Adhesió d’Ara o Mai al comunicat del CCN sobre la proposta de referèndum pactat

Des d’Ara o Mai ens adherim al comunicat que ha emès el Cercle Català de Negocis en relació al referèndum pactat.

Aquest és el text:

La celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat entre Catalunya i Espanya, avalat per organismes internacionals i sota l’empara del Dret Internacional, és una proposta constructiva que, en principi, caldria valorar positivament. Tanmateix, volem recordar a les parts la seva obligació de complir els principis estructurals del Dret Internacional. I això implica haver d’assumir el referèndum d’autodeterminació de «bona fe» (art. 2.b de la Carta de les Nacions Unides) i no només pel que fa a les formes, procediment i recompte de vots, sinó pel que fa a l’aplicació efectiva del seu resultat.

A més, volem recordar que la «bona fe» no emana d’una simple declaració d’intencions, sinó que és el resultat contrastable de tota l’acció dels aparells de l’Estat i de la Generalitat. Mentre hi hagi processos judicials oberts, presos polítics, autoritats exiliades, pressions a empreses, amenaces i repressió social, no es pot dir que de l’acció de l’Estat espanyol emani bona fe. Finalment, la bona fe ha de regir la relació entre els governs català i espanyol, sí; però també la relació d’aquests amb la ciutadania. No s’hi val «anar de farol».

Des del CCN considerem que la proposta de referèndum pactat en els termes i condicions que s’estan plantejant actualment no respon a una necessitat objectiva de fer efectiva la República, sinó a criteris d’estratègia política i a la calculada conveniència d’ambdós governs.

En primer lloc, la celebració d’un referèndum pactat permetria netejar la imatge internacional d’Espanya i equiparar la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb els estàndards democràtics internacionals més avançats del món (Canadà, Regne Unit, Dinamarca…), encara que es mantingui la repressió dels polítics i activistes sobiranistes. Amb això, el sobiranisme perdria un de les pocs avantatges estratègics obtinguts durant el procés sobiranista.

En segon lloc, constatem l’incomprensible i preocupant gir copernicà d’una part de la classe política catalana i d’alguns partits i entitats sobiranistes. Això ens fa témer la voluntat d’alguns sectors sobiranistes d’instrumentalitzar el referèndum d’autodeterminació amb la finalitat d’intentar oferir-nos la possibilitat de «perdre dignament», tal com els va passar als sobiranistes quebequesos i escocesos. Aquest escenari impediria fer efectiva la independència. Ens faria tornar a la casella de sortida i obligaria a iniciar per enèsima vegada negociacions per a un nou encaix de Catalunya a Espanya, impossible dins del marc constitucional actual. Finalment, tant el sobiranisme com el futur polític del nostre país continuaria en mans d’aquells que varen renunciar a defensar la República, sotmetent-se a l’autoritat de la justícia espanyola després d’haver suspès la declaració d’independència.

Des del Cercle Català de Negocis insistim en la unilateralitat i la mobilització social no violenta com a única via per fer efectiva la independència de Catalunya; molt especialment mentre l’Estat espanyol mantingui l’actual context d’involució democràtica. Valorem com a probable una sentència no absolutòria en el judici dels presos polítics, una ampliació de la causa a altres polítics i activistes catalans, així com la continuïtat de la repressió política i social. Considerem que qualsevol d’aquests escenaris legitima al govern de la Generalitat a deixar en llibertat els presos polítics, aixecar la suspensió de la DUI, fer efectiva la República i defensar-la des de les institucions del nostre govern. I l’instem a què així ho faci.

Un any del 27-S. Els terminis s’esgoten

Editorial

Ara fa un any ens van demanar de votar una vegada més, perquè deien que no teníem majoria legitimada per a la independència, ens van dir que seria el vot de la nostra vida, i que necessitàvem 18 mesos per arribar a la independència, perquè havíem de fer un procés constituent, que ningú entenia a la practica com es desenvoluparia, i sobretot perquè s’havien de construir estructures d’estat, perquè sembla que 2 anys enrere quan ens van dir que les estaven construint, no se’n van sortir, o no ho van fer.

Ara fa un any els vam donar de nou una victòria aclaparadora però immediatament els guanyadors es van apressar a dir que no havíem guanyat, perquè no havíem superat el 50%, el mateix missatge que donaven les forces unionistes, i van centrar el problema en el càrrec d’una persona, que una mica més ens porta a noves eleccions.

Ara fa un any vam decidir oblidar que el govern i els partits que li donaven suport no tant sols no havien posat les bases de la hisenda pròpia, sinó que ni havien desplegat les migrades competències que els atorgava l’estatut, i que mentre deien que en algun moment caldrà tancar caixes, s’havien dedicat i es dediquen avui encara, a intentar minimitzar, i si fos possible anular, la campanya de sobirania fiscal sorgida des de la societat civil, que era l’única iniciativa que realment neguitejava a l’estat, al govern i que despertava l’interès dels mitjans econòmics internacionals, i que podria donar força real al govern català.

Ara fa un any vam decidir oblidar que aquells que parlen de desobediència pacífica, van decidir anul·lar qualsevol conat d’aquesta, i donar un missatge en sentit contrari, quan des del govern de Catalunya es va decidir sancionar, sense raó, com han demostrat les sentències judicials, i el posterior canvi de la llei de tràfic gràcies al PP de Rajoy, la campanya contra els peatges #novullpagar, protegint a unes concessionàries, paradigma d’economia extractiva, i de greuge contra Catalunya, davant la desídia i la por a intervenir dels partits d’esquerra i dels sindicats.

Ara fa un any també vam decidir oblidar el fet que aquells que de sempre demanàvem un referèndum vinculant, vam haver de veure com els partits havien transigit a fer del 9-N una consult sense cap vinculació legal ni garantia jurídica ( repetició de les consultes populars sorgides a Arenys de Munt), deixant el terreny parcialment cremat, per alleujament de l’estat espanyol. Un referèndum que ara volen repetir de manera vinculant, com fa anys que molts demanem.

Ara fa un any vam decidir que calia passar pàgina d’un Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que teòricament estava format entitats civils, econòmiques, sindicals i empresarials, per decidir com enfocar el procés, però on ja estava tot precuinat i on mai ens vam convidar a participar, malgrat estar-hi apuntats formalment.

I ara pensem que cal seguir endavant, que cal anar tots junts, però també que cal que el gruix de la societat sigui absolutament exigent amb l‘acció de partits i govern i estigui amatent i critiqui sense por de trencar res, si realment els terminis establerts no es compleixen. Perquè ara és ja el moment en el que la nostra classe política estigui a l’alçada de la societat civil, i entengui que ja ha arribat l’hora que el poble català triï el seu futur, sense por a les amenaces que venen de fora, sense més dilacions, i amb el suport i la participació de tots els actors de la societat civil i que aquests politics facin la feina per a la que els seus electors els van escollir.

La lamentable desaparició de la Fira d’Entitats de la Diada del 2016

Des de fa 15 anys les associacions de tot tipus que treballem per la independència ens apleguem cada 11 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona per celebrar la Fira d’Entitats, però per aquesta Diada de 2016 hem de lamentar comunicar que ni nosaltres hi podrem anar com a entitat ni vosaltres com a visitants.

Com a associació que hi ve participant des de fa anys hem rebut un curt comunicat dels organitzadors de la Fira, i val a dir que grans companys, “la Gent de la Terra”.

Comunicat de Gent de la Terra:

“Ens dol comunicar-vos que degut a la decisió de l’ANC d’ocupar, per l’acte Central de la Diada, l’espai en el qual hem desenvolupat tots plegats durant els últims anys la Mostra d’Entitats, enguany ens veiem obligats a suspendre-la, ja que per raons d’organització i seguretat no podem compartir l’espai. Això ens dol especialment pel fet que ens ha arribat aquesta informació el dijous de la setmana passada ―21 de juliol―, i després d’estudiar, sense resultat positiu, alguna localització alternativa propera al nostre lloc habitual, ens hem vist obligats a prendre la decisió de suspendre la Mostra.

Tot i aquest desagradable fet, us animem a participar en els actes de la Diada amb l’ànim de continuar caminant cap a la llibertat del nostre Poble” (fi del comunicat)

Lamentem que una de les riqueses més grans del món independentista i també de la societat catalana, com és el seu teixit associatiu es vegi, al nostre entendre, reduït a escorrialles i maltractat, prenent-li un del pocs moments de contacte entre totes les entitats, i també entre molta gent de l’independentisme, persones que arriben de diferents parts dels Països Catalans, que es troben una vegada a l’any, aquell company de lluita al que fas una abraçada i feia anys que no veies, aquella persona que t’havia contactat, però que no coneixies personalment, etc. Era un punt de trobada indiscutible des del punt de vista humà i també per compartir experiències i a vegades per iniciar projectes.

Fa uns anys aquesta decisió hagués ofegat econòmicament la majoria d’associacions, perquè moltes d’elles finançaven una part important de les seves activitats amb els ingressos del que venien a les seves parades. Aquest aspecte avui dia ja no afecta a gairebé ningú, des que s’han instaurat els 11 de setembre amb “uniforme oficial”, i la venda de “marxandatge indepe” ha deixat de ser una font d’ingressos per les entitats, i ja fa anys que aquestes es mantenen amb les quotes dels socis i aportacions dels membres de la junta.

Però a banda d’aquesta qüestió totes continuem fent feina, amb més o menys intensitat, difusió i visibilitat, moltes d’elles poc conegudes a nivell del gran públic, però que de ser-ho despertarien de ben segur la vostra admiració, perquè la feina constant i diversa de moltes entitats pel país és la força del moviment, i aquest any no serà visible, qui sap el proper.

I per això ens preguntem: Per què s’ha perdut el respecte a les entitats que porten treballant per la independència des de fa anys?, Per què s’infravalora el valor importantíssim per a la nostra història i a la nostra lluita de totes i cadascuna d’elles?

Qui es creu en el dret de menystenir-les i esborrar-les de la Diada, de la nostra Diada, de la Diada de tots ?

Mostrem amb aquest escrit el nostre rebuig a la decisió presa, que no als organitzadors de la Fira, i sobretot el nostre rebuig al que volem anomenar destrucció del teixit associatiu independentista plural i lliure.

En la diversitat es troba la força de la nostra societat i no respectar això no ens sembla la millor manera de sumar. Per tant demanem, a qui calgui, que reconsideri de respectar l’espai que han ocupat totes les entitats els darrers 15 anys i que també aquest anys la Fira es celebri com sempre.

Junta Directiva d’Ara o Mai

“Pel nostre futur Independència”: 5è aniversari de la 1a manifestació independentista unitària

Avui és el 5è aniversari de la primera manifestació unitària impusada des de la societat civil amb el lema independència, organitzada per Ara o Mai. Es va crear una plataforma amb totes les entitats i partits que van donar suport a la manifestació, amb el nom de Plataforma9J, que comptava amb l’adhesió de més de 150 entitats i partits polítics, entre ells ERC, Solidaritat, Reagrupament i la CUP

El 9 d Juliol del 2011 unes 50.000 persones van venir a la convocatòria, malgrat l’hostilitat de l’ajuntament de Barcelona, que va negar-se a donar permís per fer un concert musical on havien d’actuar, entre d’altres Brams, que també va negar el permís per posar una tarima al Passeig Lluís Companys per poder llegir els parlaments, que es van haver de fer des d’un camió.

Aquest manifestació va comptar el suport i amb la presència de tres personatges mítics: L’ex-president del Parlament i antic líder del partit Esquerra Republicana, Heribert Barrera, amb 94 anys, del prestigiós cirurgia de les Brigades Internacionals, Moisès Broggi i del també cirurgià, Dr. Domènec (88 anys). Els tres membres d’honor d’Ara o Mai, van realitzar el parlament al final de l’acte que va ser presentat per l’actor i director Quim Masferrer. El manifest va ser llegit l’actor Jaume Comas. Un manifest que recordava una frase del doctor Broggi: “Per Catalunya, no pareu”.

L’organització es va fer amb un pressupost gairebé zero. El lema es va triar per votació popular, els cartells i tot el material gràfic i d’imatge el van aportar voluntaris de tot el territori, sobretot utilitzant les xarxes socials. Van arribar més de 25 vídeos per fer difusió de la manifestació. Es va comptar amb grups de voluntaris arreu del territori que van posar cartells als seus municipis es i l’única pancarta que va lluir a la capçalera deia: “Pel nostre futur Independència”.

Es va demanar als partits que no portessin pancartes pròpies i l’única que va lluir a la capçalera deia: “Pel nostre futur Independència”.

L’organització i el seu servei d’ordre va haver d’ajudar Broggi, Barrera i Domènech a pujar al vehicle amb l’ajuda del muntacàrregues del camió, per la negativa de l’ajuntament a posar la tarima. Un fet que va indignar els manifestants. El Dr. Broggi va recordar que Catalunya i Espanya no poden estar juntes i va demanar un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya “siguin entre iguals. El Dr. Oriol Domènech, en un discurs vibrant, va dir prou als atacs a Catalunya i al genocidi de la llengua i la cultura catalanes. Per la seva l’expresident del Parlament, Heribert Barrera va recordar que que no s’han aconseguit els objectius que es reivindicaven el 10 de juliol de l’any passat, i que el dret a decidir ja no tenia sentit, que calia unitat independentista i va demanar desobediència i boicot a l’estat espanyol i a les seves institucions.

La presidenta d’Ara o Mai, Carme Teixidó va denunciar que el “boicot’ a l’acte per part de les administracions”, no va impedir el seu èxit i va demanar a tothom de seguir treballant per la unitat i a no aturar-se fins aconseguir la independència.

Obama planta els líders espanyols

Després de que l’estat i el govern espanyol maniobressin per impedir que CDC i ERC anessin al dinar previst amb Barack Obama al Palau Reial (Felip VI no els va convidar), el president dels Estats Units ha decidit plantar a Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera, i a tots els alts càrrecs diplomàtics espanyols i representants de l’IBEX-35, que si que hi estaven convidats, perquè el president dels Estats Units ha decidit retornar al seu país i escurçar el seu viatge a l’estat espanyol després del tiroteig a Dallas on van morir cinc policies.

Així Obama retornarà als EUA el diumenge al vespre, i el dinar de dilluns queda anul·lat. Obama aterrarà directament aquest vespre a Madrid, i demà viatjarà a Cadis per visitar la base militar de Rota, i només es reunirà amb Rajoy i el rei espanyol. De moment ni el govern espanyol ni els dels EUA han ofert cap alternativa.

La sobirania fiscal no para de créixer. Ara el Consell Comarcal del Priorat

En el ple ordinari del Consell Comarcal del Priorat celebrat el passat dilluns 4 d’abril, es va aprovar una moció de CUP per pagar els tributs estatals del Consell a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’espanyola.

La moció, que va ser aprovada pels tots els grups presents a la sessió, ERC-AM, CiU i CUP (faltaven un dels dos consellers d’UDC i el representant del PSC) considera que el bastiment de la Hisenda catalana és la primera pedra de les anomenades estructures d’Estat i per això insta el Consell a pagar l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària Catalana

La moció recull l’acord de 20 de febrer de 2014 per a la creació de Tributs de Catalunya, l’organisme que aglutina la gestió dels tributs de la Generalitat i les diputacions catalanes.

Fa pocs dies els Consell Comarcals del Vallès Oriental i del Solsonès es van sumar a la sobirania fiscal. Els del Pallars Sobirà i el del Pla de l’Urgell ja ho feien, a l’igual que un centenar de municipis i la Diputació de Barcelona, que s’han adherit a la campanya iniciada per Ara o Mai i la plataforma Catalunya Diu Prou. Una iniciativa que el ministeri d’Hisenda ha hagut de reconèixer que és legal. Molts d’altres municipis i Consells han aprovat mocions favorables a fer-ho.

L’alcaldessa de Berga es nega a declarar davant un tribunal espanyol per coherència i desobediència

L’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (CUP) s’ha negat a declarar aquest dimarts davant del jutjat d’instrucció 1 del municipi com a investigada per un presumpte delicte electoral en no haver retirat l’estelada que oneja a l’Ajuntament, tal i com se li va requerir durant les eleccions catalanes i municipals.

Venturós ha anat a la porta del jutjat i ha explicat als mitjans que no pensava entrar-hi a declarar per “coherència i desobediència”, segons ha informat la CUP en un comunicat.

“Desobeiré per la independència, per coherència amb el dret a desobeir, que és una eina que ha escollit la CUP”, ha defensat l’alcaldessa de Berga, acompanyada de representants d’entitats i regidors de Berga i d’altres municipis.

En roda de premsa, Venturós ha dit que el primer motiu per no declarar era que mantenien l’estelada penjada al balcó de l’ajuntament, i que això estava legitimat en unes eleccions i per les veus que s’han pronunciat els darrers anys a peu de carrer, i que el que han fet no és cap delicte ni pot ser-ho de cap manera.

Venturós ha dit que havien pensat en la inhabilitació, però ha recordat que el camí cap a la independència ha de partir de passos ferms, i en aquest cas el que estan fent és un pas ferm, perquè no poden deixar les paraules buides de continguts, i que cal practicar a la praxi política diària allò que ells tenen com a compromís, avançar cap a l’alliberament nacional i social dels Països Catalans, i que aquest és un pas més en aquest camí que ja no té retorn.

Benet Salellas, diputat de la CUP al Parlament ha dit que “els hem plantat deliberadament i que pensen seguir plantant a l’administració de justícia espanyola en aquesta persecució política”, i que ells sabran quines conseqüències volen donar a aquesta actes, però que ells continuaran seguint en aquesta direcció.

Salellas ha afegit que des d’una perspectiva de procediment la jutgessa pot arxivar la causa o si continua insistint en voler prendre declaració a l’alcaldessa i a la resta de regidores que torni a enviar una altra citació, i que ells la respondran de la mateixa manera.

Alguna cosa ha de tenir la resolució, si tanta por els fa ha apuntat Venturós, que ha recordat que la CUP ha convocat una manifestació pel 7 de maig per a donar suport als càrrecs electes i a les institucions investigades.

El Consell Comarcal del Vallès Oriental també farà sobirania fiscal

El Ple del Consell Comarcal del Vallès Oriental ha aprovat fer efectiu el pagament del seu IRPF i lVA a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’Agència Espanyola. El Ple del Consell Comarcal del passat dimecres 16 de març ho va aprovar a partit d’una moció presentada pels grups comarcals d’ERC i de CIU, en la que s’acorda iniciar els mecanismes necessaris per a procedir el pagament de l’IRPF i de l’IVA a l’Agència Tributària de Catalunya en els propers mesos.

El text va ser aprovat amb els vots a favor de CiUi ERC, l’abstenció del grup d’ICV-EUiA-E i els vots en contra dels grups del PSC-CP, PP i Ciudadanos.

De fet, ERC ja va presentar el novembre del 2013, una moció al Consell demanant que s’exercís la sobirania fiscal.

Actualment hi ha dos Consells Comarcals més que estan exercint la sobirania fiscal, el del Pallars Sobirà i el del Pla de l’Urgell, a banda d’un centenar de municipis, i centenars d’empreses i autònoms, tots ell seguint la metodologia de la campanya iniciada ara fa quasi 4 anys per Ara o Mai i la plataforma Catalunya Diu Prou, i que l mateix ministeri d’Hisenda que encapçala Cristobal Montoro ja ha hagut d’admetre que és totalment legal.

Manifest de suport als ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga

Des d’Ara o Mai iniciem una campanya de suport als ajuntaments que estan rebent represàlies de l’estat per defensar la voluntat expressada en les urnes pel poble català. En aquest moment la iniciativa és a favor dels Ajuntaments de Celrà, Viladamat i Berga, però és extensiva a qualsevol altre ajuntament que es posicioni en la mateixa línia.

Fem públic aquest manifest, i en un primer pas s’obre la campanya per entitats, per a decidir entre tots si cal realitzar altres accions. Per adherir-se a la campanya es pot contactar al correu info@araomai.cat

Manifest

Havent observat el posicionament de resistència dels ajuntaments de Celrà i Viladamat i Berga vers la persecució intolerable de l’Estat Espanyol.

Des d’Ara o Mai, volem mostrar públicament el nostre suport incondicional als representants d’aquests dos municipis, en la seva lluita.

Admirem la seva resposta valenta, la resistència mostrada, l’assertivitat en el seu gest, aquesta és la resposta que ha de tenir l’Estat Espanyol, i és per això, que hem decidit donar-los tot el suport, posant a la seva disposició, tot allò del que disposem i que els pugui fer servei.

Invitem amb aquesta manifestació pública a totes les entitats independentistes del País, a sumar-se en el suport a aquest dos exemples de resistència pacífica vers l’estat opressor.

Compteu amb nosaltres, compteu amb la majoria independentista que conformem el poble Català

Viurem lliures!!!

Presentació de Som Autònoms. Un espai per dignificar i donar veu en el Procés a un col·lectiu ignorat

Ahir dijous a les Cotxeres de Sants va tenir lloc l’acte de presentació pública de la nova sectorial d’Autònoms de la Intersindical-CSC, Som Autònoms.

L’acte va comptar amb les intervencions de l’actor Toni Alba, del periodista gràfic, Jordi Borràs, de Carme Teixidó, coordinadora de la nova secció i presidenta d’Ara o Mai, entitat impulsora de la campanya de sobirania fiscal, i que treballa en el suport logístic i de difusió de la sectorial, i de Carles Sastre, Secretari general de la Intersindical- CSC, organització sindical que impulsa la sectorial d’autònoms

A l’acte hi van assistir representants de partits polítics i organitzacions civils del país. Entre el públic assistent s’hi trobaven els diputats de Junts Pel Sí, Eduardo Reyes i Magda Casamitjana, el director general de Promoció Econòmica de la Generalitat, Albert Castellanos, el director general d’Economia Social de la Generalitat, Josep Vidal, Xavier Florensa, assessor del grup municipal d’ERC a Barcelona, també Ignasi Sayol, president de PIMEC Logística.

Carles Sastre, Secretari general de la Intersindical-CSC, va obrir els parlaments donant algunes dades, com que a Catalunya hi ha més de 500.000 autònoms, que el 70% d’aquest col·lectiu no tenen assalariats, o que la majoria es concentren en el sector serveis. Va explicar com les empreses opten cada vegada més per externalitzar costos i serveis, el que obliga als treballadors a fer-se autònoms, assumint els costos i la complexitat administrativa que això suposa a l’estat espanyol, i que actualment el 32% de les ofertes laborals pels autònoms són de grans empreses.

Així mateix, Sastre va fer una crida a trencar el mite de l’autònom “empresari”, només un 5% del total del col·lectiu, situant la immensa majoria del col·lectiu dins de les classes populars. Treballadors precaris o en risc de precarietat: falsos autònoms a empreses i sectors diversos, treballadors per compte aliè que han perdut el seu lloc de feina per ERO i que es veuen obligats a esdevenir autònoms. Va recordar que tot sovint aquestes persones han de convertir els seus estalvis, domicilis o vehicles en capital social per fer front als impostos i requeriments burocràtics.

Carles Sastre (Intersindical, Carme Teixidó ( Ara o Mai) ), Jordi Borràs, Toni Alba.

Des de la Intersindical-CSC, Sastre, va definir la creació de la sectorial d’autònoms com una “aposta estratègica del sindicat en una conjuntura política de procés constituent de la república catalana independent“. El sindicat vols cobrir tots els flancs possibles en l’aspecte social i econòmic del procés democràtic català per “assegurar que el nou país estigui al servei de les classes populars”.

El Secretari general de la Intersindical-CSC conclogué la seva intervenció encoratjant els i les treballadores autònomes a organitzar-se, afiliar-se a la Intersindical-CSC i treballar conjuntament amb el conjunt de la classe treballadora -de la qual en són integrants- en la construcció d’una República Catalana de caràcter democràtic i social.

Carme Teixidó va recordar que la quota d’un autònom a l’estat espanyol és actualment de 257 € des del primer dia, independentment de si té vendes o no en té, i que això contrasta amb estats com la Gran Bretanya, amb una quota de 70 €, que no pagues fins que l’empresa no arriba a un volum de facturació, o Holanda on donar-se d’alta costa 1 €.

Teixidó va dir que el col·lectiu d’autònoms és invisible: existeix una percepció esbiaixada per part de determinats treballadors assalariats i empresaris. Teixidó reblà que “no tenim temps, estem treballant tot el dia, i ens oblidem de reivindicar. Però la mentalitat d’un autònom és la mentalitat solidària d’un treballador. Per això volem aconseguir que aquest col·lectiu estigui representat. Des del sindicat volem facilitar, a uns preus molt econòmics, la gestió dels impostos a pagar i el suport solidari a aquest tipus de treballadors”.

Finalment va afirmar que des de Som Autònoms s’entrarà en el debat de la nova República catalana independent, perquè aquesta defensi un nou model pels treballadors autònoms i dignifiqui les seves condicions laborals i vitals”.

Jordi Borràs va explicar la seva experiència com autònom, i va recordar per exemple que per ser fotògraf i periodista ha de portar dos epígrafs i dues comptabilitats paral·leles: “als centres educatius no t’expliquen aquest drama. Em veig obligat a declarar dues activitats econòmiques diferents. De vegades sembla que la legislació espanyola d’autònoms sembla feta expressament per obligar-te a delinquir”.

Borràs va afirmar que en el sector de la premsa cada cop es contracten més autònoms per substituir els treballadors assalariats de plantilla.

Per altra banda palesà que les gestories de Perpinyà cada cop tenen més clients sud-catalans, no pas per motivacions “patriòtiques”, sinó perquè surt més barat ser autònom a l’estat francès.

Borràs tancà la seva participació acabar demanant “que la futura República catalana no esdevingui una petita Espanya, i no copiar models inoperants i injustos com el dels autònoms”.

Per la seva part l’actor Toni Albà es va definir com autònom, empresari i d’esquerres, i va dir que ell forma part del 30% dels autònoms que tenen assalariats, i que per ser actor ha hagut de fer-se autònom. “Treballo quan puc treballar, quan em contracten” va dir. Va explicar la seva experiència de 9 anys a l’estat francès on els treballadors culturals gaudeixen d’uns drets molt millors que els d’aquí.

El 98% dels contractes per autònoms de l’espectacle i la cultura provenen dels Ajuntaments.

Albà expressà que” si no posem remei des d’Europa o d’un possible estat català, acabarem amb les condicions d’EUA. Jo ara et contracto perquè m’interessa però si d’aquí a un temps no m’agrada com vas vestit et faig fora” va posar com exemple Albà. “Precarietat, desempara és el que tenim ara, però només cal observar com funcionen altres països, amb Alemanya o Islàndia per trobar exemples de com canviar” va sentenciar l’actor català.

Podeu trobar més informació a la pàgina de somautonoms.cat així com al seu compte de Twitter