Un nou atac a la llibertat d’expressió.

El Suprem ha desestimat el recurs que va presentar Convergència i Unió contra l’acord de la junta electoral central que prohibia l’ús d’estelades en espais i edificis públics de Catalunya durant la campanya electoral de les municipals de 2015.

La sentència indica que l’exhibició de la bandera per part d’un poder públic només pot ser qualificat “de partidista” ja que, segons el tribunal, s’associa a una part de la ciutadania però “no és representativa” per la resta dels ciutadans “que no s’alineen amb aquesta opció ni amb els seus símbols”.

La sentència del Tribunal Suprem indica que l’ús i l’exhibició de la bandera per un poder públic només pot ser qualificat de partidista quant associat a una part de la ciutadania identificada amb una opció ideològica, però no representativa de la resta dels ciutadans que no s’alineen amb aquesta opció ni amb els seus símbols.

Quant al fons de l’assumpte, l’alt tribunal confirma íntegrament l’acord de la Junta Electoral Central i afirma que l’adjectiu “partidista” no s’ha d’interpretar en aquest context com pertanyent a un partit polític “sinó simplement com a incompatible amb el deure de objectivitat i neutralitat dels poders públics i les administracions”.

El tribunal afirma que l’estelada constitueix un “símbol de la reivindicació independentista” d’una part dels partits polítics, i que la “neutralitat” en l’ús de l’estelada, per tant, no depèn de la voluntat o de les decisions particulars de les administracions o Poders Públics, “sinó precisament del seu deure genèric de subjecció a la legalitat vigent configurada pels vies democràtiques que específicament habiliten la Constitució i les lleis que la desenvolupen”.

Dóna la raó a la Fiscalia en el criteri que no s’ha de confondre” el concepte de democràcia com a sistema de presa de decisió per majoria, i diu que només es poden qualificar o decisions democràtiques “les  que s’ajusten, en el seu procediment d’adopció i en el seu contingut, a la llei”.