El PP Europeu contraprograma l’acte de la Generalitat a la UE i n’augmenta el ressò

El nou president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, del Partit Popular Europeu, grup on està integrat el PP, ha convocat de forma sobtada els ambaixadors a la Unió Europea per dimarts al vespre a dos quarts de set, mitja hora abans que el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva facin una conferència a la seu de la UE a Brussel·les.

Segons l’oficina de Tajani, aquest vol intercanviar impressions amb els diplomàtics després de la seva elecció dimarts passat, però a ningú se li escapa que la coincidència dels dos actes no és casual i es una part més de l’estratègia del PP per boicotejar l’acte de la Generalitat.

De fet l’eurodiputat i portaveu del PP a Brusel·les , González Pons ja havia enviat una carta a la resta de membres del Partit Popular Europeu demanant que no assistissin a l’acte, perquè anar-hi suposaria donar la impressió que el Parlament Europeu dóna suport a un referèndum il·legal. Avui González Pons ha fet unes declaracions dient que l’acte es fa “en una sala llogada” al Parlament, com es podia fer una cafeteria”, i ha afegit que les institucions europees observen el procés català amb preocupació perquè vol trencar Europa com també desitja l’extrema dreta.

Tot plegat sembla que encara ha donat més ressò i ha magnificat la conferència.

Puigdemont, Junqueras i Romeva faran la conferència a la sala més gran del Parlament, la PHS 3C050, situada ben bé davant de la sala del plenari. Tajani rebrà els ambaixadors es farà a l’espai obert Yehudi Menuhin, a la primera planta de l’eurocambra.

Espanya comença a sentir la pressió europea pels atacs al procés català

Per primera vegada des de diferents països europeus al mateix temps s’ha expressat la preocupació per la manca de democràcia que suposa la imputació de Forcadell i altres càrrecs electes catalans.

Un grup de quinze diputats suïssos han demanat aquest divendres al govern federal que expressi la seva “preocupació” a Espanya pel procés judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons els diputats, dels sis partits federals suïssos, la persecució judicial “interpel·la un país com Suïssa, habituat a l’ús de la democràcia directa”. La causa contra Forcadell també ha aixecat les crítiques de l’exministre d’Exteriors i eurodiputat liberal eslovè Ivo Vajgl, que ha advertit en un escrit a Facebook que és “preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola”. Un altre eurodiputat eslovè, el verd Igor Soltes, ha piulat que el procés és “escandalós”.

En una pregunta parlamentària, els diputats suïssos demanen al consell federal si “està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés democràtic i pacífic”. La interpel·lació està signada per tres diputats del Partit Socialista Suís, un del Partit dels Verds, un del Partit dels Verds Liberals, dos del Partit Liberal Radical, tres del Partit Democratacristià i cinc de la Unió Democràtica de Centre.

“És preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola que la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Carme Forcadell, sigui portada als tribunals per utilitzar la seva autoritat i permetre un debat democràtic al parlament escollit pel poble de Catalunya”, ha assegurat, per la seva banda, l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors del govern d’Anton Rop el 2014. “Tota Espanya i Catalunya estan en un debat molt seriós sobre el seu futur que s’hauria de fer utilitzant les normes universals i la llengua de la democràcia”, ha remarcat.

El suport per Forcadell també ha arribat de la mà de l’eurodiputat conservador britànic Ian Duncan, que ha assegurat a Twitter que el procés judicial és “un desenvolupament problemàtic”. “Sigui quina sigui la teva opinió sobre el tema, organitzar un debat al parlament mai pot ser un crim”, ha dit Duncan, que va votar ‘no’ al referèndum escocès d’independència i ha utilitzat el hastag #Time2Talk, que es tradueix en català com “És l’hora de parlar”.(ACN)

The New European: “El tracte que rep Catalunya ja s’assembla molt a la intimidació”

“Is Catalonia the mirror image of Brexit Britain”? Aquest és el títol de l’article que es va publicar el dia 18 de novembre a The New European, un diari setmanal pro-europeu britànic que va començar a publicar-se el juliol de 2016.

L’article recorda que l’europeisme sempre ha estat una característica clau del moviment independentista català, que Barcelona és un dels centres més frescos de la cultura europea. I que Catalunya vol ser europea – però no espanyola.

Però que això no vol dir que no hi hagi similituds entre Brexit i el moviment separatista català: els sentiments d’identitat, sobirania, o que un govern burocràtic allunyat estigui gastant imprudentment els seus diners són característiques comunes als dos moviments.

L’article diu que Catalunya està sent tractat com el típic nen pertorbador que hi ha al fons de l’aula, i que el tracte que rep s’assembla ja molt a la intimidació (bullyng).

Posa com exemple que presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ja està sent investigada per la supervisió de l’aprovació del procés d’independència. Regularment els jutges i tribunals, incitats per Madrid actuen contra Catalunya i les polítiques catalanes, i això només estan servint per alimentar el problema.

Tim Parfitt, l’autor de l’article, afirma que a Espanya en aquest moment hi ha una mena de paràlisi política, en part gràcies a la “politització de la justícia“. En poques paraules, es diu, la política però ha desaparegut de la política espanyola. Els tribunals han estat anul·lant resolucions en matèria d’igualtat de gènere en el lloc de treball català, o fent complir el tancament de les instal·lacions catalanes durant el dia nacional d’Espanya, o declarant inconstitucional la prohibició de la tauromàquia, que molts catalans perceben com una tradició imposada, i com una imatge d’Espanya i el nacionalisme espanyol

Els 7,5 milions de catalans formen una sisena part de la població espanyola i són responsables d’una cinquena part de la producció econòmica d’Espanya, però no estan rebent l’atenció o respecte que es mereixen. No estan sent escoltats, i ara només poden recórrer a la comunitat internacional i a la UE.

Serà difícil per a una Europa democràtica, evitar que els catalans votin sobre la independència simplement en el nom de les fronteres creades pel matrimoni dels reis catòlics o la victòria en la guerra de successió espanyola o en el nom d’una constitució.

La mateixa UE que havia estat ‘lligant els nusos’ per mantenir a Gran Bretanya, de moment s’està mantenint al marge de la disputa, però podrà i voldrà expulsar una economia dinàmica que representa el 2% del PIB europeu, una regió econòmicament poderosa en el cor de la cultura d’Europa, tradicions, i la llar de l’ important centre comercial de Barcelona?. Segurament Brussel·les estarà desesperada per aferrar-se a tot això? Jo crec que sí conclou l’article.

Eurodiputats de diferents grups defensen el dret de Catalunya a prohibir els “toros”

ACN. Eurodiputats dels principals grups polítics amb representació a l’Eurocambra, populars, socialistes, liberals, verds, euroescèptics i postcomunistes defensen en declaracions a l’ACN la prohibició dels toros a Catalunya i valoren amb sorpresa la possible suspensió per part del Tribunal Constitucional.

“La tauromàquia és una crueltat i un patiment innecessari pels animals”, assegura la finlandesa del PP europeu Sirpa Pietikainen, que vol “felicitar Catalunya” per les decisions preses fins ara. “És un crim”, defensa l’alemany Stefan Eck, de l’Esquerra Unitària, que considera que tombar la prohibició dels toros és “una interferència del govern espanyol a Catalunya i a la voluntat de la seva gent”. “Estic molt decebut”, diu el laborista britànic David Martin.

El Parlament Europeu ha votat en contra de finançar la cria de toros per a les corrides en diverses ocasions, i té un significatiu nombre d’eurodiputats directament implicats en la lluita per abolir aquesta pràctica o obertament contraris a mantenir viva, especialment amb subvencions europees, la tauromàquia.

“Els catalans van votar per prohibir els toros i han de tenir el dret a dir si volen toros o no a Catalunya”, defensa Eck, que considera “terrible” que el Constitucional pugui tombar la decisió catalana de prohibir les corrides. Els toros, defensa l’estonià dels Verds Indrak Tarand, són una “tradició” però “fins i tot les tradicions, a vegades, han de canviar, i sembla que aquest és el cas”. Segons Tarand, la prohibició a Catalunya és “molt interessant”. “Si fos de Madrid, em prendria aquest tema molt seriosament”, diu.

Pel laborista David Martin, els toros són una “forma d’esport increïblement cruel majoritàriament impopular arreu d’Espanya, que no es pot mantenir a sí mateixa econòmicament”. “No es pot justificar el tracte brutal que reben els toros”, lamenta. Martin ofereix “total suport als esforços per abolir” les corrides i reclama “als polítics espanyols que escoltin als milions de ciutadans que diuen que s’haurien de prohibir”.

“A Suècia normalment som molt estrictes pel que fa al benestar dels animals”, assegura l’eurodiputada socialdemòcrata i exministre de Cultura Marita Ulvskog, que recorda que la cambra va votar en contra de donar subsidis a les activitats agràries vinculades amb la tauromàquia. Amb tot, admet que els toros generin debats contradictoris. “Per una banda crec que és cruel i és tractar els animals d’una manera inapropiada, però alhora penso que hi ha aquest sentiment de que és una cosa cultura i potser és difícil pels suecs decidir per Catalunya o Espanya sobre aquest tema”, indica.
La tauromàquia, però, també té alguns defensors entre els parlamentaris europeus. Bogdan Wenta, eurodiputat polonès del Partit Popular europeu, opina que “les corrides són una part de la cultura espanyola” i demana tenir en compte que aquesta tradició “mou també altres àmbits” com és “el cas de l’agricultura, la ramaderia i la producció”. Wenta diu que cal entendre “les arrels històriques d’Espanya” i partir d’allà cadascú es pot “formar una opinió al respecte” però en cap cas “permetre que desaparegui aquesta tradició”.

La britànica Jacqueline Foster, del grup dels Reformistes i Conservadors Europeus, va ser una de les que va votar l’any passat contra els subsidis pels toros al Parlament Europeu. Segons Foster, les corrides són una “activitat cruel i barbàrica”. “Vaig estar molt satisfeta quan Catalunya va prohibir els toros. Vull que aquesta pràctica sigui il·legal, així com també d’altres tipus d’abusos a animals que es fan a Espanya”, remarca Foster en declaracions a l’ACN. “No em puc creure que a l’Espanya del segle XXI es justifiqui amb excuses culturals una pràctica tan barbàrica”, destaca.

L’eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors al seu país, assegura estar “fermament en contra” dels toros. “És absolutament anacrònic que Espanya mantingui” els toros, defensa Vajgl, del grup dels liberals europeus. “Els romans mataven gent per diversió, i no crec que sigui bo ni correcte ni acceptable que Espanya mati animals per diversió”, adverteix. “Seria horriblement erroni” tombar la prohibició dels toros a Catalunya, segons ell, ja que aquesta activitat “no té espai en el món civilitzat”. “Sempre dono suport a tots els documents, declaracions i iniciatives contra el suport i el finançament dels toros. Penso que s’ha d’aturar”, adverteix.

La britànica Jacqueline Foster, del grup dels Reformistes i Conservadors Europeus, va ser una de les que va votar l’any passat contra els subsidis pels toros al Parlament Europeu. Segons Foster, les corrides són una “activitat cruel i barbàrica”. “Vaig estar molt satisfeta quan Catalunya va prohibir els toros. Vull que aquesta pràctica sigui il·legal, així com també d’altres tipus d’abusos a animals que es fan a Espanya”, remarca Foster en declaracions a l’ACN. “No em puc creure que a l’Espanya del segle XXI es justifiqui amb excuses culturals una pràctica tan barbàrica”, destaca.

L’eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors al seu país, assegura estar “fermament en contra” dels toros. “És absolutament anacrònic que Espanya mantingui” els toros, defensa Vajgl, del grup dels liberals europeus. “Els romans mataven gent per diversió, i no crec que sigui bo ni correcte ni acceptable que Espanya mati animals per diversió”, adverteix. “Seria horriblement erroni” tombar la prohibició dels toros a Catalunya, segons ell, ja que aquesta activitat “no té espai en el món civilitzat”. “Sempre dono suport a tots els documents, declaracions i iniciatives contra el suport i el finançament dels toros. Penso que s’ha d’aturar”, adverteix.

Salzburg: Al·legat a favor del referèndum català davant de centenars de representants internacionals

Un altre acte que la diplomàcia espanyola no ha pogut censurar

L’Institut de les Regions d’Europa (IRE), amb seu a Salzburg ha atorgat el seu Premi de Periodisme 2016 a la a llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, i resident a Barcelona, Krystyna Schreiber (Dresden, 1976), pel seu llibre “La traducció de la independència. Com els catalans ho expliquen, com nosaltres ho entenem”.

Aquest és el discurs d’acceptació de l’autora en l’entrega del guardó, que va fer en anglès, davant nombrosos representants de ciutats europees, regions i institucions, i membres dels diferents consolats, entre els que s trobaven representants d’Àustria, Alemanya, EUA, Croàcia, Polònia, Sèrbia, Eslovènia, Eslovàquia, República Txeca, Suïssa o Bòsnia Hercegovina, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu.

Aquest ha estat està el seu discurs d’acceptació del premi.

Benvolguts senyors,

És per a mi un gran honor avui aquí amb vostès, trobar-me en aquesta ciutat de Salzburg, i que se li permetés obtenir aquest premi.

Vinc d’Alemanya oriental i visc a Barcelona des de fa gairebé 15 anys. Durant els últims 6 anys, he seguit amb gran interès la mobilització pacífica dels ciutadans de Catalunya. Com vostes saben, més del 75% de la població català desitja un referèndum vinculant sobre el seu futur polític. Per desgràcia a l’altra banda de la taula no hi ha absolutament ningú que vulgui escoltar-s’ho ni negociar.

Krystyna Schreiber

També he observat que és aparentment molt difícil transmetre fora de la comunitat, els problemes i les esperances dels ciutadans de Catalunya, ja que no tenen estat darrera seu. Durant molt temps les notícies internacionals d’aquest moviment eren negatives i molt lluny de la realitat que es podia observar in situ. Especialment per a ocasions com l’11 de setembre, quan més d’un milió de persones s’uneixen per realitzar enormes manifestacions organitzades pel moviment de drets civils – no pels partits polítics o el govern – amb el seu desig d’un plebiscit per donar el pes. I tot sense un sol vidre trencat. Això sens dubte ha de ser una bona notícia.

És per això que he triat de publicar aquest llibre. A causa de que en última instància, a la democràcia tracta de la comprensió mútua i la dignitat, els valors que són totes les pedres angulars del projecte europeu.

Catalunya ha estat un participant actiu d’aquest projecte europeu, fins i tot abans que Espanya s’adherís a la UE ara fa 30 anys. Els catalans perceben a Europa com la seva llar natural i hi volen donar suport amb totes les forces. El fet és que en els últims 10 anys Catalunya s’ha convertit en la pàtria d’un milió i mig d’immigrants, que han vingut d’arreu del món; Actualment només el 32% de la població de Catalunya té orígens catalans. Recentment, el govern català ha ofert a proporcionar refugi a 5.000 refugiats de Síria, un dels grans desafiaments de la UE. Per a mi, com alemanya, també és de destacar que no hi ha un sol representant dels partits d’extrema dreta al Parlament català.

Per tant, sembla particularment important en aquest moment de grans reptes per a la UE, de donar la possibilitat que els ciutadans de Catalunya recuperin de nou la seva dignitat per viure en llibertat i per la via democràtica, en un tema tan important per al futur de les seves generacions

Ahir es va dir en el discurs d’obertura, que era un dels objectius del projecte europeu i és el de promoure l’esperança i la comprensió mútua. Aquest és precisament l’objectiu pel qual els ciutadans de Catalunya treballen. I per això vull donar les gràcies a l’Institut de les Regions d’Europa per aquest reconeixement, especialment perquè és un petit pas més cap a l’Europa que volem transmetre als nostres fills: Una Europa dels ciutadans, una Europa de la democràcia. Gràcies.

Rajoy queda en evidència carregant contra Escòcia mentre la UE es reuneix amb Sturgeon

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha tornat a quedar en evidència avui i a demostrar que no té cap pes ni influència dins de la UE, assegurant que està “radicalment en contra” que Escòcia negociï directament amb la Unió Europea, mentre la ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es reunia amb el president de l’Eurocambra i el de la Comissió.

Rajoy ha dit que Escòcia no té competències per negociar amb la UE i que el govern espanyol s’oposa a què aquestes negociacions es facin amb algú que no sigui el govern del Regne Unit. “L’interlocutor únic és el Regne Unit, perquè si no estaríem liquidant els tractats que ens hem donat entre tots”, ha dit Rajoy, que ha remarcat que “quan el Regne Unit arribi amb un acord amb la UE per anar-se’n, Escòcia també se’n va”.

Jo hi estic radicalment en contra, els tractats hi estan radicalment en contra, crec que tothom està radicalment en contra d’això”, ha dit Rajoy sobre les negociacions entre Escòcia i la UE. El president espanyol ha remarcat que el ‘Brexit’ “no té res a veure amb els plantejaments d’alguns dirigents a Catalunya”.

Segons Rajoy, els “efectes pràctics” de qualsevol conversa entre la primera ministra escocesa i les institucions europees són nuls. “N’estic absolutament convençut”, ha dit el líder del PP, que ha reiterat que “l’únic interlocutor vàlid” és el govern britànic.

La Unió Europea frisa per incorporar a Escòcia. Qui podrà negar l’entrada a Catalunya?

Tot el que eren negatives i problemes fa uns mesos, s’han convertit ara en afalacs i facilitats. Aquesta tarda el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, rebrà a la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon. Al matí Sturgeon s’ha entrevistat amb el president del Parlament Europeu, Martin Shulz, i amb representants dels grups de l’Eurocambra.

Sturgeon defensarà a Brussel·les la permanència d’Escòcia a la UE, amb l’argument que en el referèndum va votar un 62% per la permanència i només un 38% per la sortida.

“Volem que tothom a Europa sigui conscient que l’elecció d’Escòcia en el referèndum va ser diferent i que aspirem és seguir a la UE”, va declarar Sturgeon a d’Edimburg. Diferents portaveus dels grups de l’eurocambra, del partit popular o del grup liberal, ja han avalat la permanència d’Escòcia a la UE.

Qui podrà impedir ara una Catalunya independent dins de la Unió Europea?

Catalunya seria l’onzè país exportador de la UE en termes absoluts

(ACN) Una Catalunya independent seria l’onzè país més exportador de la Unió Europea, ja que les vendes a l’exterior suposen un 47,7% del PIB, i superaria entre altres Àustria, Dinamarca i Finlàndia. Aquesta xifra inclou les exportacions a la resta de l’estat i supera en 14 punts percentuals la mitjana dels 28 estats membres, que és del 33,2%. Si ens fixem en les exportacions per càpita, Catalunya seria el novè país de la UE amb 13.650 euros, se situaria per sobre la mitjana europea (9.560 euros) i superaria països com Suècia, França, Itàlia, el Regne Unit i Portugal. Aquestes són les conclusions d’un estudi elaborat per ACCIÓ –l’agència pública per a la competitivitat i la internacionalització de l’empresa catalana– al qual ha tingut accés l’ACN.

En total, Catalunya va assolir vendes durant el 2015 per valor de 102.487 milions d’euros, el que representa la xifra més alta de la història. El 62,3% del total són vendes a l’exterior i el 37,7% a la resta de l’Estat. El pes de les exportacions catalanes respecte al PIB el 2015 és del 47,7%, per sobre de la mitjana de la UE (33,2%). Catalunya ocuparia l’11a posició de la UE pel que fa a la ràtio d’exportacions respecte al PIB, per sobre de països com Àustria, Dinamarca o Finlàndia, amb un PIB superior al català.

La renda d’exportacions per càpita a Catalunya se situa en els 13.650 euros, just per sota Dinamarca, Alemanya i Eslovènia, i per sobre –per aquest ordre- de la República Txeca, Suècia, Eslovàquia i Finlàndia. A més distància i ja per sota la mitjana europea (9.560 euros), hi ha França, Itàlia i el Regne Unit.

Pel que fa el nombre d’empreses que l’any passat van exportar, va ser de 47.409, un 32,2% de tot l’Estat. Tot i així, són menys que les 49.075 empreses del 2013, la xifra més alta des del 2008. D’aquestes 47.409 empreses, 16.422 són exportadores regulars –és a dir que en els darrers quatre anys han venut a l’exterior de forma consecutiva- i marca un nou record des del 2008, a banda de representar fins al 34,4% d’arreu de l’Estat.

Per sectors, els més exportadors l’any passat van ser l’automoció i el sector químic, ambdós amb un 17,1%, seguit de l’agroalimentari, amb un 11,7%. Els que van tenir una evolució més positiva van ser els productes informàtics i electrònics (+20,1%), seguit de les exportacions de vehicles (+11,4%) i el de l’alimentació i begudes (+7,3%). Per contra, les de refinament de petroli van patir un retorcés del 7,9% i el d’altres materials de transports un 6,7%, tot i que l’informe subratlla que aquests sectors tenen “poc pes relatiu” en relació al total de les vendes de l’exterior.

Les exportacions a la UE lideren les vendes a l’exterior

Les exportacions a la Unió Europea lideren el total de vendes a l’exterior, amb 65% del total. França, primer soci comercial de Catalunya, concentra el 15,3% de les exportacions, que junt amb Alemanya (11,9%), Itàlia (8,8%), Portugal (7,11%) i el Regne Unit (6,4%) ocupen les cinc primeres posicions del rànquing i representen el 49,5% del total. Catalunya va exportar a la resta de l’Estat el 37,7% de les seves vendes, el que suposa 38.648 milions.

A la resta d’Europa representen el 7,1%, seguit de l’Amèrica Llatina (6,5%), l’Àsia (6,4%) i l’Àfrica (6,2%). L’Orient Mitjà i l’Amèrica del Nord suposen el 3,7% en cada una de les dues regions.

El Brexit i la independència de Catalunya podrien anar de la mà

A vuit dies del referèndum del Brèxit, que es farà al Regne Unit, les enquestes mostren avantatge dels partidaris de sortir de la UE. Els sondejos publicats als diaris britànics, The Times, The Guardian i The Daily Telegraph, situen els partidaris de trencar amb la Unió Europea com a guanyadors en el referèndum.

Una clara majoria dels votants volen que la Gran Bretanya surti de la Unió Europea, segons l’enquesta de The Times, que situa al Brexit amb un avantatge de set punts.

L’enquesta feta per YouGov dóna un 46 per cent els partidaris del Brexit i un 39% al que volen romandre a la UE. Les dones i les persones d’entre 25 i 49 anys són els mes propensos a donar suport Brexit.

L’enquesta per al The Guardian feta altra per ICM mostra una avantatge similar pels que volen sortir de la UE, amb sis punts per sobre .

Un altre sondeig realitzat per l’empresa ORB per al Daily Telegraph, dóna un 49% de suport per al Brexit i un 48% als contraris a sortir de la UE .

De moment els polítics de la UE i el primer ministre David Cameron estan bastant callats, encara que els efectes d’aquestes enquestes ja han fet trontollar els mercats i han provocat nerviosisme a les borses i a les agències de ràting. L’índex general de la Borsa de Valors de Londres, el FTSE-100, ha caigut per sota dels 6.000 i la lliura esterlina també ha tingut un descens del 0,94% en front d el dòlar. També les borses nord-americanes i japoneses i l’IBEX espanyol han notat ja els efectes.

Però un dels efectes colaterals que el buròcrates de la UE temen més i al que no fan massa referència és l’efecte que pot tenir, sobretot en cas de victòria del Brexit, sobre els moviments independentistes d’Escòcia i Catalunya. Una dada que no escapa a Fitch l’agència d’avaluació de crèdit internacional i tampoc a Standard & Poor’s (S&P) i Moody’s. També ho veuen així els diaris econòmics com Bloomberg i d’altres.

Tothom dóna per fet que una victòria del Brexit significaria un canvi del “contracte” del Regne Unit amb la UE, i ja ningú dubta que això portaria a Escòcia a celebrar un nou referèndum sobre la independència el 2018. A Brussel·les estarien obligats a acceptar que res és immutable, i a decidir sobre nous membres i ex membres de la Unió Europea , una situació clau per a Catalunya, i que podria tancar definitivament el debat sobre si es quedaria a la UE en cas d’independència d’Espanya.

http://www.bloomberg.com/news/articles/2016-05-26/salmond-says-brexit-could-trigger-scottish-referendum-in-2-years

Canvi de discurs: Romano Prodi ja no afirma que Catalunya quedaria fora de la UE

L’ expresident de la Comissió Europea (CE), Romano Prodi, no ha volgut pronunciar-se avui sobre si una Catalunya independent quedaria exclosa de la UE.

Quan un periodista del diari El Mon li ha preguntat per aquest tema durant un esmorzar informatiu a Madrid, la resposta de Prodi ha estat: “No en tinc la més mínima idea”.

El mateix Prodi havia assegurat que els tractats de la Unió Europea deixarien d’aplicar-se en els nous territoris que accedissin a a independència, una afirmació que fins ara han repetit com un mantra les institucions europees i sobretot el govern espanyol.

Però ara el discurs ha canviat i Prodi ha dit avui que “sota el paraigües de la plataforma europea qualsevol bogeria és legítima”.

Prodi ha fet aquestes afirmacions en presència del ministre d’Educació en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, i del que forà ex-vicepresident de la Comissió Europea, Joaquin Almunia.