Comencen les fugues de capital català del Banc de Sabadell

La precipitada decisió de la junta directiva del Banc Sabadell de traslladar la seu de l”entitat fora de Catalunya li pot sortit cara i podria enfonsar el banc català, com potser desitja Madrid. Ja ha començat la fuga de capital català.

De moment l’Ajuntament de Gironella ha decidit retirar 300.000 euros del Banc Sabadell i els ha passat a Caixa Bank, poques hores abans que la entitat fins ara amb seu a Sabadell, decidís traslladar aquesta a Alacant. L’alcalde del municipi, David Font, ha ordenat l’operació a la tresorera municipal immediatament després de conèixer les intencions del banc.

El consistori hauria retirat la major part dels diners que hi havia a l’entitat bancària, però ha decidit mantenir el compte obert i amb líquid perquè hi ha préstecs domiciliats encara que en els propers dies la desvinculació de l’entitat es pretén que sigui total ,

L’alcalde ha advertit que farà el mateix a partir d’ara amb qualsevol banc que opti per amenaçar els catalans.

Les declaracions de Saénz de Santamaria que han passat desapercebudes

Unes declaracions que recullen diferents mitjans, però a les que no s’ha donat cap importància de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, mostren fins a quin punt la normalització del passat franquista marca la vida política actual.

Aprofitant la conferència realitzada fa 2 dies a Barcelona, en la cerimònia de lliurament de les beques de La Caixa per universitaris, amb la presència del president català, Carles Puigdemont, el rei espanyol Felip de Borbón, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo o el president de la Fundació Bancària la Caixa, Isidre Fainé, Sáenz de Santamaria va voler contestar a la recent conferència del president català a Madrid amb aquestes paraules: “La democràcia té el poder per evitar aquest referèndum” i “quan Puigdemont parla d’Estat, parla de democràcia. Quan Puigdemont parla d’Estat, s’està parlant d’una decisió que van adoptar els espanyols en 1978 de deixar de ser una dictadura i un Estat autoritari, per ser un estat democràtic.

Potser algú li hauria de recordar a la vicepresidenta que no es vota per sortir d’una dictadura, igual que no es vota per entrar-hi, sinó que les dictadures cauen quan ja no es poden aguantar per la força.

El concepte de votar si es vol seguir sent una dictadura o que la dictadura et deixi votar amb les normes que t’imposa – en el cas de la Transició acceptar una monarquia, renunciar a l’autodeterminació, passa full dels crims del feixisme amb una llei d’amnistia feta a mida, no legalitzar d’entrada determinats partits perquè no es presentin a les primeres eleccions, cas d’ERC, i d’altres mesures -, no és massa democràtic. Quan cau una dictadura s’ha de reprendre la legalitat democràtica previa que l’havia precedit.

Dir als milions de represaliats pel franquisme i als seus familiars que vam votar si s’acaba la dictadura i ja està, sembla més aviat una burla cap aquells que van lluitar, i molts d’ells morir, per mantenir els valors democràtics que ella diu voler defensar.

L’estratègia espanyola per ofegar el poder financer d’un nou estat català

Que el Boletín Oficial del Registro Mercantil del passat 22 de desembre reculli que CaixaBanc ( La Caixa) deixa de ser dipositària de diferents fons de pensions, alguns sembla que relacionats amb personal de la Generalitat catalana i també dels de Gas Natural-Fenosa, que a partir d’ara passen a dependre de l’entitat Cecabank, amb seu fiscal a Madrid, és part del transvasament de fons dels plans de pensions de l’entitat catalana cap a l’espanyola, que es venen realitzant des del 2014 de forma continuada però progressiva, ja que les comissions de control de dels diferents plans d’ocupació havien d’aprovar cada una de les operacions de mobilització

Amb aquesta maniobra BBVA i Cecabank són ara les majors dipositàries de plans de pensions, darrera seu hi trobem Santander Securities Services, BNP, Paribas Securities Services, RBC Investor Services Espanya i Banc Sabadell.

Traspassar la custodia dels plans de pensions de molts treballadors catalans a una entitat amb seu a Madrid, és un apartat més en la tasca que des del 2010,i sobretot des de l’esclat del procés independentista, estan duent a terme el govern i els poders fàctics espanyols, primer per anul·lar el poder financer amb seu a Catalunya, i després per espanyolitzar i controlar el que en quedés. I en aquesta estratègia hi entrava la que es considera la primera entitat financera de l’estat, al costat del Santander, però més sanejada que aquest, La Caixa.

L’entitat que s’ha venut com la referència del sector financer de Catalunya va perdent progressivament la seva identitat catalana i a dia d’avui només conserva la denominació social.

L’estratègia del govern espanyol per desarticular el sistema de caixes d’estalvi catalanes va ser tot un èxit, amb la publicació al BOE, en plenes vacances del mes d’agost del 2010 del “Decreto-ley 5/2010, de 3 de agosto. Però aquest decret de fet modificava el text de la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya del Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de març, i aprovat pel mateix Parlament de Catalunya i publicat al Diari Oficial de la Generalitat, amb el que la cambra catalana obria les portes a la pèrdua de control de les caixes catalanes

A l’apartat 4 de l’article 3 es podia llegir: “Les caixes d’estalvis podran desenvolupar el seu objecte propi com a entitat de crèdit a través d’una entitat bancària a la qual aportaran tot el seu negoci financer. Igualment podran aportar tots o part dels seus actius no financers adscrits al mateix”. El Govern català potser va pensar que seguiria controlant, malgrat això les Caixes, perquè en un altre article del decret s’afirmava que “el procés de transformació de les caixes d’estalvis sempre ha d’ésser controlat per un representant o una representant de la Generalitat, nomenat pel Govern, i que aquest representant ha d’actuar sota la dependència directa del Govern.

El mateix Parlament va posar en escac a les caixes i l’estat espanyol va fer el mat. La miopia i la incapacitat dels diferents governs catalans ens han portat fins aquí.

En relació a La Caixa, a les causes prèvies cal afegir la feina del president de l’entitat, Isidre Fainé, que ha mantingut silenci en el procés independentista, però que ha treballat també per facilitar una sortida progressiva i discreta de l’entitat financera de Catalunya. Quan La Caixa va traspassar la seva activitat financera amb la creació de Caixabank, la Generalitat havia perdut el control de la situació.

Quan La Caixa va crear Caixabanc i li va traspassar la seva activitat financera la Generalitat va perdre definitivament el control .

Wall Street Journal dóna el darrer cop a Madrid i assegura que els bancs catalans seguiran finançats pel BCE

El prestigiós rotatiu de negocis amb seu a Nova York, Wall Street Journal (WSJ), deixa en evidencia al PP, al governador del Banc d’Espanya, i a tots els coristes unionistes que auguraven que en una Catalunya independent els bancs catalans quedarien fora del finançament del Banc Central Europeu (BCE)

En un article titulat “No ECB Funding for Catalan Banks? Wait a Second” ( Sense finançament del BCE per als bancs catalans? Espera un moment), WSJ afirma que inclús en el pitjor dels escenaris, que seria que la disputa evolucioni cap a un resultat clàssic anomenat “dilema del presoner”, un esquema de la teoria de jocs que mostra que dues parts no poden cooperar fins i tot si això va en contra de l’interès d’ambdues, es a dir un no acord amb Espanya, Catalunya no quedaria fora de la protecció i finançament del Banc Central Europeu.

Explica que com diuen els independentistes, el BCE té contractes de crèdit amb els bancs dels països petits que no formen part de l’eurozona, incloent Kosovo i que no és reconegut per Espanya i la Ciutat del Vaticà. Aquests són casos inusuals, afirma, però el que és més rellevant és que els grans prestadors de països que no són de l’eurozona, com el Regne Unit, els EUA i Suïssa, tenen un accés complet al crèdit del BCE.

De fet, explica que el BCE va augmentar aquest accés en darrers anys per compensar les pressions sobre els prestadors causades per la persistent crisi de l’eurozona , i perquè la liquiditat dels bancs de l’eurozona no és abundant i fàcil d’obtenir.

I aquets exemples, segons WSJ, mostren que el que importa aquí no és si Catalunya es manté o no a la zona euro, sinó que la clau és que tant CaixaBank com el Banc de Sabadell tenen llicències bancàries per operar a Espanya, que romandrà previsiblement seguirà a la zona euro en el futur.

La Caixa s’ha venut la totalitat del seu deute públic espanyol

Mentre els grans banc espanyols ( amb La Caixa i el Sabadell) amenaçaven amb un comunicat de marxar davant d’una declaració d’independència de Catalunya, la Caixa porta mesos desfent-se del deute públic espanyol.

Foncaixa es va vendre durant els primers 6 mesos d’aquest 2015, el 40% de la seva cartera de deute, la pràctica totalitat dels bons públics espanyols que tenia en el seu poder. En total un 11.500 milions d’euros. La major part de la venda de la cartera es va fer en les primeres setmanes del segon trimestre del 2015, de manera que la seva cartera ha passat des dels 28.700 milions que registrava al desembre de 2014, als 17.200 milions al juny d’aquest any.

Foncaixa Equilibri Estable, el fons d’inversió més gran de l’estat espanyol, que ja ha superat els 10.000 milions d’euros en actius sota gestió, ha augmentat el pes dels bons italians en la seva cartera en els darrers mesos.

L’actual gestor de bons, Jaume Garrido, va informar en el seu informe mensual de juliol amb un lacònic: “Durant el període destaquem la preferència relativa de deute públic italià enfront de l’espanyol. Hem venut perquè els nivells de rendibilitat eren molt baixos”.

La relativa millora de l’economia espanyola hauria fet caure els rendiments dels bons sobirans a causa del menor risc d’impagament, i aquest seria el motiu tècnic de la venda. “Els nivells de rendibilitat eren molt baixos, i aquesta és l’única raó”, va dir el director financer de CaixaBank, Javier Pano, en l’última presentació de resultats als analistes.

Actuament l’entitat que acumula més deute públic espanyol és el Banco de Santander.

Les noves amenaces de la Banca Espanyola confirmen que el procés és una revolució social i democràtica

L’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) han fet públic un comunicat en el que intenten clarament influir en el resultat de les eleccions del 27-S, amenaçant i creant alarma entre els sectors més vulnerables, a l’afirmar que es replantejarien la seva implantació a Catalunya, amb el consegüent risc de reducció de l’oferta bancària l’exclusió financera i l’encariment i escassetat del crèdit si es pren qualsevol decisió política que trenqui la legalitat vigent.

El comunicat recorda específicament que Caixabank, Banc Santander, BBVA, Bankia, Banc Sabadell i Banc Popular formen part de les dues entitats

El document alerta sobre els riscs per a l’estabilitat financera que tindria aquesta decisió, que segons ells comportaria l’exclusió de la Unió Europea i de l’euro d’una part d’Espanya. Les dues agrupacions preveuen que l’exclusió de Catalunya de la zona euro, a conseqüència de la ruptura unilateral del marc constitucional vigent, comportaria que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontessin greus problemes d’inseguretat jurídica.

Per això l’AEB i la CECA consideren que s’ha de preservar l’ordre constitucional i la pertinença a la zona euro del conjunt d’Espanya. Altrament, es posaria en greu risc l’objectiu de les entitats, que no és sinó protegir els seus dipositants i mantenir el flux de finançament a famílies, a pimes i als sectors productius i generadors d’ocupació del país

El comunicat acaba demanant diàleg als líders polítics per impulsar les reformes necessàries per continuar progressant en la consecució de més alts nivells de benestar i cohesió social per a tothom.

Operació rodona. L’estat regala una Catalunya Banc sanejada al BBVA, i afebleix encara més el sector bancari català.

Un present. Així es pot qualificar l’operació en la que finalment el BBVA s’ha quedat amb Catalunya Banc – la filial bancaria creada per la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa al 2011-, després que l’estat hagi fet neteja del seu dèficit, ni més ni menys que uns 12.600 milions d’euros, que hem pagat entre tots, i dels quals només ha recuperat els 1,1187 milions que el BBVA ha pagat per l’operació de compra. I és que en tota l’operació l’estat treu també un rendiment polític, al veure com els bancs espanyols guanyant terreny a Catalunya, fent desaparèixer les entitats financeres catalanes, les Caixes, o entrant capital espanyol a Caixa Banc ( La Caixa) o Banc de Sabadell, per convertir-los en bancs espanyols, en una estratègia perfectament planificada, que ja varem anunciar ara fa un any, i que la famosa burgesia catalana es incapaç o no vol contrarestar.

Una operació rodona pel BBVA que es troba amb una entitat sanejada, amb els problemes,resolts ( ERO i preferents) i en la que només el seu patrimoni net està valorat en uns 2.500 milions. A banda d’una liquiditat d’uns 15.000 milions, més de 700 oficines, i una bona clientela catalana (un 11% del mercat bancari de Catalunya) entre la que es troben molts petits estalviadors i mitjanes i petites empreses. De fet l’any passat Catalunya Caixa va tenir fins i tot beneficis, 167.800.000 euros.

La darrera gran Caixa catalana va seguir el mateix camí que la resta que ja han desaparegut, com a conseqüència del forat de milions d’euros que va deixar l’antiga direcció, fruit de seva pèssima gestió seguint la bombolla especulativa del mercat immobiliari

Però la joia del patrimoni de l’antiga caixa era la Pedrera, de Gaudí, que la Fundació Caixa de Catalunya, va comprar el 1980, i que ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Amb la crisi la Fundació va passar a ser la Fundació Catalunya i es va desvincular de l’entitat bancària.

Fins ara de les 10 Caixes catalanes ( cas a part és La Caixa), sis han passat a mans del BBVA (Manlleu, Sabadell i Terrassa, Catalunya, Tarragona i Manresa) i només Caixa Penedès que es va quedar en mans del Banc de Sabadell, i Caixa Girona que va ser comprada per CaixaBank queden en mans d’entitats catalanes. Caixa Laietana va ser absorbida per Bankia.

El president de La Caixa torna a menysprear a la majoria del seus clients donant suport a les tesis del PP

Ahir, durant la presentació de resultats de CaixaBank el 2013, el president de l’entitat , Isidre Fainé, va tornar a deixar clar ahir divendres, que està d’acord amb les tesis de l’estat espanyol i del PP-PSOE, i en contra de la voluntat de la gran majoria dels seus clients, que són catalans, al reiterar que per al debat sobiranista català és “necessari un gran acord per a Catalunya i per a Espanya ” i va dir que confia en la capacitat de diàleg dels líders polítics per segellar un pacte “dins de la llei”(espanyola es clar)

Fainé, va ser un dels empresaris que el passat 14 de gener va acompanyar Mariano Rajoy, en la seva visita a Washington, ja va fer una crida similar demanant un gran acord que ajudi a tots a sortir de la crisi.

“Recentment ja vaig dir que cal un gran acord per a Catalunya i per a Espanya. “Confio plenament en la capacitat de diàleg dels líders polítics i de buscar el millor per al conjunt de dels ciutadans dins del marc de la llei , i com aquestes coses es poden donar , no contemplo cap altra cosa” va concloure.

Vozpópuli afirma que Isidre Fainé ha advertit a Mas que ha d’aturar el procés sobiranista

Ara que el digital ja ho ha publicat, va sent l’hora que La Caixa expressi alguna opinió pública sobre el procés català, i si més no desmenteixi que interfereix per destruir-lo, o ho confirmi, per a que tots els catalans puguin actuar en conseqüència amb una entitat que si es confirma, es giraria d’esquena al seu país, i al mínim dret democràtic de decidir.

El Digital Vozpópuli sense citar les seves fonts, que diu són polítiques i de tota solvència, revela que el president de La Caixa, Isidre Fainé, va advertir al president de la Generalitat “que s’està equivocant”, i de la seva opinió contrària al procés sobiranista.

Segons Vozpópuli, les mateixes fonts expliquen que l’abril de l’any passat, Fainé i altres importants membres del món empresarial i financer català van veure amb bons ulls la possibilitat d’aconseguir un concert econòmic com el del País Basc, i esperaven que Rajoy cedís i acceptés millorar les condicions econòmiques de Catalunya, però la negativa de Rajoy ha fet canviar d’opinió aquests empresaris, i ara ha arribat el “President , t’estàs equivocant “, has d’aturar-ho.

I segueix explicant que l’opinió de Fainé ha fet efecte a la Generalitat, fins al punt que Mas hauria comentat que ja no es fia ni de la possibilitat de que Mariano Rajoy li ofereixi alguna iniciativa que li serveixi per poder trencar amb Oriol Junqueras i Esquerra, i se sent aillat, tampoc confia en Duran Lleida, i espera que el procés entri en “stand by”, al Congrés espanyol, en espera d’una posibilitat de reforma constitucional, i s’apagui com l’Estatut del 2006.

Madrid maniobra per controlar els bancs catalans i ofegar la independència

Josep M. Bellmunt

La possible independència de Catalunya passa també per no tenir en contra el sector financer català, és a dir els grans bancs catalans, i les grans empreses, tant les multinacionals, com les catalanes. Però Espanya ja està actuant per controlar absolutament el sector bancari català, perquè si Catalunya es separa d’Espanya, aquesta perdria també dues entitats de pes: CaixaBank i Banc Sabadell, i perquè aquestes podrien ajudar al naixement del nou estat català.

I aquí de moment el govern català sembla està perdent la batalla per manca de fermesa i decisió. La Caixa dirigida per un català, Isidre Fainé, és en gran part la clau de tot plegat. CaixaBank és un imperi que liderà el rànquing a Espanya tant per actius, amb 343.000 milions d`euros, com en dipòsits, amb 179.000 milions (cal recordar que el dèficit català és de d’uns 16.000milions anuals, i que Catalunya ha demanat un rescat per valor de 5.000 milions d’euros, un 1,4 % del total d’actius de Caixabank).

CaixaBank és també molt important per l’estat espanyol, de fet és com hem dit el seu primer banc, i per això Madrid intenta disminuir el pes del capital català, és a dir de La Caixa, que és el seu principal accionista. Rajoy ja va instar Fainé a comprar la Banca Cívica, i l’entitat catalana va passar de tenir més del 70% de Caixa Bank al 61%, i ara li demana que compri Banco Popular, i es quedi per sota del 50%.

De moment Fainé s’ha alineat clarament amb Rajoy i l’estat espanyol. El Govern espanyol vol aprofitar també que la Unió Europea, per augmentar la flexibilitat, demana que les caixes d`estalvis renunciïn a les seves participacions majoritàries en els seus bancs. Les entitats financeres més afectades per aquesta mesura serien La Caixa, que controla el 61% de CaixaBank SA (CAIXY, CABK.MC) i les caixes d`estalvi basques que controlen Kutxabank.

El Banc de Sabadell, el segon gran banc català, es una altra cosa, està molt més localitzat a Catalunya que la Caixa, encara que en els darrers anys també ha avançat en el mercat espanyol, i el seu president Josep Oliu, sembla més receptiu al missatge català, i en ambients espanyols el consideren simpatitzant de CiU, encara que no independentista.

Però Oliu estaria també lligat i pressionat pels espanyols després de les facilitats i ajudes rebudes per la compra de la CAM pel banc català (es va comprar per un preu simbòlic de1 €).

Banc de Sabadell és malgrat tot el cinquè banc de l’estat espanyol, amb uns actius que aquest darrer any han superat els 100.000 milions d’euros.

Per altra part l’accionariat del Banc de Sabadell és molt divers. El principal accionista amb només un 5,71% és Isak Andic, del grup Mango, i una gran part de les accions estan en mans de petits accionistes catalans, i per això és més difícil de controlar.

Cal recordar que tant Fainé com Oliu formen part del lobby “Puente Aereo”, que reuneix empresaris madrilenys com José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Vázquez (Iberia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), o el mateix Rodrigo Rato, i catalans com José Manuel Lara (Planeta), Joan Rosell (CEOE), Javier Godo ( La Vanguardia), Joan María Nin (La Caixa), Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas Advocats) o Enrique Lacalle (Saló de l Automòbil de Barcelona), la majoria d’ells declarats anticatalans.

És urgent que si realment Artur Mas té un camí traçat més enllà de les eleccions, parli amb les dues entitats, recordi als seus dirigents que són catalans al front d’entitats catalanes, i les posi del bàndol català.

Si no es així la independència pot no ser possible, perquè potser caldrà que les dues entitats financin l’inici del nou estat amb préstecs, que una Catalunya independent no hauria de tenir cap problema en liquidar immediatament que l’estat català estigui constituït i en funcionament.