La dura nota de l’ambaixada finlandesa en relació al cessament del seu cònsol a Barcelona

Foto. E.P.

Dura nota en termes diplomàtics de l’ambaixada finlandesa l’estat espanyol. No es practica habitual donar cap tipus d’explicacions sobre cessaments de personal consular, més enllà de una nota asèptica, però sembla que la pressió espanyola ha molestat tan profundament als finlandesos, que han volgut mostrar la seva indignació el màxim permès, diplomàticament parlant, en un comunicat oficial.

En un breu però contundent comunicat s’explica que Finlàndia cessa en el càrrec al seu cònsol general honorari a Barcelona, el Sr. Albert Ginjaume Egido, a petició del govern espanyol, perquè segons aquest el consol ha exercit activitats inadequades per a un cònsol honorari. La nora aclareix que questes activitats estan relacionades amb la situació política que viu Catalunya en l’actualitat.

El comunicat deixa clar que el país bàltic no té cap altra opció “perquè els cònsols honoraris exerceixen el seu càrrec sota una autorització (exequatur) atorgada pel país receptor, i sense aquesta aprovació del país receptor el cònsol honorari no té condicions de seguir en el càrrec”, segons la legislació de la Convenció de Viena i la pràctica internacional establerta.

Tot i així deixa constància que el Sr. Ginjaume ha servit a Finlàndia de forma exemplar durant els dinou anys que ha exercit funcions de vice-cònsol honorari i després de cònsol general honorari de Finlàndia a Barcelona.

El cònsol cessat ja ha rebut el suport per escrit per la degana i de l’executiva de la totalitat dels 94 cònsols presents a Barcelona. És el quart cònsol a Barcelona cessat per pressions de l’executiu espanyol.

Tres noticies internacionals que mostren que el procés català està molt viu

Malgrat que una part important de la classe política espanyola, i també dels seus mitjans de comunicació, donaven el procés independentista català per acabat fiant-se de les afirmacions d’un programa de la premsa del cor espanyola, i dels missatges de whatsapp robats a Toni Comín, a nivell internacional tres noticies venen a dir tot el contrari.

1/ Preocupació econòmica a la Unió Europea

A Brussel·les, Pierre Moscovici, comissari europeu d’Afers Econòmics, ha situat avui la crisi política a Catalunya, al costat de les eleccions a Itàlia i la no formació de govern a Alemanya, com un dels tres problemes que provoquen incertesa a l’economia europea. En aquest sentit Moscovici ha afirmat que “estem esperant que Espanya resolgui la crisi a Catalunya. Són assumptes d’incertesa, però encara poden comptar amb Europa, que té un sistema financer fort”, ha advertit Moscovici.

I no ho ha dit en qualsevol lloc, sinó en l’apertura de la conferència anual sobre serveis financers organitzada per BNP Paribas, i davant la plana major dels sectors financers europeus.

2/ Expert de l’ONU: Règims com l’apartheid també eren legals

També avui a Brusel·les, Alfred De Zayas, l’expert independent sobre Democràcia a l’ONU, ha afirmat que “la democràcia és el referèndum” i que l’argument “legalista” utilitzat per l’estat espanyol no s’aguanta, perquè règims com l’apartheid a Sud-Àfrica, l’esclavitud i la segregació als EUA, o les lleis de Nuremberg a Alemanya, eren “perfectament legals. Ha demanat de no fer “fetitxisme de la llei”, perquè les normes es poden canviar.

Aquestes declaracions les ha fet a l’acte titulat “Drets Fonamentals i Civils a la Unió Europea: el cas català”, on De Zayas s’ha mostrat preocupat pel fet que a l’estat espanyol hi hagi presos polítics, situació que ha qualificat d’escandalosa A Europa, i ha denunciat que la Comissió Europea calli i no es pronunciï sobre aquestes greus violacions de drets. L’acte ha comptat amb la presència de víctimes de la violència de l’1-O com Roger Español i Virginia Martínez, i també de la consellera Clara Ponsati.

3/ Invitació a Puigdemont per anar a Beverly Hills

El passat 28 de gener, l’ex-alcalde de Beverly Hills durant dos mandats, John Mirisch, va fer un tuït dient que estaria “encantat de rebre el president en funcions i únic candidat a la presidència de la Generalitat”. Mirisch va dir que a Beverly Hills “respectem la democràcia” i que allà els representants electes tenen permís per ser als plens via Skype i també per poder votar de forma telemàtica. Mirisch ja va felicitar als catalans després de les eleccions del 21-D.

La policia belga augmenta la xifra de manifestants catalans Brussel·les

Les darreres estimacions de la policia federal belga quantifiquen en 60.000 les persones que es van concentrar aquest dijous a Brussel·les, i no en 45.000, com havia informat inicialment. La policia belga va haver de canviar el recorregut de la manifestació per la gran quantitat de catalans desplaçats que van desbordar totes les seves previsions.

En tot cas desenes de milers de catalans es van concentrar ahir a la capital de Bèlgica en la manifestació més gran que ha vist aquesta ciutat sota el lema “Europe, wake up, Help Catalonia!“. El Parc du Cinquantennaire es va omplir a vessar de persones amb bufandes grogues, estelades i pancartes a favor d’una república catalana, contra la suspensió de i la persecució judicial què l’estat espanyol ha encetat contra els líders cívics i polítics i altres persones vinculades a l’independentisme, i per mostrar la voluntat dels catalans de decidir lliurement el seu futur sense repressió.

La nota sobre Catalunya que Espanya ha volgut dictar als seus socis de la UE

Segons el corresponsal de la TV alemanya ARD a Brussel·les, Markus Preiß‏, el govern espanyol ha enviat una proposta de redacció als estats membres de la UE indicant com han de reaccionar davant la declaració d’independència de Catalunya.

Preiß ha publicat al seu compte de Twitter aquesta nota, que de moment sembla que cap país ha reproduït tal com s’ha enviat.

En la introducció es diu que “en breu, enviarem una nota sobre la declaració unilateral d’independència aprovada per 70 diputats del parlament regional de Catalunya en una votació secreta sense la presència de l’oposició. Però una declaració clara el més aviat possible seria molt benvinguda i ens ajudaria molt. Aquí teniu les línies que us demanem que inclogueu en la declaració, de forma breu i clara. No podem negar la importància de disposar en aquest moment del suport dels nostres amics”, acaba el comunicat.

La nota consta de tres punts que diuen el següent.

1/ (Nom del país) No reconeixerà de cap manera la il·legal declaració d’independència feta avui pel Parlament regional de Catalunya.

2/ Ho condemnen com un flagrant incompliment de l’estat de dret i de la Constitució espanyola que forma part del marc jurídic de la UE.

3/ Confiem en el govern espanyol i les seves institucions democràtiques per restaurar l’imperi de la llei i l’ordre constitucional per garantir les llibertats i els drets de tots els ciutadans.

Molt interessant entrevista de la cadena Al Jazeera al president Puigdemont

La cadena Al Jazeera ha fet una interessant entrevista al president Puigdemont. Preguntes molt clares i respostes clares del president català.

Carles Puigdemont explica com després de l’autonomia que va venir amb la mort del dictador Franco, els successius governs espanyols han anat recentralitzant competències.

Puigdemont recorda que entre un 70 i un 80% de catalans volen un referèndum, i opina que si el 9-N, que era una consulta no oficial i no vinculant, anul·lada pel TC, van votar 2,4 milions de persones, en un referèndum oficial amb una única resposta, la participació serà molt més elevada.

Puigdemont argumenta que això no va de banderes ni passaports, i que volem un estat propi `per poder fer polítiques per la gent.

Encara que el govern ha dit que pot aplicar l’article 155 o fins i tot el 116, que és l’estat de setge, el president català descarta que l’estat espanyol pugui usar l’exèrcit o la força física, perquè no és viable i perquè si fa això ja ha perdut.

En relació al risc que Catalunya quedi fora d’Europa, Puigdemont diu que no n’hi ha de risc, perquè després del referèndum els 7,5 milions de catalans seguiran sent ciutadans europeus, i que l’única manera que això no passés és que Espanya reconegués la independència i no volgués un tractat de doble nacionalitat.

Catalunya sempre ha estat una regió que contribueix positivament a la Unió Europea, no negativament. Catalunya és una regió que representa el dos per cent del PIB europeu. És dinàmica, amb un creixement de més de 3,5 per cent en l’últim any, diu Puigdemont

El president català recorda que la comissió europea no s’ha posicionat sobre el cas escocès, i que ara ja es diu que Escòcia no tindrà cap problema en seguir formant part de la UE, que ara Europa està canviant d’opinió i aplanant el camí als escocesos, i el que val per Escòcia val per Catalunya.

En relació a la resistència dels estats, Puigdemont creu que es prosaica, i que Europa és una realitat política lenta, que assimila malament els canvis, reacciona tard, però que és un fabulós escenari de realpolitik, i que per exemple pot amenaçar de no reconèixer Eslovènia uns mesos abans de la independència i després reconèixer ràpidament el nou estat.

En relació al reconeixement d’altres estats actualment, el president explica que ara estem a la fase del coneixement no del reconeixement, diu Puigdemont. Estem explicant el que passa, i quan arribi el moment trucarem a la porta pel reconeixement. I estem convençuts que si hi ha una voluntat clara un missatge clar el reconeixement arriba, com ha passat sempre en la historia.

També assegura que pot dir que tots els líders europeus tenen un bon coneixement del que succeeix a Catalunya.

Preguntat per si al govern català estan preparats sobre coses com el control de les fronteres, Puigdemont afirma que serien un irresponsables si no estiguessin preparats per aplicar el resultat del referèndum en cas de victòria del sí a la independència.

Irish Times: La independència unilateral de Catalunya ja és una possibilitat

La independència unilateral de Catalunya difícilment es pot descartar, assegura el diari, The Irish Times,en el seu editorial d’aquest dimecres.

El que sembla una mica contradictori és que Madrid insisteixi en que una Escòcia independent rebria una freda benvinguda per part de la UE, només per tal d’afirmar que una Catalunya independent estaria condemnada a l’ostracisme per Brussel·les, assegura el rotatiu

Però és possible realment una Catalunya independent unilateralment es pregunta. Encara que sembli molt poc probable, darrerament s’han trencat tants motlles que aparentment no es podien trencar que gairebé no es pot descartar.

En aquest sentit, el diari critica l’estratègia contradictòria de l’estat respecte el ‘Brexit’ i la reactivació del debat independentista a Escòcia. Per Madrid, la perspectiva d’una Escòcia independent dins de la UE és una situació espantosa, mentre que pel s independentistes catalans, és una analogia reconfortant per al seu propi futur.

El diari explica que generalment la UE es refereix a la integritat territorial dels seus membres com a sacrosanta, i que diversos d’ells, i especialment Espanya, tenen un gran interès a oposar-se a la fragmentació de qualsevol altre membre. Però els catalans ja poden apuntar-se a una considerable simpatia a través de la unió a la independència d’Escòcia i la subseqüent adhesió a la UE després del Brexit.

Nou fracàs diplomàtic espanyol. La declaració de Roma no diu res contra el procés català

Malgrat els favors que l’ex-ministre d’Exteriors Garcia Margallo va dir que es devien a diversos estat europeus per no posicionar-se a favor del procés català, avui la diplomàcia espanyola ha rebut un nou revés, perquè la Declaració de Roma que els líders dels 27 han aprovat a la avui a capital italiana “no parla de la situació concreta” de Catalunya, malgrat que l’estat espanyol havia intentat que en el redactat es fer menció, ja fos de forma directa o indirectament al procés català

Així ho ha hagut de reconèixer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan ha dit que el document aprovat a la capital italiana “no parla de la situació concreta” de Catalunya. Rajoy ha intentat trobar una sortida al fracàs diplomàtic espanyol dient que “un dels valors fonamentals del projecte europeu és l’estat de dret i l’obligació de complir la llei”. “L’alternativa al compliment de la llei és el no-res, per no dir la selva”, ha assegurat en una roda de premsa a Roma.

El document que han signat els líders de la UE aposta per l’Europa a dues velocitats. “Actuarem junts, a diferents ritmes i intensitat quan sigui necessari, tot movent-nos en la mateixa direcció” diu ela declaració que també parla sobre la lluita contra l’atur, la discriminació, l’exclusió social i la pobresa, així com la necessitat de preservar el patrimoni cultural i de promoure la diversitat.

Les pressions espanyoles haurien forçat la Comissió de Venècia a rebaixar les crítiques contra el TC

ACN. El govern espanyol va “forçar la rebaixa de les duríssimes crítiques” que els relators independents de la comissió de Venècia feien a la reforma del Tribunal Constitucional, segons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores del procés de deliberació d’aquest organisme assessor del Consell d’Europa.

Tot i així, les “pressions d’Espanya no han aconseguit esborrar totalment el to crític de la comissió, que, segons aquestes fonts, considera una “excepció” l’atribució de poders de l’alt tribunal, cosa que l’equipara a països com Albània o Armènia, i critica mesures com la potestat del TC per suspendre autoritats i treballadors públics.

Amb la reforma del TC Espanya s’equipara al “model seguit en països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna”. Per això la Comissió demana que es reconsideri l’atribució d’aquests nous poders al TC espanyol per generar la percepció que és un “àrbitre neutral”. Segons aquestes fonts el Consell d’Europa “observa amb preocupació la situació d’Espanya”, que té “el dubtós honor d’aparèixer com a punt d’un ordre del dia que inclou, també, el greu cas de Turquia i Hongria, o la situació a països com Armènia, Geòrgia, Kazakhstan o Moldàvia.

En les mesures concretes previstes en la reforma del tribunal la Comissió estableix que la majoria no plantegen problemes tot i que demana que “les decisions executives” es regulin “de manera més clara” i entre les que poden plantejar “clarament problemes” assenyala la reiteració de pagament de multes coercitives per part d’individus i la suspensió de les autoritats i treballadors públics que es negui a executar les decisions del tribunal.

Els grans inversors mostren preocupació pel deute espanyol i pel risc que la UE perdi un estat

Segons una enquesta del grup de recerca Sentix, amb seu a Frankfurt, un de cada quatre inversors espera que la zona euro perdi un estat membre en els propers 12 mesos.

El nombre d’inversors que tenen aquesta opinió s’ha incrementat, segons un sondeig difós aquest mes de febrer, amb el risc de contagi que ara és vist com a més gran que en el moment àlgid de la crisi del deute, els anys 2012/13.

Sentix afirma que el seu índex mensual de “ruptura de l’euro”, basat en una enquesta a prop de 1.000 inversors institucionals i minoristes, es va elevar a 25,2 per cent al febrer des de 21,3 per cent del gener. Això significa un de cada quatre inversors

“Després de dos anys d’absència, la crisi de l’euro està tornant a al centre d’atenció” explica l’investigador del grup, Manfred Huebner. No obstant això, aquesta vegada és diferent. A Grècia, el principal estat que es creu que por sortir de l’euro, s’hi uneixen França i Itàlia.

El subíndex per a Grècia va mostrar que aproximadament un de cada cinc inversors espera que els hel·lens surtin de la moneda única, mentre que el risc d’Itàlia de sortir de la zona éstà al voltant d’un 14 per cent.

El subíndex de França es va elevar a 8,4 per cent, el nivell més alt fins ara a l’enquesta de Sentix, que s’atribueix a la incertesa per predir amb precisió els resultats electorals, que podrien portar a una sorpresa amb la victòria de Le Pen, que els analistes no prediuen, tal com va passar amb la victòria de Trump i el Brexit

El subíndex de risc de l’estat espanyol per sortir de l’Eurozona és per ara baix, però els gestors de fons tenen opinions contradictòries sobre el futur econòmic espanyol, perquè encara que ha tingut un creixement anual del 3,2%el 2016, gairebé el doble de la mitjana de l’Eurozona (1,7%), es pronostica que l’impuls es frenarà aquest 2017.

Thomas Brown, codirector del fons, Miton European Opportunities, creu que el pes real d’Espanya és molt més baix del que es suposa per les xifres, perquè encara que creixement del PIB espanyol ha estat superior a la resta de la zona euro, la major part d’aquest ha anat a parar a la targeta de crèdit. Espanya continua executant un dèficit pressupostari molt per sobre del que s’ha acordat amb Brussel·les, que és la raó per la que el deute del PIB no ha caigut .

“Amb una molt elevada desocupació juvenil i amb persones joves que emigren en gran nombre i el gran temor per Espanya és que si això segueix així, aviat no hi haurà ningú per pagar el deute, afirma Brown, que rebla que hi ha molt millors llocs Europa que els bancs i les empreses de serveis públics que conformen la major part del mercat espanyol.

Amb tot això cal considerar que la possible d’independència de Catalunya deixaria Espanya sense el 20 % del seu PIB, i el que és pitjor, sense massa possibilitats de pagar el deute. Una situació alhora que pot anar en contra del procés, però també una eina molt poderosa per Catalunya per negociar a Europa, per exemple el referèndum.

La conferència sobre el referèndum català deixa petita la sala de l’Eurocambra

Alguns mitjans ja s’han començat a fer ressò de l’èxit de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brusel·les.

“Tinguin per segur que aquest any 2017 Catalunya decidirà lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant”, amb aquesta frase ha acabat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont la conferència al Parlament Europeu a la sala més gran del Parlament Europeu, que s’ha quedat petita amb centenars d’assistents, amb moltes persones dempeus. Eurodiputats, flamencs, escocesos, suecs, ucraïnesos, irlandesos i d’altres països, han ocupat les tres primers files, així com representants d’institucions europees, funcionaris de l’eurocambra i personal diplomàtic (els ambaixadors estaven a la trobada del president del Parlament europeu), també el president del Parlament flamenc, així com nombrós de mitjans de comunicació internacionals.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s’ha adreçat al públic primer en català, després en francès i en la cloenda en anglès, ha demanat que la Unió Europea s’impliqui en el referèndum català sobre la independència, i ha deixat clar que l’objectiu és pactar el referèndum, però que si aquest no és el cas,”el referèndum es farà tant sí com no”.

Puigdemont ha advertit que no està en joc la independència, sinó la democràcia per coherència amb els valors i principis democràtics que inspiren la UE i també per pragmatisme.

El president de la Generalitat ha alertat de la pèrdua de qualitat democràtica a l’estat espanyol amb els processos judicials oberts contra els polítics independentistes, com l’ex-president Mas i les ex- conselleres Rigau i Ortega

Per la seva part el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Raúl Romeva, ha demanat a Europa que no tanqui els ulls i ha destacat el caràcter europeista de Catalunya. “Europa se la juga amb Catalunya, perquè haurà de decidir i seria impensable que no escollís la democràcia”, ha sentenciat Romeva. El conseller ha conclòs que Europa “no pot tancar els ulls” davant de la situació catalana perquè” s’hi juga la seva credibilitat”.

El vicepresident Oriol Junqueras ha recordat, en anglès, que Espanya és el país que ha tingut més fallides de la història, ha parlat de la ineficiència econòmica de l’estat espanyol amb grans infraestructures construïdes i fallides en els últims anys, com el Castor i la injustícia social i la falta de democràcia amb el bloqueig al referèndum català.

El vicepresident ha explicat que malgrat això Catalunya és una excepció a Europa i té creixement econòmic, amb un PIB que ha crescut el 2016 un 3,4%”destacant les exportacions l’alta tecnologia, o bé les universitats i la recerca, així com la importància del sector turístic.

Posteriorment Oriol Junqueras, s’ha passat a l’espanyol i ha criticat el repartiment dels impostos, el sistema de pensions, o l’alt preu de l’electricitat.