L’entrada de Sabadell a l’AMI desespera al PP i Ciutadans que volen mobilitzar les “casas regionales”.

Fernàndez i Serracant SabadellJuli Fernández (ERC) i Maties Serracant ( La Crida), que formen part del nou govern sabadellenc.

La més que possible entrada de Sabadell a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que l’alcalde Juli Fernàndez (ERC), i el nou govern municipal format pels republicans i La Crida volen portar al proper pel municipal, ha irritat i provocat desesperació entre les files del PP i Ciudadanos.

Per això volen promoure una mobilització per frenar aquesta adhesió del nou consistori a l’entitat independentista que volen dur a terme a traves de la FECUS (Federación de Entidades Culturales de Sabadell), creada el passat mes de novembre, i que inclou el Centro Aragonés, el Centro Galego Nos o el Centro Regional de Murcia, entre  d’altres. El seu president, José Márquez argumenta que les entitats regionals són “marginades” per l’administració, quan el nou ajuntament pràcticament encara no ha tingut temps de començar a treballar. Márquez creu que si s’entra a l’AMI la situació “anirà a pitjor”.

“Volem fer una crida a tots els veïns, entitats, partits que no comparteixin les tesis independentistes per formar un front comú i mobilitzar activament per frenar les pretensions secesionistes. Ens mobilitzarem” han amenaçat, aquells que només respecten el resultat de les urnes quan els són favorables.

A part de Ciudadanos, l’entitat està contactant amb el PSC, Unitat pel Canvi, Guanyem Sabadell i el Partit Popular per a que donin suport a la iniciativa.

El líder dels socialistes de Girona dóna suport a fer la consulta el 9-N

JULI(ACN) Noves discrepàncies al PSC per la consulta. El primer secretari dels socialistes gironins, Juli Fernández, ha apostat aquest dilluns perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqui la consulta emparant-se en “les lleis catalanes i el Parlament”, després que el govern espanyol hagi tancat la porta a transferir la competència per fer referèndums a través de l’article 150.2 de la Constitució.

Aquest posicionament contradiu el criteri general del PSC, expressat pel seu líder, Pere Navarro, en diverses ocasions en considerar que la llei de consultes catalana “no havia de servir” per exercir el dret a decidir. Navarro, de fet, sempre ha negat que la llei que prepara el Parlament hagi de servir per convocar la consulta sobre el futur polític de Catalunya prevista per al 9 de novembre i ha apostat per la via de l’acord amb el govern espanyol en el marc de la legalitat estatal. Després de l’escrit de l’executiu de Mariano Rajoy al Congrés tancant la porta a la transferència de la competència per convocar referèndums, però, Juli Fernández opta perquè el Govern faci via amb la legalitat del Parlament.

“Vull donar suport públic al president Artur Mas en la seva voluntat de consultar el poble de Catalunya utilitzant les lleis catalanes i el Parlament de Catalunya, tal com ha anunciat, i estic convençut que la millor manera és usant la llei catalana 4/2010 o la futura llei de consultes, actualment en tràmit parlamentari”, ha sentenciat, contradient així el criteri de Navarro.

Fernández, que és també diputat al Parlament i membre de l’executiva nacional del PSC, assegura també que el cop de porta de Rajoy a la transferència era previsible. A més, el socialista adverteix que “els referèndums que es permeten convocar per mitjà d’aquest procés tampoc no poden afectar el territori nacional, que està protegit específicament en els articles 1.2 i 2 de la Constitució”.

És per això que Fernández afirma que esperant la transferència “ens pot passar que la consulta sigui denunciada com a inconstitucional i que el govern de Madrid la prohibeixi explícitament”. Per evitar-ho, el socialista gironí aposta perquè Mas “modifiqui la pregunta per assegurar-se que tothom pugui votar i que la consulta no es pugui prohibir per inconstitucional”.

El primer secretari dels socialistes de les comarques gironines entén que si bé “la pregunta ha de ser directa, clara i neutra”, ha d’evitar que el govern espanyol la pugui veure com a inconstitucional. En aquest mateix sentit, Fernández adverteix que “cal la màxima unitat de tots els catalans i catalanes i, per això, hi han de ser presents els diferents projectes territorials que han de tenir dret a decidir”. “Aquesta és una qüestió fonamental, si el procés de la consulta va de debò i no és una mera gesticulació per convocar després eleccions”, afirma.

Pregunta reformulada

En aquest sentit, Juli Fernández proposa una primera pregunta “clara i directa que no pot ser inconstitucional de cap manera”. “Vostè vol que el president de la Generalitat negociï amb l’Estat una nova relació de Catalunya?”, apunta el socialista, que completaria la consulta preguntant si “en cas de resposta afirmativa, vol que aquesta nova relació entre Catalunya i Espanya sigui la independència o que tingui caràcter federal?”. “Aquesta doble pregunta té dos avantatges: inclou els partidaris de la independència, de l’status quo actual i del federalisme; a més, no pot ser caracteritzada com a inconstitucional i, per tant, assegura que es portarà a terme la consulta el dia 9 de novembre d’aquest any”, conclou Juli Fernández.

Aquestes tesis contradiuen de ple els plantejaments de Navarro, que mai ha vist amb bons ulls la data del 9 de novembre per no estar pactada amb l’Estat, mai ha avalat la llei de consultes o el mandat del Parlament per convocar el referèndum, i que es mostra contrari a qualsevol iniciativa que no estigui prèviament negociada i acordada amb el govern espanyol.