Els punts febles de l’estratègia espanyola contra Catalunya que ningú ha explicat

En un article publicat ahir al digital el Confidencial, el periodista José Antonio Zarzalejos, ex director de l’ABC i proper al PP, explica com el govern espanyol ha menystingut alguns aspectes de la seva estratègia global contra Catalunya que poden ser claus l’1-O.

Zarzalejos diu que la gran jugada de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, contra Catalunya donant poders executius al TC se li ha girat en contra, perquè malgrat que el tribunal va declarar constitucional la reforma al novembre de 2016, no hi va haver unanimitat sinó divisió dels magistrats (set a favor i cinc en contra), i que ara resulta que cap d’ells vol fer ús d’aquestes facultats, entre d’altres motius perquè hi ha hagut instàncies internacionals que van criticar aquesta reforma, com el Consell d’Europa, a través de la Convenció de Venècia, i això fa enrere els magistrats. I ara resulta que el TC no farà la feina que el govern esperava que fes per ell, i a més no els queda temps per a posar en marxa les previsions de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia.

Però hi ha un altre punt que inquieta molt més Zarzalejos, el control de la justícia per part de la Generalitat

L’ex director del’ABC recorda que el 1990 es va transferir a la Generalitat els mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia. Els diferents Reials Decrets de transferència, encomanaven, entre d’altres, a la Generalitat d’informatitzar l’oficina judicial, i ara la justícia espanyola a Catalunya depèn de la Conselleria de Justícia, actualment amb el Carles Mundó, al capdavant. Zarzalejos apunta aquí que Mundó ja va intentar una sospitosa inspecció dels jutjats evitada pel TSJC i el Consell General de Poder Judicial. I encara més, el sistema informàtic de tribunals i jutjats de Catalunya, segons ell, no és compatible amb altres, el que impediria tramitar qualsevol requeriment .

I segueix dient Zarzalejos: Qui et diu a tu que el dia 1 d’octubre no “cau” el sistema informàtic de tots els tribunals i jutjats de Catalunya i es produeix una apagada de l’administració de justícia allà?

Zarzalejos recorda L’annex del Reial Decret 966/1990 de 20 de juliol diu que la dependència funcional dels funcionaris judicials és del jutge, però l’orgànica és de Justícia de la Generalitat (que és qui els paga el sou).

Està el Govern espanyol informat d’aquests assumptes? Ho està, es contesta Zarzalejos, perquè hi ha alarma de la pròpia magistratura i d‘assessors governamentals que estan estudiant tots els escenaris, però cap d’ells és bo conclou.

La Fiscalia demana als Mossos que identifiquin els diputats de la CUP que van estripar fotos del rei

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha demanat als Mossos d’Esquadra que elaborin un informe i que identifiquin els diputats de la CUP que el passat 12 de desembre van trencar fotos del rei espanyoI en el transcurs d’una roda de premsa al Parlament, per un possible delicte d’injúria, segons avancen avui mitjans com el diari El Periódico o l’agència Efe.

L’acte que va tenir lloc al Parlament va ser convocat en solidaritat amb la imputació per l’Audiència Nacional de cinc militants de la CUP que havien cremat fotos del Rei i fragments de la Constitució l’11 de setembre, i per denunciar les detencions que van realitzar els Mossos d’Esquadra de tres dels cinc joves.

Els diputats que aquell dia van trencar les fotos del rei davant les càmeres van ser Mireia Vehí, Anna Gabriel, Gabriela Serra, Joan Garriga, Benet Salellas i Eulàlia Reguant.

Com que es tracta de diputats i, per tant, de persones aforades, la instrucció de la causa no correspondria a l’Audiència Nacional sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Espanya comença a sentir la pressió europea pels atacs al procés català

Per primera vegada des de diferents països europeus al mateix temps s’ha expressat la preocupació per la manca de democràcia que suposa la imputació de Forcadell i altres càrrecs electes catalans.

Un grup de quinze diputats suïssos han demanat aquest divendres al govern federal que expressi la seva “preocupació” a Espanya pel procés judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons els diputats, dels sis partits federals suïssos, la persecució judicial “interpel·la un país com Suïssa, habituat a l’ús de la democràcia directa”. La causa contra Forcadell també ha aixecat les crítiques de l’exministre d’Exteriors i eurodiputat liberal eslovè Ivo Vajgl, que ha advertit en un escrit a Facebook que és “preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola”. Un altre eurodiputat eslovè, el verd Igor Soltes, ha piulat que el procés és “escandalós”.

En una pregunta parlamentària, els diputats suïssos demanen al consell federal si “està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés democràtic i pacífic”. La interpel·lació està signada per tres diputats del Partit Socialista Suís, un del Partit dels Verds, un del Partit dels Verds Liberals, dos del Partit Liberal Radical, tres del Partit Democratacristià i cinc de la Unió Democràtica de Centre.

“És preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola que la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Carme Forcadell, sigui portada als tribunals per utilitzar la seva autoritat i permetre un debat democràtic al parlament escollit pel poble de Catalunya”, ha assegurat, per la seva banda, l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors del govern d’Anton Rop el 2014. “Tota Espanya i Catalunya estan en un debat molt seriós sobre el seu futur que s’hauria de fer utilitzant les normes universals i la llengua de la democràcia”, ha remarcat.

El suport per Forcadell també ha arribat de la mà de l’eurodiputat conservador britànic Ian Duncan, que ha assegurat a Twitter que el procés judicial és “un desenvolupament problemàtic”. “Sigui quina sigui la teva opinió sobre el tema, organitzar un debat al parlament mai pot ser un crim”, ha dit Duncan, que va votar ‘no’ al referèndum escocès d’independència i ha utilitzat el hastag #Time2Talk, que es tradueix en català com “És l’hora de parlar”.(ACN)

Un grup de jutges demana a Fiscalia que intervingui en una enquesta de Catalunya Ràdio

(ACN) El col·lectiu de jutges conservador Associació Professional de la Magistratura ha demanat a la Fiscalia que adopti les “mesures necessàries” davant l’enquesta de Catalunya Ràdio, en què preguntava si s’estava disposat a impedir físicament el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. La pregunta es va penjar a les xarxes socials del programa ‘Catalunya Vespre’ aquest dilluns, després que l’exconseller de Governació de la Generalitat Xavier Vendrell, tertulià del programa, afirmés que caldria fer-ho.

L’associació de jutges subratlla en un comunicat la independència i imparcialitat dels “jutges catalans” i manifesta que el sistema judicial és “fonament de la convivència i de la pau social”.

En el mateix comunicat els jutges afirmen que traslladar a la ciutadania una informació “diferent” a aquesta per “inocular-hi un ànim de resistència” ha de ser considerat com “un intent pervers” de confondre la “recta i lliure” formació i expressió de l’opinió pública sobre “un dels pilars” de l’Estat democràtic i de dret. I afegeixen: “Es tracta, en tot cas, d’un propòsit estrany a la dimensió constitucional de la llibertat d’expressió, informació o de premsa”.

D’aquesta manera, l’associació de jutges s’afegeix a les crítiques que ha motivat l’enquesta entre els grups parlamentaris del PP i Ciutadans.

Un procurador del Jutjat de Badalona refusa un recurs en català “perquè és una llengua estranya”

Fa unes hores l’advocat Pere Ramells ha penjat al seu compte de Twitter una instància del Jutjat de Badalona, signada pel procurador Angel Quemada, on se li fa saber que un recurs que va presentar no pot prosperar perquè està escrit en “una llengua estranya”. Aquesta llengua és el català

Segons es pot llegir al document, aquest diu que l’escrit presentat està redactat en un idioma que ni el meu mandant ni el lletrat coneixen, no tenint tampoc cap obligació de de conèixer, essent el primer escrit que des que es va iniciar la causa, fa més de set anys, es presenta en aquesta llengua estranya, per mitjà del present escrit se sol·licita del Jutjat que es requereixi a la contrapart que procedeixi a la presentació del mencionat escrit de recurs en IDIOMA CASTELLÀ (en majúscules en l’escrit original].

Celrà i la desobediència a The Telegraph

The Telegraph dedica un article a les declaracions de l’alcalde de Cornellà, Dani Celrà, que va dir que faria cas omís del que pugui dir el TC.

El diari britànic explica com mentre el Tribunal espanyol anul·lava les mesures unilaterals de Catalunya cap a la independència, un alcalde d’una petit població catalana ha adoptat una postura desafiant, declarant que el seu país ja ha “desconnectat” d’Espanya i que anirà a la presó abans d’obeir a Madrid.

L’article explica com l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP) va dir que va rebre una ordre judicial per lliurar els documents en els que el seu ajuntament donava suport a la declaració de sobirania del Parlament, però que va declarar que no els lliuraria, malgrat que si es declarat culpable de desobediència civil, amb una nova llei impulsada pel govern espanyol podria ser destituït del seu càrrec.

“Estem farts. No obeirem a Espanta. Nosaltres només obeïm el parlament català ara i no hi ha marxa enrere. Hem desconnectat d’Espanya i estem construint la república catalana”, són les declaracions de les que es fa ressò el rotatiu britànic, que recorda que els fiscals espanyols també han donat instruccions als funcionaris d’ordre públic a Catalunya per a buscar casos de sedició i rebel·lió contra l’autoritat, delictes que comporten fortes penes de presó d’entre 10 i 30 anys

Quan li van preguntar si tenia por de la possibilitat de ser arrestat i jutjat, Dani Cornellà va dir: “Jo sóc el representant dels ciutadans i he de complir amb el mandat que m’han donat. Si l’Estat espanyol es dedica a perseguir els alcaldes i regidors per les seves idees polítiques, mostrarà a Europa i al món que la democràcia a Espanya és d’una qualitat molt baixa “.

Els mitjans espanyols i els “tempos” en la informació sobre la detenció del tresorer de CDC

Foto Yahoo News (EFE)

Com ja ver succeint d’altres vegades alguns mitjans d’informació sembla que presumptament coneixen al moment, sinó amb antelació, les operacions que han de dur a terme les forces policials espanyoles per ordre de la justícia.

Així ha tornat a succeir avui en que la Guàrdia Civil ha detingut el tresorer de CDC, Andreu Viloca, i ha escorcollat la seu del partit en una nova fase de la investigació sobre el presumpte pagament de comissions del 3%.

Segons Europa Press l’operació hauria arrencat a les 7.20 del matí, però mitjans com El Periódico situen les 9:40 com l’horari en que: “La Guardia Civil habría efectuado su entrada en el despacho del extesorero, Daniel Osàcar, y el actual tesorero, Andreu Viloca”, encara que no sabem si es refereixen a l’horari real o al que ells, com a mitjà, tenen coneixement de la notícia.

El mateix diari també escriu que: a les 09.52 “fuentes de la investigación prevén (??) que habrán una decena de detenidos en Barcelona y Madrid”.

Rac1 ha admès haver informat de l’escorcoll abans que es produís, segons recull Vilaweb.

Pedro J Ramírez el director del digital, El Español, ha piulat a les 7:53 am: “Hoy se hablará mucho de Cataluña y no solo porqué el PP europeo ( incluidos Merkel i Sarko) vete su readmisión en la UE si se independiza”. Dues hores més tard el mateix Pedro J. ha confirmat que es referia a aquesta operació afegint : “Ya os lo dije hace dos horas que se iba a hablar mucho de Cataluña. La CUP continua carregant-se d’arguments per donar suport a la investidura de Mas”.

També hi havia de forma sorprenent moltes càmeres a la porta de la seu de CDC quan han arribat els agents, com mostren, per exemple les fotos fetes per algunes agències de notícies.

El País ha publicat a les 09:54 un extensíssim reportatge, i no sobre la detenció o escorcolls, sinó sobre la suposada trama de finançament ilegal, amb vídeo inclòs: “Las empresas investigadas extienden la sombra del 3% por toda Cataluña, que sembla difícil de fer en pocs minuts, encara que després la noticia estricta sobre la detenció del tresorer de CDC està publicada a diferents horaris ja que s”ha anat actualitzant: “Detenido el tesorero de CDC en una operación contra la trama del 3%”.

Els agents també han detingut Josep Antoni Rosell, director general d’Infraestructures de la Generalitat, i vuit empresaris relacionats amb empreses de construcció. També han entrat en ajuntaments governats per CDC com el d’Olot, encapçalat per Josep Maria Corominas, i el de Sant Fruitós del Bages amb Joan Carles Batanes, al capdavant, del grup municipal Gent fent poble, per recollir informació de concessions sospitoses. També s’han escorcollat els ajuntaments de Sant Celoni, Lloret de Mar, Figueres i Sant Cugat.

Mas: “Els tribunals espanyols tindran molt poc a dir si m’inhabiliten en una Catalunya independent”

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha afirmat avui en una entrevista a RAC1, que els tribunals espanyols ja “tindran molt poca cosa a dir si la seva inhabilitació arriba quan Catalunya ja sigui un estat independent”.

Si arriba aquesta inhabilitació a Catalunya quan ja hem acabat aquest procés, jurídicament estarem en un punt diferent del que estem ara, perquè els tribunals espanyols en un futur estat català ja hi tenen molt poca cosa a dir. Però si això esdevé abans, estarem davant d’un conflicte molt gran, ha sentencia el president en funcions, i preveu que aquesta causa arribi al Suprem i s’allargui.

Mas, que ha seguit defensant el diàleg amb Madrid, ha dit que estaria disposat a modular el full de ruta “sempre que porti a les mateixes finalitats”. També ha apostat per parlar d’autoafirmació i no de desobediència en el procés d’independència, perquè creu que el terme desobediència no ajuda gens en l’àmbit internacional, que és on ell creu que Catalunya “es juga les garrofes”.

Milers de persones es concentren contra la judicialització del dret a decidir dels catalans

Milers de persones s’han concentrat a les places dels ajuntaments de Catalunya en suport als encausats per la consulta del 9-N, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament en funcions Irene Rigau.

A Barcelona la plaça Sant Jaume s’ha omplert de gom a gom per denunciar la judicialització del la consulta del 9-N, amb representants de tots els partits que defensen el dret a decidir. Jordi Turull (CDC ), Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV), Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot), o consellers Francesc Homs, Meritxell Borràs i Neus Munté també regidors com el primer tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú), Alfred Bosch (ERC) o Xavier Trias (CDC) .

També el presidents d’Òmnium, Quim Torra, i de l’ANC, Jordi Sànchez, l’expresident del Parlament i president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir , Joan Rigol, o els líders de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha llegit el manifest i ha afirmat que “ens mostrem corresponsables amb la convocatòria del 9-N per rebutjar les querelles “antidemocràtiques”, presentades contra els dirigents del govern català durant el 9-N.

Justícia espanyola: Retiren la custodia d’un nen a una mare per viure a Catalunya

http://www.ccma.cat/audio/embed/886303

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha revocat una sentència que donava la custòdia a una mare resident a Barcelona, entre els arguments utilitzats hi ha el fet de que el nen haurà de créixer i estudiar “amb una llengua diferent” com és el català.

En la sentència es diu que “el més convenient a l’interès de l’infant és no treure-li del seu entorn, i més quan amb això no només es restringeix la relació amb el seu pare i família paterna sinó que s’introdueixen modificacions en els seus hàbits d’escolarització, costums, fins i tot amb una llengua diferent “. El pare viu a Terol.

La mare del menor ha declarat a Catalunya Ràdio que no han tingut en compte la situació del nen i la seva, que és de completa desempara, i que se sent indignada i frustrada i discriminada pel fet que un jutge utilitzi aquests arguments, i que el nen, que ja fa vuit mesos que viu a Catalunya, està totalment adaptat i parla perfectament el català.

Aquesta és la justícia espanyola, més pròpia de la Sudafrica del temps de l’apartheid.