L’ANC demana de reformar el reglament del Parlament per investir Puigdemont

En una entrevista a Europa Press, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat que confia que la presidència de Quim Torra sigui provisional, i que una vegada constituït el govern s’impulsi ben aviat una reforma del reglament del Parlament que permeti tornar a investir a distància el president Carles Puigdemont.

La comissió del reglament no es pot activar si abans no es forma govern, així que Paluzie ha recordat que com aviat n’hi haurà l’independentisme haurà d’actuar en conseqüència. ‘Seria coherent amb el que ens han dit: que farien una investidura provisional, que seria una presidència provisional i que era un govern provisional’.

“Com a ANC pensem que el que haurien de fer després de la constitució del govern és posar en marxa la comissió del reglament, que és el que facilitaria la investidura de Puigdemont i seria absolutament legal”, ha defensat la presidenta de l’Assemblea.

La reforma de Llei de la Presidència per investir Puigdemont a distància està suspesa pel Tribunal Constitucional. Paluzie es mostra convençuda que el que dirà el tribunal és que, per a investidures a distància, no es necessita una llei, sinó modificar el reglament, i donarà llum verda. ‘No és anti-estaturi fer una investidura telemàtica; són mètodes d’elecció, de participació i de decisió propis d’una societat que evoluciona, i el reglament ha d’adaptar-se’, conclou la líder de l’entitat independentista.

Paluzie entén que Puigdemont renunciés a ser investit, malgrat que l’ANC l’hi va demanar fins i tot en persona que no ho fes, i admet que la investidura de Torra no era la preferència de l’entitat: ‘És evident que no és el que volíem. Nosaltres hem defensat sempre la restitució del govern legítim.’

L’ANC preveu que el nou govern no podrà fer “grans polítiques” perquè d’una manera o una altra seguirà tutelat per l’estat. Per això demana que es doni molta força al Consell de la República. Així, proposa que algunes de les competències de la Generalitat, com les d’Afers Exteriors, es desenvolupin des d’aquest Consell, ja que vaticina que l’estat espanyol vetarà que el govern reobri delegacions a l’exterior o reactivi el Diplocat.

“Em semblaria molt bé que el conseller d’Exteriors fos algú que estigués a l’exili. Donaria força al govern de la República allà i permetria que el govern d’aquí no fos una cosa merament autonomista. És una idea que poso sobre de la taula” ha explicat.

Paluzie preveu una legislatura amb un ‘xantatge permanent’ de l’estat espanyol cap al nou govern de Torra: per la via judicial a través dels presos polítics, i per la via política a través de la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya.

La presidenta de l’ANC avala que Torra hagi ofert diàleg al govern espanyol, però no té gaire confiança en què es produeixi. Considera que ja s’ha vist, a través del tribunal Suprem, que no hi ha voluntat de l’estat d’encarar una solució negociada.

Paluzie considera “vox populi” que els partits sobiranistes vulguin anar de nou a eleccions aviat, però espera que no sigui perquè no es posen d’acord en provar de nou la investidura de Puigdemont.

El 2018 el Fons de Pensions espanyol pot estar liquidat. Una Catalunya independent garantiria els pagaments

Agraïm l’ajut de la Dra Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Emresa de la UB, que ens ha facilitat una part de les xifres i conclusions que s’esmenten a l’article.

El Fons de Reserva de les Pensions de l’estat espanyol podria estar absolutament liquidat el 2018. No ho diu cap independentista català per crear confusió, ho va afirmar el passat mes de febrer, José Luís Escrivà, president de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef).

Escrivà adverteix que el 2018 la guardiola de les pensions s’haurà buidat totalment. Quan el PP va arribar al govern el setembre de l’any 2011 el Fons de Reserva de les Pensions havia arribat a un màxim històric de 66.815 milions d’euros. Però durant els anys 2012, 2013 i 2014 el govern de Rajoy va treure fins a 43.000 milions d’euros d’aquest fons, alhora que també va buidar i arruïnar el Fons de Prevenció i Rehabilitació de les mútues, del qual van treure uns altres 5.350 milions d’euros.

El Fons de reserva de les pensions de la Seguretat Social es va establir l’any 1997 com a conseqüència del Pacte de Toledo per poder pal·liar els efectes dels cicles econòmics baixos i atendre les necessitats del sistema de pensions públic. La primera aportació no es va fer fins l’any 2000

El govern va recórrer al Fons per pagar les pagues extra dels pensionistes. Actualment segons les dades del mateix Ministeri d’Ocupació, l’import del Fons és de 32.481,31 milions d’euros, el un 3,12% del PIB, mentre que al 2012 suposava un 6,2%.

Al ritme actual Escrivà calcula que l’any 2018 el Fons estarà absolutament esgotat. La recaptació fiscal no arriba al 40% del PIB (ha de ser al menys d’un 42% per evitar dèficit), i els contractes escombraries, temporals i amb salaris baixos, aporten poc a la Seguretat Social, i amb la taxa d’atur del 28,9%, la situació es complica forma absoluta.

I Catalunya?

Si considerem el cas català diferenciat de l’espanyol la cosa canvia i molt.

Catalunya:

1/Genera més ingressos que la resta de l’Estat perquè té una taxa d’ocupació més elevada (menys atur i menys obligacions) i uns salaris més alts, és a dir una cotització mitjana superior

2/Rep menys diners que la resta de l’estat per tres motius:

Té una població menys envellida que la mitjana de l’estat espanyola.

Té una menor taxa de dependència demogràfica (relació població major de 65 anys i població en edat de treballar) en gran part a causa de la immigració

Té una menor taxa de reemplaçament (relació pensió i productivitat mitjana): la major productivitat de l’economia catalana no es reflecteix proporcionalment en una major pensió mitjana.

En conjunt a Catalunya en el període 1995-2011 tindria un saldo positiu de 24.124 milions d’euros, Espanya amb Catalunya tindria un saldo negatiu de 106.826 milions d’euros. La realitat actual Espanya amb Catalunya té un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.

La conclusió és que l’estat espanyol no es troba en el moment actual en situació de garantir les pensions a curt termini. Una Catalunya independent es capaç no només de cobrir les pensions sinó de millorar-les.

Per què el govern belga podria caure si no reconeix una Catalunya independent? Res és casual

Diari Politico

Segons es pot llegir a la premsa belga, el partit independentista flamenc N-VA, el principal partit de la coalició que governa a Bèlgica ha amenaçat amb trencar el govern de l’estat belga si aquest no dóna suport a la independència de Catalunya.

El vice-prime ministre belga i ministre de l’interior, el flamenc Jan Jambon, ha amenaçat amb enderrocar el govern de coalició si quan Bèlgica s’enfronti al fet d’haver de reconèixer la independència dels catalans, el govern es negués a fer una declaració institucional de reconeixement.

Tots els pobles tenen dret a triar el seu propi destí, també dins de la Unió Europea”, va dir Jambon

Segons fonts del partit a la premsa belga, la NV-A vol que Bèlgica reconegui Catalunya com a Estat en el moment en què es produeixi la independència. L’executiu belga està liderat per Charles Michel (liberal francòfon), compta amb el suport dels democratacristians del CD&V, l’Open VLD i la mateixa N-VA. El pacte, que va trigar mesos a gestar-se es trencaria si no es reconegués la independència catalana.

Com s’ha arribat fins aquí? Res és casual

Tam com recull el digital Politico, que té edicions a tot el món, va ser al desembre i en una trobada amb movimenst independentistes europeus, quan Jan Jambon ja va fer aquests anunci de les intencions de NV-A. Aquesta trobadava ser recollida en un tuït de l’Anna Arqué, que estava present a la reunió amb Jambon.

Anna Arqué (ICEC), Carme Teixidó (Ara o Mai) i Elisenda Paluzie (Sobirania i Porgrés) amb observadors internacionals el 9-N

La relació i el compromís dels moviment independentistes europeus amb l’independentisme català, ve de lluny, i un dels que sempre ha donat més suport ha estat el flamenc. La tasca diplomàtica discreta, allunyada moltes vegades del món mediàtic, però constant, de persones i entitats del nostre país han creat vincles i lligams, que van donant resultats.

Jambon era un dels 250 observadors internacionals que es van desplaçar al nostre país per a les Consultes Populars, que es on es dóna a conèixer a Catalunya. Membres del NV-A i del moviment social belga es trobaven entre els més de 100 observadors internacionals que també van venir per al 9-N de la mà de “l’International Comission of European Citizens (ICEC)”, que a Catalunya lidera l’Anna Arqué, que en va finançar els costos.

Jambon el NV-A i els moviment social flamenc també van ser els amfitrions a Brussel·les de la manifestació per a reclamar l’exercici del dret a l’autodeterminació a la UE, i en la que van participar moviments independentistes de tot Europa. Una manifestació també organitzada i liderada per l’ICEC que a Catalunya va tenir el suport d’entitats com el CIEMEN, Ara o Mai, Sobirania i Progrés, Catalunya Diu Prou o l’Intersindical, que van col·laborar en l’organització i en la logística de la manifestació que va ser un gran èxit.

Entitats preparant la manifestació del 30-M 2014 a Brussel·les

Recollida conjunta de signatures, entrevistes, col·laboració en premsa internacional, conferències i suport als actes dels moviments independentistes europeus o reunions amb diferents figures polítiques. Tota una feina d’anys per construir sòlides complicitats en silenci lluny del titular de la notícia diària i amb l’únic objectiu de la independència de Catalunya i el seu natural reconeixement internacional. Res es casual, ni ariba sense feina i estratègia a mig-llarg termini.

Junqueras admet que la llista única del 27-S va ser un error i veu l’acord amb la CUP molt a prop

Agències.

En una entrevista a RAC-1 el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reconegut que la llista unitària de Junts Pel Sí el 27-S va ser una estratègia equivocada per a l’independentisme.

Junqueras ha afirmat que la suma de diputats de Convergència i ERC, el 27-S va ser la més baixa de la història de la democràcia tot i sumar més vots que mai, i per això el 20-D cal anar separats.

“Si el 27-S vam sumar menys que mai, ara el 20-D és possible que sumem més que mai, i això ha de ser motiu de reflexió”, ha afirmat el president d’ERC.

ERC era contrària inicialment a l’acord, però hi va accedir el juliol passat després d’una reunió a Palau amb CDC, ANC i Òmnium, i en contra del parer d’altres sectors de l’independentisme.

En relació a la situació actual, Junqueras diu estar convençut que les negociacions entre Junts Pel Sí i la CUP avancen en la bona direcció i que veu “probable” que el pacte de governabilitat i la posterior investidura d’Artur Mas arribin abans d’acabar el 2015. “

Les negociacions es tancaran previsiblement el proper 22 de desembre i la CUP celebrarà la seva assemblea el dia 27. La setmana següent seria, doncs, la de la investidura. El Govern resultant tindrà, entre d’altres, la missió de negociar amb l’Estat el repartiment d’actius i passius en el camí cap a la independència. Junqueras opina que si els dirigents espanyols no discuteixen “de forma educada”, la comunitat internacional avalarà el criteri més beneficiós per a Catalunya.

Mas, Paluzie i Amat expliquen per què les pensions estan assegurades en una Catalunya independent

Avui al museu de Badalona, ha tingut lloc un acte per parlar sobre les pensions en un estat català independent.

Ha obert l’acte l’economista Oriol Amat, núm. 7 de Junts Pel Sí, que ha recordat que Catalunya és un aportador net a la Seguretat Social Espanyola perquè és un país on hi ha menys atur, les cotitzacions són més altes i la població més jove, i que per tots aquests motius les pensions estan assegurades en una Catalunya independent.

Posteriorment ha pres la paraula Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, que ha explicat que han actuat amb total rigor acadèmic quan han fet els números de la Catalunya independent per posteriorment anar desplegant amb contundència les dades que mostren com des de l’any 1995 fins el 2011 ( ultimes dades disponibles) la Seguretat Social Espanyola ( amb Catalunya inclosa acumula un dèficit superior als 104.000milions d’euros, mentre que si en el mateix període Catalunya hagués gestionat les seves aportacions com un estat independent, hauria tingut un superàvit d’uns 24.000 milions d’euros, el que significaria un total d’uns 3.200 euros més per a cada pensionista, durant aquest periode ( 1995-2011).

També ha explicat que en la situació actual d’atur la Seguretat Social catalana presenta un cert dèficit els darrers 3 anys, molt menor que l’estatal, però que amb el guany econòmic que suposaria un estat propi que gestiones els seus propis impostos, quedaria eixugat sense problemes, inclús sense comptar que l’estat espanyol ens hauria de transferir-nos una part dels fons de pensions actual, un mínim de 6.000 milions d’euros en cas d’una separació pactada amb repartiment actius.

Finalment ha pres la paraula el president Mas, que ha recordat que l’estat espanyol només sap amenaçar però que són incapaços de donar arguments com els que avui aquí s’han donat, i que el pagament de les pensions són una obligació de l’estat espanyol a pagar a tots aquells ciutadans que hi ha contribuït, independentment de l’estat on visquin, i no ha dubtat a qualificar d’immoral el discurs d’aquells que volen espantar els més vulnerables amenaçant-los amb que no cobraran les seves pensions si voten la llista de Junts Pel Sí.

En tot cas ha recordat que les pensions es paguen amb les contribucions dels treballadors i Catalunya es capaç no només de pagar-les sinó de millorar-les.

Al final durant la roda de premsa és quan s’ha referit a les paraules d’Obama, dient que no ha dit res estrany, i que és normal que desitgi que Espanya, com qualsevol altre país sigui forta semblen unes paraules “lògiques”. “Segur que parla en aquests termes en referència a d’altres països. Ara bé Espanya pot estar unida amb o sense Catalunya”, ha assegurat i llavors es quan ha mostrat la seva sorpresa amb el fet que “el govern espanyol vagi per tot arreu parlant de Catalunya i no ho faci amb les institucions catalanes.

Voluntat sotmesa

Foto de la concentració convocada a través de les xarxes socials “Sant Jaume plena d’estelades”. 5 de maig del 2012

Lluís Turró (@llturro)

Fa poc, en una entrevista feta per Ara o Mai, Elisenda Paluzie avisava: “En un context com el nostre, que és no acordat amb l’Estat, el problema de fer la declaració és ser capaços de fer-la efectiva, amb decrets o lleis immediats que suposin el control de la hisenda, territori i infraestructures energètiques. Això implica un grau de força política, cohesió, autoritat i determinació del govern enormes. Dubto que hi sigui.”

Poc després, Raül Romeva amenaça l’estat amb una DUI, a l’hora que deixa la porta oberta a:”parlar de federalisme, a condició que el subjecte a federar sigui una Catalunya sobirana.”

Quasi al mateix moment, Jordi Sànchez s’apunta a la festa de la DUI mentre proposa als catalans el dia de la marmota tot dient:

“Un triomf de l’independentisme el 27-S no implica cap declaració unilateral d’independència tot seguit, ni al setembre ni a l’octubre. És més, cal que el govern es torni a dirigir al govern espanyol per pactar el referèndum negat el 9-N, que en un termini raonable permeti discernir de manera inequívoca si Catalunya vol ser independent.”

Un problema de voluntat

Tal i com avisa Elisenda Paluzie, sense determinació no anem enlloc. El comportament d’alguns dels nostres líders és més semblant al del nen que protesta, que al de l’adult un cop presa una decisió. Si ja saps on vas, el missatge és inequívoc. Si anem a per un estat independent, les declaracions de Romeva i Sánchez sobren.

Vull recordar que el punt de negociar un referèndum per la independència amb l’estat espanyol no hi era a l’acord de creació de Junts pel Sí. Anant més enllà, en l’acord es deia:

“Procés cap a la creació d’un estat independent. Si els ciutadans de Catalunya escullen, a través de les eleccions del proper 27 de setembre, una majoria de diputats a favor de la independència, s’iniciarà un procés cap a la creació d’un Estat independent.”

Aquest text desapareix en la web de la candidatura i en el seu lloc podem trobar un lacònic:

“Si el 27 de setembre aconseguim una majoria clara i àmplia al Parlament de Catalunya començarem l’última etapa del procés per aconseguir la plena sobirania. La candidatura de Junts pel Sí vol construir un país nou perquè les futures generacions puguin gaudir d’un futur millor i més just.”

Es a dir, canviem “estat independent” per “plena sobirania”. I el que és pitjor, canviem la “majoria de diputats independentistes” per “una majoria clara i àmplia” i, s’entén, sobiranista.

Un malpensat diria que, un cop aconseguit el pacte pel Junts pel Sí, tornem als vells missatges. Retrets al l’estat espanyol, rebequeries i poc més.

Recordeu el “nacionalista és més que independentista”? Doncs sobiranista deu ser encara més. Potser com independentista amb la voluntat sotmesa. Ho haurem de preguntar.

Paluzie, Arqué, Teixidó: Desacomplexada entrevista a tres bandes sobre el moment polític actual (l)

Hem volgut preguntar a tres activistes responsables de significatius esdeveniments que han marcat el moviment independentista els darrers anys, quina és la seva visió en perspectiva del procés català.

Les consultes populars ( 2009-2011), el reconeixement internacional, la manifestació unitària del 9J 2011, o la campanya de sobirania fiscal (2012- en actiu), són algunes de les moltes iniciatives que han portat endavant des del moviment social, l’Anna Arqué (ICEC), Elisenda Paluzie (Sobirania i Progrés) i la Carme Teixidó (Ara o Mai).

Els hi hem plantejat diverses preguntes que publicarem en blocs per tal de fer-vos arribar el seu punt de vista desacomplexat i no partidista, que de ben segur us ajudarà a reflexionar sobre el moment actual de l’independentisme.

Avui podreu llegir la primera entrega.

Podeu expressar les vostres opinions i comentaris amb el hashtag #entrevistaAraoMai

1/Que n’opineu de l’actual situació i sobre el tema de la llista única. Sí? No? depèn de les condicions?

Anna: Estem caient en un pou de desconcerts i cal rebobinar una mica. El 27S ens ha de servir per a tornar a guanyar la majoria absoluta de diputats que tenim ara (o una superior a 68) i amb aquesta majoria independentista fer accions polítiques constituents que ens acabin constituint en estat independent.

Per a fer això penso que hem d’utilitzar el gran èxit de l’independentisme: la seva transversalitat ideològica. Ara és el moment de que aquesta transversalitat, envejada internacionalment, es vegi corresposta amb una oferta electoral plural amb la que recollir els vots independentistes, però i també, amb la que atraure el màxim de vots d’aquells que no són independentistes però que no estan en contra la independència i podrien votar: ERC, CDC o CUP, per les seves connotacions ideològiques, per tant, 3 llistes amb objectiu independència és la millor opció. Tanmateix, el caràcter plebiscitari del 27S és post-electoral i correspondrà a l’actuació independentista dels diputats, per això, el que és important no és tan “qui” sinó “com” es detalla als programes electorals: fer la independència el “28S” i qui assumeix la responsabilitat per el que es fa i per el que no es fa.

Elisenda: La meva opció preferida són les tres llistes amb elements de campanya comuns. Cada una d’elles representen un espai que cal maximitzar, i cadascuna d’elles té uns lideratges clars. Mas és un referent per una part important d’aquest país. Junqueras per una altra, i els lideratges plurals de la CUP representen un altre espai. Si això no és possible, aleshores acceptaria la llista única sense líders polítics ni partits, que hi donarien suport des de fora, només si es clarifica bé el full de ruta del que caldrà fer a partir del 28 de setembre.

Carme: La llista única per mi només te sentit sí hi ha un calendari de referèndum vinculant o DUI de forma immediata a les eleccions, amb el compromís explícit de fer-ho davant qualsevol actuació de l’estat Espanyol , i si està formada per tots els partits favorables sense excepcions. Una llista única formada per la societat civil com s’està proposant últimament, per mi no té sentit, la societat civil pot condicionar, opinar, mostrar les preferències, però és feina dels partits constituir el Parlament i dur a terme la independència.

Tal i com veig les coses aquesta llista podria retardar el procés polític, si els partits del Sí-Sí no son capaços d’arribar a un acord, millor que es presentin en llistes separades i amb un punt de programa comú, i aquest hauria d’incloure a banda de les intencions el compromís i també les dates d’execució.

2/ Haurien de donar-se unes condicions prèvies abans de fer una DUI o no?

Carme: Les condicions per una DUI haurien de ser única i exclusivament la majoria parlamentaria, contemplar també les experiències internacionals que pel que sembla és millor que la Dui sigui després d’un referèndum d’independència. En qualsevol cas tornaríem al tema de la voluntat política, només si aquesta existeix en ferm es pot tirar endavant qualsevol iniciativa, ja sigui una DUI o un Referèndum, el parlament de Catalunya és primer que s’ha d’autoreconèixer l’autoritat legal per fer a qualsevol de les dues coses, recordem el que ja fa molts anys de diem, Nosaltres decidim, per tant només hem d’arribar fins al final de les nostres decisions no només dient que som Nació, sinó actuant com a tal.

Anna: Les DUI són declaracions institucionals que expressen un canvi de paradigma d’organització política d’un territori, defensat per una majoria social sostinguda en el temps que ha sabut donar-se una majoria política per a portar-la a terme.

Dit això, per a que una DUI sigui efectiva la seva sola proclamació no és suficient, cal que compleixi amb el ‘principi internacional d’efectivitat’ i el país pugui funcionar com a Estat independent, normalitzant la seva independència internament i externa.

La questió és que dins l’Estat espanyol, sense un acte de sobirania plena, no és possible crear aquesta normalitat de país independent per culpa de la ingerència dels diferents Governs espanyols, sigui quin sigui el seu color. Això vol dir que ha d’haver un primer acte de ruptura amb l’estat que alhora ens trianguli amb la comunitat internacional i, això, és factible amb l’exercici d’un dret reconegut i practicat amb normalitat a Europa com és el de l’autodeterminació dels Pobles.

Fer un referèndum d’autodeterminació unilateral vinculant políticament és una evident ruptura amb la legalitat de l’estat espanyol, i el primer que ens cal saber als Catalans és qui està disposat a portar-ho a terme. Aquest acte de ruptura amb l’autoritat de l’estat espanyol, que significa fer el referèndum oficial, ens declara sobirans de facto i ens situa en una fase de transició institucional per a fer i desfer gràcies a la legitimitat d’un resultat positiu que, a nivell internacional, ens avala la natural construcció de les estructures necessàries per a, finalment, declarar la DUI de manera efectiva i respectuosa amb el seu significat – i no només com un avís d’intencions com la declaració de sobirania de Catalunya, ja votada pel nostre parlament però no aplicada al 9N.

Elisenda: Bé, primer cal guanyar les eleccions democràticament, al meu entendre no només en diputats sinó també en vots.

Si es fa una declaració d’independència que no té efectes immediats i que obre un procés de negociació amb l’Estat, amb instàncies internacionals, i la construcció de les anomenades estructures d’estat, amb caràcter previ a la proclamació definitiva, el problema serà que l’Estat recorrerà i suspendrà la declaració. A partir d’aquí actuaria tot l’aparell judicial de l’Estat i aturaria totes aquelles accions que emanessin d’aquesta declaració, com intentar recaptar impostos. L’acció jurídica seria més ràpida, contundent i forta que la que està seguint ara la fiscalia de l’Estat per sancionar els fets del 9-N.

Per tant, en un context com el nostre, que és no acordat amb l’Estat, el problema de fer la declaració és ser capaços de fer-la efectiva, amb decrets o lleis immediats que suposin el control de la hisenda, territori i infraestructures energètiques. Això implica un grau de força política, cohesió, autoritat i determinació del govern enormes. Dubto que hi sigui.

Una alternativa seria fer una declaració d’independència només declarativa, però seguida d’un referèndum unilateral de ratificació. La victòria en aquest referèndum, forçaria la negociació que ens portaria a la proclamació definitiva. A banda que el referèndum de ratificació de la declaració d’independència resol el problema de si tenim majoria absoluta en diputats però no en vots.

3/ En el moment actual que cal per arribar a la independència i que no s’està fent?

Elisenda: Quina pregunta! Jo he anat escrivint en articles el que em semblava que eren errors que hem comès. El principal no fer un referèndum unilateral vinculant al cap d’un any de les eleccions del 2012. Un altre error més recent és haver-se passat 8 mesos amb una discussió estèril sobre llistes. Però ni tinc la vareta màgica del que cal fer, ni serveixen de res els laments. Vull ser optimista i confiar en la capacitat de sorpresa i en que al final es trobi el desllorigador de tot plegat.

Carme: Única i exclusivament voluntat política. I sembla que molts polítics només tenen la voluntat d’allargar el procés. Potser perquè no toca o potser perquè en el fons esperen que se’ns passi la febre i tornar a la comoditat de la gestió de l’autonomia. Aquest fet provoca que la lluita social tant anhelada, que en la actual situació és summament necessària, estigui guanyant terreny a la lluita nacional. Tenim pressa perquè la majoria de la societat vol la independència, i també perquè els unionistes potser estan trobant la forma de guanyar-nos el carrer, carrer que per altra part no tenim al 100% al nostre costat perquè hem descuidat molts àmbits on podíem fer campanya favorable a la nova República Catalana, i ens hem dedicat massa a mirar-nos el melic.

Anna: Mentrestant parlem de l’enèsima proposta de llista desviem l’atenció del que és essencial i això és l’operativa necessària per explicar la independència en els milers de barris que conformen la nostra geografia. Cadascú de nosaltres té el control del que és el més important: el nostre vot i la nostra capacitat de diàleg amb el nostre entorn. A banda de campanyes grandiloqüents que sembla no arriben, focalitzem-nos en il·lusionar-nos amb el projecte del dia a dia, no ens passem hores angoixats mirant les notícies i el ‘què diu qui’, hi ha algú al teu costat al carrer, al mercat, al qui necessitem que ‘tu’ li expliquis, endavant!

El “sí” és a les nostres mans, repartim-lo! 😉

Dur i gran debat en la cloenda de l’Assemblea de Solidaritat: Arqué- Marfany-Paluzie-Teixidó. Veritats com punys. El que no escoltareu a TV3

Aquest dissabte es va celebrar a la sala Pal·ladius de Pallejà l’Assemblea de Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

En l’acte de cloenda, i amb la sala plena a vessar es va celebrar una taula rodona per tancar l’acte amb 4 convidats, la degana d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, el vicepresident de l’Assemblea Nacional Jaume Marfany, la presidenta d’Ara o Mai i portaveu de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó, i la coordinadora a Catalunya de la International Comission of European Citizens (ICEC), Anna Arqué. El debat va estar moderat per Roger San Millán, secretari d’Organització de SI, i va girar inicialment al voltant de tres punts: La necessitat de convocar eleccions, la llista unitària, i la DUI.

Marfany va encetar la roda d’intervencions sobre la les eleccions, dient que parlava en nom del full de ruta de l’Assemblea, i va defensar la necessitat d’eleccions per seguir endavant .

Anna Arqué i Carme Teixidó han afirmat que la no realització d’un 9N com s’havia demanat, ens abocava a les eleccions, i que calia fer-les abans de les municipals. Elisenda Paluzie també va coincidir en aquesta necessitat, després de recordar que el 9N va ser una performance més de la que no podem treure conclusions, perquè ni teníem cens, ni era oficial, ni hi havia prou punts de votació, etc…

En la relació a la candidatura unitària es van manifestar ja importants discrepàncies entre Marfany i la resta de convidades. El vicepresident de l’ANC va defensar una llista unitària, amb candidatura( no va especificar si més d’una) amb personalitats de la societat civil, però va rebre la rèplica de les altres tres convidades.

Anna Arqué es va preguntar si calia realment confeccionar una llista unitària, i si amb aquest mètode no es deixaven els flancs descoberts per altres opcions espanyolistes.

Carme Teixidó va dir que malgrat que des d’Ara o Mai sempre s’havia defensat la unitat independentista, ara el mes important no era si anaven junts o separats sinó el programa que es portaria, i va advertir Marfany que s’havien de respectar les dinàmiques dels partits i no afavorir la voluntat d’un de concret ( en clara referència a CiU), i que des d’Ara o Mai es dóna suport per igual a tots els partits independentistes si es presenten a les eleccions, i que l’important és que s’havia de votar independència sí o no, el que va arrencar els primers aplaudiments del públic. També va dir que no importava massa qui anés a les llistes, sempre i quan aquestes servissin de debò pel que vol el poble. Per la seva part Elisenda Paluzie va preguntat en veu alta: “Unitat per a fer què? Unitat vàcua preludi de derrota” va dir la Degana d’Economia de la UB, i tampoc es va mostrar especialment favorable a una llista unitària.

EL tercer tema va estar el més polèmic: La DUI. Marfany va dir que sí, que calia fer una DUI, després de les eleccions, i que després es seguiria el Llibre Blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), per construir estructures d’estat, i va fer especial èmfasi amb la Hisenda Pròpia, el que va rebre resposta de Paluzie, que li va recordar que el Llibre Blanc no s’estava seguint, i que entre d’altres deia que el referèndum havia de tenir una pregunta i en va tenir dues, que també deia que no es podia fer un referèndum no oficial, i que en canvi s’ha acabat fent, el que va provocar de nou aplaudiments del públic. Marfany va contestar, que malgrat tot el Llibre seguia sent la referència i que molta gent hi havia treballat. Paluzie va recordar que de fet ella també hi havia col·laborat, i que no era partidària d’una DUI, sinó d’un referèndum i va explicar-ne el motiu. Una DUI sense control de les estructures no té cap sentit, més enllà de les declaracions d’independència que ja s’han fet, en canvi un referèndum et legitima per prendre el control del territori, de la Hisenda o de les fronteres.

Carme Teixidó va dir que ara tocava executar la independència, i que no importava massa el camí, però que aquells que no havien realitzat un referèndum oficial, molt menys farien una DUI.

Anna Arqué també li va contestar que malgrat que ara havíem cremat una mica l’opció amb el procés participatiu, la millor manera d’obtenir el reconeixement internacional era amb un referèndum oficial, i que una DUI no tenia la mateixa legitimitat. Però que malgrat tot, al final, a nivell internacional el que es valora és el que tu realment fas, i si nosaltres no passem de fer declaracions i seguim actuant com una autonomia de l’estat espanyol, no aconseguirem que ningú es prengui seriosament el que fem, i va recordar que malgrat que ara es diu que la Gran Bretanya va permetre votar a Escòcia, en realitat va ser la determinació dels escocesos el que ho ve fer possible, perquè inicialment tampoc ho volien permetre

Posteriorment la discussió va venir sobre el paper de la societat civil, Marfany va indicar que tothom encara havia de treballar molt, Teixidó va contestar que ja s’havia fet tot el possible, que només ens faltava fer la vertical per la Diagonal, al que Marfany li va respondre que la participació de la societat civil en les llistes era de vital importància. La resposta per part de Teixidó va ser que quan un té el cotxe espatllat el porta al mecànic , així mateix els polítics havien de fer la seva feina i portar-nos a la independència com demana la majoria de la població.

En relació a estructures d’estat, Paluzie va dir que cap país havia construït estructures paral·leles d’estat abans de ser independent, però que un del temes més importants, com és la Hisenda, ja es podia pagar a Catalunya, com feia ella, seguint la metodologia ideada per Ara o Mai i Catalunya Diu Prou. En relació a aquest tema, Teixidó va dir que no s’estava treballant en el tema de la Hisenda, i que una estructura que ja podia estar funcionant a partir de la sobirania fiscal, no s’estava construint, i que si no es feia es perquè no els hi donava la gana. Seguidament va tornar a alertar de vigilar a aquí fem costat amb una candidatura unitària, perquè no acabéssim embolicant ( fent costat) a qui no havia fet les coses com s’havien de fer.

El vídeo de la televisió russa amb les 4 raons per les quals la independència catalana ha de ser reconeguda per la resta.

Revisió: Josep Maria Bellmunt

RT, la televisió pública russa, en el seu canal internacional, segueix ocupant-se del procés català, i sempre en un to positiu, ara ho ha fet amb un vídeo al canal de notícies, de prop de 4 minuts, on s’explica quina és la situació actual i en el que s’entrevista, entre d’altres, a Alfred Bosch.

Però potser el que més crida l’atenció arriba al final quan el presentador exposa les quatre raons per les que Catalunya ha de ser independent. Aquestes quatre raons sembla que són la conclusió d’una entrevista que la Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, va concedir el dia 21 de maig a la televisió russa, i que podeu veure en el vídeo que trobareu més avall.

La primera raó perquè és la comunitat amb més industria de tot l’estat i produeix una cinquena part de tot el PIB espanyol, la segona per evitar l’espoli fiscal a al que està sotmesa pe Espanya, la tercera perquè si gestionem els nostres propis recursos, ens anirà molt millor, i la quarta perquè Catalunya té la seva pròpia llengua, història, cultura, bandera i la seva pròpia identitat nacional per a ser reconeguda per la resta ( d’estats s’entén).

Entrevista a Elisenda Paluzie

Fissures al Consell de Transició Nacional. Atenció a l’important intercanvi de piulades d’aquest matí

Alguna cosa sembla que està passant al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Aquest matí, Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la UPF i membre del CATN, deia en una entrevista a Catalunya Ràdio, parlant en nom el Consell Assessor per a la Transició Nacional: “Desaconsellem fer consultes si no hi ha un marc legal clar” ja que fer-ho en aquestes condicions “podria deslegitimar la consulta”. Requejo ha afegit: Si no hi ha canvis d’aquí al novembre, des del Consell desaconsellarem fer consultes si no hi ha un marc legal clar. Posteriorment Requejo ha tornat a fer trontollar la sobirania dels catalans, al dir que “les plebiscitàries serien el substitut d’allò que no es pot fer”, que és que la ciutadania de Catalunya voti independència si o no.

Aquestes declaracions han estat recollida per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i per Catalunya Ràdio.

Immediatament, i després d’una piulada del community manager de Catalunya Diu Prou (@catdiuprou) qüestionant aquestes paraules (“la piulada és clara en @requejoferran s’arroga la representació de tots “el CATN no recomana fer el referèndum…” es això seriós?”) s’ha produït la resposta de Salvador Cardús (@salvador cardus): “Ep, que servidor està convençut que votarem el 9N!!!!!!.

Posteriorment el vicepresident de l’Assemblea Naciona, Jaume Marfany (@jaumemarfany) ha contestat a Catdiuprou dubtant de la informació donada pels mitjans: “Ara feu cas de tot el que diuen els diaris? Endavant i bona feina”. Però @catdiuprou ha respost a Jaume Marfany: “escolti el que ha dit @ferranrequejo i reflexioni abans de piular, bon dissabte”, i és que el que ha dit Ferran Requejo es pot escoltar a Catalunya Ràdio. Finalment el vicepresident de l’Assemblea s’ha desentès de la conversa i ha piulat: “Full de ruta i endavant!”.

Un altre membre de CATN, el cap d’Estudis de Ciència Política i de l’Administració de la UB Josep Maria Reniu (@josepreniu) ha piulat : “Ep, que servidor està convençut que votarem el 9N!!!!!!”.

Catalunya Diu Prou ha demanat a Reniu si Requejo parlava en nom de tots (“Davant @requejoferran dient A en nom del CATN i @jmreniu dient B a qui hem de creure? Es això seriós? Parla el primer en nom de tots?”) i Reniu ha contestat: “ep, jo parlo per mi. Quedi clar!!!

Elisenda Paluzie(@epaluzie), Degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, també ha intervingut en la conversa, primer piulant “Crec que és millor fer la consulta. Si guanya el Sí, hi ha la legitimitat per crear hisenda pròpia, i DIU”, i també. “després de la intervenció de Catdiuprou escrivint: @jmreniu @CatDiuProu @govern @salvadorcardus Menys mal! Ja començava a sentir-me un bitxo rar.