Irish Times: La independència unilateral de Catalunya ja és una possibilitat

La independència unilateral de Catalunya difícilment es pot descartar, assegura el diari, The Irish Times,en el seu editorial d’aquest dimecres.

El que sembla una mica contradictori és que Madrid insisteixi en que una Escòcia independent rebria una freda benvinguda per part de la UE, només per tal d’afirmar que una Catalunya independent estaria condemnada a l’ostracisme per Brussel·les, assegura el rotatiu

Però és possible realment una Catalunya independent unilateralment es pregunta. Encara que sembli molt poc probable, darrerament s’han trencat tants motlles que aparentment no es podien trencar que gairebé no es pot descartar.

En aquest sentit, el diari critica l’estratègia contradictòria de l’estat respecte el ‘Brexit’ i la reactivació del debat independentista a Escòcia. Per Madrid, la perspectiva d’una Escòcia independent dins de la UE és una situació espantosa, mentre que pel s independentistes catalans, és una analogia reconfortant per al seu propi futur.

El diari explica que generalment la UE es refereix a la integritat territorial dels seus membres com a sacrosanta, i que diversos d’ells, i especialment Espanya, tenen un gran interès a oposar-se a la fragmentació de qualsevol altre membre. Però els catalans ja poden apuntar-se a una considerable simpatia a través de la unió a la independència d’Escòcia i la subseqüent adhesió a la UE després del Brexit.

Rajoy queda en evidència carregant contra Escòcia mentre la UE es reuneix amb Sturgeon

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha tornat a quedar en evidència avui i a demostrar que no té cap pes ni influència dins de la UE, assegurant que està “radicalment en contra” que Escòcia negociï directament amb la Unió Europea, mentre la ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es reunia amb el president de l’Eurocambra i el de la Comissió.

Rajoy ha dit que Escòcia no té competències per negociar amb la UE i que el govern espanyol s’oposa a què aquestes negociacions es facin amb algú que no sigui el govern del Regne Unit. “L’interlocutor únic és el Regne Unit, perquè si no estaríem liquidant els tractats que ens hem donat entre tots”, ha dit Rajoy, que ha remarcat que “quan el Regne Unit arribi amb un acord amb la UE per anar-se’n, Escòcia també se’n va”.

Jo hi estic radicalment en contra, els tractats hi estan radicalment en contra, crec que tothom està radicalment en contra d’això”, ha dit Rajoy sobre les negociacions entre Escòcia i la UE. El president espanyol ha remarcat que el ‘Brexit’ “no té res a veure amb els plantejaments d’alguns dirigents a Catalunya”.

Segons Rajoy, els “efectes pràctics” de qualsevol conversa entre la primera ministra escocesa i les institucions europees són nuls. “N’estic absolutament convençut”, ha dit el líder del PP, que ha reiterat que “l’únic interlocutor vàlid” és el govern britànic.

La Unió Europea frisa per incorporar a Escòcia. Qui podrà negar l’entrada a Catalunya?

Tot el que eren negatives i problemes fa uns mesos, s’han convertit ara en afalacs i facilitats. Aquesta tarda el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, rebrà a la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon. Al matí Sturgeon s’ha entrevistat amb el president del Parlament Europeu, Martin Shulz, i amb representants dels grups de l’Eurocambra.

Sturgeon defensarà a Brussel·les la permanència d’Escòcia a la UE, amb l’argument que en el referèndum va votar un 62% per la permanència i només un 38% per la sortida.

“Volem que tothom a Europa sigui conscient que l’elecció d’Escòcia en el referèndum va ser diferent i que aspirem és seguir a la UE”, va declarar Sturgeon a d’Edimburg. Diferents portaveus dels grups de l’eurocambra, del partit popular o del grup liberal, ja han avalat la permanència d’Escòcia a la UE.

Qui podrà impedir ara una Catalunya independent dins de la Unió Europea?

El Brexit i la independència de Catalunya podrien anar de la mà

A vuit dies del referèndum del Brèxit, que es farà al Regne Unit, les enquestes mostren avantatge dels partidaris de sortir de la UE. Els sondejos publicats als diaris britànics, The Times, The Guardian i The Daily Telegraph, situen els partidaris de trencar amb la Unió Europea com a guanyadors en el referèndum.

Una clara majoria dels votants volen que la Gran Bretanya surti de la Unió Europea, segons l’enquesta de The Times, que situa al Brexit amb un avantatge de set punts.

L’enquesta feta per YouGov dóna un 46 per cent els partidaris del Brexit i un 39% al que volen romandre a la UE. Les dones i les persones d’entre 25 i 49 anys són els mes propensos a donar suport Brexit.

L’enquesta per al The Guardian feta altra per ICM mostra una avantatge similar pels que volen sortir de la UE, amb sis punts per sobre .

Un altre sondeig realitzat per l’empresa ORB per al Daily Telegraph, dóna un 49% de suport per al Brexit i un 48% als contraris a sortir de la UE .

De moment els polítics de la UE i el primer ministre David Cameron estan bastant callats, encara que els efectes d’aquestes enquestes ja han fet trontollar els mercats i han provocat nerviosisme a les borses i a les agències de ràting. L’índex general de la Borsa de Valors de Londres, el FTSE-100, ha caigut per sota dels 6.000 i la lliura esterlina també ha tingut un descens del 0,94% en front d el dòlar. També les borses nord-americanes i japoneses i l’IBEX espanyol han notat ja els efectes.

Però un dels efectes colaterals que el buròcrates de la UE temen més i al que no fan massa referència és l’efecte que pot tenir, sobretot en cas de victòria del Brexit, sobre els moviments independentistes d’Escòcia i Catalunya. Una dada que no escapa a Fitch l’agència d’avaluació de crèdit internacional i tampoc a Standard & Poor’s (S&P) i Moody’s. També ho veuen així els diaris econòmics com Bloomberg i d’altres.

Tothom dóna per fet que una victòria del Brexit significaria un canvi del “contracte” del Regne Unit amb la UE, i ja ningú dubta que això portaria a Escòcia a celebrar un nou referèndum sobre la independència el 2018. A Brussel·les estarien obligats a acceptar que res és immutable, i a decidir sobre nous membres i ex membres de la Unió Europea , una situació clau per a Catalunya, i que podria tancar definitivament el debat sobre si es quedaria a la UE en cas d’independència d’Espanya.

http://www.bloomberg.com/news/articles/2016-05-26/salmond-says-brexit-could-trigger-scottish-referendum-in-2-years

Arrufat explica a un mitjà escocès l’estratègia per aplicar “la desconnexió”

L’ex-diputat de la CUP Quim Arrufat, va explicar fa uns dies al mitjà escocès Common Space, quina és l’estratègia a seguir en el full de ruta establert, i més concretament en les famoses “lleis de desconnexió”.

En una extensa entrevista concedida a Jen Stout, Arrufat explica que el fet que 48 per cent vagi votar per partits a favor de la independència en les eleccions de l’any passat no vol dir que el 52 per hi estiguessin en contra”. “Molts no van votar ni sí ni no, sinó simplement a favor de fer un referèndum”.

Com ho farem

Arrufat deixa clar que el full de ruta que tenen sobre la taula ara és un govern per un mandat limitat de 18 mesos, i en queden 14. Hem de escriure algunes lleis importants per a la nova república catalana – que seran aprovades durant la darrera sessió del parlament perquè són il·legals. Aquestes són les estructures de l’estat d’una nova república.

Després d’aprovar aquestes lleis, convocarem noves eleccions“, diu Arrufat. “Aquestes seran una consulta. Preguntarem a la societat catalana: Vostè dóna suport a aquestes accions que ha dut a terme el Parlament? Si la gent no hi dóna suport, llavors aturarem el procés d’independència.”

La comunitat internacional i la mobilització interna

Estem tractant de fer una cosa molt complicada. Crear una nova república, per fer un procés constitucional democràtic, obert. Estem pensant en guanyar la independència sense el permís de l’Estat que administra la nostra terra. Així que estem parlant molt amb la comunitat internacional, però com a punt central, estem mobilitzant la gent del nostre país d’una manera democràtica i pacífica. Això no ha passat mai enlloc. A través de mitjans pacífics i democràtics, i d’un moviment polític tranquil, esdevenir independents sense permís de l’Estat”, explica l’ex-diputat de la CUP.

Diferències amb Escòcia

Comparant el procés amb Escòcia, Arrufat opina que “van anar molt ràpid: Primer la “devolution”, el 1999 i després el referèndum, quan fa pocs anys la independència d’Escòcia era una opció realment minoritària”. Una altra raó per la qual vau perdre és que us van espantar. Vosaltres teníeu al davant el Regne Unit, una potència mundial. Nosaltres tenim Espanya, afirma l’ex-diputat

Aquí l’entrevistador descriu com Arrufat sembla referir-se a Espanya com un estat petit, ridículament impotent.”

Estem en la vora, podem provocar la implosió del règim espanyol aquí a Catalunya, i contribuir a fer una nova república. O, alternativament, el règim es farà més fort per uns altres 40 anys, adverteix Arrufat.

Molts a Escòcia, sens dubte, estaran observant per veure com acaba aquest intent cap a la DUI, s’explica al final. En funció del resultat de les eleccions espanyoles, pot ser que no hagin d’esperar tant de temps, es conclou.

Herald of Scotland a Romeva: Acabarà vostè emmanillat?

Raül Romeva diu desconèixer la resposta a la meva pregunta. Acabarà vostè amb les mans emmanillades?, pregunto al canceller de Catalunya. “No ho sé, per ser honest”, . “Però, en qualsevol cas, seria la pitjor resposta.”(al procés català)

Així comença la crònica sobre Catalunya que signa Peter Leask, el redactor en cap del diari escocès, sobre la visita de Raúl Romeva a Escòcia.

Així comença la crònica que signa Peter Leask, el redactor en cap del diari escocès, sobre la visita de Raúl Romeva a Escòcia.

El diari explica que Romeva es troba a Edimburg per veure les eleccions a Holyrood d’aquesta setmana i per posar-se al dia amb els seus aliats escocesos. I diu que ell i els altres membres del seu “govern de transició” a Barcelona s’enfronten a enemics polítics a Madrid que prefereixen la sala d’audiències a les urnes.

Romeva afirma que la judicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya és una tàctica que hauria de fer que la UE es qüestiones si Espanya és una democràcia plena.

“El que és realment preocupant és el fet que un estat de la Unió Europea no hi hagi separació bàsica de poders.” L’ús del sistema judicial com a instrument de l’executiu és una cosa que ha de preocupar a la gent a tot arreu. Certament això ens preocupa. No es pot resoldre un problema polític en els tribunals … Aquesta no és la solució per a qualsevol cosa “, explica Romeva

El diari explica que Espanya – i el seu actual govern provisional encapçalat per Mariano Rajoy – insisteix en veure la independència de Catalunya com un problema legal, i que Romeva i el president, Carles Puigdemont, volen un referèndum a l’estil escocès.

“L’ús del sistema judicial per fer que la política desacredita a tot l’Estat de Dret i a l’administració espanyola Això és un error ..

“El que volem fer és el que va fer Escòcia. El problema és que necessitem a algú per a jugar el paper de Cameron a Espanya, i tal persona no existeix. La diferència entre la situació catalana i Escòcia és la tradició democràtica que té el Regne Unit té, i que te un greu deficit en les estructures polítiques espanyoles en aquest moment. I aquesta és una de les raons per les quals la situació catalana ha de ser contemplada d’una manera molt diferent “.

Tot i així Romeva no veu tota l’experiència d’Escòcia amb el Regne Unit com de color de rosa. El millor sobre el referèndum escocès, és que es va dur a terme. Preguntat sobre el que era pitjor, la resposta de Romeva es simple: Projecte por. Utilitzar argument equivocats per fer por. Deploro la campanya de por, no és una cosa que enforteix la democràcia …”Si vostè té bons arguments que no cal espantar la gent.

La contundent resposta escocesa als intents anglesos de controlar les seves relacions exteriors

Les dinàmiques dels estats britànic i espanyol són diferents, però també la resposta dels governs català i escocès davant la pressió són diferents. Mentre el govern de Catalunya ha decidit canviar el nom de la seva conselleria d’Afers Exteriors, el govern escocès disposa d’un ministeri de Cultura, Europa i Afers Exteriors molt actiu. Humza Yousaf, és el ministre per a Europa i per al Desenvolupament Internacional, que disposa de diferents directoris, entre ells el d’Europa i Afers Exteriors, que encapçala, Karen Watt.

Aquest ministeri del govern escocès, disposa d’un departament de Política de Desenvolupament Internacional , per treballar amb altres països, amb l’enfocament d’assolir resultats reals i tangibles sobre el terreny, amb un pressupost de 9 milions de lliures. Aquest Fons de Desenvolupament Internacional del Govern d’Escòcia se centra en set països de tot el món. Entre ells un acord de col·laboració amb el Govern de Malawi.

En el curs d’aquestes relacions, el ministre escocès d’Exteriors, Yousaf, va escriure el passat 16 de desembre 2015, una carta dirigida a l’Alt Comissionat de Malawi, Kena Mphonda, amb còpia al secretari d’Estat per Afers anglès per Afers Exteriors i de la Commonwealth, James Philip Duddridge, per plantejar les seves inquietuds sobre la detenció de dos ciutadans de Malawi, Cuthbert Kulemela i Kelvin Gonani, per presumptes delictes homosexuals.

Duddridge va respondre al ministre escocès que “si bé podia ser útil que l’Alt Comissionat de Malawi fos conscient de la seva preocupació per aquest tema, li agradaria que la correspondència amb els governs en matèria de drets humans i altres aspectes reservats fossin autoritzades a través del seu departament.

La resposta del ministre d’Exteriors escocès va ser contundent, i va respondre enfurismat al secretari d’Estat anglès que, encara que encara que per cortesia compartien la correspondència el govern britànic, de cap manera i sense cap dubte preguntarien o demanarien permís abans de plantejar les seves preocupacions legítimes, com en aquest cas sobre el tema dels drets humans.”

El ministre escocès també va afegir que li costava de creure que els conservadors , que estan al mig de desballestament de la Llei de Drets Humans, vulguin vetar cartes del Govern escocès preocupant-se pels drets humans a l’exterior”, i també va contestar que “estava orgullós de la política sense port del Partit Nacionalista Escocès en defensa dels drets humans, i que certament no prendrà cap lliçó dels conservadors en això”.

Només cal ara imaginar al govern català fent el mateix i enviant una carta a un ministre estranger sobre un “afer intern” del seu país….

Els escocesos no demanen “permís”. Faran un nou referèndum si Anglaterra vota contra la UE

Escòcia estaria millor com un membre de “independent” de la UE, ha dit avui Nicola Sturgeon.

La primera ministra escocesa diu que la UE “no és una institució perfecta”, però que “és millor per a nosaltres en qualsevol circumstància quedar-nos-hi”.

Si el no a Europa guanya en el referèndum del pròxim mes de juny a Anglaterra però no ho fa a Escòcia, la independència serà l’única manera d’aconseguir que la voluntat dels escocesos de seguir formant part de la Unió sigui respectada, ha dit també l’ex premier escocès Alex Salmond.

Vinyeta d’Ingram Pinn

Salmond ha advertit aquest dissabte que hi haurà molta pressió per a un nou referèndum d’independència si Anglaterra vota a favor que el Regne Unit surti de la UE, en contra dels desitjos dels escocesos al pròxim referèndum sobre la permanència en el bloc comunitari.

Crec que el referèndum al conjunt del Regne Unit penja d’un fil. Dependrà completament de com s’argumenti i no vull avaluar l’acord a que ha arribat Cameron a Brussel·les, ha dit Salmond.

Les enquestes apunten a que la majoria dels cinc milions d’escocesos votaran a favor de quedar-se a la UE.

Alex Salmond a la comunitat internacional: Catalunya no és un problema és una oportunitat

L’ex primer ministre escocès, Alex Salmond, demana avui en un article publicat a Bloomberg, que la comunitat internacional deixi de veure a Catalunya com un problema i comenci a veure l’oportunitat d’aquesta expressió democràtica.

En un món on la violència abunda, i en un país que fa només dues generacions estava governat per un dictador feixista, als moviments democràtics pacífics se’ls ha de concedir respecte i la legitimitat, diu Salmond.

L’ex “premier” escocès expressa en l’escrit que es publicita la portada del prestigiòs diari econòmic, que Catalunya no va decebre amb el seu vot històric, donant una clara majoria a la coalició independentista Junts pel Sí i a la CUP; i encara que ara Madrid s’apuntarà al fet de que els independentistes no han obtingut la majoria dels vots, creu que aquest és un argument ben pobre en contra del canvi. De fet recorda que Catalunya Sí que és Pot, amb un nou per cent dels vots, també és favorable al dret de Catalunya a celebrar un referèndum sobre la independència.

Salmond carrega contra el PP del qui diu que és una ironia que es digui “partit popular”, amb un humiliant vuit per cent dels vots, però també contra la comunitat internacional i la Unió Europea

Les intervencions d’Obama, David Cameron, i la Comissió Europea tindran poc impacte en l’opinió pública, però en canvi és probable que avivin el ressentiment, afirma Salmond.

Europa ha de defensar els seus propis principis fundacionals clau, però donar l’esquena col·lectiva a la democràcia és el tipus de política burocràtica de conveniència que soscava encara més l’ideal europeu, sentencia Cameron, que recorda que la La Comissió Europea ja està embolicada en la polèmica per les acusacions d’ingerència en les eleccions a Catalunya, per la traducció a l’espanyol del text de la resposta parlamentària al president Jean-Claude Juncker.

L’últim que els pro-europeus de tot el continent necessiten és la Comissió Europea caient en el descrèdit enmig d’acusacions que ha tractat d’intervenir en un debat tan important com el futur d’un dels seus països membres, adverteix Salmond,

Recomana als polítics catalans agafar-s’ho amb calma. “Ara ja teniu un mandat democràtic per construir deliberadament i amb calma l’acceptació internacional de la legitimitat de les vostres aspiracions, recorda l’ex primer ministre escocès.

A Irlanda, fa molt de temps que hi ha una dita “La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda”. Catalunya no és Escòcia, ni tampoc Irlanda, no obstant això, la dificultat de Madrid aviat podria convertir-se en l’oportunitat de Catalunya, conclou Salmond.

Sense precedents: Conservadors, verds i nacionalistes escocesos donen suport al dret a decidir de Catalunya

Foto David Ramos/ Getty Images

En una intervenció sense precedents, el Partit Nacionalista Escocès (SNP) ha advertit a Madrid que intentar bloquejar el vot català és “anti-democràtic, antieuropeu i potencialment explosiu”, i ha demanat a Espanya que faci un referèndum sobre la independència a Catalunya de l’estil de l’escocès, segons un article que publica avui el Herald Scotland.

El portaveu per a Europa del SNP, Alyn Smith, va advertir Madrid, que la seva postura era contrària a les tradicions democràtiques de la Unió Europea i podria significar un desastre. Smith va afegir: “Catalunya és una nació, i té dret a triar Això és absolutament clar. L’alternativa és simplement anti-democràtica, anti-europea, i potencialment explosiva”.

Però no només l’SNP dóna suport al dret a decidir dels catalans, els conservadors escocesos es troben incòmodes amb la retòrica que surt de Madrid, incloent les amenaces d’una acció militar suggerides pel ministre de Defensa d’Espanya, l’ex traficant d’armes Pedro Morenés ( segons escriu literalment el diari), segons explica el rotatiu escocès.

Així, l’eurodiputat conservador, Ian Duncan, va recolzar una solució democràtica a l’estil escocès per Catalunya: “Aquest és un assumpte del poble de Catalunya. Per això ens hen d’oposar en els termes més enèrgics possibles a qualsevol amenaça, ni que sigui subtil, que impliqui una reacció militar als ciutadans que exerceixen el seu dret democràtic .

Els verds escocesos es desmarquen dels seus homòlegs catalans i també donen suport a lliure determinació de Catalunya. El diari recull les declaracions de Ross Greer, portaveu del partit a Europa, que va dir: “És amb una trista sensació de deja vu que veiem els arguments desplegats contra la independència catalana per la mateixa classe política que els va utilitzar a Escòcia l’any passat.

“David Cameron, Mariano Rajoy i Angela Merkel saben que la Unió Europea no es pot permetre el luxe de perdre una Catalunya compromesa amb el projecte europeu, igual que no podia permetre perdre Escòcia.

El diari explica que els laboristes no han volgut fer declaracions.