L’exministre d’Exteriors d’Islàndia a Catalunya: “No us espanteu per la campanya de la por”

L’exministre d’Exteriors d’Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, assegura que la comunitat internacional s’haurà “d’adaptar a la realitat” i reconèixer Catalunya si mai proclama la independència. “No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s’han d’adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades”, defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d’Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l’URSS, l’any 1991. “Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, és clar qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit”, remarca.

Baldvin Hannibalsson assegura en declaracions a l’ACN que si Catalunya s’independitza d’Espanya de forma inconstitucional “la primera reacció serà dir que és il·legal”. “Si no hi ha manera legal de sortir, i ho feu igualment, la primera reacció serà dir que no ho heu de fer, que és il·legal, però al final, és clar, ens hem d’adaptar a la realitat”, remarca Baldvin Hannibalsson.

El ministre que va reconèixer la independència de Lituània, Letònia i Estònia quan ni els Estats Units ni les principals potències europees s’hi atrevien per no enfrontar-se a l’URSS, defensa que el cas català és “molt diferent”. Amb tot, desaconsella fer cas a la “campanya de la por” que amenaça amb la sortida de la Unió Europea o l’aïllament internacional.

“No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i els líders polítics s’han d’adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades”, indica. Segons aquest polític, que va dirigir la política exterior del seu país entre el 1988 i el 1995, una constitució és “un marc” però “no està escrita sobre pedra” i “s’ha d’ajustar” especialment “si s’està passant per problemes polítics”. “Al capdavall, el poder ha de restar, en una democràcia, a les mans de la gent”, defensa.

Baldvin Hannibalsson lamenta que “si no es troba una manera constitucional i legal d’acomodar els canvis” que reclama la població “sempre hi ha el risc” que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència. “Esperem que no”, confia, assegurant que la UE difícilment “podrà fer massa” per interferir en el cas català. “En nom de la sobirania dels estats, vostès, com a espanyols i catalans, han de resoldre això. La Comissió Europea o els líders no poden imposar-los la seva voluntat, simplement han d’acceptar el resultat, i espero que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema”, remarca. (ACN)

Twitter prohibeix un anunci en català

El llautó espanyolista torna a sorgir a Twitter. La discogràfica Picap ha denunciat que la companyia de l’ocell els ha censurat una campanya de publicitat perquè el vídeo era en català. Segons la resposta de Twitter Ads, el tuÏt no ha estat acceptat perquè no compleix amb la política de la plataforma i remet al punt de “llengües admeses” (supported languages), on no hi consta el català.

La política d’anuncis de Twitter és que cal disposar d’un compte en els 200 països on et permeten anunciar-te i els anunciants han de piular en alguna de les llengües reconegudes per Twitter Ads”, que en són 13: Anglès, castellà, francès, alemany, japonès, italià, neerlandès, suec, noruec, finès, danès, malai i portuguès.

Des de la xarxa ja s’ha iniciat una campanya contra aquesta norma i es demana a Picat que inicií els tràmits per a denunciar els fets.

Expulsen un entrenador de tennis taula per no “animar el seu jugador en espanyol”

Un nou cas de catalanofòbia.

Segons informa CassàDigital, l’entrenador del club Tennis Taula Cassà, Carles Font, va ser expulsat durant un dels partits del campionat d’Espanya 2016, que es va celebrar a Blanes entre els dies 17 al 26 de juny. El motiu segons explica el digital va ser no “animar el seu jugador en espanyol”. L’àrbitre el va fer fora després de negar-se a canviar de llengua.

El Cassà ja ha presentat una reclamació oficial perquè, no existeix cap reglament que indiqui com a infracció el que el col·legiat del partit va interpretar com a falta.

Mònica Oltra entra en el joc de l’anticatalanisme i diu que l’estat afavoreix Catalunya

La vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mónica Oltra, ha assegurat que veu “amb preocupació” que el govern espanyol financi el Port de Barcelona amb 77 milions d’euros i el de València amb 12. “Aquí ni finançament, ni regularització del deute, ni el FLA, ni el Port de València”, ha dit a la roda de premsa posterior al Consell valencià. En aquest sentit, la vicepresidenta ha assegurat que “li costa d’entendre” perquè “Barcelona sí i València no” i ha explicat que “s’han cansat de ser els últims de la fila”. En aquest sentit, ha defensat que el port valencià és “l’únic que té una ubicació estratègica”, ja que té “el 52% del PIB nacional generat a una distància inferior a 350 quilòmetres”. “No entenem aquest càstig. Estem infrafinançats, és una cosa que reconeix el govern espanyol amb la boca petita”, ha reflexionat en veu alta.

“Es veu que no generar problemes està castigat”, ha criticat la vicepresidenta de la Generalitat valenciana durant la roda de premsa que ha fet aquest divendres. Oltra ha remarcat que “és difícil” treballar quan el govern espanyol els posa “permanentment contra les cordes”. Les declaracions de Mónica Oltra arriben hores després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, hagi replicat, a través del seu compte personal de Twitter, el president valencià, Ximo Puig, que els accessos ferroviaris al Port de Barcelona “arriben amb 10 anys de retard”, que la Generalitat cedeix un tram de via de dos quilòmetres de FGC a Adif i que el Port de Barcelona pagarà el 50% dels costos. Puig va assegurar aquest dijous que el PP havia afavorit les infraestructures del port de Barcelona donant llum verda als convenis per construir aquests accessos, cosa que, a parer seu, va “contra l’autoritat portuària valenciana” (ACN).

Vandalisme a Vilassar de Mar. Tallen el pal de l’estelada de la Plaça de la Vila

Aquesta nit-matinada uns vàndals han trencat el pal de l’estelada que onejava a la Plaça de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, i han robat la bandera.

Imatge de l’estelada a la Plaça de la Vila

L’estelada es va hissar el dia de la investidura del nou govern municipal, i simbolitzava el canvi cap a un ajuntament plenament compromès amb la independència. De fet una de les primeres mesures del nou ajuntament ha estat fer sobirania fiscal i fer efectiu el pagament dels impostos municipals a l’Agència Tributària Catalana i no a l’espanyola.

Segons fonts locals, el pal de l’estelada tenia un bon diàmetre i es pot veure tot estellat, el que fa suposar que poden haver utilitzat una destral o eina similar per poder-lo tallar i fer caure. La policia local ha trobat l’estelada al terra a pocs metres de la plaça.

Es dona la circumstància que el grup de Ciudadanos va presentar a l’últim ple municipal una moció demanant la retirada de l’estelada.

Agressió espanyolista a les cases de regidors de Cànoves

Uns desconeguts han pintat la bandera espanyola a les cases del regidor d’ERC de Cànoves, Joan Carles Cusell, i del membre del partit David Montilla. Els fets s’han produït aquesta passada matinada i els dos afectats ja han presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra. Els autors han pintat la bandera als murs i les portes d’entrada de les respectives finques.

David Montilla ha penjat una imatge de les pintades al seu compte de Twitter i ha piulat que “han celebrat aquesta nit a casa nostra la Fiesta NAZIonal, volen imposar una bandera que no ens representa”. No són els primers atacs espanyolistes que es produeixen a la població. (ACN)

Cal recordar que després que el 18 de juny el consistori va decidir retirar la bandera espanyola de la façana del’ajuntament ja van haver-hi pintades amb la bandera espanyola a la furgoneta d’un regidor del NIU, un dels partits que donen suport al govern local d’ERC.

L’empresa espanyola que fa el càsting de Joc de Trons fa fora un extra per anar a la Diada

Cues a la Devesa (Girona) per a participar en el rodatge de Joc de Trons

Un candidat a fer d’extra del rodatge de la pel·lícula “Joc de Trons” que s’està rodant a Girona hauria estat acomiadat al dir que el dia 11 aniria a participar a la Diada

El noi hauria estat contactat per a la seva participació, però especificant que volia fer festa l’11 de setembre. Els encarregats del càsting no li haurien posat cap impediment, però quan un altre extra també va sol·licitar un canvi de dates especificant que era per anar a la Diada tot va canviar, i l’encarregada va respondre “Si és por la mierda de Diada no te lo cambio”, per després preguntar al noi si també demanava el dia per anar a la Diada, i intentar-lo convèncer que no hi anés.

El noi s’ha queixat a l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha comunicat el fet a la productora, i llavors l’empresa responsable de la sèrie, HBO, hauria ordenat una investigació de com podia haver succeït això.

Vergonyós: L’alcalde de Querol exigeix retirar una senyera

Retirar una senyera de l’entrada del poble, això és el que ha exigit l’alcalde de Querol, Miguel Uroz, als veïns del poble

En aquest indret hi havia onejat durant més de tres anys una estelada que va ser retirada pel nou alcalde. Per la Festa major els veïns van decidir posar-hi una senyera, segons apunten en el seu blog, per no ofendre al nou alcalde.

Però el tarannà dels veïns no ha servit de res, perquè l’alcalde, en veure-ho, els n’ha exigit també la retirada de la senyera, i quan un representant de l’associació el va requerir per la neteja viària del nucli antic, i l’alcalde el va coaccionar dient: “quita la bandera y después ya veremos”. Segons els veïns de moment ja es fan càrrec de la neteja d’un solar perquè els cotxes poguessin aparcar durant les festes del poble.

Per por a les represàlies han decidit treure la senyera de l’entrada del nucli, i al poble han penjat moltes estelades als balcons.

A Querol un municipi de 550 habitants de l’Alt Camp, governa el grup GPIQ-FIC amb el suport del PSC, encara que el grup més votat va ser la Coalició Independents per Querol- Entesa.

Aquest episodi vergonyós mereix l’atenció de tot Catalunya, i els veïns el suport de partits i entitats.

Proposem el hashtag #volemesteladaaQuerol

El Col·lectiu Ronda no veu fonaments jurídics en les sancions d’Antiviolència per la xiulada

El Col·lectiu Ronda, que es dedica a l’assessorament jurídic, laboral, econòmic i social, ha emès un comunicat en relació a la proposta de sancions de la Comissió Antiviolència, després de la xiulada a la darrera edició de la final de la Copa del Rei disputada al Camp Nou.

El conegut col·lectiu recorda que ni abans, ni durant, ni després del partit, no hi va haver baralles, enfrontaments entre aficionats o cap incident, però si en canvi una gran i sorollosa xiulada coincidint amb l’emissió de l’himne d’Espanya.

Aquesta actuació, expliquen, està evidentment emparada en la llibertat d’expressió, al contrari del que succeeix si intentem trobar arguments per equiparar els xiulets dels aficionats amb una expressió de violència.

Per això, afirmen que, encara que a hores d’ara difícilment es pot fer una avaluació estrictament jurídica i tècnica de quins són els fonaments legals que invoca i sustenten l’actuació de la Comissió antiviolència, atès que no es coneixen més arguments que aquells recollits per la premsa, opinen que portant el debat sobre aquesta decisió al terreny del senderi i l’elemental sentit comú, es fa molt difícil no concloure que les sancions proposades no troben cap altra justificació que la voluntat coercitiva contra una forma innocent i inofensiva d’expressar el malestar o la disconformitat, com és el xiulet.

Conclouen que tot sembla indicar no s’ajusten a dret o no tenen base suficient per prosperar, però el que és evident i indiscutible és que aquest Estat es mostra essencialment obert a vulnerar la llibertat d’expressió, a imposar el silenci temorenc abans que afrontar la crítica i esgrimir la força com a argument irrefutable.

Justícia espanyola: Retiren la custodia d’un nen a una mare per viure a Catalunya

http://www.ccma.cat/audio/embed/886303

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha revocat una sentència que donava la custòdia a una mare resident a Barcelona, entre els arguments utilitzats hi ha el fet de que el nen haurà de créixer i estudiar “amb una llengua diferent” com és el català.

En la sentència es diu que “el més convenient a l’interès de l’infant és no treure-li del seu entorn, i més quan amb això no només es restringeix la relació amb el seu pare i família paterna sinó que s’introdueixen modificacions en els seus hàbits d’escolarització, costums, fins i tot amb una llengua diferent “. El pare viu a Terol.

La mare del menor ha declarat a Catalunya Ràdio que no han tingut en compte la situació del nen i la seva, que és de completa desempara, i que se sent indignada i frustrada i discriminada pel fet que un jutge utilitzi aquests arguments, i que el nen, que ja fa vuit mesos que viu a Catalunya, està totalment adaptat i parla perfectament el català.

Aquesta és la justícia espanyola, més pròpia de la Sudafrica del temps de l’apartheid.