Junqueras apunta que Espanya ja ha tingut dificultats amb l’OTAN pels favors demanats contra Catalunya

ACN. Entre els “favors” de l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per evitar suports internacionals al referèndum, hi ha l’obertura de ports espanyols a vaixells de guerra russos. Així ho ha afirmat el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, Nació Digital, on també ha deixat anar que “les paraules de Margallo són la millor demostració que hi ha un consens internacional cada cop més gran a favor de la democràcia”.

A parer seu, el subministrament a vaixells de guerra de països no membres de l’Aliança Atlàntica “li ha generat dificultats amb els seus aliats, perquè contravé les bones pràctiques que s’esperen d’un aliat d’aquest tipus”.

Junqueras també ha descartat concretar més la data i la pregunta del referèndum tal com va exigir la CUP aquesta setmana. “Per respecte al Pacte Nacional pel Referèndum, donem-li temps abans de fixar data”, ha demanat Junqueras, i ha afirmat que els propers pressupostos seran a la República catalana.

El també líder d’ERC no s’ha volgut mullar sobre si una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit i si aquest hauria d’integrar-se a l’OTAN. “Això ho hauran de decidir els ciutadans amb els seus vots i que, en tot cas, abans hem de fer la República”, ha defensat.

Irish Times: La independència unilateral de Catalunya ja és una possibilitat

La independència unilateral de Catalunya difícilment es pot descartar, assegura el diari, The Irish Times,en el seu editorial d’aquest dimecres.

El que sembla una mica contradictori és que Madrid insisteixi en que una Escòcia independent rebria una freda benvinguda per part de la UE, només per tal d’afirmar que una Catalunya independent estaria condemnada a l’ostracisme per Brussel·les, assegura el rotatiu

Però és possible realment una Catalunya independent unilateralment es pregunta. Encara que sembli molt poc probable, darrerament s’han trencat tants motlles que aparentment no es podien trencar que gairebé no es pot descartar.

En aquest sentit, el diari critica l’estratègia contradictòria de l’estat respecte el ‘Brexit’ i la reactivació del debat independentista a Escòcia. Per Madrid, la perspectiva d’una Escòcia independent dins de la UE és una situació espantosa, mentre que pel s independentistes catalans, és una analogia reconfortant per al seu propi futur.

El diari explica que generalment la UE es refereix a la integritat territorial dels seus membres com a sacrosanta, i que diversos d’ells, i especialment Espanya, tenen un gran interès a oposar-se a la fragmentació de qualsevol altre membre. Però els catalans ja poden apuntar-se a una considerable simpatia a través de la unió a la independència d’Escòcia i la subseqüent adhesió a la UE després del Brexit.

Tots els suborns i altres “histories” de Margallo per aturar la projecció internacional de l’independentisme

ACN

Parar el procés sobiranista català. Aquest és l’objectiu del govern espanyol des de fa temps, però ara ha quedat manifestament provat després de les últimes declaracions de l’ex ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo. El govern popular no només ha provat de parar el creixement de l’independentisme amb la ja coneguda ‘Operació Catalunya’, sinó que també ha provat de tallar les ales als actors internacionals que li han fet costat.

Així mateix ho va confessar el mateix Margallo aquest dimarts, quan va assegurar que des del govern espanyol s’havia negociat secretament amb diversos governs d’arreu del món per evitar que es posicionessin a favor de la independència de Catalunya. “Ningú sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer”, admetia l’exministre.

Els països bàltics

Fins a quatre vegades va viatjar l’exministre als països bàltics i no pas per “interessos econòmics”, segons va explicar el mateix Margallo. Aquests països s’havien mostrat favorables a un nou estat català, i això, no va agradar al govern de Madrid que va decidir posar-hi remei a través d’“instruccions molt concretes a ambaixadors i cònsols, perquè responguessin a qualsevol ofensiva”. Primer va ser als països bàltics, però després també al Canadà o al Vaticà, va dir el ministre. Una pràctica basada en “suborns”, tal com va titllar el vicepresident Oriol Junqueras, que es va estendre a molts altres països. Des d’Andorra a Brussel·les, passant per Holanda, Estats Units, Dinamarca o Israel.

La via bàltica

Els fets es remunten a l’any 2013, quan l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va organitzar la Via Catalana per la diada de l’11 de setembre, que estava inspirada en la Via Bàltica de 1989, quan Estònia, Letònia i Lituània es van mobilitzar per exigir la desocupació de la URSS al seu territori. En el marc d’aquest esdeveniment, els primers ministres de Letònia i de Lituània van ser entrevistats per l’ACN i es van mostrar favorables al procés. Les declaracions van provocar una forta crisi diplomàtica amb Espanya, i l’aleshores ministre Margallo va cridar a files els ambaixadors d’aquests països per demanar explicacions pels seus suports. Poc després, les seves paraules van canviar.

En el cas de Lituània, el primer ministre, Algirdas Butkevicius, va defensar el dret de cada país a “trobar el seu camí” i va assegurar que tots els estats tenen el seu “dret a l’autodeterminació”. A més, es va mostrar molt content que l’exemple de la Via Bàltica inspirés als catalans. Dos dies més tard, i després d’una forta polèmica, el govern lituà va sortir al pas i va assegurar que hi havia hagut un mal entès. En un comunicat, va assegurar que s’havia fet una interpretació “tendenciosa i errònia” de les seves paraules. El text es va emetre just després d’una reunió entre el ministre Margallo i l’ambaixador.

El mateix va passar amb Letònia. L’aleshores primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va respondre “per què no?” a reconèixer la independència de Catalunya si s’assoleix amb un “procés legítim”. Després de la reunió amb Margallo, el govern letó també va canviar de discurs. “Es tracta de qüestions de política interna d’Espanya que es tractaran de conformitat amb la legislació espanyola i la Constitució”, deia el comunicat letó, una frase gairebé calcada al comunicat que havia fet Lituània poc abans. A més, també parlava d’interpretació “tendenciosa” de les paraules de Dombrovskis, i assegurava que “aprecia les bones relacions i la cooperació amb el Regne d’Espanya”.

Quatre viatges als països bàltics

La crisi diplomàtica, però, no va quedar aquí. A finals d’octubre d’aquell mateix any, Margallo emprenia una gira per Polònia i els països bàltics. El primer de quatre viatges que va fer Margallo per aquesta zona, segons va explicar ell mateix a la citada entrevista. Casualment per aquelles dates es va filtrar que Espanya estava investigant si s’havien comprat els suports a un estat català. Un suposat informe elaborat per la Unitat d’Intel·ligència de la Policia, datat el 2014, assegurava que les declaracions del líder letó van ser pactades i compensades econòmicament, segons va publicar la revista Interviu. Mai se’n va saber res més després de la publicació, però el cert és que el suport del líder letó pel cas català va decaure en públic.

Tant, que l’1 de novembre de 2014, Dombrovskis va ser nomenat vicepresident de la Comissió Europea. El PP espanyol, que comparteix grup parlamentari amb Domobrovskis, va votar a favor de la proposta de l’executiu de Jean-Claude Juncker, on hi havia l’ex primer ministre letó. Poc després, Dombrovskis canviava el discurs. El mes de setembre de 2015, l’aleshores ja vicepresident de la Comissió Europea assegurava que la independència de Catalunya suposaria quedar fora de la Unió Europea (UE).

Coincidència o no, a finals de l’any passat arribava un premi pel bàltic. A l’octubre, Espanya entrava a formar part de la Policia Aèria del Bàltic, l’operació de l’OTAN que s’encarrega de la defensa amb avions de combat a Estònia, Letònia i Lituània davant les provocacions de Rússia. Ho feia amb el compromís d’enviar avions de combat espanyoles, caces F-18, durant el 2017 i el 2018. A més, el mes de febrer d’aquest any, Espanya es comprometia amb la OTAN a enviar 300 militar a Letònia.

Israel: “No els deixeu parlar sols”

Poc després de la primera topada amb els països bàltics, al novembre de 2013, l’aleshores president Artur Mas iniciava un viatge a Israel per posar en marxa un programa de col·laboració científica entre tots dos països. L’acompanyaven una trentena d’empreses tecnològiques catalanes i els directors dels principals centres d’investigació, a més de l’ambaixador espanyol a Israel, que no es va voler separar del president.

L’ambaixador Fernando Cardera va estar present en totes les reunions de qualsevol nivell entre els representats catalans i els seus homòlegs israelians, prenent notes de tot i, a més, va imposar la bandera espanyola en la corona floral que el president va dipositar al Museu de l’Holocaust.

Holanda: La polèmica per prohibició del Cervantes a Sánchez Piñol

Als Països Baixos també van arribar les pressions de l’ambaixada espanyola. Va ser al mes de setembre de 2014, quan l’Institut Cervantes d’Utrecht va cancel·lar la presentació del llibre Victus, de Albert Sánchez Piñol, que tracta sobre la Guerra de Successió de 1714. Ho va fer després de les pressions rebudes per part de l’ambaixada, segons va assegurar l’editorial holandesa que havia publicat el llibre de Piñol, perquè creien que era una conferència “sensible” tenint en compte la situació política a Catalunya. Faltaven només dos mesos per la consulta del 9 de novembre.

La prohibició va causar una forta polèmica i es va acusar al departament de Margallo d’haver “censurat” el debat. Fins i tot l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va prendre partit en la polèmica i va assegurar que el veto anava “en la línia de boicot internacional” que el govern espanyol fa a Catalunya. El ministre va negar que hi hagués hagut veto polític al llibre, assegurant que no hi havia tingut res a veure, tot i que, en un debat al Congrés, va assegurar que el llibre era una “interpretació de caire nacionalista” del 1714 i que hi havia moltes interpretacions sobre aquests fets.

Dinamarca: La moció del Parlament danès demanant dàleg

Al maig de 2015, les alarmes del ministeri d’Exteriors espanyol van tornar a saltar, aquesta vegada, per Dinamarca. El parlament danès va aprovar el 19 de maig d’aquell any, una moció a favor del “diàleg democràtic i pacífic entre Catalunya i Espanya per resoldre la qüestió de la independència de Catalunya”. Va ser aprovada per 64 vots a favor, cap vot en contra i 41 abstencions.

Només cinc dies després, el ministre danès d’Afers Estrangers, Martin Lidegaard, va fer unes declaracions al costat del seu homòleg espanyol on assegurava que hi havia hagut un “malentès” amb la moció aprovada al seu parlament, i assegurava que Dinamarca “no vol interferir de cap manera” en la qüestió. A més, va afegir que ho havien de “resoldre els espanyols i, evidentment, no cal dir-ho, d’acord amb la Constitució espanyola”. Tot seguit, Margallo li donava les gràcies per les seves paraules, en una entrevista molt possiblement pactada, com es veu al vídeo, i només per Televisió espanyola i l’agència pública espanyola, EFE.

Estats Units: Esforços per una minsa declaració d’Obama mal traduïda

Pocs dies abans del 27-S, dia en què es van fer les eleccions al Parlament de Catalunya que els partits sobiranistes van adoptar com a plebiscitàries, el rei Felip VI, i també el ministre Margallo, es van desplaçar als Estats Units. El Rei va reunir-se amb el president dels EUA Barack Obama i va aconseguir arrancar-li una declaració a favor de la unitat d’Espanya. “Volem una Espanya forta i unida”, va defensar Obama. Un error de traducció, però, va fer trontollar per uns moments l’estratègia espanyola.

La traductora que assitia a la trobada entre els dos líders va traduir malament la declaració d’Obama i en lloc de dir que el president nord-americà volia una “Espanya forta i unida”, va dir que volia “una relació amb Espanya, forta i unida”. La cara de sorpresa del Rei en sentir la traducció mostrava la preocupació del monarca pel malentès. Just després, mirava la premsa per assegurar-se que havien vist l’error i havien agafat la declaració correcta.

Paral·lelament, Margallo, que seguia la trobada amb secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, també va ser conscient de l’error i després es va assegurar que els periodistes presents al despatx oval havien agafat la declaració correcta.

El Vaticà: 20 viatges

Un altre dels punts on Margallo confessava haver viatjat per aturar el procés català és al Vaticà. A la Santa Seu hi podria haver viatjat fins a 20 vegades, segons va explicar Margallo en una entrevista a El Español l’any 2015. L’última el mes de setembre de 2016, poc abans de ser rellevat del seu càrrec amb el canvi de govern de Rajoy després de l’última investidura.

Margallo es va reunir en aquella ocasió amb el secretari del Vaticà per les Relacions amb els Estats, Paul Richard Gallagher, i li va entregar una carta on exposava les raons de la negativa espanyola a acceptar el debat independentista català. En la reunió també van abordar els efectes d’un referèndum unilateral d’independència i Margallo li va exposar les crítiques a les gestions catalanes al món per defensar el procés.

La visita del titular d’Exteriors al Vaticà, i el fet que entregués una carta contra el procés, va irritar el Govern català. De fet, el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va retreure a Margallo que no actuava com a ministre de tots quan carregava al món contra el procés català.

Andorra

Just després d’aquesta reunió amb Margallo, l’arquebisbe Gallagher va viatjar a Andorra, el que es va interpretar com un estrany triàngle entre Madrid, el Vaticà i el país pirinenc. És aquí on l’operació exterior torna a connectar amb l’Operació Catalunya.

La visita es va produir just quan la justícia andorrana investigava si hi havien hagut amenaces contra els accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra dins de l’anomenada Operació Catalunya. Poc abans, Mariano Rajoy havia enviat el seu cap de Gabinet, Jorge Moragas, i el secretari d’Estat de Comerç, Jaime García Legaz, a Andorra per reclamar als propietaris del Banc les dades dels comptes de l’expresident Pujol. El mateix Rajoy havia visitat aquest país al gener d’aquell any 2016.

La UE : De Durão Barroso parlant de la possibilitat d’una Catalunya independent al “sense comentaris”

A més, ningú dubta que les petjades de Margallo i de la diplomàcia espanyola han tingut molt pes a les institucions europees. L’any 2012 l’aleshores president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el seu portaveu van parlar obertament de la possibilitat d’una Catalunya independent i de com hauria de fer-ho per integrar-se a la Unió Europea.

Aquestes declaracions no van agradar gens a Madrid, que va pressionar l’executiu comunitari per no seguir en aquest camí. Just després, hi va haver la primera manifestació massiva a Barcelona demanant un estat propi, va ser la diada d’aquella any i, tot i que 1 milió i mig d’europeus van sortir al carrer, la Comissió es va limitar a un “no comment” (sense comentaris).

Dos mesos, després, però, el vicepresident de la Comissió, Joaquín Almunia, hi tornava. Almunia assegurava que “no era honest” dir “taxativament” que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea. Poc dies després tornava a canviar el discurs, i assegurava que “si una part del territori d’un estat membre se separés, aquesta part quedaria fora i hauria de tornar a començar” el procés d’admissió.

Actualment, és difícil arrencar de les institucions europees un comentari a favor de la situació a Catalunya, fins i tot amb l’actual procés judicial contra els líders polítics independentistes. El “sense comentaris” s’ha instal·lat a la sala de premsa de Brussel·les i, tant comissaris com portaveus, es limiten a dir que és “una qüestió interna d’Espanya” quan els periodistes pregunten sobre el tema. Això sí, diversos eurodiputats han mostrat a títol personal el seu suport amb el procés.

Nou fracàs diplomàtic espanyol. La declaració de Roma no diu res contra el procés català

Malgrat els favors que l’ex-ministre d’Exteriors Garcia Margallo va dir que es devien a diversos estat europeus per no posicionar-se a favor del procés català, avui la diplomàcia espanyola ha rebut un nou revés, perquè la Declaració de Roma que els líders dels 27 han aprovat a la avui a capital italiana “no parla de la situació concreta” de Catalunya, malgrat que l’estat espanyol havia intentat que en el redactat es fer menció, ja fos de forma directa o indirectament al procés català

Així ho ha hagut de reconèixer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan ha dit que el document aprovat a la capital italiana “no parla de la situació concreta” de Catalunya. Rajoy ha intentat trobar una sortida al fracàs diplomàtic espanyol dient que “un dels valors fonamentals del projecte europeu és l’estat de dret i l’obligació de complir la llei”. “L’alternativa al compliment de la llei és el no-res, per no dir la selva”, ha assegurat en una roda de premsa a Roma.

El document que han signat els líders de la UE aposta per l’Europa a dues velocitats. “Actuarem junts, a diferents ritmes i intensitat quan sigui necessari, tot movent-nos en la mateixa direcció” diu ela declaració que també parla sobre la lluita contra l’atur, la discriminació, l’exclusió social i la pobresa, així com la necessitat de preservar el patrimoni cultural i de promoure la diversitat.

Les pressions espanyoles haurien forçat la Comissió de Venècia a rebaixar les crítiques contra el TC

ACN. El govern espanyol va “forçar la rebaixa de les duríssimes crítiques” que els relators independents de la comissió de Venècia feien a la reforma del Tribunal Constitucional, segons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores del procés de deliberació d’aquest organisme assessor del Consell d’Europa.

Tot i així, les “pressions d’Espanya no han aconseguit esborrar totalment el to crític de la comissió, que, segons aquestes fonts, considera una “excepció” l’atribució de poders de l’alt tribunal, cosa que l’equipara a països com Albània o Armènia, i critica mesures com la potestat del TC per suspendre autoritats i treballadors públics.

Amb la reforma del TC Espanya s’equipara al “model seguit en països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna”. Per això la Comissió demana que es reconsideri l’atribució d’aquests nous poders al TC espanyol per generar la percepció que és un “àrbitre neutral”. Segons aquestes fonts el Consell d’Europa “observa amb preocupació la situació d’Espanya”, que té “el dubtós honor d’aparèixer com a punt d’un ordre del dia que inclou, també, el greu cas de Turquia i Hongria, o la situació a països com Armènia, Geòrgia, Kazakhstan o Moldàvia.

En les mesures concretes previstes en la reforma del tribunal la Comissió estableix que la majoria no plantegen problemes tot i que demana que “les decisions executives” es regulin “de manera més clara” i entre les que poden plantejar “clarament problemes” assenyala la reiteració de pagament de multes coercitives per part d’individus i la suspensió de les autoritats i treballadors públics que es negui a executar les decisions del tribunal.

L’ex-àrbitre internacional italià, Cesari, posa en evidència “la caverna”

A vegades el bombardeig informatiu de determinats mitjans espanyols de l’anomenada caverna poden crear confusió a dins l’estat, però a Europa les coses es veuen molt diferents.

L’ex àrbitre internacional italià, Graziano Cesari, ha ridiculitzat a tots aquests mitjans que intenten menystenir la històrica victòria del FC Barcelona davant el PSG, al·legant favors arbitrals. Cesari ha analitzat a la televisió italiana les jugades dels dos penals i ha estat contundent: “el primer penal xiulat a favor del Barça és clar, i el segon sobre Suárez encara ho és més. No hi ha cap dubte, assegura Cesari.

Cesari explica com en el primer penal el jugador que cau a terra evita la progressió de Neymar cap a porteria quan el fa caure amb el cos, un penal claríssim, i encara més en el segon. No ens hem de fixar en Suárez que va a controlar la pilota diu, sinó en com el jugador del PSG colpeja amb el genoll el jugador del Barça i el fa caure.

De fet ’estat espanyol és l’únic lloc del món on es vol fer creure que el col·legiat, Deniz Aytekin, va ajudar als blaugranes a remuntar a l’eliminatòria, mentre que la resta del mon lloa la victòria barcelonista.

La composició del Consell de Garanties Estatutàries. Cartes marcades. Unionisme i autonomisme en estat pur

El Consell de Garanties Estatutàries ha elaborat un dictamen en el que expressa que la disposició addicional número 31 del pressupost de la Generalitat, que porta per títol: “Mesures en matèria d’organització i gestió del procés referendari”, és contraria a l’Estatut i a la Constitució, en el més pur estil de les disposicions sorgides del Tribunal Constitucional i altres instàncies afins al govern espanyol. La petició s’ha fet a partir d’una demanada del grups unionistes de la cambra catalana ( PP, PSOE i Ciudadanos) que intenten impedir, com sigui, que els catalans decideixin lliurament el seu futur en un referèndum.

Les resolucions del Consell de Garanties Estatuàries no tenen caràcter vinculant, precisament perquè així ho va decidir el mateix Tribunal Constitucional al tombar l’Estatut del 2010, que si que els feia vinculants. També cal afegir que, de fet, la disposició addicional 31à no forma part pròpiament del pressupost, sinó que és un informe addicional que acompanya les partides pels processos electorals.

Deixant de banda aquestes consideracions legals, potser caldria començar per una part a no jugar amb contrincants que tenen les fitxes de la partida marcades, i a desmuntar òrgans que estan farcits d’unionistes i que han estat majoritàriament designats des de més pur i ranci unionisme fa anys, com és el cas d’aquest Consell, possiblement preveient situacions com l’actual.

La composició actual del Consell de Garanties Estatutàries.

El Consell està format per 8 juristes .

El president és Joan Egea Fernández, va ser proposat el 2009 per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) com el seu candidat al Consell de Garanties Estatutàries, que llavors havia de de substituir el Consell Consultiu.

El vicepresident és, Pere Jover Presa, que havia estat membre de la Comissió Executiva del PSC-PSOE i del Comitè Federal del PSOE de 1978 1 1982. Diputat per la província de Barcelona al Congrés espanyol ininterrompudament des del 1979 al 2000. Membre del Consell des del 2009, abans ho era del Consell Consultiu.

Sis consellers.

Eliseo Aja Hernández, un dels ideòlegs de l’ideari autonomista del PSC. Els socialistes catalans el van intentar col·locar al TC però el PSOE no els va fer cas. Implicat en la fundació Foro Babel, entitat on confluïen també elements de l’extrema dreta, per intentar desmuntar la llei de normalització de política lingüística i la immersió a l’escola publica. Forma part del Consell de Garanties Estatutàries des del 2009.

Marc Carrillo, proposat al Consell per ICV-EUiA. Ja es va posicionar amb un vot particular contra la llei de consultes, en que s’emparava inicialment la consulta del 9-N, advertint que la norma permetia camuflar el que en realitat era un referèndum i alertava d’un conflicte de protecció de dades. Membre del Consell des del 2009.

Jaume Vernet i Llobet, vinculat als governs socialistes de Maragall i Montilla com a membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya entre el 2004 i el 2009. Malgrat haver estat proposat per ERC al Consell, no va tenir cap problema l’any 2010, en redactar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries contrari a la Iniciativa Popular (IP) pel referèndum d’independència, impulsada per la Coordinadora Nacional per la Consulta, dictamen que va servir d’excusa a CiU i IC per poder exigir tornar a votar la IP a la Mesa del Parlament i tombar-la. Una nova proposat d’Iniciativa Legislativa Popular per convocar un Consulta Popular, a sobre la Independència, a proposta de Solidaritat, també va ser rebutjada, aquest cop també amb els vots d’ERC.

Carles Jaume i Fernández, ha estat subdelegat del Govern a Girona, vinculat al Partit Popular. Membre del Consell des del 2013.

Francesc de Paula Caminal i Badia, un dels fundadors de CDC, posteriorment vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CiU. Amb forts vincles a Madrid ha estat delegat a Madrid durant els darrers anys del govern Pujol (2002 i 2003). Designat membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 2013.

Àlex Bas Vilafranca(1970), el conseller més jove, en el seu moment un dels homes de confiança de Mas. Va ser director del gabinet jurídic del Departament d’Interior i posteriorment assessor jurídic del grup parlamentari. Va entrar al Consell el 2013.

Tres catalans guanyen el premi Pritzker, el Nobel d’Arquitectura

Espai Públic Teatre la Lira a Ripoll.

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són els tres arquitectes catalans guanyadors de la 39a edició del Premi Pritzker, dotat amb una subvenció de 100.000 dòlars i un guardó, que rebran en una cerimònia a la Casa d’Hostes de Tòquio el proper 20 de maig.

Aranda, Pigem i Vilalta va fundar RCR Arquitectes en l’any 1988 a Olot. Aquesta és la primera vegada que tres arquitectes han estat guardonats amb el premi Pritzker. Els tres han estudiat a l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

“Aranda, Pigem i Vilalta han tingut un impacte en la disciplina molt més enllà de la seva àrea immediata”, va dir el jurat de Pritzker, que va ser presidit per l’arquitecte australià Glenn Murcutt.

“Els seus treballs van des dels espais públics i privats als llocs culturals i institucions educatives, i la seva capacitat per relacionar-se intensament amb el medi ambient específic per a cada lloc, és un testimoni del seu procés i la integritat de profunditat.”

El grup ha completat recentment un crematori de formigó i acer tintat a Holsbeek, Bèlgica, i van col·laborar en una entrada al Volcà de les Preses a prop del seu Olot natal.

Entre els seus treballs més destacats hi ha la pista d’atletisme Tossols-Basil a Olot (2000), la biblioteca Joan Oliver a Barcelona (2007), els cellers Bell-Lloc a Palamós (2007), el seu propi estudi a Olot, l’Espai Barberí (2008), el Musée Soulages a Rodez, França (2014), o l’Espai Públic Teatre La Lira de Ripoll i el Centre per a la tercera edat i Jardins Càndida Pérez, a Barcelona.

Han demostrat que la unió d’un material pot prestar l’increïble força i simplicitat a un edifici”, va dir Murcutt.

“La col·laboració d’aquests tres arquitectes produeix l’arquitectura inflexible d’un nivell poètic, que representa el treball atemporal que reflecteix un gran respecte pel passat, alhora que projecta la claredat que és el present i el futur.”

“Quan iniciem un projecte, estem molt interessats en visitar el lloc”, diu Carme Pigem. “Estem acostumats a” llegir “el lloc com si ens parles amb el seu propi alfabet – un alfabet que s’estableix entre el lloc i nosaltres.”. “També és molt important estudiar el que farem allà. No ens agrada començar amb una tipologia o suposicions”, ha afegit.

És aquest enfocament particular de l’especificitat lloc el que els ha fet va guanyar el Premi Pritzker d’Arquitectura d’aquest any.

Els grans inversors mostren preocupació pel deute espanyol i pel risc que la UE perdi un estat

Segons una enquesta del grup de recerca Sentix, amb seu a Frankfurt, un de cada quatre inversors espera que la zona euro perdi un estat membre en els propers 12 mesos.

El nombre d’inversors que tenen aquesta opinió s’ha incrementat, segons un sondeig difós aquest mes de febrer, amb el risc de contagi que ara és vist com a més gran que en el moment àlgid de la crisi del deute, els anys 2012/13.

Sentix afirma que el seu índex mensual de “ruptura de l’euro”, basat en una enquesta a prop de 1.000 inversors institucionals i minoristes, es va elevar a 25,2 per cent al febrer des de 21,3 per cent del gener. Això significa un de cada quatre inversors

“Després de dos anys d’absència, la crisi de l’euro està tornant a al centre d’atenció” explica l’investigador del grup, Manfred Huebner. No obstant això, aquesta vegada és diferent. A Grècia, el principal estat que es creu que por sortir de l’euro, s’hi uneixen França i Itàlia.

El subíndex per a Grècia va mostrar que aproximadament un de cada cinc inversors espera que els hel·lens surtin de la moneda única, mentre que el risc d’Itàlia de sortir de la zona éstà al voltant d’un 14 per cent.

El subíndex de França es va elevar a 8,4 per cent, el nivell més alt fins ara a l’enquesta de Sentix, que s’atribueix a la incertesa per predir amb precisió els resultats electorals, que podrien portar a una sorpresa amb la victòria de Le Pen, que els analistes no prediuen, tal com va passar amb la victòria de Trump i el Brexit

El subíndex de risc de l’estat espanyol per sortir de l’Eurozona és per ara baix, però els gestors de fons tenen opinions contradictòries sobre el futur econòmic espanyol, perquè encara que ha tingut un creixement anual del 3,2%el 2016, gairebé el doble de la mitjana de l’Eurozona (1,7%), es pronostica que l’impuls es frenarà aquest 2017.

Thomas Brown, codirector del fons, Miton European Opportunities, creu que el pes real d’Espanya és molt més baix del que es suposa per les xifres, perquè encara que creixement del PIB espanyol ha estat superior a la resta de la zona euro, la major part d’aquest ha anat a parar a la targeta de crèdit. Espanya continua executant un dèficit pressupostari molt per sobre del que s’ha acordat amb Brussel·les, que és la raó per la que el deute del PIB no ha caigut .

“Amb una molt elevada desocupació juvenil i amb persones joves que emigren en gran nombre i el gran temor per Espanya és que si això segueix així, aviat no hi haurà ningú per pagar el deute, afirma Brown, que rebla que hi ha molt millors llocs Europa que els bancs i les empreses de serveis públics que conformen la major part del mercat espanyol.

Amb tot això cal considerar que la possible d’independència de Catalunya deixaria Espanya sense el 20 % del seu PIB, i el que és pitjor, sense massa possibilitats de pagar el deute. Una situació alhora que pot anar en contra del procés, però també una eina molt poderosa per Catalunya per negociar a Europa, per exemple el referèndum.

No ens deixem atemorir per qui ens vol com a poble dependent

Nota de Premsa del Grup d’Estudis d’Opinió

Demanem al poble de Catalunya que no es deixi atemorir per qui ens vol com a poble dependent d’Espanya.

“Unitat política de les forces catalanes en la defensa de l’activitat parlamentària”

“Adhesió a les accions del Govern per la consecució de la convocatòria del referèndum”

El debat parlamentari sobre el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, tal com recomanen els experts de les Nacions Unides, s’ha vist novament interromput per accions judicials de l’Estat per desobediència i prevaricació contra la Mesa del Parlament.

El Grup d’Estudis Polítics (GEP) mostra la seva indignació i preocupació per aquesta escalada conflictiva promoguda per l’Estat espanyol contra càrrecs d’institucions democràtiques catalanes.

GEP es manifesta per reforçar la unitat política de les forces catalanes en la defensa de l’activitat parlamentària i l’objectiu del lliure desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya dins d’Europa.

GEP fa una crida a la ciutadania per mantenir la via democràtica i pacífica i l’adhesió a les accions del Govern de Catalunya per la consecució de la convocatòria de la celebració del referèndum per la independència.

GEP demana al poble de Catalunya que mantingui l’objectiu comú amb fermesa i sense deixar-se dividir ni atemorir per qui ens vol com a poble dependent de l’Estat espanyol.