Les frases clau per temes de la multitudinària roda de premsa del president Puigdemont

En un centre de premsa a Berlin, a vessar de corresponsals estrangers, el president Puigdemont ha contestat totes les preguntes que se li ha formulat acompanyat d’una traductora a l’alemany i dels seus advocats.

Aquestes són les frases clau de la roda de premsa. Les hem dividit per temes per facilitar una lectura rapida.

Tornada a Catalunya

No se si trigaré 20 anys a trepitjar territori espanyol però no trigaré 20 anys a trepitjar Catalunya.

Si es respecta la voluntat dels votants el procés tirarà endavant.

La voluntat del poble català de constituir-se en república independent es evident.

Podria trepitjar demà territori català però a la Catalunya Nord.

Propostes de l‘estat espanyol

En el passat Catalunya havia proposat un seguit de mesures econòmiques mai ateses. A data d’avui no hi ha hagut cap resposta espanyola. Catalunya ha fet propostes de pacte fiscal mai contestades, aquesta es la realitat.

Hi ha algun projecte espanyol per Catalunya?, connais pas ( no en tinc coneixemnet), ha dit el president.

El suposat suport de Rússia al procés català

En relació al suport de Rússia s’han publicat moltes fake news. Cap evidència sinó tot el contrari, tots els bots russos van actuar a favor de l’unionisme.

Europa i els estats petits

Preguntat sobre si el fet que antic assessor de Trump que vol fer un think-thank a Brussel·les pot ser un atac a Europa i si la independència catalana encara minaria més la força de la UE, el President Puigdemont ha respost: “El moviment independentista es proeuropeista. No deu ser tant dolent que hi hagi estats petits quan Europa s’esforça en incorporar estats petits.

El que no es coherent és dir que els estats petits o mitjans no tenen futur i demanar que països petits s’incorporin a la Unió.

Com pot ser que una Europa de 30 països sigui bo si és amb països que no estan a la UE i es dolent si la formen països que ja son ala UE, no s’entén.

Reunions amb el govern espanyol

A Brussel·les hem de continuar com abans del viatge a Finlàndia, que es treballar amb el consell de la república.

Sempre hem estat disposats a reunir-nos amb el govern espanyol.

Trobem estrany que l’estat s’hagi trobat amb la banda terrorista ETA i no ho faci amb els demòcrates catalans que no utilitzen la violència?.

El procés és un afer europeu

Tothom te coneixement que no es un afer intern espanyol que es pot resoldre portes endins sinó que te una mirada europea i el lloc per acordar-lo es a Brussel·les.

No hi ha cap precepte a la constitució espanyola que no permeti fer referèndums. Espanya reconeix els tractats internacionals. L’ANY 1976 l’esta espanyol va signar el pacte internacional de drets socials i polítics. Amb la mentalitat oberta a la Constitució hi cap el referèndum.

M’entornaré a Bèlgica i amb milers de cartes de ciutadans donen suport i molts ciutadans a alemanys que voldrien col·laborar en la causa. M’enduré 4 mesos que ens hauran fet mes forts mes resilents i més determinants.

Tinc invitacions de diversos llocs d’Alemanya i de països europeus. La intenció es atendre aquestes invitacions.

Sempre ens hem posat a disposició de la justícia europea i esperàvem trobar independència judicial i sabíem que alemanya estava marcada per la professionalitat i per aquesta independència.

Un altre referèndum

A la pregunta de si aspira a un altre referèndum ha contestat:

Ens agradaria molt un referèndum tipus escocès.

Si s’haguessin comptat tots els vots que va segrestar la policia haguéssim superat els tres milions de votants. I vam saber que havien votat pel cens universal que vam posar en marxa.

Mai direm que no a un referèndum. Hi ha un ampli consens que la formula escocesa és una bona solució.

Violència feixista a Catalunya

La radicalitat es la violència unionista d’extrema dreta. Cada dia hi ha incidents, Lluitarem contra actituds feixistes que amenacen la gent.

Els no independentistes

Preguntat que passaria en una Catalunya independent amb els no independentistes, les respostes han estat:

El mateix que en una Catalunya autonòmica hi vivia gent que volia la independència.

Si la majoria pren una decisió cal donar sortida a les esperances i desitjos d’aquesta majoria.

La idea quasi religiosa de la unitat es quelcom molt antic i poc democràtic.

El jutge i la retirada del seu sou

Per un cantó un jutge em vol suspendre com a diputat, el mateix que es nega a perseguir-me i ha retirat l’euoordre, i que diu alhora que jo puc votar a partir d’un diputat substitut. Si aquest jutge fent la seva feina ha acumulat tal quantitat de contradiccions, imagini fent de polític que pot arribar a provocar.

Tinc el suport de molta gent a Catalunya que es solidaritza amb nosaltres. No hem arribat aquí pels nostres salaris.

Suport a altres moviments independentistes

La nostra norma es no posicionar-nos per cap moviment en concret però donem suport a tots els pobles que vulguin exercir el dret d’autodeterminació. Tots tenen el nostre suport a Europa i a fora.

El nou govern espanyol

Preguntat sobre exigències mínimes, el president ha contestat. Jo no negocio amb el govern espanyol i no tinc propostes.

El referèndum ja l’he organitzat per això estic a Alemanya. Ens agradaria saber la resposta a una pregunta de fa molts anys. Té Espanya un projecte per Catalunya? Perquè si l’únic argument és la força i la violència és un argument molt pobre a l’Europa lliure.

Hi ha hagut un canvi de clima al govern espanyol però de moment no hi ha fets.

M’he reunit amb polítics alemanys de 4 partits, moltes trobades privades discretes que perseguien el coneixement de la realitat.

El que és evident és que si jo anava a ser extradit com deia la justícia alemanya no hi havia problema en tornar a ser president.

Que els que som a presó i exili no hauria de ser un problema sinó l’inici de la solució.

El govern espanyol diu el contrari del jutge. El president i el ministre de finances diuen que cap diner públic s’ha gastat en el referèndum i el jutge ha donat fins a tres quantitats diferents. No s’aguanta aquesta acusació, ha reblat el president.

El seu paper al PDeCAT i el suport al govern de Pedro Sánchez

No tinc cap responsabilitat en grup del PDeCAT, el Sr. Sánchez ha tingut els nostres vots i el normal és que qui tingui els vots d’un altre.

Preguntat si Donaria suport a que el PDeCAT retiri el suport a Sánchez ha dit que això correspon al grup parlamentari on ell no hi té cap responsabilitat.

L’efecte Catalunya en l’estabilitat europea i els suports internacionals

Preguntat sobre si la independència de Catalunya és un factor estabilitzador a la Unió Europea i quins aliats té, ha contestat.

Tot el que sigui estabilitat de les economies més potents com Catalunya és bo per l’euro. Una Catalunya independent que pugui continuar contribuint a la UE es positiu per euro. Catalunya exporta un 60%.

En relació al suport d’estats a la independència ha contestat: Li seré ràpid, no en tenim cap. Però Europa son els estats? s’ha preguntat el president, perquè sí que tenim el suport de molts europees preocupats pels drets humans, i quan veuen un policia que colpeja un ciutadans que defensen urnes, segur que estan a favor d’aquests, i no del policia.

I Europa ha de defensar abans el ciutadans que les nacions.

Les preguntes de TV3

Pregunta del corresponsal TV3.

1/ Com valora la retirada de sou del Parlament que han avalat els serveis jurídics de la cambra.

Jo respecto el que decideixi el grup parlamentari, ja he dit bans que el jutge provoca un embolic en tot el que toca.

2/ De quina manera es liderarà la Crida Nacional.

No depèn nomes de ni sinó de tots els impulsors. Ja tenim 40.000 inscrits. Això supera el nombre de militants de tots els partits polítics independentistes.

Titulars amb les paraules renúncia i retirada d’Espanya i un President Puigdemont somrient a tota la premsa internacional

La retirada de les euroordres d extradició del President Puigdemont i de la resta de polítics catalans exiliats és noticia a la premsa de tot el món, i està tenint un ampli ressò mediàtic internacional. Les paraules renuncia i retirada són les que es poden llegir més a les portades, al costat de fotos d’un Carles Puigdemont majoritàriament amb un somriure.

New York Times: El jutge espanyol retira les ordres persecució de Puigdemont, líder independentista de Catalunya

BBC: Espanya renuncia a l’extradició de Puigdemont

Le Monde La justícia espanyola retira les ordres d’arrest per a Puigdemont i cinc líders catalan

Le Soir: La justícia espanyola es nega a sol·licitar l’extradició de Carles Puigdemont

De Morgen (Bèlgica): L’ordre d’arrest als politics espanyols anul·lada per la justicia espanyol

Die Welt: La justícia espanyola renuncia a l’extradició de Puigdemon

RTS (Suïssa): Retirades les ordres internacionals de detenció contra els dirigents catalans

Frankfurter Allgemeine: Puigdemont no serà extradit

SüddeutscheZeitung: Espanya retira la sol·licitud d’extradició a Puigdemont

Standaard: El jutge espanyol rebutja l’extradició de Puigdemont per malversació

Sky News: La cort espanyola renuncia als mandats de detenció dels polítics catalans

The Independent: Espanya retira les ordres internacionals de detenció per als líders catalans

Dijous 12 de juliol: Acte de presentació de l’Associació d’Afectats de l’1-O

Aamer Anwar, Anna Arqué i Virgínia Martínez

Aquest proper dijous 12 de juliol, a les 13 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, tindrà lloc l’acte de presentació de l’Associació d’Afectats de l’1-O.

Un dels objectius de l’Associació és aglutinar l’acció de totes les persones que varen ser víctimes de la violència de l’estat espanyol durant la jornada de l’1 d’Octubre i, conseqüentment, exigir les responsabilitats civils i penals derivades d’aquesta ignominiosa i intolerable repressió estatal.

També es donarà el tret de sortida de la campanya #AraParlaTu, orientada a fomentar un testimoniatge col·lectiu i obert en dos col·lectius:

Tots els afectats per la violència exercida per les forces de seguretat de l’estat espanyol contra els votants del referèndum d’autodeterminació de primer d’octubre, tant si van ser directament agredits o no.
Tots els ciutadans internacionals que se solidaritzen amb els demòcrates catalans i ens diuen que “no estem sols”.

La presentació anirà a càrrec de Virgínia Martínez, presidenta de l’Associació d’Afectats 1-O, de l’Anna Arqué, portaveu de l’International Commission of European Citizens i de Joan Badia, alcalde de Callús. També es comptarà amb la participació d’Enric Majó. Farà de moderador el secretari de l’Associació, Alexandre Solano.

Vergonyós: Tanquen Sant Martí d’Empúries pel casament d’un multimilionari

Foto Pere Duran

El passat divendres el nucli antic de Sant Martí d’Empúries, que pertany al municipi de l’Escala, va estar blindat al públic. Tanques i personal de seguretat impedien l’accés al conjunt històric al turistes, que no el podin visitar. El motiu era la celebració d’una festa prèvia al casament del magnat nord-americà Kimbal Musk, germà del propietari de Tesla i entre els convidats hi havia l’expresident del Estats Units, Barack Obama o l’actor Will Smith. Els veïns només podien entrar i sortir del seu domicili.

El govern socialista de l’Escala que va donar l’autorització s’ha negat a fer declaracions segons informa ACN

La situació va provocar malestar i indignació entre els turistes que volien visitar el poble. Alguns ho qualificaven de vergonyós. A l’aparcament de l’entrada de Sant Martí un cartell avisa els visitants: “Poble i restaurants tancats”.

El casament es va celebrar a les ruïnes d’Empúries el dissabte a partir de quarts de cinc de la tarda després de tancar les instal·lacions als turistes. A les ruïnes també es va es celebrar no només la cerimònia sinó també l’àpat, un càtering servit per un conegut restaurant de la zona.

El Departament de Cultura de la Generalitat ho va justificar dient que és habitual oferir espais públics per actes públics, però una cosa es tancar un espai per una cerimònia, però fer-ho r una festa privada com l’àpat d’un casament en un espai d’un valor incalculable que pot ser danyat és una vergonya. Tancar un poble encara és pitjor.

Els punts febles de l’estratègia espanyola contra Catalunya que ningú ha explicat

En un article publicat ahir al digital el Confidencial, el periodista José Antonio Zarzalejos, ex director de l’ABC i proper al PP, explica com el govern espanyol ha menystingut alguns aspectes de la seva estratègia global contra Catalunya que poden ser claus l’1-O.

Zarzalejos diu que la gran jugada de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, contra Catalunya donant poders executius al TC se li ha girat en contra, perquè malgrat que el tribunal va declarar constitucional la reforma al novembre de 2016, no hi va haver unanimitat sinó divisió dels magistrats (set a favor i cinc en contra), i que ara resulta que cap d’ells vol fer ús d’aquestes facultats, entre d’altres motius perquè hi ha hagut instàncies internacionals que van criticar aquesta reforma, com el Consell d’Europa, a través de la Convenció de Venècia, i això fa enrere els magistrats. I ara resulta que el TC no farà la feina que el govern esperava que fes per ell, i a més no els queda temps per a posar en marxa les previsions de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia.

Però hi ha un altre punt que inquieta molt més Zarzalejos, el control de la justícia per part de la Generalitat

L’ex director del’ABC recorda que el 1990 es va transferir a la Generalitat els mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia. Els diferents Reials Decrets de transferència, encomanaven, entre d’altres, a la Generalitat d’informatitzar l’oficina judicial, i ara la justícia espanyola a Catalunya depèn de la Conselleria de Justícia, actualment amb el Carles Mundó, al capdavant. Zarzalejos apunta aquí que Mundó ja va intentar una sospitosa inspecció dels jutjats evitada pel TSJC i el Consell General de Poder Judicial. I encara més, el sistema informàtic de tribunals i jutjats de Catalunya, segons ell, no és compatible amb altres, el que impediria tramitar qualsevol requeriment .

I segueix dient Zarzalejos: Qui et diu a tu que el dia 1 d’octubre no “cau” el sistema informàtic de tots els tribunals i jutjats de Catalunya i es produeix una apagada de l’administració de justícia allà?

Zarzalejos recorda L’annex del Reial Decret 966/1990 de 20 de juliol diu que la dependència funcional dels funcionaris judicials és del jutge, però l’orgànica és de Justícia de la Generalitat (que és qui els paga el sou).

Està el Govern espanyol informat d’aquests assumptes? Ho està, es contesta Zarzalejos, perquè hi ha alarma de la pròpia magistratura i d‘assessors governamentals que estan estudiant tots els escenaris, però cap d’ells és bo conclou.

Un alt comandament dels Mossos apunta a que el cos policial català garantirà l’1-0

En una entrevista realitzada ahir a la cadena SER Tarragona, David Boneta, un comissari dels Mossos d’Esquadra va afirmar que el cos policial català seguirà les ordres polítiques del Govern de la Generalitat, i va deixar entreveure sense matisos que garantirà que es pugui celebrar el referèndum de l’1 d’octubre.

Boneta és el cap de la regió policial del Camp de Tarragona des del mes de maig quan es van produir diversos canvis a la cúpula de comandament dels Mossos.

Boneta deixa ben clar que policia està sota les ordres del Govern de la Generalitat i prou. En l’àudio Boneta diu: “Els Mossos d’Esquadra ens devem al Govern de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya. Nosaltres tenim un conseller, un director general … Ells són els que donen les directrius polítiques”.

Puigdemont a Le Figaro: Ignoraré al TC si em suspèn de les meves funcions

El diari francès, Le Figaro dedica un extens reportatge al procés independentista català. Le Figaro és el diari més antic de l’estat francès i la seva línia és conservadora.

L’article, signat per Mathieu de Taillac, titula: “Catalogne : entre Berga et Lérida s’expriment tous les tourments des futurs électeurs” (entre Berga i Lleida tots els turments dels futurs votants) i subtitula: “Tot i les queixes de Madrid, els independentistes catalans estan decidits a organitzar un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre i per declarar la independència si guanyen”.

L’article,a doble pàgina, fa un recull de les dates més significatives que han portat al creixement del moviment independentista, des de la sentencia de l’estatut del 2010, al 9-N del 2014 o a la victòria de Junts pel Sí el 27-S del 2010, i acaba significativament amb el 1-O del 2017.

El diari explica la diferència entre Berga i Lleida. A la capital del Berguedà diu que només hi oneja l’estelada, i recull les declaracions de l’alcaldessa, Montse Venturós, que afirma que aquesta és una decisió del ple de l’ajuntament i que “l’estat espanyol no ens ha de dir que hem de fer”, i per això l’1-0 el govern català trobarà a Berga totes les facilitats per fer la votació, espais municipals i funcionaris municipals, en contrast amb Lleida on onegen tres banderes (la municipal, la catalana i l’espanyola) i on l’alcalde socialista, Àngel Ros, s’oposa a la votació apel·lant a la legalitat espanyola.

També es parla de l’efecte a la Catalunya Nord, d’on diu que el debat sobre el referèndum no és generalitzat.

Però el més rellevant és una entrevista amb el president català Carles Puigdemont. En la primera pregunta el president recorda que en cas de victòria del sí, 48 hores després de la proclamació dels resultats, que es pot allargar a una setmana o deu dies, “explicarem que Catalunya ha pres la decisió de convertir-se en un estat independent” i que s’obre un període de transició cap a la independència plena, cap a la transformació en un estat sobirà. I que aquesta transició comportarà unes eleccions constituents i la redacció d’una constitució, i que Catalunya no emergirà com estat independent fins que aquest procés no hagi finalitzat

En d’altres preguntes Puigdemont recorda que Catalunya té el dret a l’autodeterminació segons el dret internacional. Puigdemont explica que encara que el Constitucional suspengui el referèndum, seguiran endavant, perquè el seu compromís és amb el poble de Catalunya. Al preguntar-li que passarà quan la llei espanyola el suspengui de les seves funcions, Puigdemomt ho deixa clar: No acceptaré aquesta decisió, només el Parlament català em pot suspendre de les meves funcions. Cap suspensió evitarà que el poble català pugui votar.

Professor de Cambridge preveu una forta reacció del món anglosaxó si Espanya actua amb duresa per impedir el referèndum

El professor d’Estudis Catalans a la Universitat de Cambridge, Dominic Keown, ha afirmat avui que intentar impedir el referèndum d’independència de l’1 d’octubre és “una barbaritat”, durant un esmorzar organitzat pel CIDOB amb el regidor i cap d’ERC a Barcelona, Alfred Bosh.

El professor ha afirmat que a la Gran Bretanya hi ha “molta perplexitat” però també “preocupació” per l’actitud del govern espanyol i les diferències entre Westminster i Madrid a l’hora de fer front a la qüestió d’un referèndum d’autodeterminació.

La mateixa persecució de la compra d’urnes resulta “ridícula” a ulls dels anglosaxons, que tenen “molt interioritzat” el dret a l’autodeterminació arran de les experiències al Quebec o Escòcia.

Keown ha explicat que al Regne Unit es coneix bastant bé el procés català i ha advertit que qualsevol reacció “dura” per part de l’Estat provocaria una “forta reacció” al món anglosaxó. En declaracions a l’ACN, l’expert també ha dit que si no hi ha una oferta “molt significativa” per part de Madrid no veu cap indicador que indiqui que no se celebrarà el referèndum de l’1 d’octubre. A més, ha subratllat la preocupació que genera “la manca d’iniciativa” del govern espanyol cap a la qüestió catalana, que veu “molt greu”.

Keown ha remarcat la creixent atenció als mitjans anglosaxons cap a la situació a Catalunya i el referèndum, i ha indicat que la situació del Brexit i Gibraltar també ajuden a situar la qüestió catalana sobre la taula de la política britànica. L’expert ha remarcat que el grup parlamentari a Westminster sobre Catalunya “no és oficial però té una influència important” i permetrà “convidar parlamentaris i viatjar a d’altres països per informar-se de què farà Catalunya” amb el referèndum. Segons ell, la recent visita de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la Cambra dels Comuns va deixar “un impacte molt important”.

Durant la conferència, Keown ha subratllat que el tarannà anglosaxó, tant a la Gran Bretanya com als EUA, és el de resoldre situacions difícils trobant “solucions”. Segons l’expert de la Universitat de Cambridge, en aquests països tenen la idea de la autodeterminació “per la pròpia experiència” molt assumida. “La política és l’art de fer el possible”, ha dit, remarcant que cal sempre tenir en compte “el que vol la gent”, un dels lemes que preval, ha remarcat, en la política anglosaxona.

El fet que el Regne d’Anglaterra tingui un altre front obert amb Espanya arran del Brexit, el de Gibraltar, alimenta, segons Keown, una posició contrària a Madrid entre la classe més conservadora anglesa. “De moment hi ha dos triangles oberts amb Espanya i Gran Bretanya en les quals Catalunya està involucrada: el triangle Escòcia, Espanya, Catalunya i el de Gibraltar, Espanya i Catalunya”, ha explicat.

MIllo diu ara que Rajoy podria forçar eleccions a Catalunya

ACN. El delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, veu possible convocar unes eleccions forçoses per “recuperar l’ordre i el funcionament de la llei i la democràcia”. Millo ha obert una nova possibilitat que, per ell, no és desitjable però sí possible. “Espero que no es produeixi. Jo desitjo que no, però no podem descartar res que es pugui fer”, ha explicat, per després afegir que “legalment és possible perquè hi ha mecanismes per recuperar l’ordre i el funcionament de la llei i la democràcia”.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Millo ha assegurat que veu l’Executiu de Puigdemont “fanàtic i radicalitzat” i ha dit: “Ens hem de defensar del Govern”, i que per tant, “l’Estat té prou recursos per impedir el referèndum”. La potestat de convocar noves eleccions al Parlament correspon única i exclusivament al president de la Generalitat.

Detingut el president de la Federació Espanyola de Futbol

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil desenvolupa aquest matí una batuda anticorrupció que afecta la cúpula de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i que abasta nombrosos registres i detencions de càrrecs esportius. Entre ells ha estat detingut l’home que presideix el futbol espanyol des de fa 29 anys, Ángel María Villar i el seu fill Gorka Villar, segons han informat a El País fonts de la investigació.

La batuda i registres, sota la supervisió del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, han començat a les primeres hores del matí i obeeixen a supòsits manejos econòmics del president de la RFEF i del seu fill, Gorka Villar, en profit de tots dos i en perjudici de les arques de la Federació. S’investiguen també suposats tractes de favor de Villar a dirigents territorials per garantir la seva continuïtat en el càrrec. Els agents indaguen des de fa més d’un any en suposats delictes de corrupció entre particulars, falsedat, administració deslleial i apropiació indeguda.