Dijous 12 de juliol: Acte de presentació de l’Associació d’Afectats de l’1-O

Aamer Anwar, Anna Arqué i Virgínia Martínez

Aquest proper dijous 12 de juliol, a les 13 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, tindrà lloc l’acte de presentació de l’Associació d’Afectats de l’1-O.

Un dels objectius de l’Associació és aglutinar l’acció de totes les persones que varen ser víctimes de la violència de l’estat espanyol durant la jornada de l’1 d’Octubre i, conseqüentment, exigir les responsabilitats civils i penals derivades d’aquesta ignominiosa i intolerable repressió estatal.

També es donarà el tret de sortida de la campanya #AraParlaTu, orientada a fomentar un testimoniatge col·lectiu i obert en dos col·lectius:

Tots els afectats per la violència exercida per les forces de seguretat de l’estat espanyol contra els votants del referèndum d’autodeterminació de primer d’octubre, tant si van ser directament agredits o no.
Tots els ciutadans internacionals que se solidaritzen amb els demòcrates catalans i ens diuen que “no estem sols”.

La presentació anirà a càrrec de Virgínia Martínez, presidenta de l’Associació d’Afectats 1-O, de l’Anna Arqué, portaveu de l’International Commission of European Citizens i de Joan Badia, alcalde de Callús. També es comptarà amb la participació d’Enric Majó. Farà de moderador el secretari de l’Associació, Alexandre Solano.

Enric Vila en un acte de la campanya pel Sí al referèndum: “Si intenten fer un altre 9-N no colarà”

“Si intenten fer alguna cosa tipus 9-N en lloc d’un referèndum aquesta vegada no colarà”, va afirmar el doctor en Història i escriptor, Enric Vila, en la cloenda de l’acte que va tenir lloc aquest dissabte 21 de març, en un cèntric local de Barcelona, i que s’emmarcava dins de la campanya pel Sí al referèndum que va engegar fa unes setmanes Demòcrates per Catalunya

L’acte tenia per objectiu la posar de manifest la importància que te l’ús de les xarxes socials en aquesta campanya, i es va fer en format de debat amb preguntes obertes per als ponents que arribaven via twitter amb el hashtag #GuanyemelSí, alhora que es va retransmetre per Periscope. Josep Montmany, de Demòcrates, va ser moderador de l’acte.

Entre el ponents, a part del ja citat Enric Vila, hi van participar Liz Castro, del secretariat de l’ANC i experta en l’ús de Twitter, la portaveu de l’ICEC a Catalunya Anna Arqué, l’escriptor i filòsof Bernat Dedéu , i Pep Martorell de Democràtes per Catalunya. Entre els assistents representants de la Intersindical- CSC, Ara o Mai, el CADCI o el Memorial 1714 entre d’altres entitats. També s’hi trobava present el líder de Demòcrates i diputat al Parlament, Toni Castellà.

Anna Arqué va remarcar que “és molt important que la comunitat internacional participi de l’organització del referèndum com ja va passar el 9-N i a les consultes”, i en relació de si cal decidir ara el model de país, va dir que “com serà la Catalunya independent ho decidirem en unes eleccions un cop s’hagi fet el referèndum i hàgim guanyat“. L’únic risc que va veure Anna Arqué, és “la covardia dels líders polítics que l’hagin de convocar”.

Bernat Dedéu va dir que era ridícul dir que el referèndum depengui de l’aprovació d’uns pressupostos”. A la pregunta de per què els partits no s’han posat d’acord per començar la campanya, va respondre que cal entendre que els enemics també els tenim a casa, i va alertar que les crides a acompanyar els càrrecs que van as ser jutjats, com en el cas de Mas, van perdent suport cada vegada per reiterades, i que no es pot demanar a la gent que deixi d’anar a la feina per això.

Dedéu també va considerar que el procés ja no necessita més filosofia, que tot està dit i reflexionat i que ara el que és toca fer-ho i perdre la por a llibertat. Que seguir amb la cursileria és sempre una forma d’impostura.

També va afirmar que inhabilitar un polític per fer política és un fet molt greu, però que caure en el cofoisme màrtir, no ens duu enlloc

Enric Vila va explicar que de fet estem reconstruint l’imaginari de país que s’ha destruït els darrers segles, i ara el que cal fer es realitzar el referèndum d’autodeterminació i aplicar-ne el resultat, ras i curt.

A la pregunta de si els missatges independentistes havien de ser també en espanyol, Vilà va respondre que fer-se el simpàtic per arribar a l’àrea metropolitana és contraproduent. La claredat del missatge és el que ens donarà la victòria. A la pregunta sobre perquè encara no es fa campanya, Vilà va dir que un sector de l’autonomisme té por, i que aquesta pot es concreta, perquè tots els sectors polítics han tret profit de l’autonomia.

Liz Castro va dir que “el l 80% de la gent vol el referèndum i ni o podem no fer-lo”. Posteriorment va explicar alguns “secrets” per optimitzar l’ús del Twitter perquè “les xarxes ens donen eines per parlar directament amb el món sense filtres”.

Pep Martorell va afirmar que “donem per descomptat que votarem i parlarem de pensions, infraestructures o drets civils.

Guanyem el SÍ a Twitter!” va ser trending tòpic a Barcelona i tendència a Catalunya.

Escòcia: Sense lamentar-se pel Brexit posen la directa cap a la independència

A Escòcia no perden el temps i aprofiten la situació favorable provocada pel Brexit per demanar un nou referèndum.

A la seva pàgina web expliquen que Escòcia s’enfronta ara a la perspectiva de sortir de la UE en contra de la seva voluntat i que la primera ministra, Nicola Sturgeon, ha confirmat la preparació immediata de la legislació per permetre un nou referèndum sobre la independència – sempre que el Parlament d’Escòcia així ho decideix.

També explica que l’l’Scotish National Party (SNP) ja està ja treballant per construir una majoria a favor d’una Escòcia independent, i demana el suport signant des de la mateix pàgina

Guardant les distàncies entre el procés escocès i el català, els escocesos es mostren àgils i disposats a aprofitar totes les oportunitats. Oportunitats que en aquest moment a Catalunya passen pel cas de les filtracions de les converses entre el ministre Fernández Díaz i el cap de la Oficina Antifrau a Catalunya, que han utilitzat de forma partidista l’estat per atacar no només el moviment independentista català, sinó institucions com la sanitat catalana o el centre de telecomunicacions del govern català. Com hagués reaccionat l’SNP en una situació així?.

De fet, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ja ha dit que demanarà iniciar “converses immediatament” amb les institucions europees per “protegir el lloc d’Escòcia a la UE”, després del vot favorable del Regne Unit al Brèxit.

Hem consultat l’Anna Arqué, responsable de l’International Comission of European Citizens (ICEC) a Catalunya, i gran coneixedora del procés escocès. Això és el que ens ha comentat.

L’Anna ens explica que per contextualitzar la situació cal entendre que d’entrada el govern escocès es lamenta sincera i profundament per la sortida de la UE, perquè l’SNP té uns profunds principis socials i compromís amb els agents socials, com els sindicats o la immigració, i no està gens d’acord en què ara les polítiques sobre aquests temes arribin ja només de Westminster i no d’Europa, perquè a Londres de ben segur tenen una visó més restringida dels drets socials de la població.

Però alhora, ens diu l’Anna, els escocesos son molt executius i en menys de 24 hores ha ha entès que la única solució es fer un referèndum, perquè no se‘ls arrossegui fora de la UE. No estan lamentant-se sinó que passen a l’acció, i com que creuen que aquests tipus lideratges que arribaran des de Londres, poden fer-los mal, en 24 hores ja plantegen la solució, el seu referèndum sobre la independència.

El que passa a Escòcia és que es mostra que si votem independència de l’estat matriu no marxem de la Unió Europea. En el fons la clau és que la independència no té res a veure amb la UE, ni amb la decisió d’autodeterminar-se.

El punt diferencial amb Catalunya és que no cal està justificant-se davant la comunitat internacional sobre els motius de fer un referèndum, sinó que senzillament ja estan planificant a 1-2 anys vista l’estratègia. I abans de que se signi la separació entre el Regne Unit la UE volen fer el referèndum, que de retruc els farà quedar a la UE.

Escòcia protagonista a l’UCE de Prada. Lliçons del referèndum del 18-S 2014

Cristina McKelvie, diputada i presidenta del Comitè de Relacions amb Europa del Parlament Escocès, és la convidada internacional d’enguany de l’UCE a Prada de Conflent.

Des de fa 5 anys la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) convida polítics, acadèmics i activistes internacionals de primera fila per a que exposin les casuístiques pròpies dels seus afers polítics.

Des de l’actual Ministre de l’Interior de l’Estat Belga, Jan Jambon, a l’actual Ministre d’afers exteriors del Govern Escocès, en Humza Yousaf, passant per responsables sindicals, editors flamencs, defensors del Poble i diputats vènets o acadèmics i eurodiputats d’EuskalHerria, la UCE és cada any el marc des d’on el públic català es posa al dia del què passa a la resta de països europeus que també lluiten per recuperar llur independència.

Aquest any Escòcia torna a ser protagonista amb una convidada molt especial per la seva expertesa en les relacions del Parlament Escocès amb Europa, com a presidenta del Comitè que treballa les relacions internacionals de la Cambra Escocesa, d’on també n’és diputada.

“Escòcia, i ara què?”

Com s’ha desenvolupat el moviment independentista des del referèndum sobre la independència d’Escòcia d’ara farà un any. La proposta d’un segon referèndum, les promeses no complertes de Westminster, les relacions amb la UE amb la perspectiva d’un referèndum impulsat per Londres per sortir-ne. Com s’analitza el procés Català i quin futur immediat espera per a Escòcia, de tot això i més en parlarem aquest divendres a l’UCE!

L’acte se celebrarà a l’Auditori de l’UCE (Prada de Conflent), divendres 21, a les 17:00 h. Serà moderat per la responsable de relacions internacionals de l’UCE, l’Anna Arqué.

A les 16:00h del mateix divendres, abans de començar l’acte, es celebrarà l’habitual prèvia roda de premsa amb els enviats especials dels mitjans de comunicació a Prada.

Paluzie, Arqué, Teixidó: Desacomplexada entrevista a tres bandes sobre el moment polític actual (l)

Hem volgut preguntar a tres activistes responsables de significatius esdeveniments que han marcat el moviment independentista els darrers anys, quina és la seva visió en perspectiva del procés català.

Les consultes populars ( 2009-2011), el reconeixement internacional, la manifestació unitària del 9J 2011, o la campanya de sobirania fiscal (2012- en actiu), són algunes de les moltes iniciatives que han portat endavant des del moviment social, l’Anna Arqué (ICEC), Elisenda Paluzie (Sobirania i Progrés) i la Carme Teixidó (Ara o Mai).

Els hi hem plantejat diverses preguntes que publicarem en blocs per tal de fer-vos arribar el seu punt de vista desacomplexat i no partidista, que de ben segur us ajudarà a reflexionar sobre el moment actual de l’independentisme.

Avui podreu llegir la primera entrega.

Podeu expressar les vostres opinions i comentaris amb el hashtag #entrevistaAraoMai

1/Que n’opineu de l’actual situació i sobre el tema de la llista única. Sí? No? depèn de les condicions?

Anna: Estem caient en un pou de desconcerts i cal rebobinar una mica. El 27S ens ha de servir per a tornar a guanyar la majoria absoluta de diputats que tenim ara (o una superior a 68) i amb aquesta majoria independentista fer accions polítiques constituents que ens acabin constituint en estat independent.

Per a fer això penso que hem d’utilitzar el gran èxit de l’independentisme: la seva transversalitat ideològica. Ara és el moment de que aquesta transversalitat, envejada internacionalment, es vegi corresposta amb una oferta electoral plural amb la que recollir els vots independentistes, però i també, amb la que atraure el màxim de vots d’aquells que no són independentistes però que no estan en contra la independència i podrien votar: ERC, CDC o CUP, per les seves connotacions ideològiques, per tant, 3 llistes amb objectiu independència és la millor opció. Tanmateix, el caràcter plebiscitari del 27S és post-electoral i correspondrà a l’actuació independentista dels diputats, per això, el que és important no és tan “qui” sinó “com” es detalla als programes electorals: fer la independència el “28S” i qui assumeix la responsabilitat per el que es fa i per el que no es fa.

Elisenda: La meva opció preferida són les tres llistes amb elements de campanya comuns. Cada una d’elles representen un espai que cal maximitzar, i cadascuna d’elles té uns lideratges clars. Mas és un referent per una part important d’aquest país. Junqueras per una altra, i els lideratges plurals de la CUP representen un altre espai. Si això no és possible, aleshores acceptaria la llista única sense líders polítics ni partits, que hi donarien suport des de fora, només si es clarifica bé el full de ruta del que caldrà fer a partir del 28 de setembre.

Carme: La llista única per mi només te sentit sí hi ha un calendari de referèndum vinculant o DUI de forma immediata a les eleccions, amb el compromís explícit de fer-ho davant qualsevol actuació de l’estat Espanyol , i si està formada per tots els partits favorables sense excepcions. Una llista única formada per la societat civil com s’està proposant últimament, per mi no té sentit, la societat civil pot condicionar, opinar, mostrar les preferències, però és feina dels partits constituir el Parlament i dur a terme la independència.

Tal i com veig les coses aquesta llista podria retardar el procés polític, si els partits del Sí-Sí no son capaços d’arribar a un acord, millor que es presentin en llistes separades i amb un punt de programa comú, i aquest hauria d’incloure a banda de les intencions el compromís i també les dates d’execució.

2/ Haurien de donar-se unes condicions prèvies abans de fer una DUI o no?

Carme: Les condicions per una DUI haurien de ser única i exclusivament la majoria parlamentaria, contemplar també les experiències internacionals que pel que sembla és millor que la Dui sigui després d’un referèndum d’independència. En qualsevol cas tornaríem al tema de la voluntat política, només si aquesta existeix en ferm es pot tirar endavant qualsevol iniciativa, ja sigui una DUI o un Referèndum, el parlament de Catalunya és primer que s’ha d’autoreconèixer l’autoritat legal per fer a qualsevol de les dues coses, recordem el que ja fa molts anys de diem, Nosaltres decidim, per tant només hem d’arribar fins al final de les nostres decisions no només dient que som Nació, sinó actuant com a tal.

Anna: Les DUI són declaracions institucionals que expressen un canvi de paradigma d’organització política d’un territori, defensat per una majoria social sostinguda en el temps que ha sabut donar-se una majoria política per a portar-la a terme.

Dit això, per a que una DUI sigui efectiva la seva sola proclamació no és suficient, cal que compleixi amb el ‘principi internacional d’efectivitat’ i el país pugui funcionar com a Estat independent, normalitzant la seva independència internament i externa.

La questió és que dins l’Estat espanyol, sense un acte de sobirania plena, no és possible crear aquesta normalitat de país independent per culpa de la ingerència dels diferents Governs espanyols, sigui quin sigui el seu color. Això vol dir que ha d’haver un primer acte de ruptura amb l’estat que alhora ens trianguli amb la comunitat internacional i, això, és factible amb l’exercici d’un dret reconegut i practicat amb normalitat a Europa com és el de l’autodeterminació dels Pobles.

Fer un referèndum d’autodeterminació unilateral vinculant políticament és una evident ruptura amb la legalitat de l’estat espanyol, i el primer que ens cal saber als Catalans és qui està disposat a portar-ho a terme. Aquest acte de ruptura amb l’autoritat de l’estat espanyol, que significa fer el referèndum oficial, ens declara sobirans de facto i ens situa en una fase de transició institucional per a fer i desfer gràcies a la legitimitat d’un resultat positiu que, a nivell internacional, ens avala la natural construcció de les estructures necessàries per a, finalment, declarar la DUI de manera efectiva i respectuosa amb el seu significat – i no només com un avís d’intencions com la declaració de sobirania de Catalunya, ja votada pel nostre parlament però no aplicada al 9N.

Elisenda: Bé, primer cal guanyar les eleccions democràticament, al meu entendre no només en diputats sinó també en vots.

Si es fa una declaració d’independència que no té efectes immediats i que obre un procés de negociació amb l’Estat, amb instàncies internacionals, i la construcció de les anomenades estructures d’estat, amb caràcter previ a la proclamació definitiva, el problema serà que l’Estat recorrerà i suspendrà la declaració. A partir d’aquí actuaria tot l’aparell judicial de l’Estat i aturaria totes aquelles accions que emanessin d’aquesta declaració, com intentar recaptar impostos. L’acció jurídica seria més ràpida, contundent i forta que la que està seguint ara la fiscalia de l’Estat per sancionar els fets del 9-N.

Per tant, en un context com el nostre, que és no acordat amb l’Estat, el problema de fer la declaració és ser capaços de fer-la efectiva, amb decrets o lleis immediats que suposin el control de la hisenda, territori i infraestructures energètiques. Això implica un grau de força política, cohesió, autoritat i determinació del govern enormes. Dubto que hi sigui.

Una alternativa seria fer una declaració d’independència només declarativa, però seguida d’un referèndum unilateral de ratificació. La victòria en aquest referèndum, forçaria la negociació que ens portaria a la proclamació definitiva. A banda que el referèndum de ratificació de la declaració d’independència resol el problema de si tenim majoria absoluta en diputats però no en vots.

3/ En el moment actual que cal per arribar a la independència i que no s’està fent?

Elisenda: Quina pregunta! Jo he anat escrivint en articles el que em semblava que eren errors que hem comès. El principal no fer un referèndum unilateral vinculant al cap d’un any de les eleccions del 2012. Un altre error més recent és haver-se passat 8 mesos amb una discussió estèril sobre llistes. Però ni tinc la vareta màgica del que cal fer, ni serveixen de res els laments. Vull ser optimista i confiar en la capacitat de sorpresa i en que al final es trobi el desllorigador de tot plegat.

Carme: Única i exclusivament voluntat política. I sembla que molts polítics només tenen la voluntat d’allargar el procés. Potser perquè no toca o potser perquè en el fons esperen que se’ns passi la febre i tornar a la comoditat de la gestió de l’autonomia. Aquest fet provoca que la lluita social tant anhelada, que en la actual situació és summament necessària, estigui guanyant terreny a la lluita nacional. Tenim pressa perquè la majoria de la societat vol la independència, i també perquè els unionistes potser estan trobant la forma de guanyar-nos el carrer, carrer que per altra part no tenim al 100% al nostre costat perquè hem descuidat molts àmbits on podíem fer campanya favorable a la nova República Catalana, i ens hem dedicat massa a mirar-nos el melic.

Anna: Mentrestant parlem de l’enèsima proposta de llista desviem l’atenció del que és essencial i això és l’operativa necessària per explicar la independència en els milers de barris que conformen la nostra geografia. Cadascú de nosaltres té el control del que és el més important: el nostre vot i la nostra capacitat de diàleg amb el nostre entorn. A banda de campanyes grandiloqüents que sembla no arriben, focalitzem-nos en il·lusionar-nos amb el projecte del dia a dia, no ens passem hores angoixats mirant les notícies i el ‘què diu qui’, hi ha algú al teu costat al carrer, al mercat, al qui necessitem que ‘tu’ li expliquis, endavant!

El “sí” és a les nostres mans, repartim-lo! 😉

Dur i gran debat en la cloenda de l’Assemblea de Solidaritat: Arqué- Marfany-Paluzie-Teixidó. Veritats com punys. El que no escoltareu a TV3

Aquest dissabte es va celebrar a la sala Pal·ladius de Pallejà l’Assemblea de Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

En l’acte de cloenda, i amb la sala plena a vessar es va celebrar una taula rodona per tancar l’acte amb 4 convidats, la degana d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, el vicepresident de l’Assemblea Nacional Jaume Marfany, la presidenta d’Ara o Mai i portaveu de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó, i la coordinadora a Catalunya de la International Comission of European Citizens (ICEC), Anna Arqué. El debat va estar moderat per Roger San Millán, secretari d’Organització de SI, i va girar inicialment al voltant de tres punts: La necessitat de convocar eleccions, la llista unitària, i la DUI.

Marfany va encetar la roda d’intervencions sobre la les eleccions, dient que parlava en nom del full de ruta de l’Assemblea, i va defensar la necessitat d’eleccions per seguir endavant .

Anna Arqué i Carme Teixidó han afirmat que la no realització d’un 9N com s’havia demanat, ens abocava a les eleccions, i que calia fer-les abans de les municipals. Elisenda Paluzie també va coincidir en aquesta necessitat, després de recordar que el 9N va ser una performance més de la que no podem treure conclusions, perquè ni teníem cens, ni era oficial, ni hi havia prou punts de votació, etc…

En la relació a la candidatura unitària es van manifestar ja importants discrepàncies entre Marfany i la resta de convidades. El vicepresident de l’ANC va defensar una llista unitària, amb candidatura( no va especificar si més d’una) amb personalitats de la societat civil, però va rebre la rèplica de les altres tres convidades.

Anna Arqué es va preguntar si calia realment confeccionar una llista unitària, i si amb aquest mètode no es deixaven els flancs descoberts per altres opcions espanyolistes.

Carme Teixidó va dir que malgrat que des d’Ara o Mai sempre s’havia defensat la unitat independentista, ara el mes important no era si anaven junts o separats sinó el programa que es portaria, i va advertir Marfany que s’havien de respectar les dinàmiques dels partits i no afavorir la voluntat d’un de concret ( en clara referència a CiU), i que des d’Ara o Mai es dóna suport per igual a tots els partits independentistes si es presenten a les eleccions, i que l’important és que s’havia de votar independència sí o no, el que va arrencar els primers aplaudiments del públic. També va dir que no importava massa qui anés a les llistes, sempre i quan aquestes servissin de debò pel que vol el poble. Per la seva part Elisenda Paluzie va preguntat en veu alta: “Unitat per a fer què? Unitat vàcua preludi de derrota” va dir la Degana d’Economia de la UB, i tampoc es va mostrar especialment favorable a una llista unitària.

EL tercer tema va estar el més polèmic: La DUI. Marfany va dir que sí, que calia fer una DUI, després de les eleccions, i que després es seguiria el Llibre Blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), per construir estructures d’estat, i va fer especial èmfasi amb la Hisenda Pròpia, el que va rebre resposta de Paluzie, que li va recordar que el Llibre Blanc no s’estava seguint, i que entre d’altres deia que el referèndum havia de tenir una pregunta i en va tenir dues, que també deia que no es podia fer un referèndum no oficial, i que en canvi s’ha acabat fent, el que va provocar de nou aplaudiments del públic. Marfany va contestar, que malgrat tot el Llibre seguia sent la referència i que molta gent hi havia treballat. Paluzie va recordar que de fet ella també hi havia col·laborat, i que no era partidària d’una DUI, sinó d’un referèndum i va explicar-ne el motiu. Una DUI sense control de les estructures no té cap sentit, més enllà de les declaracions d’independència que ja s’han fet, en canvi un referèndum et legitima per prendre el control del territori, de la Hisenda o de les fronteres.

Carme Teixidó va dir que ara tocava executar la independència, i que no importava massa el camí, però que aquells que no havien realitzat un referèndum oficial, molt menys farien una DUI.

Anna Arqué també li va contestar que malgrat que ara havíem cremat una mica l’opció amb el procés participatiu, la millor manera d’obtenir el reconeixement internacional era amb un referèndum oficial, i que una DUI no tenia la mateixa legitimitat. Però que malgrat tot, al final, a nivell internacional el que es valora és el que tu realment fas, i si nosaltres no passem de fer declaracions i seguim actuant com una autonomia de l’estat espanyol, no aconseguirem que ningú es prengui seriosament el que fem, i va recordar que malgrat que ara es diu que la Gran Bretanya va permetre votar a Escòcia, en realitat va ser la determinació dels escocesos el que ho ve fer possible, perquè inicialment tampoc ho volien permetre

Posteriorment la discussió va venir sobre el paper de la societat civil, Marfany va indicar que tothom encara havia de treballar molt, Teixidó va contestar que ja s’havia fet tot el possible, que només ens faltava fer la vertical per la Diagonal, al que Marfany li va respondre que la participació de la societat civil en les llistes era de vital importància. La resposta per part de Teixidó va ser que quan un té el cotxe espatllat el porta al mecànic , així mateix els polítics havien de fer la seva feina i portar-nos a la independència com demana la majoria de la població.

En relació a estructures d’estat, Paluzie va dir que cap país havia construït estructures paral·leles d’estat abans de ser independent, però que un del temes més importants, com és la Hisenda, ja es podia pagar a Catalunya, com feia ella, seguint la metodologia ideada per Ara o Mai i Catalunya Diu Prou. En relació a aquest tema, Teixidó va dir que no s’estava treballant en el tema de la Hisenda, i que una estructura que ja podia estar funcionant a partir de la sobirania fiscal, no s’estava construint, i que si no es feia es perquè no els hi donava la gana. Seguidament va tornar a alertar de vigilar a aquí fem costat amb una candidatura unitària, perquè no acabéssim embolicant ( fent costat) a qui no havia fet les coses com s’havien de fer.

El Compromís de Gramenet per votar el 9N el signen 9 partits, 5 Sindicats i 50 entitats

Aquesta tarda al teatre Segarra, de Santa Coloma de Gramenet, s’ha presentat l’anomenat Compromís de Gramenet, en un acte convocat per la XarxaReferèndum9N, i conduit per l’actriu Txe Arana.

Un total de 9 partits (entre els que hi trobem ERC i la CUP, Procés Constituent o SI), 5 Sindicats i 50 entitats (entre les que figuren Ara o Mai, Catalunya Diu Prou, CADCI, En lluita, FNEC, ICEC-International Commission of European Citizens), Impulsors Coordinadora de la Consulta sobre la Independència -Referèndum Sí o Sí-, Intersindical CSC, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans-SEPC) han acordat treballar conjuntament per a que la consulta del 9N es dugui a terme, obeint al mandat popular i del Parlament català i al marge de les decisions que prengui l’estat espanyol.

Entre els assistents el diputat de la CUP,Quim Arrufat, el secretari d’organització d’ERC, Eduard López, l’ex-alcalde d’Arenys de Munt, Josep M Ximenis, la Coordinadora de l’ICEC a Catalunya Anna Arqué, o la presidenta d’Ara o Mai, Carme Teixidó.

Un representant de la XarxaR9N ha pres la paraula per explicar l’esperit i l’estratègia amb la que pensen encarar el 9N, i posteriorment un representant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, una de les organitzacions integrades a la XarxaR9N ha explicat les primeres mobilitzacions que pensen duu a terme des dels col·lectius estudiantils.

Després, representants de 10 entitats han llegit el Manifest, i posteriorment les 64 organitzacions han signat en un plafó el seu compromís.

L’acte ha acabat amb el cant dels Segadors, amb els assistents dempeus.

Es presenta la Xarxa Referèndum 9N per garantir la consulta: “La voluntat popular és innegociable”

Avui més de trenta organitzacions i entitats han presentat davant del Parlament de Catalunya la “Xarxa Referèndum 9N”, un compromís de treball conjunt que té un punt fonamental en el seu manifest: La con”sulta del 9-N es innegociable i no es tolerarà cap alternativa ni dilació”.

Durant la lectura de manifest s’ha recordat que un ample ventall ideològic dóna suport a que es faci el referèndum, per a que els catalans puguin votar sí o no a la independència”. S’ha fet una crida a la participació del jovent català i s’ha animat a aquest col·lectiu a “participar d’aquest procés de ruptura”.

També s’ha recordat que des de la Xarxa es pretén “donar suport a aquelles mesures de desobediència pacífica i d’insubmissió a la legalitat espanyola que, obeint i expressant el mandat popular, es considerin oportunes”, alhora que s’ha deixat clar que cal que el referèndum sigui convocat oficialment pel Parlament i el Govern amb una pregunta clara, i que aquest referèndum d’autodeterminació és unívocament per decidir sobre la Independència de Catalunya.

Entre les entitats convocants hi destaquen el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Intersindical Alternativa de Catalunya, Ara o Mai, Procés Constituent, Catalunya Diu Prou, el CADCI, l’ICEC, o l’Intersindical CSC.

Entre els presents a la lectura el manifest alguns del impulsors de la iniciativa com: Elisenda Paluzie, Anna Arqué, Carme Teixidó, Josep Manel Ximenis o Blanca Serra.

La Xarxa han anunciat que durant la segona setmana se setembre faran una segona presentació amb totes les entitats i organitzacions que, a partir d’avui, ja poden començar a adherir-se al manifest, on anunciaran les possibles accions a prendre en cas de que l’estat espanyol il·legalitzi el referèndum o que el Govern català decideixi no complir la voluntat popular.

El referèndum català interessa a Rússia. Anna Arqué entrevistada en directe al telenotícies amb més audiència

La cadena de televisió russa “Russia Today “(RT) va realitzar una entrevista en directe a la portaveu catalana de l’European Partnership for Independence (EPI), l’activista Anna Arqué, per al seu telenotícies.

Com es pot observar en el vídeo, el presentador li dóna pas explicant que Catalunya “té la seva pròpia llengua i la seva pròpia història”. També és significatiu l’enorme mural que van decidir utilitzar per decorar el plató, el lema, “Catalonia is not Spain”.

A continuació us passem alguns fragments traduïts al català d’aquesta important entrevista de més de tres minuts feta en directe a l’Anna Arqué, en anglès per a la seva audiència internacional. Recordem que després de la BBC, RT és la segona cadena més vista.

Constitució espanyola.

El presentador inicia l’entrevista fent referència a la Constitució espanyola, i Arqué explica que més del 80% dels Catalans volen expressar la seva voluntat sobre si desitgen, o no, la independència de Catalunya, i que estem parlant dels principis de la Democràcia i dels Drets Universals, com ho és el de l’Autodeterminació.

Segueix dient que la Constitució espanyola és segrestada per la interpretació legal que els diferents Governs en fan d’ella, i que, òbviament, no pot existir cap constitució, que es defineixi democràtica, que s’oposi a que una majoria de ciutadans, ciutadans europeus, s’expressin a les urnes. Fer-ho no tindria ni cap ni peus conclou.

I afegeix que és el moment en que l’Estat Espanyol ha de decidir si formar part d’aquest positiu i democràtic procés Català o si s’autoexclou, tot oposant-se a que els Catalans, inclús aquells que no volen la independència, s’expressin votant, i si aquest és el cas, ho hauran de justificar a la comunitat internacional”.

Economia.

La següent pregunta fa referència al fet que, si com a comunitat més rica, Catalunya vol els diner només per ella. L’Anna Arqué respon que ” No”, no és una qüestió econòmica, de fet pensem que la independència de Catalunya serà beneficiosa per Catalunya, per Espanya i per Europa.

Els Catalans no volem la fallida d’Espanya, i un cop independents no tenim cap problema a ajudar en la mesura possible. Però la qüestió és que som un nació, ens sabem nació i coneixem els nostres drets, i estem disposats a demostrar al món aquesta convicció.

Volem ser un Estat Independent com ja ho érem, amb les nostres Constitucions i les nostres Institucions i decidir les nostres polítiques nacionals i ser al món amb una veu directa i oficial com a Catalans

La viabilitat d’una Catalunya independent.

El presentador demana per la fortalesa dels números d’una Catalunya independents. Sou prou forts? pregunta.

“Sí, ho som, lo contesta la portaveu de l’EPI, i recorda que de fet Catalunya té superàvit amb la UE, mentre Espanya té dèficit. HI ha molts estats a Europa que no són més grans que nosaltres, Dinamarca, per exemple. Però tenir grans números no vol dir tenir una economia sana. No tenim cap dubte sobre la nostra viabilitat com a Estat Independent, sentencia l’Anna.

Recordar que per aquest 30 de Març, els diferenst moviments socials europeus preparen una manifestació a Brusel·les en defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació.

La portaveu Catalana de l’ICEC, Anna Arqué, a les consultes del Sud Tirol. Preparant la manifestació del 30 de març a Brussel·les

Representants de la “International Comission of European Citizens (ICEC)” han estat al SudTirol, participant a la roda de premsa que es va fer diumenge al municipi de Bozen, després de reunir-se amb partits i col·lectius a favor de l’exercici del Dret Universal d’autodeterminació de la zona, i per fer públics els resultats del referèndum no oficial sud tirolès, organitzat durant el 2013, entre ells la portaveu catalana de l’ICEC, Anna Arqué, que ha participat com observadora Internacional.

Ràdio, premsa i televisions italianes, com la RAI, i austríaques com la ORF, s’han interessat per la manifestació organitzada per escocesos, catalans i flamencs el 30 de Març a Brussel·les, i també han entrevistat a Anna Arqué en relació al Referèndum sobre la Independència de Catalunya, del 9 de Novembre.

El resultat del referèndum popular portat a terme al SudTirol, que ha seguit el model català de la Consultes Populars (2009-2011), ha estat valorat com a molt positiu, i ha obtingut un 92’17% de vots a favor, amb un total dels 61.198 sud tirolesos que han dit “Sí” a l’autodeterminació. Per poder-se fer una idea comparativa de la magnitud del resultat, cal dir que el líder més votat en les últimes eleccions al Govern provincial, l’equivalent al Parlament a Catalunya, va obtenir al voltant de 80.000 vots.

El més el important de tots i cadascun d’aquests exercicis populars no són les xifres resultants immediates sinó l’impacte que provoquen en posteriors eleccions, enquestes, alhora que creen un debat ciutadà i crear sinergies amb la que el ciutadà accepta ser protagonista polític i no només receptor dels missatges electorals, ha explicat Anna Arqué.

Una mostra d’això és el cas del Südtirol Freiheit, que es defineix com un moviment popular que es presenta a les eleccions, i que durant el procés del referèndum popular ha augmentat la seva presència parlamentària, i ara representen un 10% dels escons, i juntament amb el partit, també independentista, Die Freiheitlichen, sumen 9 dels 35 diputats, quasi un terç de l’arc parlamentari.

Som conscients que ciutadans sud tirolesos, tant de parla alemanya com de parla italiana, que estan a favor del referèndum, però són contraris a la independència, no han participat d’aquesta votació popular. La oficialitat és clau, però sense aquest referèndum popular no s’avançaria cap a l’oficialitat, Catalunya n’és l’exemple. Cal fer veure que en democràcia, autodeterminar-nos, sí és possible, que “és un dret i és nostre” ha afegit Eva Klotz, diputada del Südtirol Freiheit.

De moment partits i associacions del SudTirol ja estan organitzant autocars per a la manifestació convocada a Brussel·les per el 30 de Març d’aquest 2014, i que té com a lema: “It’s about Democracy!”