El manifest en suport al referèndum que els alcaldes del PDeCat no van signar

Ahir dissabte més de 500 alcaldes reunits al Paranimf de la Universitat de Barcelona van voler donar suport al govern per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, en un acte organitzat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

El manifest mostra el suport a la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat per fer efectiva l’organització, convocatòria, celebració i aplicació del referèndum anunciat per al proper 1 d’octubre, així com la predisposició i compromís a col·laborar en totes aquelles actuacions que es requereixin, i per això, “en el moment que es faci la convocatòria, posar a disposició de l’organització del referèndum els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals als nostres municipis”. I finalment es manifesta que no “ens fariem enrere per cap entrebanc polític jurídic o de qualsevol índole que pugui articular l’estat en contra de la celebració d’aquest referèndum”.

Paraules clares, per això sembla lògic que si es va a un acte de suport, amb aquest manifest a la mà, sigui signat pels assistents, cosa que van fer alcaldes d’ERC i la CUP, però no els del PDeCAT.

Per quins motius?, clarament no s’han dit, però, la “Delegación” del Govern espanyol, per boca d’Enric Millo, que ha iniciat una estratègia per tal d’atemorir qualsevol persona o entitat que es comprometis amb el referèndum (fabricants d’urnes, funcionaris) va aprofitar la circumstància per dir que hi ha “por entre els regidors del PDeCAT a prevaricar”i que era un fracàs en la seva intenció de fer un gest de força de l’independentisme.

El que digui Millo no ho escolta massa gent, però si que de cara a la base de l’independentisme es bo que en un moment clau del procés com aquest no s’observin fissures i tots anem plegats, i situacions com aquesta, no ajuden. Cal valorar molt a partir d’ara el que es fa i els que han de donar la cara perquè han estat elegits no han de dubtar en fer un pas endavant quan calgui.

Els ajuntaments catalans podrien obrir de forma massiva el dia de la Constitució

L’ajuntament de Badalona (foto) i una quarentena més de municipis ja van obrir el passat 12 d’octubre.

La proposta per obrir els ajuntaments catalans el 6 de desembre, Dia de la Constitució, que ja va es va considerar en una reunió de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), està ara en fase de converses entre els partits independentistes, que volen portar el pes de l’acció.

Així, PDECat, ERC i CUP ja haurien arribat a un principi d’acord per tirar endavant la proposta des dels ajuntaments en què són majoria, cosa que garantiria que la immensa majoria de consistoris obrissin el dia de la Constitució. Per no comprometre els funcionaris i estan estudiant la manera legal de fer-ho.

Ara s’està parlant amb les diferents confluències dels “comuns” que hi ha als ajuntaments per a que també se sumin a la convocatòria, i molt en concret de si Barcelona en Comú s’afegeix a l’acció, pel ressò que tindria. De moment Xavier Domènech, cap de llista i portaveu de En Comú Podem al Congrés ja ha dit que no ho veuen malament.

Per la seva part a la CUP també són partidaris que el 6 de desembre el Parlament obri les portes.

La CUP crida a l’AMI i al conseller d’Interior a desobeir a Espanya

ACN. La CUP ha emplaçat els Ajuntaments de Catalunya a “desatendre” les peticions d’informació dels Mossos d’Esquadra encarregades per l’Audiència Nacional a l’entorn dels debats de ple sobre la moció rupturista del Parlament de Catalunya. Alhora, la formació ha exigit al conseller d’Interior, Jordi Jané, que s’abstingui d’obeir “qualsevol altre requeriment” que arribi d’aquest estament judicial “en relació a la criminalització de l’activitat democràtica dels nostres ajuntaments”. La CUP surt així al pas de la investigació de la Fiscalia contra un membre del seu partit a l’Ajuntament de Vic per “incitar a la sedició”.

La CUP també emplaça en el mateix sentit a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que va recomanar de no donar tota la informació requerida però sí les actes de les sessions dels Plens. Per la CUP entén que “entregar allò que ja és públic té els mateixos efectes jurídics que no entregar res”, per la qual cosa reclama fermesa en l’exercici de la desobediència a les institucions espanyoles i no entregar cap documentació de les requerides.

L’abstenció del grup de Colau impedeix l’adhesió de Barcelona a l’AMI tot i fa bona la minoria unionista

Barcelona en Comú no ha permès que Barcelona ingressi a l’ Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Els 17 vots a favor dels regidors de CDC, ERC, la CUP i el del regidor de Demòcrates per Catalunya, malgrat sumar més vots que els 12 regidors del PP, C’S i PSC, que han votat no, ha sigut insuficients per arribar a la majoria absoluta necessària de 21 per aprovar l’adhesió, degut a que els 11 regidors de Barcelona en Comú s’han abstingut en bloc.

Una abstenció que de facto posa Colau al costat de la dreta espanyolista, i que de moment ja li ha suposat a l’alcaldessa perdre el suport d‘ERC, Alfred Bosch ha dit a Colau que la seva votació debilita l’entesa dels independentistes amb el govern i que ”li retirava la confiança”.

Per la seva part la CUP ha lamentat que no s’hagi acceptat la seva proposta de fer un debat més ampli i incloure, també, aspectes com el nomenclàtor. Les regidores Maria Rovira i María José Lecha han col·locat al mig de la sala de plens una placa de l’avinguda de Borbó que la formació ha sostret del carrer, mentre a la tribuna de públic plena d’estelades es podien veure pancartes on es llegia “Independència per canviar-ho tot”.

Colau no ha fet cas de les protestes dels populars que demanaven aturar l’acció.

L’alcaldessa ha volgut suavitzar el tema, i en el torn final de paraula ha dit que vol que aquest tema es tracti de manera calmada després de les eleccions per veure com “se li pot donar sortida”.

Per la seva part el tinent d’alcalde, Jaume Asens, ha volgut justificar l’abstenció amb un ridículs arguments, afirmant que l’AMI fa una lectura conservadora del fet nacional i que defensa la mística romàntica de la Catalunya de Cambó i Torras i Bages.

Ara una possible solució podria ser que Barcelona ingressi a l’AMI com a membre observador, com va suggerir el president de l’entitat i alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que també era present a la tribuna el ple des de la tribuna. Puigdemont que ha lamentat les excuses de Barcelona en Comú i ha reiterat que convidarà Barcelona a ser membre observador de l’entitat.

La unitat d’acció independentista força un ple en 15 dies per decidir si Barcelona entra a l’AMI

ERC, CiU i la CUP han registrat aquest dijous de forma conjunta una sol·licitud de ple extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, per decidir si la capital catalana s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Com que es supera el número de 11 regidors que ho demanen, ara d’acord amb el que marca el reglament, l’alcaldessa Ada Colau haurà de convocar aquest Ple en un termini màxim de 15 dies.

Els tres grups independentistes sumen 17 regidors, i amb la regidora d’Unió, Sònia Recasens, arribarien a 18, per això caldran tres o quatre vots de Barcelona en Comú (Bcn en Comú) perquè la moció surti aprovada. Si la coalició que lidera Colau dóna llibertat de vot és força probable que s’arribin als 21 regidors necessaris, perquè alguns regidors de Bcn en Comú han manifestat en alguna ocasió ser favorables al procés independentista. L’abstenció de Bcn en Comú evitaria que la proposta surti guanyadora, perquè per entrar a l’AMI es precisa majoria absoluta.

CiU Cervelló (UDC) evita que el municipi s’adhereixi a l’AMI

Avui s’ha conegut que el grup de CiU de Cervelló, així consten a l’Ajuntament, s’ha abstingut en la votació per adherir el municipi a l’AM, i ha permès que PSC (5) i Ciudadanos (1) evitessin que els vots favorables d’ERC(4) i Podemos (1) fessin possible que el municipi s’adherís al’AMI

Els dos regidors, que són algunes fonts són d’Unió, Jesús Arévalo i Bravo i Marian Herrera i Fernández, han incomplert el compromís adquirit prèviament pel grup de CiU a les eleccions de votar favorablement a aquesta proposta.

ACM i AMI entren de ple en la campanya de sobirania fiscal

L’ACM i l’AMI s’han apuntat avui a la iniciativa de sobirania fiscal, 3 anys i mig després que va ser iniciada amb la col·laboració de la nostra entitat ( Ara o Mai), a traves de la campanya Catalunya Diu Prou.

Avui els presidents de les dues entitats, Miquel Buch i Josep Maria Vila d’Abadal, han presentat una proposta amb el nom de“Construïm Estat, Paguem a Catalunya”, a través de la qual demanen oficialment als ajuntaments i ens locals que ingressin a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) els impostos estatals que paguen als seus municipis. Fins ara una vuitantena d’Ajuntaments i Consells Comarcals ja estaven pagant directament els seus impostos estatals a l’ATC, en el marc de la citada campanya.

Buch ha subratllat la importància que té per a l’ATC, que recopila tota una sèrie de dades molt interessants per al govern d’un futur Estat, per això insten tots els municipis catalans a seguir a l’exemple dels que ja ho estan fent, i que ja ingressen l’IRPF dels treballadors municipals i l’IVA a l’ATC, enlloc de fer-ho directament a la Hisenda espanyola. L’objectiu és incentivar les administracions locals catalanes a fer un pas en aquesta direcció, i han recordat que malgrat les traves que puguin posar alguns “treballadors de l’Estat”( secretaris i interventors) es tracta d’una acció completament legal com han demostrat tots els estudis i els 3 anys de campanya.

Ara fa uns dies Catalunya Diu Prou va presentar la nova eina telemàtica que es troba al web e-tributs.cat de la Generalitat i que facilita la tasca de pagar els impostos a l’ATC que ara ja es pot fer on-line, així com un tutorial que es troba a la seva pàgina amb instruccions molt clares per facilitar el compliment a tots aquells que vulguin afegir-se a la campanya. El col·lectiu també anima a més empresaris i autònoms a sumar-se als molts que ja segueixen la iniciativa, i s’ofereix a assessorar-los des del correu comunicació@catalunyadiuprou.cat

L’entrada de Sabadell a l’AMI desespera al PP i Ciutadans que volen mobilitzar les “casas regionales”.

Juli Fernández (ERC) i Maties Serracant ( La Crida), que formen part del nou govern sabadellenc.

La més que possible entrada de Sabadell a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que l’alcalde Juli Fernàndez (ERC), i el nou govern municipal format pels republicans i La Crida volen portar al proper pel municipal, ha irritat i provocat desesperació entre les files del PP i Ciudadanos.

Per això volen promoure una mobilització per frenar aquesta adhesió del nou consistori a l’entitat independentista que volen dur a terme a traves de la FECUS (Federación de Entidades Culturales de Sabadell), creada el passat mes de novembre, i que inclou el Centro Aragonés, el Centro Galego Nos o el Centro Regional de Murcia, entre d’altres. El seu president, José Márquez argumenta que les entitats regionals són “marginades” per l’administració, quan el nou ajuntament pràcticament encara no ha tingut temps de començar a treballar. Márquez creu que si s’entra a l’AMI la situació “anirà a pitjor”.

“Volem fer una crida a tots els veïns, entitats, partits que no comparteixin les tesis independentistes per formar un front comú i mobilitzar activament per frenar les pretensions secesionistes. Ens mobilitzarem” han amenaçat, aquells que només respecten el resultat de les urnes quan els són favorables.

A part de Ciudadanos, l’entitat està contactant amb el PSC, Unitat pel Canvi, Guanyem Sabadell i el Partit Popular per a que donin suport a la iniciativa.

L’AMI portarà Llanos de Luna als tribunals

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha decidit iniciar una demanda judicial contra la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, per presumpta “malversació de fons públics, en la seva ofensiva contra els ens locals que l’ha portada a interposar 184 processos judicials contra consistoris i consells comarcals.

Així ho ha acordat l’AMI, a Solsona, en la reunió de la Junta Directiva que s’ha celebrat aquest dijous. El seu president, Josep Maria Vila d’Abadal, ha denunciat “l’assetjament judicial per motius ideològics” contra els ajuntaments independentistes. També s’ha acordat nomenar l’alcalde socialista, Marc Mur, com a nou secretari general de l’associació.

Fins a data d’avui, Llanos de Luna ha interposat un total de 184 processos judicials contra consistoris i consells comarcals, 14 dels quals han estat desestimats o arxivats. Concretament, es tracta de 71 denúncies per sobirania fiscal, 60 per la guerra de banderes; 41 per declaracions de ‘territori català lliure i sobirà; i 11 pel pagament de quotes a l’AMI.

En la reunió d’aquest dijous a Solsona, l’AMI també ha nomenat el batlle socialista Marc Mur, de Flix, com a nou secretari general de l’entitat. Per Vila d’Abadal, amb aquest nomenament “reforcem que dins del pensament socialista de Catalunya també hi ha gent que defensa el dret a decidir i alguns, fins i tot, la independència”.

Entre d’altres qüestions, els municipis independentistes també han parlat de la sobirania fiscal i s’han marcat com a objectiu que durant el primer trimestre de 2014 seguir pagant els impostos al ‘Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb la campanya impulsada per Catalunya Diu Prou, i s’augmenti el nombre de municipis que ho estan fent. D’altra banda, també han reclamat que el referèndum es faci a la tardor de l’any que ve amb una pregunta clara “que només es pugui respondre amb un ‘sí’ o ‘no'”.

L’AMI té en aquests moment 713 membres associats: 677 són ajuntaments, 28 consells comarcals, dues diputacions, 5 entitats municipals descentralitzades i un consorci.

El 58,5% dels catalans votarien a favor de la independència i només un 19,3% hi votaria en contra

El 58,5% dels catalans votarien a favor de la independència i només un 19,3% hi votaria en contra, el 10,1% s’abstindria, l’11,5% no sap o no contesta i el 0,6 es mostra indiferent, segons una enquesta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) realitzada per l’empresa GAPS entre els dies 16 i el 27 de setembre, a 3.033 via telefònica, amb un marge d’error, per a resultats globals de 1,82%, i un nivell de confiança del 95,5%

El 82,1% dels enquestats també es mostra favorable a celebrar una consulta, i només el 13,2% hi estaria en contra.

Un 70% opina que l’estat no autoritzarà la consulta, però un 48% considerà també que malgrat això s’ha de seguir endavant, mentre que un 33% aposta per seguir negociant amb l’Estat espanyol i només el 10,5% per descartar la consulta.

En relació a l’opció triada segons la formació política que han votat, estarien pel sí a la independència el 77,4% dels votants de CiU, el 90,6% dels votants d’ERC, 85,6 dels de la CUP, i el 42,8% dels d’ICV-EUiA. El 25,5% dels votants del PSC també estarien per l’estat propi, davant del 10,2% de C’s i el 9,8 del PP.