Els veïns de Viladamat no volen que la bandera espanyola onegi a l’ajuntament

La bandera espanyola seguirà sense onejar al balcó de l’ajuntament de Viladamat. Així ho ha decidit avui un 92% dels ciutadans que han votat en la consulta convocada per l’equip de govern de la CUP . 132 persones, han votat a la consulta, un 37% de les persones que podien participar -ciutadans empadronats i majors de 16 anys. 121 vots, un 92%, han optat per no penjar la bandera espanyola, i 11, un 8%, han votar a favor que onegi al consistori.

“El poble ha parlat i actuarem en conseqüència pel que fa a la bandera espanyola”, ha afirmat en declaracions a l’ACN l’alcalde del municipi Robert Sabaté (CUP), que ha assegurat que portarà aquesta decisió “fins a les últimes conseqüències judicials i polítiques”.

A la consulta popular convocada aquest diumenge també s’ha escollit en quins tres projectes es destina part del pressupost del 2017. Els tres projectes més votats han estat, per aquest ordre, millorar la carretera de l’Armentera i l’accés al cementiri, tapar amb fustes els contenidors del nucli urbà i adequar el parc infantil.

La CUP de Torredembarra demana a l’alcalde que plegui per haver hissat la bandera espanyola a l’Ajuntament

(ACN) El grup municipal de la CUP de Torredembarra (Tarragonès) ha carregat aquest divendres contra la decisió “unilateral” de l’alcalde, Eduard Rovira (ERC), d’acatar la sentència d’un jutjat contenciós que l’obligava a retirar l’estelada i a hissar la bandera espanyola a l’Ajuntament. En un comunicat, els cupaires han manifestat que “si l’alcalde no està disposat a assumir les conseqüències legals que impliquen defensar els postulats pels quals ha estat escollit, el que ha de fer és un acte d’honestedat, plegar i deixar pas a una altra persona capaç de defensar les idees i els principis de la seva formació”. Davant dels fets de dimecres, la CUP ha demanat a la Secció Local d’ERC que es posicioni i que, si tampoc no comparteix la decisió de l’alcalde, “se’n desentengui, retiri la bandera espanyola i torni a penjar l’estelada”.

A més, els cupaires han lamentat que Rovira hagi actuat “unilateralment” i sense debatre amb la resta de formacions i entitats sobiranistes. De fet, la CUP ha titllat de “greu” la decisió del batlle i d“insuficient” l’argumentació que va donar, atès que, segons la formació anticapitalista, “l’únic que va transmetre és la seva por a obeir als postulats independentistes del seu partit, i la seva submissió a l’ordenament jurídic espanyol”. La CUP també ha criticat que l’alcalde convoqués “a tots els mitjans del país”, demostrant que “a Torredembarra l’alcalde està disposat a perpetuar l’opressió contra el poble català”, i que ho fes “en el marc d’un procés independentista, a menys de 7 mesos del referèndum i en un moment on diferents càrrecs electes de la CUP i d’altres formacions estan sent represaliats per complir inequívocament els principis pels quals van ser escollits i escollides”. D’altra banda, la CUP ha cridat a acabar amb les declaracions d’intencions i la retòrica, i ha carregat contra aquells que “pretenen representar l’independentisme a les institucions i es baixen els pantalons a la primera de canvi i obeeixen a uns tribunals que pretenen apuntalar i legitimar el projecte polític espanyol i condemnar a tot un poble que vol ser lliure”.

Buch proposa que tots els ajuntaments treguin la bandera espanyola abans del referèndum

L’Ajuntament de Sabadell sense la badera espanyola (04/11/2016)

El president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha proposat en unes declaracions al diari digital ‘El món’ que tots els ajuntaments catalans despengin la bandera espanyola al mateix temps, en una data del 2017 prèvia al referèndum, i que no la tornin a penjar fins al referèndum sobre la independència de Catalunya que ha de tenir lloc la segona quinzena de setembre.

L’alcalde de Premià de Mar ha subratllat que l’estratègia que han seguit fins ara els ajuntament que han tret l’ensenya espanyola «no ha acabat de sortir bé». Per això considera que seria més efectiva una acció que sumi els esforços de manera unitària.

Buch ha afegit al mateix mitjà que la proposta hauria de passar pels plenaris municipals per donar cobertura legal a la iniciativa. Així, quan els càrrecs electes despengessin la bandera espanyola estarien complint una petició formulada als consistoris.

El màxim mandatari del ACM ha apostat per fer accions més contundents abans del referèndum del 2017, i aquesta podria ser un. «Si els ajuntaments despengen la bandera espanyola el mateix dia, en una data anterior al referèndum, ja no es tractarà de microdesobediencias, ja que estaríem parlant d’una desobediència generalitzada». I ha afegit: «Ara hem d’anar cap a les macrodesobediencias».

L’Ajuntament de Balaguer es nega a penjar la bandera espanyola malgrat una sentencia judicial

L’Ajuntament de Balaguer no pensa acatar l’ordre del jutjat contenciós administratiu que el vol obligar a penjar la bandera espanyola, després que la Delegació del Govern denunciés el consistori per incomplir la llei de banderes. L’alcalde del municipi, Josep Maria Roigé, de CiU, va explicar en el ple municipal que han recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aquesta denúncia, i que de moment no penjarà la bandera espanyola , al menys fins que no hi hagi una resolució del tribunal.

Mesos enrere, Roigé va argumentar que no penjaven per la feblesa estructural del balcó que impedia posar una altra bandera per un perill de despreniments, i pels pocs recursos del consistori, que no podia pagar el pal, i davant les queixes de l’únic regidor popular, que demanava a l’alcalde que pagués la despesa de la presentació del recurs, Roigé va respondre que la ciutat compta amb una majoria sobiranista prou forta com per acceptar que el consistori n’assumeixi el seu cost.

Cal recordar que l’Ajuntament de la capital de La Noguera també segueix la campanya de sobirania fiscal i paga els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana.

La candidatura de Colau, Procés ICV i Podemos es presenta amb un dibuix amb la bandera espanyola. Detalls….

No s’hi han fixat bé, tant els hi fa, és un missatge implícit, no té cap valor, és només un dibuix, poca sensibilitat, és que la volien posar..? Sigui per un o altre motiu la bandera espanyola ha estat present en la candidatura de la llista presidida per Ada Colau aquest divendres a la plaça de Sant Jaume.

En el rètol de la candidatura, Barcelona En Comú, desplegat davant l’Ajuntament de Barcelona, i darrera del que han posat per les fotos els representants de les 3 formacions que formen la candidatura al costat del grup de Colau, com Gerardo Pisarello (Procés Constituent), Laia Ortiz (ICV) o Jaume Asens (Podemos), s’hi pot veure clarament la bandera espanyola onejant al’ajuntament. No té cap importància, és un dibuix de la realitat, podem pensar, però els detalls també marquen.

Es nega a col·locar la bandera espanyola i dimiteix

Izaskun Uriagereka, alcaldessa de Mungia (Biscaia), del PNB, ha anunciat la seva decisió de dimitir el proper divendres després que el Tribunal Constitucional no hagi admès a tràmit un recurs d’empara de l’Ajuntament contra un dictamen judicial, que l’obliga a col·locar la bandera espanyola a la façana consistorial .

Fins ara el consistori de Mungia no ha col·locat la bandera espanyola a l’Ajuntament, tot i que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va forçar el setembre de 2014 a instal·lar aquest estendard en la façana.

Contra aquest dictamen, l’alcaldessa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional acollint-se a la “objecció de consciència” i al “dret a la llibertat ideològica” per no col·locar la bandera, si bé la seva iniciativa no va ser admesa a tràmit, el que suposaria la seva inhabilitació com a alcaldessa si no compleix el dictamen, segons han destacat les mateixes fonts.

També l’edil de Cultura presentarà aquest divendres la seva renúncia al càrrec

A l’anunciar la presentació del recurs d’empara al Tribunal Constitucional, la mandatària del PNB ha assegurat que, amb aquesta mesura, pretenia que es continués “respectant la voluntat del poble”, que, segons les seves paraules, resultava contrària a la instal·lació d’aquest estendard.

The Wall Street Journal ridiculitza Madrid, explicant com els ajuntaments catalans eviten posar la bandera espanyola

El diari nord-americà “The Wall Street Journal” va publicar ahir diumenge un reportatge sobre la presència de la bandera espanyola als ajuntaments catalans.

En un article que el corresponsal del diari, Matt Moffett, signa des de la població vallesana de Gallifa, explica que la bandera espanyola col·locada a la façana ajuntament d’aquest llogaret català, no és una allò que un espera veure en un edifici públic.

És tan petita afirma que sembla un escuradents de dents que sobresurt d’un flam, diu l’article.

Moffett recull les declaracions de Jordi Fornas, l’ex alcalde de Gallifa, que va penjar una mini-bandera com una forma de complir amb la lletra d’una llei que exigeix als municipis enarborar el pavelló espanyol, al mateix temps que mostrava el seu menyspreu a les autoritats a Madrid.

“Van demanar una bandera”, diu Jordi Fornas. “Bé, aquí està. Espero que siguin feliços “.

L’article recull altres casos d’ajuntaments, catalans que han ideat formes de burlar la llei espanyola, com el d’Agramunt, que ha penjat les banderes dels 28 estats membres de la UE, inclosa l’espanyola , o el del Pla d’Urgell, que va col·locar la bandera espanyola a dalt d’un terrat, tant enlairada, que precises uns binocles per veure-la.

També recull el cas de La Garriga, on la hissen uns segons, només per fer la foto i enviar-la al govern espanyol, o Sant Pere de Torelló, que ha al·legat manca de recursos econòmics, “en un temps d’austeritat”, i que quan un locutor de ràdio els va oferir regarlar-ne una, l’alcalde va argumentar que no podien acceptar presents d’entitats privades, encara que es recorda que el municipi ven estelades i banderes del poble com a forma per finançar-se.

Diu que la repressió per posar la bandera ha provocat disturbis a ciutats on l’absència de la bandera d’Espanya mai solia ser un problema, com a Sant Sadurní d’Anoia, que va complir amb l’ordre d’hissar la bandera a principis d’aquest any, amb una placa que explicava onejava a causa d’un “imperatiu legal”, però que quan l’alcalde va ser finalment enderrocat, amb el nou alcalde la bandera va desaparèixer, i es va explicar que havia estat enviada a la bugaderia.

També explica que des que a Sant Pol de Mar es van veure obligats a enarborar el pavelló fa dos anys, s’han destruït fins a quatre banderes espanyoles, i que finalment l’alcaldessa va optar per penjar la bandera molt amunt, i fora de l’abast, en una finestra d’una habitació de l’ajuntament de la qual només ella en té la clau.

Cremar la bandera “espanyola”

Daniel Laspra i Roig. Coordinador jurídic del CADCI i de Catalunya Diu Prou

El foc diuen que purifica, per això l’Església utilitzava aquest mètode per gestionar la dissidència. D’altres com els musulmans i anarquistes l’han utilitzat per destruir la idolatria dels símbols religiosos, perquè de fet, del que parlem es de la destrucció d’un símbol.

La majoria dels països, però, s’identifiquen amb símbols que anomenem banderes, en tots queda clar que aquell tros de tela és un condensat dels valors cívic i morals que representa la nació.

És per això que hi ha estats on la bandera mereix tot tipus de reverencies i sacrificis, especialment en temps de guerra, i per contra n’hi ha d’altres, com els EEUU, on la bandera tot i merèixer el mateix respecte, també pot ser subjecte de la ira del ciutadà, doncs en el fons segueixen reconeixent que darrera la bandera no hi ha res més sagrat que la democràcia que la sacralitza.

Tot això ve a compte perquè entenguem que quan més qüestionada és una bandera en un territori, més protecció estatal rep. El cas particular del Regne d’Espanya és el d’un país on la bandera ha que ser protegida. Al codi penal existeixen els delictes d’ultratge a Espanya, i es posa en el mateix rang de protecció la bandera espanyola i la bandera catalana, es a dir una igualtat legal que ja voldríem en altres àmbits com per exemple la Llengua.

El fet, però, es que les millors lleis serveixen per perpetrar les pitjors injustícies, veiem per què? El passat dia 22 de Febrer diferents membres de la Plataforma Catalunya Diu Prou denunciaren a la fiscalia la crema d’una bandera catalana davant del Palau de la Generalitat del País Valencià, durant una manifestació que el grup feixista GAV, juntament amb membres del PP i d’altres sospitosos habituals, feren contra la “invasió catalana”. I la millor forma d’expressar el seu odi fou cremar la senyera davant la passivitat dels agents de la policia espanyola que custodiaven l’edifici oficial —no és un fet insòlit, aquest mateix any altres també han cremat banderes espanyoles, com uns republicans a Granada i un “espontani”, suposem ben pagat, a Terrassa–, en tots dos casos el resultat ha estat la detenció i la imputació dels presumptes autors.

Però en el nostre cas la Fiscalia de Valencia ha respost que entén que no hi ha delicte, es a dir que cremar una bandera catalana en una plaça pública no es digne de protecció per part de l’Estat Espanyol. D’aquí s’entén que la Llei, com ens té acostumats el govern del PP, no sols no és igual per tothom, sinó que fins i tot les banderes “espanyoles” no son iguals, i que una mereix la màxima protecció i l’altre mereix l’escarni.

Quin missatge ens volen donar amb això? potser volen que anem com ells regalimant saliva i que cremem “l’estanquera” davant la Delegació del Govern per posar a prova de nou la seva “democràcia”, o potser millor, és una nova invitació a que perseverem, a que tots plegats reflexionem que amb ells no podem conviure, que no ens volen i que cremaran la senyera o l’estelada tants cops com sigui possible fins que ens en convencem, així que compte, qui juga amb foc es crema.