Ressò mundial del judici contra el 9-N

La mirada internacional està enfocada, avui, en Catalunya. Mitjans de tot el món s’han fet ressò de la mobilització de la ciutadania catalana per donar suport a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

“Espanya: l’any es preveu crucial per la qüestió catalana”. Així titula Le Figaro un article on es destaca que el judici “serà la primera manifestació de força, que serà decisiva per al procés separatista” i subratlla que més de 40.000 persones estan inscrites per donar-li suport a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Més suau titula el també rotatiu francès Les Echos, que recorda que “l’expresident català [anirà] a judici per haver organitzat el referèndum” i que pot ser inhabilitat per deu anys. El mitjà citat es fa ressò del referèndum escocès i ho compara amb la situació a l’Estat on Mariano Rajoy “no s’ha mogut ni una polzada”. Precisament per això, l’article assegura que “el judici a Mas promet ser el començament d’una nova onada de febre separatista”.

En aquesta mateixa línia, Le Monde qualifica Mas de “protagonista” i creu que aquest “és el desafiament més greu que enfronta Espanya el 2017”, que prova amb l’Operació Diàleg d’acostar posicions amb Catalunya.

Desafiament en el judici

Pel britànic The Guardian, Mas “està desafiant davant del judici” per haver assegurat que “no ha de demanar disculpes perquè es prepara per anar a judici pel seu paper en el simbòlic referèndum d’independència organitzat fa tres anys”.

Aquest rotatiu posa de manifest que mentre té lloc aquest judici, “les tensions entre Madrid i Barcelona van en augment” i encara més tenint present que el Govern celebrarà sí o sí el referèndum vinculant aquest any malgrat tots els cops de porta del Tribunal Constitucional i perquè, a més, “Mas i els seus companys de campanya creuen que el judici pot servir per guanyar més gent a la seva causa”. El mitjà citat també recorda que tot plegat té lloc, a més, després que dijous tinguessin lloc diferents detencions el marc de l’Operació Pika.

Punt d’inflexió

“Punt d’inflexió”. Així es presenta el judici d’avui per Politico, que posa especial èmfasi en el fet que “la rebel·lió catalana s’acosta a una nova i decisiva fase que posarà a prova el compromís del moviment independentista amb la secessió i fins a quin punt el president espanyol està disposat a resistir el desafiament”.

Pel rotatiu nord-americà, el judici també “augmentarà la tensió entre Madrid i Barcelona” i augura que hi podria haver una nova onada de judicis, aquesta vegada pel president del Govern, Carles Puigdemont, i tot el seu gabinet, mentre Madrid protagonitza el “diàleg dels sords”.

Esperar el vot

Pel The Times, “els catalans esperen el vot de la secessió” mentre té lloc el judici i “els separatistes esperen que el martiri polític d’Artur Mas pugui ajudar a galvanitzar el suport al referèndum” i, igual que el The Irish Times, es fa ressò de la quantitat de catalans que seran avui davant el TSJC per donar suport a l’expresident i les exconselleres.

De fet, el mitjà irlandès és l’únic que deixa per escrit el lema que protagonitzarà la protesta d’avui, que és “el 6 de febrer, tots estem a judici”. (ACN)

Otegi a la concentració en suport a Mas, Ortega i Rigau

Arnaldo Otegi, secretari general de Sortu, i també Andoni Ortúzar, president de l’Euzkadi Buru Batzar del Partit Nacionalista Basc, participaran a les concentracions organitzades per Gure Esku Dago a les 4 capitals basques aquest diumenge en suport als encausats pel 9-N, 24 hores abans que l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau vagin a declarar com a imputats davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Ortúzar i Otegi seran presents a la concentració de Donostia. La plataforma Gure Esku Dago ha convocat a les dotze del migdia amb el lema “Democràcia”, i es portaran urnes i sobres com a símbol. La xarxa Independentistak també hi participarà.

El Parlament basc va aprovar una proposició no de llei aquest dijous en suport a Mas, Ortega i Rigau presentada per EH Bildu i amb el suport del PNB i l’abstenció de Podemos. Nombrosos representants d’EH Bildu aniran a a les concentracions convocades per Gure Esku Dago.

Puigdemont al cos consular. “El referèndum es farà i amb totes les garanties”.

En una reunió davant una seixantena de representants consulars acreditats com a cos diplomàtic a Barcelona, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha deixat clar que el referèndum per d’independència es celebrarà com a molt tard al setembre d’aquest any amb totes les garanties jurídiques i democràtiques.

El president ha refermat davant el cos consolar que “la voluntat del poble català per exercir el dret a l’autodeterminació és insubornable”, i que no canviarà malgrat “les dificultats que puguin venir” o “les amenaces” de l’Estat espanyol per impedir el referèndum.

El president català ha explicat la voluntat de “convertir-nos en un estat independent per poder reforçar la internacionalització del país, tenint en compte l’intent de l’Estat de “tancar-nos en les nostres fronteres”

Puigdemont ha recordat que el 2016, després d’una crisi galopant i molta, molta propaganda en el sentit contrari, Catalunya ha liderat la creació d’ocupació a tot l’estat espanyol amb més de 100.000 nous llocs de feina”, i ha liderat la creació d’empreses a l’estat espanyol, amb un increment del 22% amb un 16% de la població. També ha recordat el creixement del PIB més ràpid que al conjunt de l’Estat i el potencial turístic amb Barcelona que palega el 25% de visitants de tot l’estat, i que és la segona ciutat del món en número de professionals que assisteixen a congressos i la cinquena” a organitzar-ne.

L’exministre d’Exteriors d’Islàndia a Catalunya: “No us espanteu per la campanya de la por”

L’exministre d’Exteriors d’Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, assegura que la comunitat internacional s’haurà “d’adaptar a la realitat” i reconèixer Catalunya si mai proclama la independència. “No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s’han d’adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades”, defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d’Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l’URSS, l’any 1991. “Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, és clar qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit”, remarca.

Baldvin Hannibalsson assegura en declaracions a l’ACN que si Catalunya s’independitza d’Espanya de forma inconstitucional “la primera reacció serà dir que és il·legal”. “Si no hi ha manera legal de sortir, i ho feu igualment, la primera reacció serà dir que no ho heu de fer, que és il·legal, però al final, és clar, ens hem d’adaptar a la realitat”, remarca Baldvin Hannibalsson.

El ministre que va reconèixer la independència de Lituània, Letònia i Estònia quan ni els Estats Units ni les principals potències europees s’hi atrevien per no enfrontar-se a l’URSS, defensa que el cas català és “molt diferent”. Amb tot, desaconsella fer cas a la “campanya de la por” que amenaça amb la sortida de la Unió Europea o l’aïllament internacional.

“No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i els líders polítics s’han d’adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades”, indica. Segons aquest polític, que va dirigir la política exterior del seu país entre el 1988 i el 1995, una constitució és “un marc” però “no està escrita sobre pedra” i “s’ha d’ajustar” especialment “si s’està passant per problemes polítics”. “Al capdavall, el poder ha de restar, en una democràcia, a les mans de la gent”, defensa.

Baldvin Hannibalsson lamenta que “si no es troba una manera constitucional i legal d’acomodar els canvis” que reclama la població “sempre hi ha el risc” que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència. “Esperem que no”, confia, assegurant que la UE difícilment “podrà fer massa” per interferir en el cas català. “En nom de la sobirania dels estats, vostès, com a espanyols i catalans, han de resoldre això. La Comissió Europea o els líders no poden imposar-los la seva voluntat, simplement han d’acceptar el resultat, i espero que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema”, remarca. (ACN)

Els veïns de Viladamat no volen que la bandera espanyola onegi a l’ajuntament

La bandera espanyola seguirà sense onejar al balcó de l’ajuntament de Viladamat. Així ho ha decidit avui un 92% dels ciutadans que han votat en la consulta convocada per l’equip de govern de la CUP . 132 persones, han votat a la consulta, un 37% de les persones que podien participar -ciutadans empadronats i majors de 16 anys. 121 vots, un 92%, han optat per no penjar la bandera espanyola, i 11, un 8%, han votar a favor que onegi al consistori.

“El poble ha parlat i actuarem en conseqüència pel que fa a la bandera espanyola”, ha afirmat en declaracions a l’ACN l’alcalde del municipi Robert Sabaté (CUP), que ha assegurat que portarà aquesta decisió “fins a les últimes conseqüències judicials i polítiques”.

A la consulta popular convocada aquest diumenge també s’ha escollit en quins tres projectes es destina part del pressupost del 2017. Els tres projectes més votats han estat, per aquest ordre, millorar la carretera de l’Armentera i l’accés al cementiri, tapar amb fustes els contenidors del nucli urbà i adequar el parc infantil.

La conferència sobre el referèndum català deixa petita la sala de l’Eurocambra

Alguns mitjans ja s’han començat a fer ressò de l’èxit de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brusel·les.

“Tinguin per segur que aquest any 2017 Catalunya decidirà lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant”, amb aquesta frase ha acabat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont la conferència al Parlament Europeu a la sala més gran del Parlament Europeu, que s’ha quedat petita amb centenars d’assistents, amb moltes persones dempeus. Eurodiputats, flamencs, escocesos, suecs, ucraïnesos, irlandesos i d’altres països, han ocupat les tres primers files, així com representants d’institucions europees, funcionaris de l’eurocambra i personal diplomàtic (els ambaixadors estaven a la trobada del president del Parlament europeu), també el president del Parlament flamenc, així com nombrós de mitjans de comunicació internacionals.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s’ha adreçat al públic primer en català, després en francès i en la cloenda en anglès, ha demanat que la Unió Europea s’impliqui en el referèndum català sobre la independència, i ha deixat clar que l’objectiu és pactar el referèndum, però que si aquest no és el cas,”el referèndum es farà tant sí com no”.

Puigdemont ha advertit que no està en joc la independència, sinó la democràcia per coherència amb els valors i principis democràtics que inspiren la UE i també per pragmatisme.

El president de la Generalitat ha alertat de la pèrdua de qualitat democràtica a l’estat espanyol amb els processos judicials oberts contra els polítics independentistes, com l’ex-president Mas i les ex- conselleres Rigau i Ortega

Per la seva part el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Raúl Romeva, ha demanat a Europa que no tanqui els ulls i ha destacat el caràcter europeista de Catalunya. “Europa se la juga amb Catalunya, perquè haurà de decidir i seria impensable que no escollís la democràcia”, ha sentenciat Romeva. El conseller ha conclòs que Europa “no pot tancar els ulls” davant de la situació catalana perquè” s’hi juga la seva credibilitat”.

El vicepresident Oriol Junqueras ha recordat, en anglès, que Espanya és el país que ha tingut més fallides de la història, ha parlat de la ineficiència econòmica de l’estat espanyol amb grans infraestructures construïdes i fallides en els últims anys, com el Castor i la injustícia social i la falta de democràcia amb el bloqueig al referèndum català.

El vicepresident ha explicat que malgrat això Catalunya és una excepció a Europa i té creixement econòmic, amb un PIB que ha crescut el 2016 un 3,4%”destacant les exportacions l’alta tecnologia, o bé les universitats i la recerca, així com la importància del sector turístic.

Posteriorment Oriol Junqueras, s’ha passat a l’espanyol i ha criticat el repartiment dels impostos, el sistema de pensions, o l’alt preu de l’electricitat.

El PP Europeu contraprograma l’acte de la Generalitat a la UE i n’augmenta el ressò

El nou president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, del Partit Popular Europeu, grup on està integrat el PP, ha convocat de forma sobtada els ambaixadors a la Unió Europea per dimarts al vespre a dos quarts de set, mitja hora abans que el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva facin una conferència a la seu de la UE a Brussel·les.

Segons l’oficina de Tajani, aquest vol intercanviar impressions amb els diplomàtics després de la seva elecció dimarts passat, però a ningú se li escapa que la coincidència dels dos actes no és casual i es una part més de l’estratègia del PP per boicotejar l’acte de la Generalitat.

De fet l’eurodiputat i portaveu del PP a Brusel·les , González Pons ja havia enviat una carta a la resta de membres del Partit Popular Europeu demanant que no assistissin a l’acte, perquè anar-hi suposaria donar la impressió que el Parlament Europeu dóna suport a un referèndum il·legal. Avui González Pons ha fet unes declaracions dient que l’acte es fa “en una sala llogada” al Parlament, com es podia fer una cafeteria”, i ha afegit que les institucions europees observen el procés català amb preocupació perquè vol trencar Europa com també desitja l’extrema dreta.

Tot plegat sembla que encara ha donat més ressò i ha magnificat la conferència.

Puigdemont, Junqueras i Romeva faran la conferència a la sala més gran del Parlament, la PHS 3C050, situada ben bé davant de la sala del plenari. Tajani rebrà els ambaixadors es farà a l’espai obert Yehudi Menuhin, a la primera planta de l’eurocambra.

Enric Vila en un acte de la campanya pel Sí al referèndum: “Si intenten fer un altre 9-N no colarà”

“Si intenten fer alguna cosa tipus 9-N en lloc d’un referèndum aquesta vegada no colarà”, va afirmar el doctor en Història i escriptor, Enric Vila, en la cloenda de l’acte que va tenir lloc aquest dissabte 21 de març, en un cèntric local de Barcelona, i que s’emmarcava dins de la campanya pel Sí al referèndum que va engegar fa unes setmanes Demòcrates per Catalunya

L’acte tenia per objectiu la posar de manifest la importància que te l’ús de les xarxes socials en aquesta campanya, i es va fer en format de debat amb preguntes obertes per als ponents que arribaven via twitter amb el hashtag #GuanyemelSí, alhora que es va retransmetre per Periscope. Josep Montmany, de Demòcrates, va ser moderador de l’acte.

Entre el ponents, a part del ja citat Enric Vila, hi van participar Liz Castro, del secretariat de l’ANC i experta en l’ús de Twitter, la portaveu de l’ICEC a Catalunya Anna Arqué, l’escriptor i filòsof Bernat Dedéu , i Pep Martorell de Democràtes per Catalunya. Entre els assistents representants de la Intersindical- CSC, Ara o Mai, el CADCI o el Memorial 1714 entre d’altres entitats. També s’hi trobava present el líder de Demòcrates i diputat al Parlament, Toni Castellà.

Anna Arqué va remarcar que “és molt important que la comunitat internacional participi de l’organització del referèndum com ja va passar el 9-N i a les consultes”, i en relació de si cal decidir ara el model de país, va dir que “com serà la Catalunya independent ho decidirem en unes eleccions un cop s’hagi fet el referèndum i hàgim guanyat“. L’únic risc que va veure Anna Arqué, és “la covardia dels líders polítics que l’hagin de convocar”.

Bernat Dedéu va dir que era ridícul dir que el referèndum depengui de l’aprovació d’uns pressupostos”. A la pregunta de per què els partits no s’han posat d’acord per començar la campanya, va respondre que cal entendre que els enemics també els tenim a casa, i va alertar que les crides a acompanyar els càrrecs que van as ser jutjats, com en el cas de Mas, van perdent suport cada vegada per reiterades, i que no es pot demanar a la gent que deixi d’anar a la feina per això.

Dedéu també va considerar que el procés ja no necessita més filosofia, que tot està dit i reflexionat i que ara el que és toca fer-ho i perdre la por a llibertat. Que seguir amb la cursileria és sempre una forma d’impostura.

També va afirmar que inhabilitar un polític per fer política és un fet molt greu, però que caure en el cofoisme màrtir, no ens duu enlloc

Enric Vila va explicar que de fet estem reconstruint l’imaginari de país que s’ha destruït els darrers segles, i ara el que cal fer es realitzar el referèndum d’autodeterminació i aplicar-ne el resultat, ras i curt.

A la pregunta de si els missatges independentistes havien de ser també en espanyol, Vilà va respondre que fer-se el simpàtic per arribar a l’àrea metropolitana és contraproduent. La claredat del missatge és el que ens donarà la victòria. A la pregunta sobre perquè encara no es fa campanya, Vilà va dir que un sector de l’autonomisme té por, i que aquesta pot es concreta, perquè tots els sectors polítics han tret profit de l’autonomia.

Liz Castro va dir que “el l 80% de la gent vol el referèndum i ni o podem no fer-lo”. Posteriorment va explicar alguns “secrets” per optimitzar l’ús del Twitter perquè “les xarxes ens donen eines per parlar directament amb el món sense filtres”.

Pep Martorell va afirmar que “donem per descomptat que votarem i parlarem de pensions, infraestructures o drets civils.

Guanyem el SÍ a Twitter!” va ser trending tòpic a Barcelona i tendència a Catalunya.

Les estelades requisades a Anoeta fan reaccionar Otegi

En el partit dels quarts de final de la Copa entre la Reial Societat i el Barça que es va jugar aquest dijous a Anoeta, i que va guanyar el Barça per un gol a zero, es va posar de manifest una vegada més la persecució als catalans i als nostres símbols, aquest cop a càrrec dels responsables de seguretat del club guipuscoà que van impedir l’entrada d’estelades al camp, en un acte que van denunciar per les xarxes diversos aficionats blaugrana

Alguns seguidors blaugrana relataven com, sense cap explicació, la seguretat privada del club basc els havia requisat les estelades quan entraven al camp, inclús revisant les seves motxilles.

Encara que alguns aficionats afirmaven que els Ertzaintzes presents a l’estadi desconeixien l’acció i que estaven sorpresos, aficionats de la Penya Almogàvers, que si van aconseguir entrar les estelades però també van denunciar l’intent de requisar-les, apuntaven també a l’Ertzaintza. “No entenem com en un camp com Anoeta l’Ertzaintza no deixi entrar estelades. Incomprensible! “, van piular el seu compte de Twitter

Cap polític català ha reaccionat a la noticia, només Otegi ha retret al club basc aquesta actuació en una piulada: “El día q se cumplen 40 años de la legalización d la #ikurriña se prohiben esteladas en Anoeta. Lamentable. Gora Euskal-Catalan errepublika”.

La Real Sociedad no s’ha disculpat per aquesta actuació i el seu compte de Twitter ha ignorat la situació.

La Fiscalia demana als Mossos que identifiquin els diputats de la CUP que van estripar fotos del rei

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha demanat als Mossos d’Esquadra que elaborin un informe i que identifiquin els diputats de la CUP que el passat 12 de desembre van trencar fotos del rei espanyoI en el transcurs d’una roda de premsa al Parlament, per un possible delicte d’injúria, segons avancen avui mitjans com el diari El Periódico o l’agència Efe.

L’acte que va tenir lloc al Parlament va ser convocat en solidaritat amb la imputació per l’Audiència Nacional de cinc militants de la CUP que havien cremat fotos del Rei i fragments de la Constitució l’11 de setembre, i per denunciar les detencions que van realitzar els Mossos d’Esquadra de tres dels cinc joves.

Els diputats que aquell dia van trencar les fotos del rei davant les càmeres van ser Mireia Vehí, Anna Gabriel, Gabriela Serra, Joan Garriga, Benet Salellas i Eulàlia Reguant.

Com que es tracta de diputats i, per tant, de persones aforades, la instrucció de la causa no correspondria a l’Audiència Nacional sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.