Objectivament la victòria independentista el 27-S és clara i contundent. Per primera vegada el Parlament de Catalunya disposarà d’una majoria de diputats que explícitament i sense cap condicionant porten al seu programa aconseguir la independència de Catalunya, no només això, sinó que aquest n’és el punt prioritari i gairebé únic.

A la darrera legislatura el 2012, només 24 diputats s’havien presentat al Parlament com una opció independentista, ara en seran 72.

Ens hem de felicitar, mots anys de feina continuada des de tots els àmbits de la societat ens han portat a un triomf esclatant, difícil de pensar fa només 2 anys enrere.

Hem fet el més difícil. I vet ho aquí que el 27-S no vam veure un ambient de victòria amb multituds als carrers de Catalunya, amb el cava passant de de mà a mà i cridant independència. Llavors, que ha passat?

Aquesta impressionant victòria ha estat qüestionada des del minut zero per l’estat espanyol i les forces unionistes. Els perdedors per golejada de les eleccions repeteixen ara totes hores i a tot arreu que han guanyat en vots. Ja s’ha explicat que, és clar, fan trampes, sumen els vots de les forces que ja han dit públicament que no se’ls pot comptar en el bloc del no (Catsiquespot o Unió), els vots blanc o nuls, o inclús els que no han anat a votar ( Rajoy a la darrera entrevista). No mencionen la tupinada del vot exterior  que ha impedit votar desenes de milers de catalans, i el més important, ja es va avançar que comptaríem escons, perquè si volen comptar vots cal un referèndum amb pegunta si/no . Tot això en un context d’amenaces des de tots els àmbits, sobretot als més febles ( els avis i les pensions) i amb la Junta Electoral totalment parcial a favor dels partits unionistes.

Però que els poders fàctics espanyols vulguin reescriure la història amb mentides i mitges veritats, no és cap novetat, ho porten fent fa segles, i compten amb la col·laboració de tots els grans mitjans de comunicació públics i privats. Els titulars de premsa internacional en canvi parlaven de victòria independentista, encara que ara alguns ja comencen a comprar el discurs dels vots.

Això no és preocupant, és el que esperàvem, però potser el que ens hauria d’inquietar és que aquest missatge ha calat en una part de l’opinió pública catalana, que ha votat independència, i que ha quedat confosa, és clar no en els més polititzats, però sí en canvi aquelles persones que ho estan menys, persones a les que sents ara dir coses com….”Sí, però no hem guanyat en vots”.  I és que el bombardeig mediàtic espanyol és incessant, i respon a una estratègia predeterminada de molts mesos previs al 27-S, quan l’estat ja sabia que era impossible evitar la majoria independentista a les urnes.

L’estratègia dissenyada no era altre que donar la sensació ( “perdent” sobres amb vots si cal com a l’ambaixada de Roma), que l’independentisme no tenia majoria de vots, i bastir així el discurs de no han guanyat el plebiscit, curiosament un recurs utilitzat ara per aquells que repetidament s’havien negat a celebrar un referèndum, i que havien negat que el 27-S es pugues considerar un plebiscit. Guanyar als mitjans el que s’ha perdut a les urnes

I per això cal explicar no només a les polititzades xarxes socials que hem guanyat, sinó que cal explicar arreu que hem arrasat, que la victòria és inapel·lable i que el mandat del poble de Catalunya és arribar a ser un estat independent en 18 mesos. Ras i curt. Cal repetir una vegada i una altra que els espanyolistes han perdut, i per molt, sense discussió, totalment.

Potser els nostres altaveus polítics i mediàtics també han quedat una mica atrapats en aquesta espiral de dialèctica tramposa de l’estat espanyol. I per això cal repetir i explicar, per a que tothom ho entengui, la magnitud de la victòria, i que s’esvaeixin els dubtes a aquelles persones de bona fe que han votat independència i ara en tenen.  Ens cal que ningú dubti ni de la legitimitat ni de la legalitat del resultat. Que tothom s’ho cregui, un pas previ necessari i imprescindible per seguir endavant. Fem-ho.