Els diners primer pas de la desconnexió

Quim Tella @quansiguigran (Ara o Mai)

“La sobirania fiscal és una forma d’exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a un govern que hom considera legítim en comptes de fer-ho a un govern considerat il·legítim. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n’hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d’inversions, etc.) i n’hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d’empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.).” Definició a la Viquipèdia.

Resulta com a poc, curiós i altíssimament significatiu per definir les contradiccions del procés el cas de la Sobirania Fiscal, recurs legal per pagar els impostos mitjançant l’ATC que neix com a iniciativa al 2012 impulsada per un petit grup d’autònoms i recolzada únicament per tres entitats sobiranistes, Ara o Mai, Cadci i Catalunya Diu Prou.

Després de dos anys d’intensa feina per tot el territori per part d’un reduït grup de voluntaris d’aquestes entitats el moviment assoleix la fita de que prop d’un centenar d’Ajuntaments paguin els seus impostos a l’Agencia Tributaria Catalana, mes de dos-cents tinguin mocions aprovades per fer-ho, ho facin Diputacions i alguns Consells Comarcals, a més de milers de petits empresaris i autònoms paguin els seus impostos a Catalunya.

En el terreny legal cal ressaltar que quan comença l’ofensiva per aturar el moviment per part de la delegació del govern Espanyol a Catalunya cap jutge, atenció cap, redacta una sola sentencia en contra, ans al contrari la delegació rep diversos revessos legals resultants de les seves amenaces, maniobres i temptatives de denúncia.

Constatat tot això podríem pensar que assistim al descobriment d’una eina definitiva dins del nostres pocs recursos legals per fer front al poderós estat Espanyol, que hem trobat un arma amb la que lluitar, que hi ha una escletxa a la pell del brau, en allò amb el que més mal ens estan fent, en els nostres diners que van i no tornen, que podria passar si comencen a fer-ho la majoria dels ajuntaments del País, els de les grans ciutats, les grans empreses i centenars de milers de petits empresaris?

Doncs res mes enllà de la realitat, el resultat a dia d’avui es un nul ressò mediàtic per part dels grans mitjans de comunicació catalans, cap de les plomes mes esmolades del procés ha escrit una sola línia referent a la Sobirania Fiscal, cap debat a TV3 amb hastag TT, mentre tant reputats mitjans internacionals no nomes es feien ressò sinó que definien la iniciativa com a “clau pel procés” (entrevista i articles a Bloomberg i referencies als principals diaris econòmics internacionals), poc suport i en veu molt baixa, sense cap ajut per part dels partits sobiranistes i les principals entitats independentistes, per acabar amb la profunda sensació de que una qüestió tant potent resulta fins i tot una tema altament incomoda per a tots ells i pel Govern de la Generalitat.

Quin es el problema de la Sobirania fiscal llavors?

Es potser una idea que com no poden esgrimir-la com a pròpia alguns dels actors principals del procés prefereixen intentar enterrar-la?

Es un arma massa bona i podria resultar que molestes en excés al Govern Espanyol?

Els lobbys de poder catalans ho veuen com un pas real cap a l’estat propi i això no els convé?

Obliga a accelerar les “Estructures d’Estat” en les que teòricament fa anys que es treballa?

Tant incòmode es reconèixer que aquest procés esta impulsat des de baix i no dissenyat des de d’alt, i és clar no fos cas que els herois anònims fessin ombra als grans líders que l’utilitzen i el polititzen per mantenir el seu estatus, o a aquells líders i entitats en els que la societat civil ha confiat cegament i ara ja no alcen la veu tot sentint l’agradable tacte del vellut de les cadires?

Com ens passa històricament als catalans, massa preguntes sense resposta…..

Bloomberg veu la sobirania fiscal com la base per a construir el nou estat català

En un article publicat avui amb el significatiu títol de “Tax Rebel Plucked From Catalan Provinces Leads Independence Push” (Els impostos rebels arrencats de les províncies catalanes seran el desllorigador per conduir el procés d’Independència), el prestigiós diari econòmic de referència nord-americà, Bloomberg, recorda que la sobirania fiscal serà la base sobre la que construir el nou estat català, i que el nou president, Carles Puigdemont ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència, una entitat que ja fa un temps que va apostar per a que els ajuntament catalans paguin els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana i no a l’espanyola, seguint la metodologia de la campanya de sobirania fiscal iniciada per Catalunya Diu Prou.

El rotatiu nord-americà recorda que mentre a Madrid poden tardar mesos a formar un nou govern, els catalans poden començar a posar en marxa els seus plans per a crear una agència tributària (amb capacitat recaptadora real), un banc central i una nova constitució.

Bloomberg explica com Puigdemont, periodista de professió ha treballat dur dins el moviment independentista organitzant els ajuntaments per a preparar-se per la independència com president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), des del passat juliol, una entitat que reuneix més de 80 per cent dels municipis catalans i prop de la meitat de la població de 7,5 milions.

El diari diu que l’AMI ha treballat per aconseguir que pobles i ciutats de Catalunya paguin els seus impostos a l’agència tributària catalana, i no al Tresor espanyol, i també en la defensa legal dels seus membres davant de les demandes interposades per l’Estat espanyol.

Preguntat sobre com reaccionarien les dues principals entitats financeres amb seu a Catalunya, Caixabank SA i Banc Sabadell SA, davant el repte de l’administració catalana i d’una reclamació d’Espanya sobre els seus ingressos fiscals, Puigdemont va respondre: “Tot depèn de les empreses i els individus per saber quines són les seves obligacions tributàries. Però no tinc cap dubte que l’Estat català s’organitzarà de manera eficaç”.

Alex Salmond a la comunitat internacional: Catalunya no és un problema és una oportunitat

L’ex primer ministre escocès, Alex Salmond, demana avui en un article publicat a Bloomberg, que la comunitat internacional deixi de veure a Catalunya com un problema i comenci a veure l’oportunitat d’aquesta expressió democràtica.

En un món on la violència abunda, i en un país que fa només dues generacions estava governat per un dictador feixista, als moviments democràtics pacífics se’ls ha de concedir respecte i la legitimitat, diu Salmond.

L’ex “premier” escocès expressa en l’escrit que es publicita la portada del prestigiòs diari econòmic, que Catalunya no va decebre amb el seu vot històric, donant una clara majoria a la coalició independentista Junts pel Sí i a la CUP; i encara que ara Madrid s’apuntarà al fet de que els independentistes no han obtingut la majoria dels vots, creu que aquest és un argument ben pobre en contra del canvi. De fet recorda que Catalunya Sí que és Pot, amb un nou per cent dels vots, també és favorable al dret de Catalunya a celebrar un referèndum sobre la independència.

Salmond carrega contra el PP del qui diu que és una ironia que es digui “partit popular”, amb un humiliant vuit per cent dels vots, però també contra la comunitat internacional i la Unió Europea

Les intervencions d’Obama, David Cameron, i la Comissió Europea tindran poc impacte en l’opinió pública, però en canvi és probable que avivin el ressentiment, afirma Salmond.

Europa ha de defensar els seus propis principis fundacionals clau, però donar l’esquena col·lectiva a la democràcia és el tipus de política burocràtica de conveniència que soscava encara més l’ideal europeu, sentencia Cameron, que recorda que la La Comissió Europea ja està embolicada en la polèmica per les acusacions d’ingerència en les eleccions a Catalunya, per la traducció a l’espanyol del text de la resposta parlamentària al president Jean-Claude Juncker.

L’últim que els pro-europeus de tot el continent necessiten és la Comissió Europea caient en el descrèdit enmig d’acusacions que ha tractat d’intervenir en un debat tan important com el futur d’un dels seus països membres, adverteix Salmond,

Recomana als polítics catalans agafar-s’ho amb calma. “Ara ja teniu un mandat democràtic per construir deliberadament i amb calma l’acceptació internacional de la legitimitat de les vostres aspiracions, recorda l’ex primer ministre escocès.

A Irlanda, fa molt de temps que hi ha una dita “La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda”. Catalunya no és Escòcia, ni tampoc Irlanda, no obstant això, la dificultat de Madrid aviat podria convertir-se en l’oportunitat de Catalunya, conclou Salmond.

Bloomberg: El Banc de Sabadell es prepara per la independència

Revisió. Josep Maria Bellmunt.

Una article realment molt important. Potser dels més destacats dels darrers mesos, en relació o com des de l’elit econòmica mundial ja contemplen els prolegòmens naturals per la independència catalana, des del punt de vista econòmic.

En un nou article dedicat a Catalunya, i després de fer-se ressò de la campanya de sobirania fiscal de Catalunya Diu Prou, Bloomberg explica com el Banc de Sabadell es prepara per la independència de Catalunya, amb la possible compra del TSB Banking Group Plc, una adquisició que ajudaria a protegir l’entitat dels riscos de la independència catalana, segons explica al prestigiós mitjà nord-americà, François Lavier, administrador de fons de Lazard Freres Gestion, per valor de 15 milions d’euros (16000000000$) d’actius, des de París.

A “TSB Bid May Protect Sabadell From Catalan Independence“, Bloomberg explica que el Sabadell, el cinquè banc més gran de l’estat espanyol, però amb una tercera part de les sucursals a Catalunya, es prepara per la ruptura amb Espanya després de les eleccions del 27-S, una situació que potencialment podria deixar-los aïllats del finançament del Banc Central Europeu, i per això està seguint l’estratègia internacional dels seus rivals més grans, Banc Santander i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, de limitar l’exposició a Espanya i Catalunya, una bona manera de preparar-se pel risc polític.

Lavier diu que els inversors internacionals estan disposats a subestimar els riscos polítics a Catalunya, amb 1,1 bilions d’euros, alleujant el BCE, inundant el mercat amb diner barat.

Bloomberg recorda que mentre Mariano Rajoy va donant evasives a les peticions de converses de Mas, aquest ja ha començat la creació d’institucions per dirigir un Estat català, i tenir-les a punt per si l’independentisme guanya al setembre. I el que és més important, que el pla de “desconnexió” Catalunya de l’estat espanyol té potencials ramificacions per als propietaris d’1 bilió d ‘€ de deute sobirà espanyol, així com per al sistema bancari espanyol.

Les accions de Sabadell van caure més d’un 6 per cent el dimarts després que es va conèixer que està en converses per comprar British TSB, en la que seria la seva major adquisició internacional, explica Esteban Duarte, l’autor de l’article.

També refereix que ara l’objectiu del Sabadell és obtenir el 30 per cent dels seus ingressos des de fora de l’estat espanyol, en comparació amb el 8 per cent actual, com va dir el mateix president de l’entitat, Josep Oliu, el dilluns a València.

Segons Bloomberg, un portaveu del govern català, tot i que té el criteri és de no intervenció en les operacions de les grans empreses, va dir que donen la benvinguda als esforços de les institucions catalanes per augmentar la seva presència internacional.

Bloomberg situa Espanya entre les 6 economies més miserables del món

Després d’elogiar la campanya de sobirania fiscal de Catalunya Diu Prou, avui Bloomberg situa a Espanya entre les 15 economies més miserables del món.

Concretament Espanya és situada en el sisè lloc d’aquest rànquing d’economies miserables només superada per Veneçuela, Argentina, Sudáfrica, Ucraïna i Grècia. Bloomberg afirma que cinc anys després de que els inversors popularitzessin el terme “PIIGS” per descriure un grapat de països europeus amb dèficits pressupostaris inflats, quatre d’aquests cinc països es mantenen en una situació desesperada, segons les projeccions dels índexs de misèria.

Per establir aquest rànquing de misèria per a l’any 2015, s’utilitza una senzilla equació: taxa d’atur + canvi en l’Índex de preus al consum (IPC) . L’IPC és un índex de preus que recull i compara els preus d’un conjunt de béns i serveis o productes de consum.

Per fer-nos una idea del perquè l’estat espanyol es troba en aquesta situació, Bloomberg explica que la desocupació a Ucraïna, un país en guerra, probablement pujarà aquest any de la seva taxa del 8.9% que tenia el tercer trimestre del 2014 fins al 9.5%. L’estat espanyol té actualment una taxa d’atur del 23,4%.

Bloomberg: La sobirania fiscal una arma decisiva per forçar la independència d’Espanya

Aquesta és una traducció de l’article original que avui publica la influent i prestigiosa pàgina web de notícies financeres, Bloomberg, en relació a la campanya de sobirania fiscal, amb entrevistes a alguns dels integrants de la Plataforma Catalunya Diu Prou (Ara o Mai/CADCI), amb el títol “Catalan Tax Rebels Dig In for Battle to Escape From Spain”, i signat per Esteban Duarte.

Un metge, una dissenyadora gràfica i un advocat catalans, estan impulsant un mecanisme per al pagament d’impostos que podria donar al president, Artur Mas, una arma decisiva en la seva campanya per forçar la independència d’Espanya.

Com una forma de pressió per a un trencament, i abans de les eleccions autonòmiques al setembre, el grup (Catalunya Diu Prou) està animant els catalans a utilitzar una antiga fórmula legal per pagar els seus impostos a un compte de dipòsit controlat pel govern català. Això seria potencialment negar més de 8 bilions d’euros (900000000 de dòlars) a l’estat espanyol, que està legalment autoritzat a cobrar impostos directament a Catalunya, i a la major part de la resta de l’estat.

La tècnica permet als contribuents a complir les seves obligacions legals a l’estat, davant el govern català que transfereix els diners a Madrid. Si la disputa sobre la sobirania català es tornes desagradable, el govern regional podria llavors retenir els ingressos procedents d’Espanya, sense exposar als votants a represàlies legals o financeres del govern central.

“Els estem donant l’oportunitat de convertir dos milions de votants independentistes en dos milions de contribuents,” afirma l’advocat Daniel Laspra, en una entrevista. “Estem posant (metafòricament) una pistola sobre la taula.”

La solució fiscal és l’últim tret a la campanya de Catalunya per crear un nou estat independent a Europa. Després de més de tres anys en que Mas ha evitat utilitzar l’iniciativa del grup (Catalunya Diu Prou) degut a que estava intentant apropar-se a buscar una negociació. Però això està canviant, i Mas comença a abraçar a la seva estratègia, ja que es desplaça a una posició més agressiva.

Desconnexió de Catalunya

Amb el primer ministre Mariano Rajoy contestant amb evasives a les seves peticions de converses, Mas ha cridat a votar el 27 de setembre, quan una aliança de partits independentistes catalans li preguntarà per aprovar un full de ruta cap a la independència, tot just unes setmanes abans que el país s’enfronti a una eleccions general. El Govern Català ja ha començat la creació d’institucions per executar el seu propi estat, perquè els engranatges estiguin a punt per posar-se en marxa els partidaris de la independència guanyen les eleccions.

Els plans de Mas per “desconnectar” Catalunya de l’estat espanyol plantegen el major desafiament a la integritat territorial de l’estat des de la guerra civil a la dècada del 1930 amb potencials ramificacions per als propietaris d ‘1 bilió d’€ del país (1,100,000,000,000$) de deute sobirà.

Els ingressos del govern(espanyol), es fan grans a partir dels 7,5 milions de catalans, que representen al voltant del 20 per cent de l’economia espanyola, i que són fonamentals per a la capacitat de l’Estat per finançar les escoles i hospitals, pagar les pensions i també el seu deute. Catalunya transfereix 8,5 € mil milions a l’any a la resta d’Espanya, segons un estudi fet al juliol pel Ministeri de Pressupost espanyol. Això és l’equivalent al 25 per cent del pressupost estatal per al pagament d’interessos d’aquest any.

El control de les taxes

Quan s’acosta el vot decisiu, Mas està augmentant la plantilla de l’agència tributària catalana en un 50 per cent aquest any, incorporant 170 funcionaris, i el seu pressupost creixerà un 25 per cent fins a 43,9 milions d’euros. Al novembre, l’agència va crear un centre per rebre els pagaments dels catalans a través del seu lloc web.

El Govern regional també està creant el seu propi banc, que podria gestionar els comptes fiscals, i podria ser menys susceptible que un prestador comercial a la pressió del govern central per lliurar els ingressos fiscals, va dir Laspra, l’advocat separatista. Prop de 80 municipis, 1.000 empreses i 2.000 persones utilitzen avui aquesta metodologia pel pagament d’impostos, segons estimacions del grup impulsor.

Com a següent etapa, una associació d’ajuntaments Independentistes, que abasta al voltant del 75 per cent dels municipis de la comunitat, està preparant una campanya per instar més alcaldes a utilitzar el mecanisme, d’acord amb un funcionari de premsa del grup.

L’aliat de Mas, l’independentista Oriol Junqueras, que lidera el segon grup més gran del Parlament, Esquerra Republicana, també està pressionant el president per adoptar oficialment la solució de dipòsit en garantia per compte. Junqueras va dir que vol que Mas munti la seva pròpia campanya per animar els votants a pagar els seus gravàmens al govern català.

Boston Tea Party

“Guanyar el control sobre els impostos és molt important per a la independència”, va dir aquesta setmana en una entrevista a Barcelona, Oriol Junqueras, que ja paga els seus impostos personals al govern català.

Un funcionari de premsa del Ministeri d’Hisenda espanyol va dir que no hi havia motiu de comentari, sempre que les persones estiguin operant dins de la llei. Si el govern català està duplicant estructures d’altres nivells de l’Estat, que doni una explicació dels costos addicionals, va afegir.

Laspra estava en una reunió d’organitzacions independentistes el 2010, amb els seus amics Carme Teixidó, que dirigeix una empresa de disseny gràfic als afores de Barcelona, i Josep Maria Bellmunt, un metge local, quan van tenir la idea.

A mesura que anaven discutint les estratègies de protesta, els amics es van inspirar en els revolucionaris nord-americans, que rebutjaven el dret de Gran Bretanya per gravar en la dècada de 1770, com és sabut el famós “dúmping “ (llençar al mar) d’un carregament de te al port de Boston, en el període previ a la Guerra de la Independència.

“Hem dit que com no ens accepten com a ciutadans catalans i no accepten el nostre estatus, deixarem de pagar”, va declarar Laspra. “Als EUA tot va començar amb els impostos.”

Bloomberg es fa ressò de la campanya de sobirania fiscal dissenyada per Catalunya Diu Prou

En un article que publica el seu corresponsal a Madrid, amb el títol de “Mas’s Allies Want Catalonia to Seize Control of Taxes” (Els socis de Mas volen prendre el control dels impostos a Catalunya”), la prestigiosa pàgina web de notícies de financeres es fa ressò de la voluntat expressada per Esquerra Republicana de que en el full de ruta cap a la independència s’ha incloure prendre el control de la recaptació d’impostos, si es possible el proper any.

Bloomberg recull les paraules d’Alfred Bosch, que fa dos anys que paga els seus impostos directament a l’Agència Tributària Catalana, assessorat per Catalunya Diu Prou, i que recorda en aquest sentit, que ja hi ha els precedents de les persones que segueixen aquesta campanya

Bosch explica que a la pràctica, cal convèncer a les empreses que paguen IVA o IRPF per lliurar els diners en efectiu per al govern català, en lloc de a les autoritats espanyoles

L’economia catalana està dominada majoritàriament per petites, moltes d’elles amb empresaris favorables a la independència de Catalunya explica Bosch, que cita enquestes dutes a terme organitzacions empresarials catalanes.

El diputat d’ERC al Congres recorda que amb l’actual sistema de pagament a l’Agència Tributària Catalana, els ciutadans que paguen les autoritats catalanes aconsegueixen un certificar confirmant la recepció del diners, i aquesta els informa sobre els diners transferits a l’Agència Tributària espanyola. Així que no s’enfronten a cap risc legal, assegura Bosch.

Cal recordar que la campanya de la plataforma Catalunya Diu Prou, impulsada per Ara o Mai i CACDI, per pagar els impostos directament a la Hisenda Catalana, es va iniciar ara fa 2 anys i mig, i que actualment més de 80 municipis i Consells Comarcals, així com centenars d’empresaris estan pagant els seus impostos seguint la formula ideada per la plataforma.

Nota informativa de Daniel Laspra Coordinador jurídic de Catalunya Diu Prou

Al llarg del 2013, vam demanar, en diverses reunions amb responsables de la Conselleria d’Economia i de l’ATC, que es crees una plataforma online pel pagament dels impostos. Se’ns va dir que tinguéssim paciència, que estaven habilitant l’oficina virtual de l’ATC per poder fer almenys les presentacions documentals. Ens consta que tot esta preparat, però a hores d’ara, i per sorpresa de tots, no hi ha un full de ruta públic de la seva implementació, i l’únic que s’ha provat sense gaire èxit, són les presentacions documentals.

Tot plegat no ha reeixit, primer per la nul.la campanya institucional i per la desorientació de la societat civil oficial, fins al punt que la conselleria construïa una Base de Dades online deslligada de les presentacions al Registre, que feien voluntaris vinculats a l’ANC.

Des de Catalunya Diu Prou, però, sempre ens hem ofert a tots els actors, i ens oferim a compartir el nostre coneixement en base als protocols de solvència contrastada que hem elaborat.

Bloomberg qualifica el 9N com un èxit i demana a Rajoy un referèndum oficial

“El vot a Catalunya va ser un èxit. Ara, negocieu”, aquest és el títol de l’editorial que el prestigiós portal de noticies econòmiques de la multinacional Bloomberg dedica al 9N.

L’article diu que que la votació ha posat les bases per a un acord polític sobre quina és la millor solució, i va mostrar la disposició dels catalans a escoltar els dos bàndols.

Per Bloomberg el govern espanyol va fer per primera vegada una elecció encertada al no interferir la votació de diumenge per la força i no enviar-hi la policia. I explica que la reacció del ministre de Justícia, Rafael Català, és la forma no adequada de respondre al problema, al qualificar d’esteril i inútil la consulta i voler iniciar accions legals en contra dels responsables.

També es recorda que la intransigència de Madrid només ha reforçat fins ara el sentiment independentista, i que Espanya només podrà evitar una escalada de la confrontació si Rajoy obre la porta a un referèndum oficial, que permeti un debat sobre les avantatges i desavantatges de la independència.

Bloomberg li diu a Rajoy que reconegui personalment els errors comesos amb Catalunya i que obri una via per deixar votar

La pàgina web de Bloomberg, la poderosa multinacional de mitjans de comunicació nord-americana, publica avui, no un article d’opinió, sinó una editorial, és a dir l’opinió oficial de l’entitat, on adverteix a a Rajoy que ha reconèixer, en persona, els errors que el seu partit ha comès a Catalunya, Bloomberg li diu a Rajoy que d’entrada ha d’oferir iniciar negociacions per dotar a Catalunya de més autonomia i de més control sobre els seus ingressos fiscals, i li recorda que el Primer Ministre britànic, David Cameron, li podria explicar que probablement haurà de fer aquestes concessions de totes formes, si vol mantenir la unitat de l’estat.

Però no acaben aquí els consells a Rajoy, sinó que Bloomberg escriu que, després d’aquest primer pas, Rajoy també ha d’estar obert a la reforma constitucional, per descentralitzar poders i incloure un procediment per permetre a les comunitats de l’estat poder votar sobre la seva independència. Diu també, que no necessàriament ha de ser en els termes tan extraordinàriament generosos com els que Cameron va acordar per a Escòcia, però que hauria de crear una via potencial perquè catalans puguin dur a terme, almenys, un referèndum no vinculant sobre si volen seguir formant part de l’estat espanyol.

En cas contrari opina que les constants provocacions del Partit Popular, com la del ministre Wert i d’altres, poden portar a una espiral potencial de desobediència civil o fins i tot violència.

Bloomberg creu que aquestes negociacions podrien portar els catalans a abandonar el seu referèndum, momentàniament, si creuen que finalment hi haurà una via legal per votar sobre la independència. Mentre li diu a Rajoy, i altres funcionaris del govern central, que comencin una campanya per mostrar els catalans (bascos i gallecs) per què estan millor a dins d’Espanya.

Bloomberg també explica que la independència de Catalunya seria més traumàtica per a Espanya que la d’Escòcia hagués estat per al Regne Unit, perquè Catalunya representa el 19 per cent de l’economia de l’estat espanyol (el doble que Escòcia per al Regne).

Bloomberg s’apunta a la pressió sobre Rajoy perquè deixi votar, pensant en el deute espanyol

Alguns mitjans s’apunten ja a la teoria que cal una independència acordada, avui és la multinacional de mitjans de comunicació de la ciutat de Nova York, Bloomberg. I és que ningú als ambients financers internacionals, vol ni sentir a parlar de la possibilitat de que Catalunya podria no fer-se càrrec d’una part del deute espanyol, per exemple en el cas d’una DUI.

Bloomberg en un article titulat “Catalan Separatists Say Debt Investors Can Help Campaign”, afirma que els líders catalans que impulsen el referèndum sobre la independència d’Espanya, diuen que els inversors podrien ajudar a forçar el primer ministre Mariano Rajoy a cedir.

L’article recull les declaracions d’Oriol Junqueras, que recorda que el govern espanyol deu 1 bilió d’€, que algú ha de pagar aquest deute, i que amb una majoria de catalans exigint l’oportunitat de votar pel seu futur, el govern espanyol ha de trobar una manera de fer front a les seves preocupacions, o arriscar-se a una reacció política que podria sacsejar els mercats.

En aquest sentit, Bloomberg abona la teoria, quan explica que Espanya surt d’una depressió econòmica que ha durat 6 anys, i que Catalunya representa aproximadament el 20 per cent de la seva economia, un percentatge molt més elevat del que representa Escòcia per al Regne Unit

“El nerviosisme del mercats arribarà si Espanya i Catalunya no troben la forma d’arribar a un acord”, declara al diari financer nord-americà, Serafí Rodríguez, operador de renda fixa de MoraBanc Grup SA, que supervisa. “Sempre que no hi hagi un deteriorament violent de la situació o una ruptura desordenada, la situació per als inversors ni registrarà canvis.”, diu Rodríguez.

La pressió sobre Rajoy augmenta a mesura que s’acosta el 9-N, i també les veus que li demanen que deixi votar i una separació acordada i ordenada.