Comencen les fugues de capital català del Banc de Sabadell

La precipitada decisió de la junta directiva del Banc Sabadell de traslladar la seu de l”entitat fora de Catalunya li pot sortit cara i podria enfonsar el banc català, com potser desitja Madrid. Ja ha començat la fuga de capital català.

De moment l’Ajuntament de Gironella ha decidit retirar 300.000 euros del Banc Sabadell i els ha passat a Caixa Bank, poques hores abans que la entitat fins ara amb seu a Sabadell, decidís traslladar aquesta a Alacant. L’alcalde del municipi, David Font, ha ordenat l’operació a la tresorera municipal immediatament després de conèixer les intencions del banc.

El consistori hauria retirat la major part dels diners que hi havia a l’entitat bancària, però ha decidit mantenir el compte obert i amb líquid perquè hi ha préstecs domiciliats encara que en els propers dies la desvinculació de l’entitat es pretén que sigui total ,

L’alcalde ha advertit que farà el mateix a partir d’ara amb qualsevol banc que opti per amenaçar els catalans.

Dues notícies que apunten a que la independència de Catalunya és imminent

El consell d’administració del Banc Sabadell ha aprovat avui a la tarda en una reunió extraordinària el trasllat social de l’entitat a Alacant, abandonant així la seva domiciliació Catalunya. L’objectiu del canvi, segons fonts de l’entitat, és protegir la clientela i a garantir la seguretat jurídica que proporciona el Banc Central Europeu (BCE).

El trasllat podria efectuar-se en hores, sense necessitat de convocar una junta extraordinària d’accionistes, perquè els estatuts de l’entitat catalana així ho permeten. Aquest canvi té un caràcter gairebé simbòlic perquè tota l’operativa de l’entitat continuarà a les seus centrals de Sabadell i Sant Cugat.

Alhora Reuters informa que el govern espanyol estaria enllestint un decret que desenvolupa una esmena de la Llei de Societats Cotitzades del 2015, que permetria la sortida d’empreses de Catalunya sense necessitat que organitzin una junta d’accionistes.

Aquesta norma es podria aprovar al Consell de Ministres d’aquest divendres, tot i que, per ara, el Ministeri d’Economia, responsable de l’àrea, no confirma ni desmenteix la informació.

Aquestes dues notícies desmenteixen el govern de Rajoy i indiquen que, al contrari del que diuen, Madrid dóna per perduda Catalunya, i que esperen una independència en els propers dies, sinó perquè animar empreses a sortir de Catalunya o canviar la seva seu social?

Wall Street Journal dóna el darrer cop a Madrid i assegura que els bancs catalans seguiran finançats pel BCE

El prestigiós rotatiu de negocis amb seu a Nova York, Wall Street Journal (WSJ), deixa en evidencia al PP, al governador del Banc d’Espanya, i a tots els coristes unionistes que auguraven que en una Catalunya independent els bancs catalans quedarien fora del finançament del Banc Central Europeu (BCE)

En un article titulat “No ECB Funding for Catalan Banks? Wait a Second” ( Sense finançament del BCE per als bancs catalans? Espera un moment), WSJ afirma que inclús en el pitjor dels escenaris, que seria que la disputa evolucioni cap a un resultat clàssic anomenat “dilema del presoner”, un esquema de la teoria de jocs que mostra que dues parts no poden cooperar fins i tot si això va en contra de l’interès d’ambdues, es a dir un no acord amb Espanya, Catalunya no quedaria fora de la protecció i finançament del Banc Central Europeu.

Explica que com diuen els independentistes, el BCE té contractes de crèdit amb els bancs dels països petits que no formen part de l’eurozona, incloent Kosovo i que no és reconegut per Espanya i la Ciutat del Vaticà. Aquests són casos inusuals, afirma, però el que és més rellevant és que els grans prestadors de països que no són de l’eurozona, com el Regne Unit, els EUA i Suïssa, tenen un accés complet al crèdit del BCE.

De fet, explica que el BCE va augmentar aquest accés en darrers anys per compensar les pressions sobre els prestadors causades per la persistent crisi de l’eurozona , i perquè la liquiditat dels bancs de l’eurozona no és abundant i fàcil d’obtenir.

I aquets exemples, segons WSJ, mostren que el que importa aquí no és si Catalunya es manté o no a la zona euro, sinó que la clau és que tant CaixaBank com el Banc de Sabadell tenen llicències bancàries per operar a Espanya, que romandrà previsiblement seguirà a la zona euro en el futur.

Les noves amenaces de la Banca Espanyola confirmen que el procés és una revolució social i democràtica

L’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) han fet públic un comunicat en el que intenten clarament influir en el resultat de les eleccions del 27-S, amenaçant i creant alarma entre els sectors més vulnerables, a l’afirmar que es replantejarien la seva implantació a Catalunya, amb el consegüent risc de reducció de l’oferta bancària l’exclusió financera i l’encariment i escassetat del crèdit si es pren qualsevol decisió política que trenqui la legalitat vigent.

El comunicat recorda específicament que Caixabank, Banc Santander, BBVA, Bankia, Banc Sabadell i Banc Popular formen part de les dues entitats

El document alerta sobre els riscs per a l’estabilitat financera que tindria aquesta decisió, que segons ells comportaria l’exclusió de la Unió Europea i de l’euro d’una part d’Espanya. Les dues agrupacions preveuen que l’exclusió de Catalunya de la zona euro, a conseqüència de la ruptura unilateral del marc constitucional vigent, comportaria que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontessin greus problemes d’inseguretat jurídica.

Per això l’AEB i la CECA consideren que s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença a la zona euro del conjunt d’Espanya. Altrament, es posaria en greu risc l’objectiu de les entitats, que no és sinó protegir els seus dipositants i mantenir el flux de finançament a famílies, a pimes i als sectors productius i generadors d’ocupació del país

El comunicat acaba demanant diàleg als líders polítics per impulsar les reformes necessàries per continuar progressant en la consecució de més alts nivells de benestar i cohesió social per a tothom.

Bloomberg: El Banc de Sabadell es prepara per la independència

Revisió. Josep Maria Bellmunt.

Una article realment molt important. Potser dels més destacats dels darrers mesos, en relació o com des de l’elit econòmica mundial ja contemplen els prolegòmens naturals per la independència catalana, des del punt de vista econòmic.

En un nou article dedicat a Catalunya, i després de fer-se ressò de la campanya de sobirania fiscal de Catalunya Diu Prou, Bloomberg explica com el Banc de Sabadell es prepara per la independència de Catalunya, amb la possible compra del TSB Banking Group Plc, una adquisició que ajudaria a protegir l’entitat dels riscos de la independència catalana, segons explica al prestigiós mitjà nord-americà, François Lavier, administrador de fons de Lazard Freres Gestion, per valor de 15 milions d’euros (16000000000$) d’actius, des de París.

A “TSB Bid May Protect Sabadell From Catalan Independence“, Bloomberg explica que el Sabadell, el cinquè banc més gran de l’estat espanyol, però amb una tercera part de les sucursals a Catalunya, es prepara per la ruptura amb Espanya després de les eleccions del 27-S, una situació que potencialment podria deixar-los aïllats del finançament del Banc Central Europeu, i per això està seguint l’estratègia internacional dels seus rivals més grans, Banc Santander i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, de limitar l’exposició a Espanya i Catalunya, una bona manera de preparar-se pel risc polític.

Lavier diu que els inversors internacionals estan disposats a subestimar els riscos polítics a Catalunya, amb 1,1 bilions d’euros, alleujant el BCE, inundant el mercat amb diner barat.

Bloomberg recorda que mentre Mariano Rajoy va donant evasives a les peticions de converses de Mas, aquest ja ha començat la creació d’institucions per dirigir un Estat català, i tenir-les a punt per si l’independentisme guanya al setembre. I el que és més important, que el pla de “desconnexió” Catalunya de l’estat espanyol té potencials ramificacions per als propietaris d’1 bilió d ‘€ de deute sobirà espanyol, així com per al sistema bancari espanyol.

Les accions de Sabadell van caure més d’un 6 per cent el dimarts després que es va conèixer que està en converses per comprar British TSB, en la que seria la seva major adquisició internacional, explica Esteban Duarte, l’autor de l’article.

També refereix que ara l’objectiu del Sabadell és obtenir el 30 per cent dels seus ingressos des de fora de l’estat espanyol, en comparació amb el 8 per cent actual, com va dir el mateix president de l’entitat, Josep Oliu, el dilluns a València.

Segons Bloomberg, un portaveu del govern català, tot i que té el criteri és de no intervenció en les operacions de les grans empreses, va dir que donen la benvinguda als esforços de les institucions catalanes per augmentar la seva presència internacional.

Operació rodona. L’estat regala una Catalunya Banc sanejada al BBVA, i afebleix encara més el sector bancari català.

Un present. Així es pot qualificar l’operació en la que finalment el BBVA s’ha quedat amb Catalunya Banc – la filial bancaria creada per la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa al 2011-, després que l’estat hagi fet neteja del seu dèficit, ni més ni menys que uns 12.600 milions d’euros, que hem pagat entre tots, i dels quals només ha recuperat els 1,1187 milions que el BBVA ha pagat per l’operació de compra. I és que en tota l’operació l’estat treu també un rendiment polític, al veure com els bancs espanyols guanyant terreny a Catalunya, fent desaparèixer les entitats financeres catalanes, les Caixes, o entrant capital espanyol a Caixa Banc ( La Caixa) o Banc de Sabadell, per convertir-los en bancs espanyols, en una estratègia perfectament planificada, que ja varem anunciar ara fa un any, i que la famosa burgesia catalana es incapaç o no vol contrarestar.

Una operació rodona pel BBVA que es troba amb una entitat sanejada, amb els problemes,resolts ( ERO i preferents) i en la que només el seu patrimoni net està valorat en uns 2.500 milions. A banda d’una liquiditat d’uns 15.000 milions, més de 700 oficines, i una bona clientela catalana (un 11% del mercat bancari de Catalunya) entre la que es troben molts petits estalviadors i mitjanes i petites empreses. De fet l’any passat Catalunya Caixa va tenir fins i tot beneficis, 167.800.000 euros.

La darrera gran Caixa catalana va seguir el mateix camí que la resta que ja han desaparegut, com a conseqüència del forat de milions d’euros que va deixar l’antiga direcció, fruit de seva pèssima gestió seguint la bombolla especulativa del mercat immobiliari

Però la joia del patrimoni de l’antiga caixa era la Pedrera, de Gaudí, que la Fundació Caixa de Catalunya, va comprar el 1980, i que ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Amb la crisi la Fundació va passar a ser la Fundació Catalunya i es va desvincular de l’entitat bancària.

Fins ara de les 10 Caixes catalanes ( cas a part és La Caixa), sis han passat a mans del BBVA (Manlleu, Sabadell i Terrassa, Catalunya, Tarragona i Manresa) i només Caixa Penedès que es va quedar en mans del Banc de Sabadell, i Caixa Girona que va ser comprada per CaixaBank queden en mans d’entitats catalanes. Caixa Laietana va ser absorbida per Bankia.

El president del Banc Sabadell, Oliu, s’enfronta públicament a Mas i es nega a donar suport al procés català

Ahir durant la presentació del llibre “Capitans d’Indústria. Explicats pels seus fills”, del periodista i professsor, Francesc Canosa, editat per Mobil Books, el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, va donar una nova mostra del gir contrari a Catalunya que ha fet la seva entitat, del que ja vam alertar en un article publicat fa 2 dies, i va contradir directament al President Artur Mas, negant-se a donar suport al dret a decidir dels catalans.

L’acte, que va tenir lloc a l’auditori de la Torre Banc Sabadell de Barcelona, va aplegar unes 180 persones, entre les quals es trobaven representants de gran part de les més importants empreses familiars catalanes. Mas va demanar a l’auditori que se sumin i liderin el procés sobiranista que viu Catalunya, i els va animar a mantenir una actitud històrica catalana. El president va firmar que ara en lloc “de fer de senyoret , cal fer de pencaire, i no pretendre que et vinguin a resoldre les coses, sinó resoldre-les tu mateix”.

Mas va dir que “ni el món de l’economia ha de passar de la política ni el món de la política ha de passar del de l’economia”, i va demanar suport en el triple objectiu que ell té per a Catalunya: ” Aixecar una economia perjudicada , assegurar la cohesió social i conduir un procés polític impulsat per una gran majoria de gent, que té una gran complexitat” .

Però el banquer va replicar al President amb doble intenció, assegurant primer que “els empresaris catalans són gent amb ambició que miren cap a un món global ” ( és a dir a Espanya) i demanant després a Mas un entorn polític i econòmic d’estabilitat perquè els empresaris i emprenedors catalans puguin tirar endavant els seus projectes. I va afegir que el Banc Sabadell és avui el banc de referència de l’empresa catalana, encara que també és, i cada vegada més, una empresa oberta i global ( és a dir aturar el procés i arribar a un acord amb Rajoy).

Entre els assistents a l’acte es trobaven el President de Freixenet i de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet ,que ja ha mostrat el seu rebuig al procés català repetidament, Jordi Mercader ( Miquel i Costes) , Víctor Grifols ( Grifols ) , Josep Maria Pujol ( Ficosa ), Esteve Carulla ( Agrolimen ), Carbonell ( Copcisa ), Miarnau ( Comsa Emte ), Pont ( Borges ) i Puig (Puig), Luis Conde ( Seeliger & Conde ), i també l’expresident, Jordi Pujol.

Capitans d’Indústria recull cinquanta històries de 50 famílies empresàries catalanes, explicades per les noves generacions.

Un Banc de Sabadell infiltrat per la ultradreta carrega ara contra el procés català. Les dades que ho confirmen

Ahir dimecres el President del Banc de Sabadell, Josep Oliu, al ser preguntat pel procés sobiranista català, va afirmar que veu molt poques possibilitats per a la independència de Catalunya, i que “la seva entitat no té voluntat de pertinença a cap regió, perquè som un banc europeu i amb vocació de créixer internacionalment”, va sentenciar Oliu en una roda de premsa des de Londres, on la cúpula de l’entitat va presentar el seu pla estratègic Triple 2014-2016.

El president del Sabadell va desitjar que qualsevol discrepància política se solucioni per via democràtica (potser votar no és la més democràtica de les vies?), i que, si s’ha de canviar alguna qüestió bàsica, se segueixin les vies establertes ( és a dir la Constitució). Oliu va afegir que si se segueix la legalitat, el debat polític “no ha de preocupar perquè és la via de la discrepància democràtica”.

És la segona vegada en poc temps que el nom del Banc Sabadell i el seu president surten associats amb declaracions contràries a la independència de Catalunya, el passat 19 d’octubre es van filtrar unes suposades paraules seves, en una reunió amb potencial inversors, en que Josep Oliu, hauria dit que si Catalunya s’independitza d’Espanya, posarien en marxa un pla B, que implicaria el trasllat de la seu social a Madrid.

Fins fa poc el Banc de Sabadell, sempre s’havia mostrat absolutament discret en relació al procés sobiranista català, i inclús s’havia valorat com menys hostil al procés que la Caixa, o al menys allunyat de qualsevol polèmica. Llavors, per què ara el Sabadell es mostra tant bel·ligerant amb el procés català ?? L’explicació la trobem en la lenta però progressiva ocupació del seu Consell d’Administració, i del seu accionariat, per persones clarament hostils i bel·ligerants amb el procés independentista català, procedents de la ultradreta espanyolista, que pretenen controlar els bancs catalans, tal i com ja vam explicar en un article publicat a l’estiu del 2013.

I es que a per darrera del president, Josep Oliu, hi trobem, com a vicepresident primer mi més ni menys que a José Manuel Lara, reconegut enemic del dret a decidir dels catalans, i que lidera les amenaces de boicot contra Catalunya, i mou els fils per enfonsar el procés, i que també ha dit que traslladarà les seves empreses fora de Catalunya si triomfa la independència.Curiosament, el passat setembre de 2013, Lara va substituir Isak Andic, president de Mango, en el càrrec de vicepresident, i van començar les declaracions contra el procés català.

Encara que a títol personal Lara Bosch disposa de menys d’un 1% de les accions del banc, en controla una altra part mitjançant societats interposades com Jaipur Investment o el holding Hemisferio.

El vicepresident segon de l’entitat és Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano, absorbit pel Sabadell el 2010 (encara que manté el nom de SabadellGuipuzcoano), també conseller general de Repsol.

Entre els principals accionistes, encara que no forma part de la Junta, s’hi troba el president de Mercadona, el valencià Juan Roig, que va reconèixer fa poc que feia donatius a la FAES, la fundació d’Aznar.

Ja com a consellers del nucli dur hi trobem la multimilionària catalana Sol Daurella, presidenta de Coca -Cola Iberian Partners, únic embotellador de la beguda nord-americana a l’estat espanyol, que recentment va traslladar la seu social de Barcelona a Madrid, o el castellonenc, Héctor Maria Colonqués, president del gegant de la ceràmica Porcelanosa, considerat en algunes llistes l’home més poderós del País Valencià i amb vincles amb el PP.

També trobem entre els consellers, però sembla que amb molt menys poder de decisió, al sabadellenc Joan Llonch Andreu, a Joaquín Folch-Rusiñol Corachán, president de Corver SA, una empresa catalana dedicada a la importació i distribució d’accessoris i recanvis per a motocicletes, i que també controla Pintures Titán, o a Maria Teresa Garcia Milà vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, i consellera d’ENAGAS, entre d’altres.

Actualment els principals accionistes del Sabadell són el colombià Jaime Gilinski, president del fons Itos Holding, i el mexicà David Martínez, de Fintech, tots dos amb un 5% aproximadament del capital. Altres accionistes importants són la inversora nord-americana, BlackRock, la més possiblement la més important del món, Lloyds, o el BCP(Banc Comercial Portuguès).

Inversors a títol personal com José Manuel Lara (Planeta), Isak Andic (Mango) o el ja citat Juan Roig de Marcadona , no arriben ni a l’ 1% de les accions, i són superats per d’altres accionistes com Joaquín Folch-Rusiñol Corachan, Sol Daurella, el president Josep Oliu, Josep Permanyer , Miguel Bosser Rovira, Joan Llonch Andreu o Francesc Casas.

El Banc de Sabadell tindria pensat traslladar la seu a Madrid en cas d’independència?

El Banc de Sabadell està obligat a desmentir, o confirmar, el que va dir el seu president.

El digital espanyol, Hispanidad, va publicar el dia 17 d’octubre una notícia segons la que el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, durant una reunió amb inversors, al ser preguntat sobre què passaria si Catalunya s’independitza d’Espanya, va respondre que en aquest cas tenien un pla B, que implica el trasllat de la seu social a Madrid.

Aquesta reunió en la que, segons el digital, també hi estava present el Conseller Delegat de l’entitat, Jaume Guardiola, es va fer amb potencials inversors, i amb motiu de la recent ampliació de capital de l’entitat.

Madrid maniobra per controlar els bancs catalans i ofegar la independència

Josep M. Bellmunt

La possible independència de Catalunya passa també per no tenir en contra el sector financer català, és a dir els grans bancs catalans, i les grans empreses, tant les multinacionals, com les catalanes. Però Espanya ja està actuant per controlar absolutament el sector bancari català, perquè si Catalunya es separa d’Espanya, aquesta perdria també dues entitats de pes: CaixaBank i Banc Sabadell, i perquè aquestes podrien ajudar al naixement del nou estat català.

I aquí de moment el govern català sembla està perdent la batalla per manca de fermesa i decisió. La Caixa dirigida per un català, Isidre Fainé, és en gran part la clau de tot plegat. CaixaBank és un imperi que liderà el rànquing a Espanya tant per actius, amb 343.000 milions d`euros, com en dipòsits, amb 179.000 milions (cal recordar que el dèficit català és de d’uns 16.000milions anuals, i que Catalunya ha demanat un rescat per valor de 5.000 milions d’euros, un 1,4 % del total d’actius de Caixabank).

CaixaBank és també molt important per l’estat espanyol, de fet és com hem dit el seu primer banc, i per això Madrid intenta disminuir el pes del capital català, és a dir de La Caixa, que és el seu principal accionista. Rajoy ja va instar Fainé a comprar la Banca Cívica, i l’entitat catalana va passar de tenir més del 70% de Caixa Bank al 61%, i ara li demana que compri Banco Popular, i es quedi per sota del 50%.

De moment Fainé s’ha alineat clarament amb Rajoy i l’estat espanyol. El Govern espanyol vol aprofitar també que la Unió Europea, per augmentar la flexibilitat, demana que les caixes d`estalvis renunciïn a les seves participacions majoritàries en els seus bancs. Les entitats financeres més afectades per aquesta mesura serien La Caixa, que controla el 61% de CaixaBank SA (CAIXY, CABK.MC) i les caixes d`estalvi basques que controlen Kutxabank.

El Banc de Sabadell, el segon gran banc català, es una altra cosa, està molt més localitzat a Catalunya que la Caixa, encara que en els darrers anys també ha avançat en el mercat espanyol, i el seu president Josep Oliu, sembla més receptiu al missatge català, i en ambients espanyols el consideren simpatitzant de CiU, encara que no independentista.

Però Oliu estaria també lligat i pressionat pels espanyols després de les facilitats i ajudes rebudes per la compra de la CAM pel banc català (es va comprar per un preu simbòlic de1 €).

Banc de Sabadell és malgrat tot el cinquè banc de l’estat espanyol, amb uns actius que aquest darrer any han superat els 100.000 milions d’euros.

Per altra part l’accionariat del Banc de Sabadell és molt divers. El principal accionista amb només un 5,71% és Isak Andic, del grup Mango, i una gran part de les accions estan en mans de petits accionistes catalans, i per això és més difícil de controlar.

Cal recordar que tant Fainé com Oliu formen part del lobby “Puente Aereo”, que reuneix empresaris madrilenys com José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Vázquez (Iberia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), o el mateix Rodrigo Rato, i catalans com José Manuel Lara (Planeta), Joan Rosell (CEOE), Javier Godo ( La Vanguardia), Joan María Nin (La Caixa), Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas Advocats) o Enrique Lacalle (Saló de l Automòbil de Barcelona), la majoria d’ells declarats anticatalans.

És urgent que si realment Artur Mas té un camí traçat més enllà de les eleccions, parli amb les dues entitats, recordi als seus dirigents que són catalans al front d’entitats catalanes, i les posi del bàndol català.

Si no es així la independència pot no ser possible, perquè potser caldrà que les dues entitats financin l’inici del nou estat amb préstecs, que una Catalunya independent no hauria de tenir cap problema en liquidar immediatament que l’estat català estigui constituït i en funcionament.