat en el sentit que la Constitució”, però “tot això no es pot dur a terme “mentre les autoritats estiguin decidides a convertir els dirigents independentistes catalans en presos polítics”. El rotatiu es mostra totalment contrari a judicialitzar el contenciós català, al contrari del que fa l’Estat amb el suport dels principals partits espanyols”.

Al no reconèixer que es tracta d’un problema polític que ha de ser abordat per mitjans polítics, Madrid està aprofundint la confrontació” afirma el rotatiu anglès.

Segons The Times, les 2.000 empreses radicades a Catalunya que han traslladat la seu social a fora afecten a l’economia espanyola “està començant a patir”.

El diari apunta que ara vindran jornades sensibles, i també les eleccions catalanes del 21 de desembre. L’editorial conclou que  “Rajoy hauria de deixar aquest estil de govern de Vladimir Putin”.

Kilian Jornet i Gerard Piqué critiquen la manca de democràcia

Jornet

Kilian Jornet ha fet una piulada en anglès en la que diu “que quan la manca de capacitat política fa que la repressió i empresonament s’utilitzi per silenciar idees, “la falta de democràcia” es fa evident.

Aquest tuït ha estat repiulat pel central del Barça, Gerard Piqué.

Pique

Suïssa podria obrir la porta a Carles Puigdemont

Puigdemont Suissa

El responsable d’asil polític del cantó d’Aargau al nord de Suïssa, que llinda amb Alemanya, ha obert la porta a concedir asil polític a Carles Puigdemont, segons el diari suís Aarguer Zeitung.

Andreas Glarner, cap d’asil de la SVP, el partit democratacristià suís, representant de la SVP en el Consell Nacional, president de l’Organització de Defensa Civil (ZSO) Mutschellen, i alcalde de la localitat de Oberwil-Lieli, critica el poder judicial espanyol per la seva actuació en cas català.

Segons el diari, si Bèlgica col·laborés amb Espanya, Suïssa podria entrar en joc com una opció per a Puigdemont. Ja després del referèndum l’1 d’octubre, els parlamentaris suïssos van intervenir i el departament d’Afers Exteriors helvètic també va indicar que estava disposat a facilitar un diàleg entre Madrid i Barcelona.

La idea de reclamar asil per a Puigdemont va ser llançada pel seu company de partit i líder del parlament regional d’Aargau, Jean-Pierre Gallati. També apunta que pel  nou ministre d’Afers Exteriors,Ignazio Cassis, donar asil a Puigdemont seria un bon començament.

El poble suís de Oberwil-Lieli va sortir a la premsa internacional per negar-se a acollir 10 refugiats i preferir pagar 262.000 euros de multa, però ara Glarner diu que es tracta d’un tema polític i que és diferent, en el cas de Puigdemont.

El regidor de la CVP, Yannick Buttet de Wallis dóna suport a la demanda: “Si Madrid envia a Puigdemont a la presó, es convertirà en un pres polític. Per això voldria donar-li la benvinguda”, ha afirmat Buttet.

El conegut advocat, Marcel Bosonnet, s’uneix a la demanda d’asil d’Andreas Glarner, però és escèptic sobre la seguretat  que Puigdemont podria tenir a Suissa. L’advocat penalista que també representa Edward Snowden a Suïssa, tem que no estigui segur en aquest país per alguns antecedents previs  amb d’altres asilats.

Ordenen l’ingrés a presó de Junqueras i altres set consellers

consellers Aud

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha ordenat presó incondicional per a vuit dels exconsellers del Govern català cessat, el vicepresident Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

Lamela atén així completament a la petició de la Fiscalia, que havia sol·licitat presó sense fiança per a tots els exconsellers que han declarat aquest dijous menys per a Santi Vila, per a qui havia demanat presó eludible amb una fiança de 50.000 euros. L’ANC i Òmnium han convocat a la ciutadania a concentrar-se davant dels ajuntaments a les 7 de la tarda com a senyal de protesta.

En dues interlocutòries, una per al govern destituït i l’altra per a Vila, la jutgessa justifica la presó incondicional per l’existència d’una “alta probabilitat d’ocultació, alteració i destrucció de proves”, “alt risc de reiteració delictiva” i un “elevat poder adquisitiu” que els permetria “abandonar el territori i subsistir a l’estranger”. Abans d’adoptar aquesta decisió, i també com li demanava el fiscal, Lamela ha emès una ordre de detenció internacional contra Carles Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí, destituïts també per Madrid, i l’ha remès a les autoritats belgues.

La nota sobre Catalunya que Espanya ha volgut dictar als seus socis de la UE

Segons el corresponsal de la TV alemanya ARD a Brussel·les, Markus Preiß‏, el govern espanyol ha enviat una proposta de redacció als estats membres de la UE indicant com han de reaccionar davant la declaració d’independència de Catalunya.

Preiß ha publicat al seu compte de Twitter aquesta nota, que de moment sembla que cap país ha reproduït tal com s’ha enviat.

En la introducció es diu que “en breu, enviarem una nota sobre la declaració unilateral d’independència aprovada per 70 diputats del parlament regional de Catalunya en una votació secreta sense la presència de l’oposició. Però una declaració clara el més aviat possible seria molt benvinguda i ens ajudaria molt. Aquí teniu les línies que us demanem que inclogueu en la declaració, de forma breu i clara. No podem negar la importància de disposar en aquest moment del suport dels nostres amics”, acaba el comunicat.

La nota consta de tres punts que diuen el següent.

1/ (Nom del país) No reconeixerà de cap manera la il·legal declaració d’independència feta avui pel Parlament regional de Catalunya.

2/ Ho condemnen com un flagrant incompliment de l’estat de dret i de la Constitució espanyola que forma part del marc jurídic de la UE.

3/ Confiem en el govern espanyol i les seves institucions democràtiques per restaurar l’imperi de la llei i l’ordre constitucional per garantir les llibertats i els drets de tots els ciutadans.

Dictat estat espanyol a UE sobre Catalunya

Els dos països que han mostrat possibilitats de reconèixer a Catalunya

Declaració independència Catalunya

Finlandia: Un dels països de la UE que ha evitat de moment posicionar-se sobre la independència de Catalunya. El diputat finlandès Mikko Kärnä ha felicitat a la república independent de Catalunya i ha dit que la propera setmana presentarà una moció al parlament finlandès pel seu reconeixement.

Eslovènia: Encara que Eslovènia no ha previst de moment cap moció de reconeixement, el Partit Socialdemòcrata d’Eslovènia, el segon en importància del país, ha celebrat la proclamació de la República de Catalunya, i ha dit que “està al costat de Catalunya”. El diputat Jan Skorbene ha piulat que el president i el vicepresident del seu partit desitgen el millor per Catalunya.

A l’Argentina el diputat Juan Carlos Giordano, del Frente de Izquierda, ha anunciat que presentarà una moció al Congrés d’Argentina perquè reconegui la nova República catalana, i que rebutgi la intervenció del president espanyol, Mariano Rajoy, i el rei Felip VI, però el president del país, Macri, s’ha posicionat a favor de Rajoy.