La senyera és des del 1954 a l’Antàrtida, 32 anys abans que la bandera espanyola

IMAG0055

Article publicat originalment el 07 de gener del 2012

El 4 de gener del 2012, el català Albert Bosch, va aconseguir fer la travessa l`Antàrtida des de la costa fins al pol sud, en solitari i sense cap mena d`assistència, però el que és menys conegut és que la senyera catalana és a l`Antàrtida des de l`any 1954, quan el Dr.Oriol Domènec, el primer català que de forma reconeguda va arribar a l`Antàrtida, va plantar la bandera catalana en aquest continent.

Això va ser 32 anys abans que una expedició oficialment espanyola del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” (CSIC), però amb l`auspici, organització i comandament de científics catalans, pugues penjar-hi la bandera espanyola al 1986, i al 1988 fundar la base Juan Carlos I a l`illa de Livingston.

El Dr. Oriol Domènec, prestigiós cirurgià otorinolaringòleg, i militant independentista des de la seva joventut, que pertanyia als Grups de Resistència Nacionalista, i actual membre d`Ara o Mai, ha recordat en una xerrada amb membres de la nostra entitat, com després d`haver estat empresonat durant anys per penjar banderes catalanes, va haver de fugir a l`Argentina.

Estant al barri de Corrientes va veure un rètol on es demanaven científics per anar a l`Antàrtida, i amb el pretext d`un estudi sobre virus que li va avalar els laboratoris Millet, d’origen català, establerts llavors a l`Argentina, va embarcar-se fins a la base d`Ushuaia, capital de la província de l`Antàrtida, Terra del Foc i Illes de l`Atlàntic Sud. Després d`uns mesos allà se li va oferir la possibilitat d`unir-se a una expedició anomenada Luna, formada per vuit homes que havien de passar 9 mesos aïllats en ple cor de l`Antàrtida fent estudis meteorològics.

Durant la seva estada se`l va demanar per socórrer a un infermer de la base xilena Prat, a l’illa de Greenwich, que patia gangrena en una cama.

El Dr. Domènec va haver de recórrer 70 quilòmetres sobre el mar gelat, a temperatures de 40º sota zero, en trineus tirats per gossos, i en risc elevat de morir, ell mateix ens ha comentat que les possibilitats d`arribar-hi eren escasses, fins arribar a la base xilena, on amb un equip de cirurgia i anestesia mínim, va practicar l`amputació de la cama gangrenada del soldat xilè, salvant-li la vida.

Posteriorment ja a la base xilena va pujar amb un soldat xilè al cim del Mont Plymouth, anomenat actualment Monte Osorno, on cadascú d`ells va plantar-hi la bandera del seu país, i des d`aquell moment, 32 anys abans que la bandera espanyola, la bandera catalana ha onejat a l`Antàrtida.

IMAG0056La Vanguardia del dijous 22 d`abril del 1954 li dedicava una pàgina sencera que deia: “El primer español que pisa la Antartida”, explicant que era el primer que havia trepitjat i viscut allà, i seguia una entrevista. En una part d`aquesta es fa referència a la pujada al mont Plymouth, però el diari substitueix la bandera catalana per una espanyola, i acaba dient que com que xilens i argentins i ell no es posaven d`acord amb la bandera a posar-hi, van col·locar-hi una cre

El Dr. Domènec explica que això era inventat i mentida, que en aquell moment no hi havia argentins, i que la senyera es va plantar efectivament al Mont Plymouth.

Degut a que la valentia i la gesta del Dr.Domènec van ser portada dels diaris argentins, al seu retorn de l`Antàrtida el va cridar el llavors ambaixador espanyol a Buenos Aires, que era l`avi de José Maria Aznar, per demanar-li de poder fer una base espanyola a l`Antàrtida. L`avi d`Aznar volia que intercedís amb govern argentí, que després de la gesta de Domènec ho hagués autoritzat sense problemes si ho demanava, però ell que no volia això en absolut, va al·legar una excusa i va sortir ràpidament de l`ambaixada, per por de poder ser detingut novament davant la seva negativa.

Com sempre l`estat espanyol ha intentat apropiar-se dels èxits dels catalans, però la veritat del que va passar es la que aquí s`escriu, narrada en aquest cas per la persona que ho va protagonitzar.

Aquesta es un només una petita part d`un dels capítols de l`extraordinària vida del Dr.Domènec, que en qualsevol país seria un heroi nacional de primer ordre, i se li rendirien tots els honors per la lluita que ha mantingut tota la seva vida per la nostra nació.

Malauradament els nostres governs prefereixen reservar aquests honors a molts que van col·laborar amb el franquisme, però obliden als lluitadors com al Dr. Domènec i d`altres, perquè posen en evidència la seva manca de coratge en l`actualitat per defensar el nostre país.