Vergonyós: L’alcalde de Querol exigeix retirar una senyera

Retirar una senyera de l’entrada del poble, això és el que ha exigit l’alcalde de Querol, Miguel Uroz, als veïns del poble

En aquest indret hi havia onejat durant més de tres anys una estelada que va ser retirada pel nou alcalde. Per la Festa major els veïns van decidir posar-hi una senyera, segons apunten en el seu blog, per no ofendre al nou alcalde.

Però el tarannà dels veïns no ha servit de res, perquè l’alcalde, en veure-ho, els n’ha exigit també la retirada de la senyera, i quan un representant de l’associació el va requerir per la neteja viària del nucli antic, i l’alcalde el va coaccionar dient: “quita la bandera y después ya veremos”. Segons els veïns de moment ja es fan càrrec de la neteja d’un solar perquè els cotxes poguessin aparcar durant les festes del poble.

Per por a les represàlies han decidit treure la senyera de l’entrada del nucli, i al poble han penjat moltes estelades als balcons.

A Querol un municipi de 550 habitants de l’Alt Camp, governa el grup GPIQ-FIC amb el suport del PSC, encara que el grup més votat va ser la Coalició Independents per Querol- Entesa.

Aquest episodi vergonyós mereix l’atenció de tot Catalunya, i els veïns el suport de partits i entitats.

Proposem el hashtag #volemesteladaaQuerol

Cremar la bandera “espanyola”

Daniel Laspra i Roig. Coordinador jurídic del CADCI i de Catalunya Diu Prou

El foc diuen que purifica, per això l’Església utilitzava aquest mètode per gestionar la dissidència. D’altres com els musulmans i anarquistes l’han utilitzat per destruir la idolatria dels símbols religiosos, perquè de fet, del que parlem es de la destrucció d’un símbol.

La majoria dels països, però, s’identifiquen amb símbols que anomenem banderes, en tots queda clar que aquell tros de tela és un condensat dels valors cívic i morals que representa la nació.

És per això que hi ha estats on la bandera mereix tot tipus de reverencies i sacrificis, especialment en temps de guerra, i per contra n’hi ha d’altres, com els EEUU, on la bandera tot i merèixer el mateix respecte, també pot ser subjecte de la ira del ciutadà, doncs en el fons segueixen reconeixent que darrera la bandera no hi ha res més sagrat que la democràcia que la sacralitza.

Tot això ve a compte perquè entenguem que quan més qüestionada és una bandera en un territori, més protecció estatal rep. El cas particular del Regne d’Espanya és el d’un país on la bandera ha que ser protegida. Al codi penal existeixen els delictes d’ultratge a Espanya, i es posa en el mateix rang de protecció la bandera espanyola i la bandera catalana, es a dir una igualtat legal que ja voldríem en altres àmbits com per exemple la Llengua.

El fet, però, es que les millors lleis serveixen per perpetrar les pitjors injustícies, veiem per què? El passat dia 22 de Febrer diferents membres de la Plataforma Catalunya Diu Prou denunciaren a la fiscalia la crema d’una bandera catalana davant del Palau de la Generalitat del País Valencià, durant una manifestació que el grup feixista GAV, juntament amb membres del PP i d’altres sospitosos habituals, feren contra la “invasió catalana”. I la millor forma d’expressar el seu odi fou cremar la senyera davant la passivitat dels agents de la policia espanyola que custodiaven l’edifici oficial —no és un fet insòlit, aquest mateix any altres també han cremat banderes espanyoles, com uns republicans a Granada i un “espontani”, suposem ben pagat, a Terrassa–, en tots dos casos el resultat ha estat la detenció i la imputació dels presumptes autors.

Però en el nostre cas la Fiscalia de Valencia ha respost que entén que no hi ha delicte, es a dir que cremar una bandera catalana en una plaça pública no es digne de protecció per part de l’Estat Espanyol. D’aquí s’entén que la Llei, com ens té acostumats el govern del PP, no sols no és igual per tothom, sinó que fins i tot les banderes “espanyoles” no son iguals, i que una mereix la màxima protecció i l’altre mereix l’escarni.

Quin missatge ens volen donar amb això? potser volen que anem com ells regalimant saliva i que cremem “l’estanquera” davant la Delegació del Govern per posar a prova de nou la seva “democràcia”, o potser millor, és una nova invitació a que perseverem, a que tots plegats reflexionem que amb ells no podem conviure, que no ens volen i que cremaran la senyera o l’estelada tants cops com sigui possible fins que ens en convencem, així que compte, qui juga amb foc es crema.

La Fiscalia arxiva la denúncia per la crema pública d’una senyera amb la presència de diputats del PP. Espanya no compleix ni les seves lleis

Foto de Juan J. Monzó al diari Las Provincias

La Fiscalia Provincial de València ha decidit l’arxivament de la denúncia interposada per membres de Catalunya Diu Prou a ran de la crema publica d’una senyera davant del Palau de la Generalitat Valenciana.

En un escrit amb data 23 de maig de 2014, que la Fiscalia Superior de Catalunya ha adreçat al militants de Catalunya Diu Prou es diu que: En relació al vostre escrit de denúncia del dia 5 de març de 2014, li faig saber que la Fiscalia Provincial de València va incoar les Diligències d’Investigació Penal 194/14 i que en data 16 de maig ha decretat l’arxivament de les actuacions, i signa el Fiscal Superior.

Els fets denunciats es remunten al passat dia 22 de febrer, quan durant una concentració davant de la Generalitat Valenciana, amb motiu d’una protesta per la decisió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de considerar que el valencià i el català són la mateixa llengua, un grup de persones varen cremar públicament i a cara descoberta una Senyera davant la seu de Govern Valencià.

Aquests fets es veuen agreujats perquè la crema de la bandera es va produir davant una seu institucional, sense que intervinguessin les forces d’ordre públic, i amb la presència de diferents polítics del País Valencià, entre ells del PP i d’Unió Valenciana.

El passat 05 de maig Catalunya Diu Prou va presentar diferents denúncies davant la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya, per entre d’altres càrrecs, ultratge a la Bandera, emparant-se en el Codi Penal Espanyol i l’Estatut de Catalunya, on es diu clarament quines son les banderes oficials, i la senyera ho és i gaudeix de la mateixa protecció que l’espanyola.

Considerant els fets i les proves aportades ( entre elles fotografia i crònica del diari Las Provincias,) amb l’arxivament de la denuncia constatem una vegada més com l’estat espanyol està disposat a ignorar, i a fer cas omís de les seves pròpies lleis quan es tracta de temes relacionats amb tot allò que representi a Catalunya, al conjunt dels Països Catalans, i als seus ciutadans.

Malgrat tot des de Catalunya Diu Prou seguirem denunciant els atacs als nostres símbols i a la les decisions preses pel poble de Catalunya, així com assessorant i defensant a tots els ciutadans dels Països Catalans que es vegin afectats per casos de catalanofòbia.

Actualment Catalunya Diu Prou seguirà treballant en la campanya de sobirania fiscal que vam iniciar fa més de dos anys, i fins el 9 de Novembre centrarem la nostra activitat en fer possible que es celebri el referèndum institucional perquè Catalunya pugui decidir lliurement si vol ser un nou estat independent.

El Barça renúncia demanar lluir l’equipament amb la senyera al Bernabéu

El FC Barcelona no lluirà la segona samarreta amb els colors de la senyera al partit de diumenge al Santiago Bernabéu, sinó que vestirà de blaugrana. El club no ho demanarà al col·legiat del partit, Undiano Mallenco. Aquest àrbitre ha va prohibir al club català de jugar amb el segon equipament, amb els colors de Catalunya, en el partit de la primera volta jugat al Camp Nou, on que si que l’equip blaugrana tenia previst jugar amb aquesta samarreta, provocant un allau de crítiques a les xarxes socials, també contra el Barça.

Ara el club ha dit que, considerant el moment polític actual, per no provocar un ambient encara més hostil, i evitar fer un gest que podria ser interpretat com una provocació per l’afició madrilenya, declina fer cap petició per lluir la bandera catalana al Bernabéu.

La senyera és des del 1954 a l’Antàrtida, 32 anys abans que la bandera espanyola

Article publicat originalment el 07 de gener del 2012

El 4 de gener del 2012, el català Albert Bosch, va aconseguir fer la travessa l`Antàrtida des de la costa fins al pol sud, en solitari i sense cap mena d`assistència, però el que és menys conegut és que la senyera catalana és a l`Antàrtida des de l`any 1954, quan el Dr.Oriol Domènec, el primer català que de forma reconeguda va arribar a l`Antàrtida, va plantar la bandera catalana en aquest continent.

Això va ser 32 anys abans que una expedició oficialment espanyola del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” (CSIC), però amb l`auspici, organització i comandament de científics catalans, pugues penjar-hi la bandera espanyola al 1986, i al 1988 fundar la base Juan Carlos I a l`illa de Livingston.

El Dr. Oriol Domènec, prestigiós cirurgià otorinolaringòleg, i militant independentista des de la seva joventut, que pertanyia als Grups de Resistència Nacionalista, i actual membre d`Ara o Mai, ha recordat en una xerrada amb membres de la nostra entitat, com després d`haver estat empresonat durant anys per penjar banderes catalanes, va haver de fugir a l`Argentina.

Estant al barri de Corrientes va veure un rètol on es demanaven científics per anar a l`Antàrtida, i amb el pretext d`un estudi sobre virus que li va avalar els laboratoris Millet, d’origen català, establerts llavors a l`Argentina, va embarcar-se fins a la base d`Ushuaia, capital de la província de l`Antàrtida, Terra del Foc i Illes de l`Atlàntic Sud. Després d`uns mesos allà se li va oferir la possibilitat d`unir-se a una expedició anomenada Luna, formada per vuit homes que havien de passar 9 mesos aïllats en ple cor de l`Antàrtida fent estudis meteorològics.

Durant la seva estada se`l va demanar per socórrer a un infermer de la base xilena Prat, a l’illa de Greenwich, que patia gangrena en una cama.

El Dr. Domènec va haver de recórrer 70 quilòmetres sobre el mar gelat, a temperatures de 40º sota zero, en trineus tirats per gossos, i en risc elevat de morir, ell mateix ens ha comentat que les possibilitats d`arribar-hi eren escasses, fins arribar a la base xilena, on amb un equip de cirurgia i anestesia mínim, va practicar l`amputació de la cama gangrenada del soldat xilè, salvant-li la vida.

Posteriorment ja a la base xilena va pujar amb un soldat xilè al cim del Mont Plymouth, anomenat actualment Monte Osorno, on cadascú d`ells va plantar-hi la bandera del seu país, i des d`aquell moment, 32 anys abans que la bandera espanyola, la bandera catalana ha onejat a l`Antàrtida.

La Vanguardia del dijous 22 d`abril del 1954 li dedicava una pàgina sencera que deia: “El primer español que pisa la Antartida”, explicant que era el primer que havia trepitjat i viscut allà, i seguia una entrevista. En una part d`aquesta es fa referència a la pujada al mont Plymouth, però el diari substitueix la bandera catalana per una espanyola, i acaba dient que com que xilens i argentins i ell no es posaven d`acord amb la bandera a posar-hi, van col·locar-hi una cre

El Dr. Domènec explica que això era inventat i mentida, que en aquell moment no hi havia argentins, i que la senyera es va plantar efectivament al Mont Plymouth.

Degut a que la valentia i la gesta del Dr.Domènec van ser portada dels diaris argentins, al seu retorn de l`Antàrtida el va cridar el llavors ambaixador espanyol a Buenos Aires, que era l`avi de José Maria Aznar, per demanar-li de poder fer una base espanyola a l`Antàrtida. L`avi d`Aznar volia que intercedís amb govern argentí, que després de la gesta de Domènec ho hagués autoritzat sense problemes si ho demanava, però ell que no volia això en absolut, va al·legar una excusa i va sortir ràpidament de l`ambaixada, per por de poder ser detingut novament davant la seva negativa.

Com sempre l`estat espanyol ha intentat apropiar-se dels èxits dels catalans, però la veritat del que va passar es la que aquí s`escriu, narrada en aquest cas per la persona que ho va protagonitzar.

Aquesta es un només una petita part d`un dels capítols de l`extraordinària vida del Dr.Domènec, que en qualsevol país seria un heroi nacional de primer ordre, i se li rendirien tots els honors per la lluita que ha mantingut tota la seva vida per la nostra nació.

Malauradament els nostres governs prefereixen reservar aquests honors a molts que van col·laborar amb el franquisme, però obliden als lluitadors com al Dr. Domènec i d`altres, perquè posen en evidència la seva manca de coratge en l`actualitat per defensar el nostre país.