Suïssa desmenteix que l’ordre de detenció de Falciani sigui recent

Suïssa ha negat avui que l’ordre de detenció contra l’enginyer de sistemes d’informació, Hervé Falciani, que va difondre una llista amb més de 130.000 noms de clients del banc suís HSBC que suposadament van evadir imposts d’uns altres països europeus, hagués estat cursada aquest 19 de març, com han fet públic fonts del ministeri de Justícia espanyol.

L’ordre internacional de la seva detenció es va actualitzar el maig del 2017, i no el 19 de març, segons ha confirmat el ministeri de Justícia suís a l’ACN. “És completament fals que només se’l reclami des del 19 de març del 2018”, ha dit el portaveu del ministeri, Folco Galli.

L’estat helvètic va readaptar l’ordre original de detenció al Sistema d’Informació de Schengen (SIS), seguint una petició del fiscal del cantó de Ginebra, una vegada Falciani va ser jutjat i condemnat pel Tribunal Penal Federal a 5 anys de presó

Per tant, és des de fa 10 mesos que Suïssa demana l’extradició de l’informàtic Italo-francès nascut a Mònaco per a que compleixi la seva condemna a presó, i no per jutjar-lo, com es demanava en l’ordre inicial.

La policia espanyola el va arrestar aquest dimecres a Madrid en compliment, segons va indicar, d’una ordre emesa per Suïssa el 19 de març.

Alguns representants de partits polítics com, l’eurodiputat Ernest Urtasún, ja han demanat la compareixença del ministre de Justícia, Rafael Català, per explicar perquè s’ha dit que l’ordre era del 19 de març quan no és així segons els suïssos, i també del ministre d’Economia, Cristòbal Montoro, demanant el motiu de detenir una persona que ha facilitat a la justícia espanyola el nom de centenars de defraudadors i ha permès recuperar més de 300 milions d’euros.

Per les xarxes socials es comenta la possibilitat de que Falciani serveixi com a moneda de canvi a l’estat espanyol per demanar a Suïssa l’extradició de les independentistes Anna Gabriel i Marta Rovira exiliades al país alpí.

De moment l’Audiència espanyola ha decidit de deixar en llibertat Hervé Falciani però li ha retirat el passaport, li ha prohibit de sortir d’Espanya i l’obliga a presentar-se setmanalment al jutjat fins que no es resolgui el procés d’extradició a Suïssa.

Suïssa podria obrir la porta a Carles Puigdemont

El responsable d’asil polític del cantó d’Aargau al nord de Suïssa, que llinda amb Alemanya, ha obert la porta a concedir asil polític a Carles Puigdemont, segons el diari suís Aarguer Zeitung.

Andreas Glarner, cap d’asil de la SVP, el partit democratacristià suís, representant de la SVP en el Consell Nacional, president de l’Organització de Defensa Civil (ZSO) Mutschellen, i alcalde de la localitat de Oberwil-Lieli, critica el poder judicial espanyol per la seva actuació en cas català.

Segons el diari, si Bèlgica col·laborés amb Espanya, Suïssa podria entrar en joc com una opció per a Puigdemont. Ja després del referèndum l’1 d’octubre, els parlamentaris suïssos van intervenir i el departament d’Afers Exteriors helvètic també va indicar que estava disposat a facilitar un diàleg entre Madrid i Barcelona.

La idea de reclamar asil per a Puigdemont va ser llançada pel seu company de partit i líder del parlament regional d’Aargau, Jean-Pierre Gallati. També apunta que pel nou ministre d’Afers Exteriors,Ignazio Cassis, donar asil a Puigdemont seria un bon començament.

El poble suís de Oberwil-Lieli va sortir a la premsa internacional per negar-se a acollir 10 refugiats i preferir pagar 262.000 euros de multa, però ara Glarner diu que es tracta d’un tema polític i que és diferent, en el cas de Puigdemont.

El regidor de la CVP, Yannick Buttet de Wallis dóna suport a la demanda: “Si Madrid envia a Puigdemont a la presó, es convertirà en un pres polític. Per això voldria donar-li la benvinguda”, ha afirmat Buttet.

El conegut advocat, Marcel Bosonnet, s’uneix a la demanda d’asil d’Andreas Glarner, però és escèptic sobre la seguretat que Puigdemont podria tenir a Suissa. L’advocat penalista que també representa Edward Snowden a Suïssa, tem que no estigui segur en aquest país per alguns antecedents previs amb d’altres asilats.

L’ambaixador suís veu factible la independència. Els helvètics podrien fer de mediadors

(EP) L’ambaixador suís a Espanya, Thomas Kolly, ha demanat aquest divendres que el procés independentista català s’abordi amb diàleg i seguretat jurídica: “La previsibilitat i la seguretat jurídica és clau, independentment del contingut de la discussió o assumpte polític”.

En declaracions als mitjans al costat del cònsol suís a Barcelona, Bruno Ryff, després de ser rebut per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, s’ha referit al procés com una qüestió interna d’Espanya i ha celebrat “els esforços pragmàtics que hi ha a Barcelona i Madrid perquè hi hagi una solució”.

“Hi ha una bona base per parlar sobre el tema que hi ha sobre la taula”, ha assegurat l’ambaixador després de 45 minuts de trobada amb Forcadell.

Sobre la proposta que el Govern suís pugui mediar entre la Generalitat i la Moncloa, com va suggerir a començament de novembre el Govern, ha asseverat que l’executiu suís podria fer-ho “si hi ha dos grups que demanen aquests bons serveis”.

Després de preguntar-li si veu factible una Catalunya independent, ha assegurat que “tot és viable per canviar les coses si hi ha voluntat política”.

“Als 70 es va crear un nou cantó suís que es va independitzar i això era, segons totes les regles, no pràctic, però el naixement d’aquest cantó s’ha produït”, ha recordat referint-se a la regió de Jura, que fins al 1979 estava integrada en el cantó de Berna.

Tot i això, ha puntualitzat que no és comparable al cas català perquè “ha estat un procés diferent, com la creació d’una nova comunitat autònoma a Espanya”.

Suïssa el primer país a moure fitxa per fer de mediador en les negociacions d’independència

Avui s’ha presentat al Parlament Federal una interpel·lació escrita signada per cinc consellers nacionals (els iniciadors van ser els tres consellers del cantó sobirà de Valais, Walser (Mathias Reynard, Yannick Buttet, Oskar Freysinger), per demanar que Suïssa intervingui entre Madrid i Barcelona per negociar una eventual separació de Catalunya.

Segons expliquen aquest encàrrec té per objectiu permetre a la democràcia parlar lliurement i sense restricció i emana dels representants de tots els partits de l’arc parlamentari, excepte el PRL PS, PDC, UDC, Liberals i Verds

La interpel·lació

El contingut de ala demanda és contundent i explica que Catalunya té una identitat forta i única, no només per la seva llengua i cultura, sinó també per les seves antigues institucions antigues, i que el debat sobre la independència d’aquesta comunitat ha existit des de fa molt temps

També diu que tot i el bloqueig de Madrid, Catalunya aspira a triar democràticament el seu futur polític. El 3 d’agost, el president de Catalunya va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions plebiscitàries pel el 27 de setembre. Si les llistes pro-independentistes arriben a la majoria d’escons, Catalunya farà una declaració unilateral d’independència.

En resum expliquen que els catalans han expressat repetides seva voluntat de decidir el seu futur polític,

L’executiu català ho ha intentat tot per complir el seu mandat democràtic: per permetre que els catalans poguessin votar en un marc legal, i que els successius vetos d’Espanya han esgotat les vies legals disponibles a Catalunya

Que la posició espanyola sembla contraria a la pràctica internacional adequada en els països democràtics, i el president del govern espanyol ha anunciat que en cas de victòria de la independència, consideraria la declaració d’independència il·legal.

Per tot això demanen al Consell Federal de respondre a la següent pregunta

Tots els partits del Parlament suís excepte un han signat una interpel·lació parlamentària per preguntar al govern del país si té previst oferir ” intervenció” entre Catalunya i Espanya en la negociació de l’eventual separació si guanyen els independentistes el diumenge 27-S.

La interpel·lació, signada per representants de cinc partits, demana que: “Donada la neutralitat i la tradició democràtica de Suïssa, el Consell Federal estigui preparat per oferir els “bons oficis” del nostre país per intervenir entre Madrid i Barcelona?”. Mitjans helvètics han difós el contingut íntegre de la interpel·lació.

Dirigents de la FIFA detinguts en un hotel de Suïssa per corrupció

Les autoritats suïsses han dut a terme aquesta dimecres a la matinada una operació extraordinària per detenir diversos dirigents de la FIFA, i extradir-los a Estats Units per càrrecs federals de corrupció.

Mentre aquests dirigents de l’òrgan rector mundial del futbol estaven reunits per a la seva trobada anual, a l’hotel Baur au Lac, un selecte establiment de cinc estrelles amb vistes sobre els Alps i el llac de Zuric, més d’una dotzena d’agents suïssos vestits de civil van arribar sense anunciar-se, van demanar a la recepció les claus i van procedir a les detencions a les mateixes habitacions.

La informació ha estat publicada a The New York Times. Els detinguts estan acusats de frau, extorsió i emblanquiment de diners durant els últims vint anys, relacionats amb l’adjudicació de les seus per als mundials de futbol i els acords per publicitat i drets televisius. Els oficials de la policia suïssa han explicat que gran part de la investigació implica la Concacaf (Confederació de Nord, Centreamèrica i el Carib de Futbol), una de les sis confederacions regionals que componen la FIFA i que inclou països com els Estats Units i Mèxic.

Segons l’acusació, diversos esdeveniments internacionals de futbol van ser tacats per suborns i comissions il·legals que involucren els mitjans de comunicació i els drets de publicitat, com les eliminatòries de la Copa Mundial a la regió Concacaf, la Copa d’Or, la Lliga de Campions de la Concacaf, la Copa Amèrica i la Copa Libertadores. L’acusació també al·lega que els suborns i comissions il·legals van ser trobats en relació amb la selecció del país amfitrió de la Copa del Món de 2010.

Entre els detinguts hi ha un dels vice-presidents del comitè executiu de la FIFA, Jeffrey Webb, de les Illes Caiman; un altre vice-president, Eugenio Figueredo, de l’Uruguai, i l’ex-membre del comitè Jack Warner, de Trinitat i Tobago.De moment Blatter, el president de la FIFA, que es presenta a la reelecció, no s’ha vist esquitxat directament per aquesta operació. No es pot descartar una relació de les deyencions, amb les eleccions i amb la candidatura d’un príncep de Qatar per ser el nou president del màxim organisme del futbol mundial.

Zapatero fent el ridícul a Suïssa dient que ells poden convocar referèndums però que a Catalunya no es pot

L’expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va ser contractat la setmana passada per a un fòrum organitzat per l’Associació suïssa del sector immobiliari ( Svit ), a la localitat de Pontressina, al cantó dels Grisons,i després va concedir una entrevista al diari Le Temps, en la que va dir que “Espanya no es pot permetre d’obrir la via dels referèndums, com és fa a Suïssa, perquè el país quedaria exposat a la disgregació”. No faríem altra cosa que subratllar les nostres diferències, que són molt grans. Zapatero va afirmar que creu en una societat negociada i que la democràcia representativa és la força de la nostra cultura política i el nostre règim institucional. La representació ens obliga a negociar acords. Catalunya ha de ser escoltada, però Espanya necessita Catalunya, que té molta força econòmica, va concloure.

No deixa de ser còmic, i gairebé un escarni, que l’home que presidia l’estat i que no va aturar la bombolla immobiliària que venia de l’època Aznar, sinó que la va fer créixer fins a rebentar, i que negava l’existència de la crisi, vagi ara a Suïssa a distreure com a convidat estrella els participants en un fòrum organitzat per una entitat immobiliària, compartint escenari amb atletes d’esports extrems, actors o gurus entre d’altres, i que després aprofiti per dir que els referèndums estan bé a Suïssa, però que no es poden fer aquí perquè els resultats no serien bons per Espanya. Tot plegat patètic, i dona una mostra de la talla personal i moral d’aquest personatge, “l’amic” dels socialistes catalans, que havia de respectar l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya.

La independència catalana en un debat a la Radiotelevisió suïssa

La Televisió Suïssa va organitzar el passat dia 03 de gener un debat sobre la independència de Catalunya que podeu seguir en fràncès clicant aquí.

Aquest és un resum del que es va dir.

A la introducció el presentador va explicar que a Espanya les tensions territorials son extremes per la voluntat del govern català d’organitzar un referèndum sobre la independència aquest novembre, i va presentar els dos convidats, Helena Lacalle, farmacèutica catalana resident a Suïssa, membre de l’ANC, però que parlava a títol personal, i Vicent Laborderie, un politòleg francès que treballa a la Universitat flamenca de Lovaina, i especialista en secessionisme.

Lacalle va explicar que els catalans volem quedar-nos a Europa, i que el president de Catalunya es dirigeix als líders europeus per explicar que volem fer un acte que és normal en democràcia, com és fer un referèndum.

Laborderie va replicar que el separatisme fa por a Europa perquè pot tenir un efecte dominó, i que la secessió unilateral esta proscrita, i només es pot aplicar a pobles oprimits com Kosovo o Timor.

Lacalle va recordar que el poble català ja s’ha expressat i la seva voluntat majoritària es aquesta, cal votar per veure la realitat en xifres i que la primera etapa es obtenir autorització per realitzar un referèndum legítim i democràtic. El presentador expressa que els arguments espanyols són que Catalunya no és un poble oprimit, i Lacalle afirma que encara que ella no és experta en Dret Internacional, és el poble qui de forma massiva ho demana, i el presentador recorda que és un poble amb una cultura, una llengua i una gran tradició democràtica,

Laborderie diu estar-hi absolutament d’acord, però replica que els estats són actualment els actors de l’escena internacional, que mantenen una solidaritat entre ells, i que això fa difícil d’imposar-los quelcom, però Lacalle li recorda que la veu de Catalunya a Espanya ve modulada pel govern espanyol, per Margallo, que parla contra l’independentisme, i el poble català només demana d’exercir un acte democràtic com és el de votar.

En el cas de Catalunya Laborderie es remet de nou als legalismes i recorda que hi ha un dret de veto sobre l’entrada de nous estats, i que el moment en que de facto Catalunya esdevingui independent, es precisaria l’acord de tots els estats, i això inclou Espanya, però el presentador es pregunta si és una voluntat popular, democràticament sembla difícil d’assumir. Lacalle li contesta que com Europa rebutjarà milions catalans que ja en formen part.

Lacalle conclou que no és un tema polític, sinó que tota la voluntat i l’entusiasme majoritari del poble català ha empès els polítics, i que Mas ha pres exactament la posició que el poble li demana de prendre.