El New York Times publica les primeres fotos d’urnes en un col·legi electoral

Raphael Minder, el corresponsal del The New York Times a Catalunya, ja ha publicat aquesta nit les primeres imatges d’urnes en un col·legi electoral. A la fotografia es poden veure dues meses amb dues urnes i les paperetes de vot. A cada mesa hi ha la inscripció amb els electors que hi poden votar. La localitat no està identificada.

“Les urnes s’estan dipositant aquesta nit per al referèndum català, malgrat el bloqueig de la policia. Però es podrà votar diumenge?”, ha assenyalat el periodista en un tuit.

El New York Times explica que l’estat no passa sistemàticament informació als Mossos

En un extens reportatge el New York Times es fa ressò del bloqueig d’informació de l’estat a la policia catalana.

L’escrit pretén entendre com un imam d’un petit poble, que tothom diu era educat i correcte i que inclús podria semblar un hipster, va poder adoctrinar dotze joves i formar una cèl·lula gihadista per realitzar els atemptats de Barcelona i Cambrils, sense que ningú se n’adonès.

L’article diu que les autoritats policials catalanes s’han queixat des de fa temps que no se’ls permet treballar sols amb organismes d’intel·ligència estrangers com la C.I.A, i fa èmfasi en que la relació ja estava tensada a causa de l’esforç de Catalunya per aconseguir la independència d’Espanya.

També recull les declaracions de l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, que diu dir que la policia hauria d’haver advertit més sobre els perills representats per l’imam del poble, però que la informació que algú va tenir no va arribar on hauria, i afegeix que el govern espanyol no l’havia transmès a l’autoritat catalana.

L’article també recull les declaracions de Fernando Reinares, director del Programa sobre Terrorisme Global de l’Instituto Elcano de Madrid, que reconeix al diari que l’imam ja era conegut per les autoritats judicials i antiterroristes espanyoles des de fa com a mínim deu anys.

L’escrit afirma que la informació de que disposen els agents d’intel·ligència antiterrorista que no s’incorpora a les acusacions i sentències “no es posa a disposició de les autoritats locals (és a dir Departament d’Interior de la Generalitat i als Mossos) per sistema”.

El joc de la gallina” i altres frases de l’editorial del New York Times

Un editorial del considerat com a diari més important del món dirigit al referèndum no pot passar per alt, i encara que el diari no es mostra favorable clarament a la independència si que es posiciona de forma rotunda a favor del referèndum per a que els catalans puguin decidir. Hem analitzat algunes frases de l’editorial que la majoria de mitjans potser han passat per alt o que no han traduït acuradament.

En primer lloc l’editorial del The New York Times veu la pugna entre Catalunya i Espanya com un nou episodi del joc de la gallina. Concretament podem llegir:

Una nova ronda en un llarg “game of chicken” (el joc del pollastre), ha començat a principis d’aquest mes, després que el president de Catalunya, Carles Puigdemont, va anunciar un referèndum d’independència pel dia 1 d’octubre. El ministre de Cultura, Esport i Educació d’Espanya, Íñigo Méndez de Vigo, va prometre: “El què puc dir és el que no passarà l’1 d’octubre: un referèndum il·legal que va en contra de la Constitució “.

El “chicken game” ve a significar el joc entre dos conductors que es dirigeixen frontalment l’un cap a l’altre per tenir una col·lisió: un ha de canviar el seu rumb , o ambdós poden morir en el xoc, però si un conductor es desplaça i l’altre no ho fa, el primer serà anomenat “pollastre”, que significa un covard.

Aquesta sol ser la terminologia usada en ciències polítiques i econòmiques quan dos bàndols s’enroquen i no volen cedir malgrat les conseqüències negatives que poden tenir .

El New York Times també recomana al govern espanyol “d’endreçar la seva casa” (corrupció, govern en minoria, moció de confiança) si vol disminuir els impulsos independentistes.

Finalment la frase a que s’agafen els mitjans espanyols, “The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence”, traduint com: “el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència” i “el millor pels votants catalans seria refusar la independència”, no és ben bé així, sinó que el que diu és: “el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència, però no diu que seria el millor pels catalans.

El New York Times carrega contra el govern espanyol per voler impedir el referèndum català

ACN. El diari “New York Times “defensa en una editorial aquest divendres que Espanya hauria de permetre un referèndum a Catalunya com a manera de solucionar el conflicte sobre el futur polític de la regió.

“El millor resultat” per a Espanya seria “permetre el referèndum”, i per als votants catalans “rebutjar la independència -tal com han fet els votants al Quebec i a Escòcia”. Si no, alerta el diari, “l’únic que farà la intransigència de Madrid és inflamar les frustracions catalanes”. El rotatiu també subratlla que l’actitud “dura” del govern de Mariano Rajoy “probablement només ha fet que incrementar l’entusiasme per una mesura amb un suport qüestionable”.

Un vídeo des Castellers de Vilafranca i l’estelada a la portada del New York Times

Els Castellers de Vilafranca són els protagonistes d’un dels vídeos en 360 graus que ha publicat The New York Times a la seva secció The Daily Videos, amb el títol de: “Com construir una torre humana”, i que trobem a la portada del conegut diari novaiorquès

Es pot veure a la colla de la capital de l’Alt Penedès carregant un espectacular quatre de deu a la plaça de la vila. Es pot llegir en el text que acompanya el vídeo que aquesta és una és una pràctica única de la cultura de Catalunya, que els castells poden arribar als deu pisos i que requereixen de 800 a 1.000 persones.

De fons es veu una enorme estelada i si anem voltejant el vídeo podem veure que al balco del consistori hi ha també penjada una altra estelada.

Una vegada més la cultura catalana i l’independentisme protagonistes a la premsa nord-americana.

La Patum a New York Times: Un festival medieval imbuït d’independentisme a la Catalunya rebel

El New York Times es fa ressò de la Patum de Berga, i remarca que traspua independentisme català. Com ha passat amb d’altres símbols i expressions culturals la pulsió independentista ha imbuït la Patum, explica el diari.

Pel rotatiu novaiorquès el festival també ha arribat a simbolitzar les lluites polítiques i socials entre la dreta i l’esquerra, l’església i l’estat i ara entre el govern espanyol de Madrid i els independentistes catalans.

El diari ressalta que per primera vegada cap representant de l’ Església Catòlica ni de l’ exèrcit espanyol va acompanyar a l’alcaldessa de la CUP, Montserrat Venturós al balcó de l’Ajuntament. L’alcaldessa no els va convidar, i tampoc va anar a la missa catòlica que dóna el tret de sortida a l’últim dia de festa.

El diari ha parlat amb l’alcaldessa que justifica la decisió de reduir els vincles de la Patum amb l’Església en el context d’una societat secular que va afeblint els llaços amb el catolicisme.

“Que les coses sempre s’hagin fet d’una manera determinada, no vol dir que mai s’hagin d’adaptar a la forma en què vivim i sentim, en un país laic. “Al segle XXI, no veig cap necessitat per mantenir el mateix paper de l’Església en aquesta festa” , va afirmar Venturós.

El desafiament de l’alcaldessa ha arribat més enllà de la Patum, diu el diari, perquè a l’abril es va negar a comparèixer en una cort espanyola després d’haver estat acusada de fer onejar l’estelada al balcó de l’ajuntament durant les eleccions.

“No aniré a un judici polititzat pels polítics a Madrid, quan estic ara ajudant a construir un nou país”. “Sóc aquí per respondre a la voluntat de la meva pròpia gent.”, va declarar l’alcaldessa al diari.

L’article recorda que la Patum data del segle XIV, i que el seu document oficial més antic és del 1621, però que tot i així segueix evolucionant, i que aquest any la música de Bruce Springsteen ha format part de la banda sonora de la festa.

New York Times recull les declaracions de Romeva que aposta per una consulta i refusa la DUI

Mitjans importants com l’agència Reuters o el New York Times, es fan ressò de les declaracions de Raúl Romeva a Londres, on va explicar que Catalunya seguirà el seu full de ruta cap a la independència, tot i la negativa del govern de Madrid per a negociar,

Raúl Romeva va afirmar que la independència de Catalunya era ja inevitable, amb o sense la benedicció de Madrid.

“El punt d’inflexió ja s’ha creuat. Quan és la qüestió”, va dir en una entrevista a la delegació catalana a Londres. “No estarem esperant per sempre.”

Per Romeva ara hi ha una nova dinàmica a Catalunya al tenir un Parlament a favor de la independència, amb un mandat democràtic per seguir endavant.

Els mitjans anglosaxons expliquen que el govern central i una majoria d’espanyols s’han oposat durant molt de temps a la independència de la rica i industrialitzada Catalunya, que és la llar de 7,5 milions, o al voltant d’una sisena part de la població d’Espanya.

Romeva també va dir que no hi hauria cap declaració unilateral d’independència, i que el més probable era una altra votació.

“No volem, fer-ho sense negociació, però per negociar necessitem que a l’altra banda hi hagi algú. Però fins ara ningú contesta el telèfon.”. “Algunes persones a Espanya creuen que no fer res, ja és la solució per a ells. Però no fer res té costos. La confiança es trenca, hi ha un risc en termes econòmics.”, va dir Romeva

Catalunya estava ansiosa per resoldre el problema d’una manera legal, ha dit, i el referèndum escocès del 2014 és un model.

En preguntar-li com una Catalunya independent gestionaria els problemes als que el moviment d’independència d’Escòcia ja s’havia enfrontat, com la moneda a utilitzar i si podria romandre a la Unió Europea, Romeva que aquests no serien problemes, perquè Catalunya continuaria utilitzant l’euro. I que el tema de la suposada l’expulsió automàtica de la UE, seria una qüestió de negociació.

“Es que a algú li interessa que Catalunya estigui fora de la UE?” va preguntar Romeva.

L’homenatge a Companys foto del dia a The New York Times

Encara que a l’estat espanyol alguns segueixen negant que el procés català tingui poca repercussió a l’exterior, un dia rere l’altre Catalunya és present a la premsa internacional, Aquest dijous el prestigiós diari nord-americà The New York Times va publicar entre les set fotos del dia una imatge de l’homenatge al president de Lluís Companys, que va tenir lloc a a Montjuïc.

“Manifestants van commemorar el 75è aniversari de la mort de l’expresident català Lluís Companys al Castell de Montjuïc a Barcelona, Espanya, on Companys va ser executat l’any 1940 sota el govern de Franco”, es pot llegir al peu de foto.

Tots els misteris de la famosa foto del petó a Times Square de l’any 1945

La famosa foto presa per Alfred Eisenstaedt a Times Square ( Nova York) el dia que va finalitzar la II Guerra Mundial, en la que es pot veure a un mariner besant una infermera, segueix envoltada pel misteri. El fotògraf no va registrar els noms dels dos subjectes de la instantània publicada a la revista Life, i diferents persones han afirmat ser-ne els protagonistes.

El mariner

Una de les fotografies de la serie original d’Alfred Eisenstaedt

La persona que potser ha estat més oficialment reconegut com el mariner ha estat, Glenn McDuffie, que va morir el 2014 als 86 anys. El 2007 l’artista forense, Lois Gibson, qui treballa per al Departament de Policia de Houston, va identificar positivament McDuffie com el mariner amb una tècnica que passava per fer nombroses fotos del vell McDuffie i les quals va sobreposar sobre la fotografia original. D’aquesta manera va poder comparar els músculs del mariner, orelles i altres característiques, i va resoldre que era el mariner de la foto, amb una alta probabilitat.

En 14 d’agost 2007 la revista AM de Nova York, va afirmar que McDuffie havia superat cinc proves de polígraf que confirmaven la seva pretensió de ser l’home de la fotografia.

McDuffie que hauria mentit sobre la seva edat per poder-se allistar a la Marina, va dir que aquell dia viatjava al metro a Brooklyn per visitar la seva núvia, Ardith Bloomfield, i va sortir a Times Square, on la gent estava celebrant als carrers el final de la guerra. Emocionat pensant que el seu germà, que era presoner dels japonesos, seria posat en llibertat, va començar a cridar i a saltar, quan una infermera el va veure i li va obrir els braços, segons va explicar.

Glenn McDuffie.

McDuffie va explicar que va córrer cap a ella i la va besar. Llavors va veure un home que corria cap a ells i va pensar que seria un el seu nuvi o marit gelós, però quan es va adonar que només estava fent una foto la va besar durant força estona perquè Eisenstaedt pugues fer captar bé el moment. Segons McDuffie mai no va creuar ni una paraula amb la infermera.

Altres homes, com George Mendonsa, encara viu als 92 anys, que també afirmen ser el protagonista,donen una versió diferent dels fets.

Mendonsa explica que estava veient una pel·lícula amb la seva futura esposa, Rita, quan la gent va començar a cridar que la guerra havia acabat i van sortir al carrer.

La nuvia de Mendonsa, Rita, suposadament captada en una de les fotos fetes per Eisenstaedt

Després d’una estona de voltar pels bars, va veure una dona amb un vestit blanc i la va besant Mendonça afirma que Rita és visible en el fons darrere de la parella besant-se. Mendonça va ser identificat per un equip de voluntaris de l’Escola de Guerra Naval a l’agost de 2005 basant-se en les cicatrius i tatuatges de la fotografia, utilitzant una tècnica del Mitsubishi Electric Research Laboratories (REAL) de Cambridge a Massachusetts, i el testimoni de Richard M. Benson, , professor d’estudis fotogràfics i expert en anàlisi de fotografia.

Carl Muscarello, un altre candidat, va dir que aquell dia anava molt borratxo, però una marca de naixement a la seva mà hauria permès la seva mare a identificar-lo.

Greta Friedman i George Mendonsa

La infermera

La persona que inicialment més es va identificar amb la infermera és, Edith Shain que va morir el 2010 als 91 anys, però la seva alçada comparada amb l’altura de qualsevol dels homes que diuen ser el mariner, segons George Galdorisi i Lawrence Verria, autors d’un llibre sobre el tema, fan pensar que no podia ser ella.

És per això que sembla que Greta Friedman, una austríaca, auxiliar dental, que estava al carrer, en el seus minuts de descans, és la possible protagonista. “No el vaig veure apropant-se i abans d’adonar-me, m’estava agafant” va dir Greta a CBS News, que es va trobar amb George Mendonsa molts anys després. El petó no va durar gaire, va dir George, que va reconèixer que “portava algunes copes i que quan va veure la infermera la va agafar i la va besar”. Greta va dir que quan va veure la foto que va publicar a la revista Life es va reconèixer immediatament.

Aquests declaracions i els braços del mariner fent força per mantenir agafada la infermera, han fet que alguns grups feministes qüestionin el caire romàntic que s’ha donat a la foto i qualifiquin de possible assalt sexual el petó.

Icona mundial

Però avui en dia l’arxifamosa instantània d’ Eisenstaedt s’ha convertit en una icona mundial, que inclús disposa d’una escultura de mida natural en bronze realitzada per John Seward Johnson II, i instal·lada a Times Sqaure, el 2005, en el seixantè aniversari del petó, en una cerimònia que va incloure Carl Muscarello i Edith Shain. Johnson va fer altres versions de més de 6 metres d’altura, construïdes amb escuma de poliestirè i alumini, i exposades a llocs tant diversos com San Diego (Califòrnia) , Key West i Sarasota (Florida) o Snug Harbor a Nova York.

L’altra foto de Jorgensen

L’altra foto del petó feta per Victor Jorgensen

Finalment cal dir que Eisenstaedt no va ser l´únic en captar el moment del famós petó, sinó que el fotoperiodista de la Marina dels EUA, Victor Jorgensen, va capturar una altra imatge de la mateixa escena, que l’endemà es va publicar al New York amb el títol “Besant-se per acomiadar a la guerra”, foto de domini públic al ser realitzada per un empleat del govern federal en missió oficial, mentre que la de Eisenstaedt està protegida per drets d’autor.

La foto de Jorgensen, des d’un angle diferent, una mica menys espectacular, sense que es pugui veure tota l’avinguda ni les cames dels protagonistes, en canvi permet ubicar millor el lloc exacte del petó amb la farmàcia Walgreens al fons. Però Eisenstaedt es va endur tota la fama.

L’estelada a la portada del New York Times

El mateix dia que la UEFA va anunciar que volia sancionar al Barça perquè la seva afició havia exhibit estelades a la final de Champions de Berlín, l’International New York Times obria portada amb una gran foto en la que es podía veure una estelada gegant al costat de la bandera grega a Atenes. A sota de la foto, feta per Marko Djurica de l’agència Reuters es pot llegir: Els manifestants onegen una bandera grega i una “Estelada” (bandera independentista catalana) davant l’edifici del Parlament a Atenes dilluns.

La foto ha estat usada en un dels articles del rotatiu novaiorquès sobre Grècia: Loads of Debt: A Global Ailment With Few Cures