La importància del vot. Els escons són nostres o com exigir complir el mandat democràtic

Ara fa unes setmanes un col·lectiu independent integrat per persones de diferents àmbits, sociòlegs, juristes, professors, estudiants i d’altres va endegar la campanya: “Feu efectiu el meu vot-70 escons per la independència”.

La campanya consisteix en presentar al registre de la Generalitat una reclamació exigint als nostres representants que facin efectius els vots del primer d’octubre, ratificats a les eleccions del 21 de desembre.

El tret de sortida de la campanya va ser el passat dia 12 d’octubre quan un primer grup de persones van presentar les primeres instàncies al mateix Palau de la Generalitat, però també es pot presentar en tots els Ajuntaments de Catalunya i en qualsevol oficina de la Generalitat.

No es tracta d’una acció simbòlica, sinó d’una acció real amb contingut jurídic i que estan obligats a respondre. Massa sovint ens estem acostumant a que mercadegin amb els nostres vots i que no compleixin la part més essencial del seu programa electoral. En d’altres països els electors disposen de mecanismes més directes per fiscalitzar i reclamar que els elegits compleixin allò que han promès en campanya, però aquí tot massa sovint tot passa a ser paper mullat el dia posterior a les eleccions.

Es tracta de que totes les persones que han votat per una república catalana independent agafin consciència de la importància que té el seu vot, i exigeixin que les persones escollides que respectin la seva voluntat, perquè han de complir un mandat democràtic, en aquest cas implementar els resultats de l’1 d’Octubre ratificats en les eleccions del 21-D.

Trobareu les instruccions i un document per descarregar a la pagina victoria.cat encara que cada persona pot redactar  si ho vol el seu propi text.

Podeu utilitzar els hashtags  #70escons O #FeuEfectiuElMeuVot

Adhesió d’Ara o Mai al comunicat del CCN sobre la proposta de referèndum pactat

Des d’Ara o Mai ens adherim al comunicat que ha emès el Cercle Català de Negocis en relació al referèndum pactat.

Aquest és el text:

La celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat entre Catalunya i Espanya, avalat per organismes internacionals i sota l’empara del Dret Internacional, és una proposta constructiva que, en principi, caldria valorar positivament. Tanmateix, volem recordar a les parts la seva obligació de complir els principis estructurals del Dret Internacional. I això implica haver d’assumir el referèndum d’autodeterminació de «bona fe» (art. 2.b de la Carta de les Nacions Unides) i no només pel que fa a les formes, procediment i recompte de vots, sinó pel que fa a l’aplicació efectiva del seu resultat.

A més, volem recordar que la «bona fe» no emana d’una simple declaració d’intencions, sinó que és el resultat contrastable de tota l’acció dels aparells de l’Estat i de la Generalitat. Mentre hi hagi processos judicials oberts, presos polítics, autoritats exiliades, pressions a empreses, amenaces i repressió social, no es pot dir que de l’acció de l’Estat espanyol emani bona fe. Finalment, la bona fe ha de regir la relació entre els governs català i espanyol, sí; però també la relació d’aquests amb la ciutadania. No s’hi val «anar de farol».

Des del CCN considerem que la proposta de referèndum pactat en els termes i condicions que s’estan plantejant actualment no respon a una necessitat objectiva de fer efectiva la República, sinó a criteris d’estratègia política i a la calculada conveniència d’ambdós governs.

En primer lloc, la celebració d’un referèndum pactat permetria netejar la imatge internacional d’Espanya i equiparar la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb els estàndards democràtics internacionals més avançats del món (Canadà, Regne Unit, Dinamarca…), encara que es mantingui la repressió dels polítics i activistes sobiranistes. Amb això, el sobiranisme perdria un de les pocs avantatges estratègics obtinguts durant el procés sobiranista.

En segon lloc, constatem l’incomprensible i preocupant gir copernicà d’una part de la classe política catalana i d’alguns partits i entitats sobiranistes. Això ens fa témer la voluntat d’alguns sectors sobiranistes d’instrumentalitzar el referèndum d’autodeterminació amb la finalitat d’intentar oferir-nos la possibilitat de «perdre dignament», tal com els va passar als sobiranistes quebequesos i escocesos. Aquest escenari impediria fer efectiva la independència. Ens faria tornar a la casella de sortida i obligaria a iniciar per enèsima vegada negociacions per a un nou encaix de Catalunya a Espanya, impossible dins del marc constitucional actual. Finalment, tant el sobiranisme com el futur polític del nostre país continuaria en mans d’aquells que varen renunciar a defensar la República, sotmetent-se a l’autoritat de la justícia espanyola després d’haver suspès la declaració d’independència.

Des del Cercle Català de Negocis insistim en la unilateralitat i la mobilització social no violenta com a única via per fer efectiva la independència de Catalunya; molt especialment mentre l’Estat espanyol mantingui l’actual context d’involució democràtica. Valorem com a probable una sentència no absolutòria en el judici dels presos polítics, una ampliació de la causa a altres polítics i activistes catalans, així com la continuïtat de la repressió política i social. Considerem que qualsevol d’aquests escenaris legitima al govern de la Generalitat a deixar en llibertat els presos polítics, aixecar la suspensió de la DUI, fer efectiva la República i defensar-la des de les institucions del nostre govern. I l’instem a què així ho faci.

En Josep, el carnisser d’Alella que va impedir que Rivera i Arrimadas retiressin un llaç grog

En Josep regenta un negoci familiar a Alella juntament amb la seva esposa des de fa molts anys, concretament una carnisseria al mercat coneguda per la seva qualitat.

Ara fa 2 dies una foto seva  posant les mans en una tanca per evitant que els líders de Ciudadanos, Albert Rivera i Inés Arrimadas, retiressin un llaç groc s’ha fet viral.

Hem parlat amb ell a la seva parada del mercat d’Alella i ens ha explicat com va succeir tot.

En Josep, una persona afable, ens ha comentat que es trobava a la seva parada quan va sentir cridòria a fora, va sortir i va veure com a l’altra banda del carrer principal d’Alella s’hi passejaven Rivera i Arrimadas retirant llaços grocs, acompanyats d’algunes persones, de les que va destacar que no va identificar ningú que fos del poble, tots eren forasters, fet que li va provocar molta indignació. Mentre, un altre grup, aquest més nombrós, els hi recriminava des de l’altra cantó de la carretera la seva acció.

En Josep  de forma espontània va desplaçar-se fins on estaven els llaços grocs, que els activistes del poble fa temps que han col·locat a la tanca que separa la vorera de la carretera,  i va posar les mans sobre dos d’aquests llaços.

En un primer moment se li va acostar una dona de la comitiva de Rivera i li va demanar de retirar el llaç però ell s’hi va negar. Posteriorment va ser Arrimadas la que es va acostar dient “me permite” i ell li va contestar que no, i després es va acostar en Rivera que li va voler  retirar la mà de la tanca, però  ell li va contestar “ aquest llaç no es toca perquè l’he posat jo, finalment Rivera va desistir i va marxar.

En Josep també ens comenta que hi havia dos tipus de llaços grocs a la tanca, els que havia posat la gent poble que estaven lligats amb nus doble, i que només es podien retirar amb el cúter que portaven els acompanyants de  Rivera, però també uns altres amb un nus simple que segons veïns del pobles haurien col·locat prèviament altres persones afins a Ciudadanos, de forma que Rivera i Arrimadas els poguessin treure sense cap esforç.

La seva acció li ha valgut una felicitació generalitzada, i encara que no és usuari habitual de xarxes socials, avui una coneguda li ha obert un compte de twitter, @carnisseralella

Us animem també a fer-li seguiment, com ja han començat a fer molts usuaris de la xarxa.

 

Les frases clau per temes de la multitudinària roda de premsa del president Puigdemont

En un centre de premsa a Berlin, a vessar de corresponsals estrangers, el president Puigdemont ha contestat totes les preguntes que se li ha formulat acompanyat d’una traductora a l’alemany i dels seus advocats.

Aquestes són les frases clau de la roda de premsa. Les hem dividit per temes per facilitar una lectura rapida.

 

Tornada a Catalunya

No se si trigaré 20 anys a trepitjar territori espanyol  però no trigaré 20 anys a trepitjar Catalunya.

Si es respecta la voluntat dels votants el procés tirarà endavant.

La voluntat del poble català de constituir-se en república independent  es evident.

Podria trepitjar demà territori català però a la Catalunya Nord.

 

Propostes de l‘estat espanyol

En el passat Catalunya havia proposat un seguit de mesures econòmiques mai ateses. A data d’avui no hi ha hagut cap resposta espanyola.  Catalunya ha fet propostes de pacte fiscal mai contestades, aquesta es la realitat.

Hi ha algun projecte espanyol per Catalunya?,  connais pas ( no en tinc coneixemnet), ha dit el president.

 

El suposat suport de Rússia al procés català

En relació al suport de Rússia s’han publicat moltes fake news. Cap evidència sinó tot el contrari, tots els bots russos van actuar a favor de l’unionisme.

 

Europa i els estats petits

Preguntat sobre si el fet que antic assessor de Trump que vol fer un think-thank a Brussel·les pot ser un atac a Europa i si la independència catalana encara minaria més la força de la UE, el President Puigdemont ha respost: “El moviment independentista es proeuropeista. No deu ser tant dolent que hi hagi estats petits quan Europa s’esforça en incorporar estats petits.

El que no es coherent és dir que els estats petits o mitjans no tenen futur i demanar que països petits s’incorporin a la Unió.

Com pot ser que una Europa de 30 països sigui bo si és amb països que no estan a la UE i es dolent si la formen països que ja son ala UE, no s’entén.

 

Reunions amb el govern espanyol

A Brussel·les hem de continuar com abans del viatge a Finlàndia, que es treballar amb el consell de la república.

Sempre hem estat disposats a reunir-nos amb el govern espanyol.

Trobem estrany que l’estat s’hagi trobat amb la banda terrorista ETA i no ho faci amb els demòcrates catalans que no utilitzen la violència?.

 

El procés és un afer europeu

Tothom te coneixement que no es un afer intern espanyol que es pot resoldre portes endins sinó que te una mirada europea  i el lloc per acordar-lo es a Brussel·les.

No hi ha cap precepte  a la constitució espanyola que no permeti fer referèndums. Espanya  reconeix els tractats internacionals. L’ANY 1976 l’esta espanyol va signar el pacte internacional de drets socials i polítics. Amb la mentalitat oberta a la Constitució hi cap el referèndum.

M’entornaré a Bèlgica i amb milers de cartes de ciutadans donen suport i molts ciutadans a alemanys que voldrien col·laborar en la causa. M’enduré 4 mesos que ens hauran fet mes forts mes resilents i més determinants.

Tinc invitacions de diversos llocs d’Alemanya i de països europeus. La intenció es atendre aquestes invitacions.

Sempre ens hem posat a disposició de la justícia europea i esperàvem trobar independència judicial i sabíem que alemanya estava marcada per la professionalitat i per aquesta independència.

 

Un altre referèndum

A la pregunta de si aspira a un altre referèndum ha contestat:

Ens agradaria molt un referèndum  tipus escocès.

Si s’haguessin comptat tots els vots que va segrestar la policia haguéssim superat els tres milions de votants. I vam saber que havien votat pel cens universal que vam posar en marxa.

Mai direm que no a un referèndum. Hi ha un ampli consens que la formula escocesa és una bona solució.

 

Violència feixista a Catalunya

La radicalitat es la violència unionista d’extrema dreta. Cada dia hi ha incidents, Lluitarem contra actituds feixistes que amenacen la gent.

 

Els no independentistes

Preguntat que passaria en una Catalunya independent amb els no independentistes, les respostes han estat:

El mateix que en una Catalunya autonòmica hi vivia gent que volia la independència.

Si la majoria pren una decisió cal donar sortida a les esperances i desitjos d’aquesta majoria.

La idea quasi religiosa de la unitat es quelcom molt antic i poc democràtic.

 

El jutge i la retirada del seu sou

Per un cantó un jutge em vol suspendre com a diputat, el mateix que es nega a perseguir-me i ha retirat l’euoordre, i que diu alhora que jo puc votar a partir d’un diputat substitut. Si aquest jutge fent la seva feina ha acumulat tal quantitat de contradiccions, imagini fent de polític que pot arribar a provocar.

Tinc el suport de molta gent a Catalunya que es solidaritza amb nosaltres. No hem arribat aquí pels nostres salaris.

 

Suport a altres moviments independentistes

La nostra norma es no posicionar-nos per cap moviment en concret però donem suport a tots els pobles que vulguin exercir el dret d’autodeterminació. Tots tenen el nostre suport a Europa i a fora.

 

El nou govern espanyol

Preguntat sobre exigències mínimes, el president ha contestat.  Jo no negocio amb el govern espanyol i no tinc propostes.

El referèndum ja l’he organitzat per això estic a Alemanya. Ens agradaria saber la resposta a una pregunta de fa molts anys. Té Espanya un projecte per Catalunya? Perquè si l’únic argument és la força i la violència és un argument molt pobre a l’Europa lliure.

Hi ha hagut un canvi de clima al govern espanyol però de moment no hi ha fets.

M’he reunit amb polítics alemanys de 4 partits, moltes trobades privades discretes que perseguien el coneixement de la realitat.

El que és evident és que si jo anava a ser extradit com deia la justícia alemanya no hi havia problema en tornar a ser president.

Que els que som a presó i exili no hauria de ser un problema sinó l’inici de la solució.

El govern espanyol diu el contrari del jutge. El president i el ministre de finances diuen que cap diner públic s’ha gastat en el referèndum i el jutge ha donat fins a tres quantitats diferents. No s’aguanta aquesta acusació, ha reblat el president.

 

El seu paper al PDeCAT i el suport al govern de Pedro Sánchez

No tinc cap responsabilitat en grup del PDeCAT, el Sr. Sánchez ha tingut els nostres vots i el normal és que qui tingui els vots d’un altre.

Preguntat si Donaria suport a que el PDeCAT retiri el suport a Sánchez ha dit que això correspon al grup parlamentari on ell no hi té cap responsabilitat.

 

L’efecte Catalunya en l’estabilitat europea i els suports internacionals

Preguntat sobre si la independència de Catalunya és un factor estabilitzador a la Unió Europea i quins aliats té, ha contestat.

Tot el que sigui estabilitat de les economies més potents com Catalunya és bo per l’euro. Una Catalunya independent que pugui continuar contribuint a la UE es positiu per euro. Catalunya exporta un 60%.

En relació al suport d’estats a la independència ha contestat: Li seré ràpid, no en tenim cap. Però Europa son els estats? s’ha preguntat el president, perquè sí que  tenim el suport de molts europees preocupats pels drets humans, i quan veuen un policia que colpeja un ciutadans que defensen urnes, segur que estan a favor d’aquests, i no del policia.

I Europa ha de defensar abans el ciutadans que les nacions.

 

Les preguntes de TV3

Pregunta del corresponsal TV3.

1/ Com valora la retirada de sou del Parlament que han avalat els serveis jurídics de la cambra.

Jo respecto el que decideixi el grup parlamentari, ja he dit bans que el jutge provoca un embolic en tot el que toca.

2/ De quina manera es liderarà la Crida Nacional.

No depèn nomes de ni sinó de tots els impulsors. Ja tenim 40.000 inscrits. Això supera el nombre de militants de tots els partits polítics independentistes.

 

 

Titulars amb les paraules renúncia i retirada d’Espanya i un President Puigdemont somrient a tota la premsa internacional

La retirada de les euroordres d extradició del President Puigdemont i de la resta de polítics catalans exiliats és noticia a la premsa de tot el món, i  està tenint un ampli ressò mediàtic internacional. Les paraules renuncia i retirada són les que es poden llegir més a les portades, al costat de fotos d’un Carles Puigdemont majoritàriament amb un somriure.

New York Times: El jutge espanyol retira les ordres persecució de Puigdemont, líder independentista de Catalunya

BBC: Espanya renuncia a l’extradició de Puigdemont

Le Monde La justícia espanyola retira les ordres d’arrest per a Puigdemont i cinc líders catalan

Le Soir: La justícia espanyola es nega a sol·licitar l’extradició de Carles Puigdemont    

De Morgen (Bèlgica): L’ordre d’arrest als politics espanyols anul·lada per la justicia espanyol

Die Welt: La justícia espanyola renuncia a l’extradició de Puigdemon 

RTS (Suïssa): Retirades les ordres internacionals de detenció contra els dirigents catalans

Frankfurter AllgemeinePuigdemont no serà extradit

SüddeutscheZeitung: Espanya retira la sol·licitud d’extradició a Puigdemont

Standaard: El jutge espanyol rebutja l’extradició de Puigdemont per malversació

Sky News: La cort espanyola renuncia als mandats de detenció dels polítics catalans 

The Independent: Espanya retira les ordres internacionals de detenció per als líders catalans

Dijous 12 de juliol: Acte de presentació de l’Associació d’Afectats de l’1-O

Aamer Anwar, Anna Arqué i Virgínia Martínez

Aquest proper dijous 12 de juliol, a les 13 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, tindrà lloc l’acte de presentació de l’Associació d’Afectats de l’1-O.

Un dels objectius de l’Associació és aglutinar l’acció de totes les persones que varen ser víctimes de la violència de l’estat espanyol durant la jornada de l’1 d’Octubre i, conseqüentment, exigir les responsabilitats civils i penals derivades d’aquesta ignominiosa i intolerable repressió estatal.

També es donarà el tret de sortida de la campanya #AraParlaTu, orientada a fomentar un testimoniatge col·lectiu i obert en dos col·lectius:

  1. Tots els afectats per la violència exercida per les forces de seguretat de l’estat espanyol contra els votants del referèndum d’autodeterminació de primer d’octubre, tant si van ser directament agredits o no.
  2. Tots els ciutadans internacionals que se solidaritzen amb els demòcrates catalans i ens diuen que “no estem sols”.

La presentació anirà a càrrec de Virgínia Martínez, presidenta de l’Associació d’Afectats 1-O, de l’Anna Arqué, portaveu de l’International Commission of European Citizens i de Joan Badia, alcalde de Callús. També es comptarà amb la participació d’Enric Majó. Farà de moderador el secretari de l’Associació, Alexandre Solano.

Vergonyós: Tanquen Sant Martí d’Empúries pel casament d’un multimilionari

Foto Pere Duran

El passat divendres el nucli antic de Sant Martí d’Empúries, que pertany al municipi de l’Escala, va estar blindat al públic. Tanques i personal de seguretat impedien l’accés al conjunt històric al turistes, que no el podin visitar. El motiu era la celebració d’una festa prèvia al casament del magnat nord-americà Kimbal Musk, germà del propietari de Tesla i entre els convidats hi havia l’expresident del Estats Units, Barack Obama o l’actor Will Smith.   Els veïns només podien entrar i sortir del seu domicili.

El govern socialista de l’Escala que va donar l’autorització s’ha negat a fer declaracions segons informa ACN

La situació va provocar malestar i indignació entre els turistes que volien visitar el poble. Alguns ho qualificaven de vergonyós. A l’aparcament de l’entrada de Sant Martí un cartell avisa els visitants: “Poble i restaurants tancats”.

El casament es va celebrar a les ruïnes d’Empúries el dissabte a partir de quarts de cinc de la tarda després de tancar les instal·lacions als turistes. A les ruïnes també es va es celebrar no només  la cerimònia sinó  també l’àpat, un càtering servit per un conegut restaurant de la zona.

El Departament de Cultura de la Generalitat ho va justificar dient que és habitual oferir espais públics per actes públics, però una cosa es tancar un espai per una cerimònia, però fer-ho r una festa privada com l’àpat d’un casament en un espai d’un valor incalculable que pot ser danyat és una vergonya. Tancar un poble encara és pitjor.

 

El president d’Armènia es nega a saludar l’ambaixador espanyol  després del seu discurs sobre Catalunya

Reproduïm literalment traduïda la nota que apareix a l’agència oficial de noticies armènia Mamul que signa Ruben Malayan.

Una cosa increïble ha succeït avui. Durant l’obertura oficial del festival Armen Sarkissian on l’Armènia apareix al costat de Catalunya com a convidats, l’ambaixador espanyol (que es va autoconvidat), va llegir un discurs que va negar l’existència de presos polítics a Espanya, cosa que va provocar l’enuig de la delegació catalana i la seva protesta sortint de l’acte. Van sortir i van començar a ballar i a cridar Visca Catalunya, lliure i independent!

Quan l’acte va acabar, l’ambaixador d’Espanya es va acostar al president armeni (Armen Sarkissian) per donar-li la mà i va ser rebutjat. Respecte!

 

Torra deixa plantat l’ambaixador espanyol a Wahington i en demana la dimissió

Nou incident amb la diplomàcia espanyola a l’exterior.

El president Quim Torra ha abandonat avui l’acte d’inauguració del festival Smithsonian Folklife, en què Catalunya és un dels convidats, després del discurs de l’ambaixador espanyol als Estats Units, Pedro Morenés. Torra ha afirmat que ha estat ofensiu amb ell i amb Catalunya: “M’ha titllat públicament de mentider i ha posat en qüestió l’existència de presos polítics.”

Morenés ha parlat després de Quim Torra, fent un discurs preparat i escrit de 6 folis, negant l’existència de presos i les paraules del president català.

La delegació catalana ha abandonat el recinte al crit de “llibertat presos polítics”.

Clara Ponsatí culpabilitza els partits de no haver aprofitat l’èxit de l’1-O i diu que anaven de “farol”.

https://twitter.com/twitter/statuses/1005420505132912641

L’ex consellera d’Educació exiliada a Escòcia, Clara Ponsatí, assenyala directament als partits com a responsables de no haver implementat l’èxit de l’1-O.

Ho ha dit ahir en videoconferència durant un acte organitzat per ANCEngland titulat “Acció exterior republicana. Què va passar a l’octubre? a la Universitat “Queen Mary” de Londres, que comptava amb la presència de la presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie, i Del líder de Democràtes, Toni Castellà.

Això es pot escoltar en el tall de la conferència que ha recollit per Dalia Blanch: “El que va passat tots ho sabem “Estàvem jugant al pòquer i anàvem de “farol”. Hem de posar realment a les forces polítiques contra les cordes i desemmascarar de forma molt contundent el partidisme que ha estat la gran debilitat que ens ha portat fins a la derrota després de la gran victòria de l’1 d’Octubre “. Però evitem, si us plau, que la casta a combatre grapegi les primàries com ja està fent.

L’esforç que hem de fer esta enfocat a renovar les nostres forces polítiques, que són les que tenim i per tant estic molt d’acord en el comentaris que s’han fet per realitzar primàries de cara a les eleccions municipals, crec que això s’ha d’estendre a nivell territorial atot arreu on calgui i crec que les entitats, l’ANC ha de jugar un paper més polític que el que han jugat fins ara.