Les reaccions al discurs de Mas. Molts comentaris a la xarxa i poques respostes oficials

10 de març del 2012 al Palau Sant Jordi. Assemblea constituent de l’ANC

El discurs i la proposta de Mas no ha deixat indiferent a ningú. De moment no hi han reaccions oficials ni d’ANC ni d’Òmnium (és normal entenem que cal parlar-ho amb assemblea), però tampoc d’ERC, ni d’Oriol Junqueras, ni de Marta Rovira hem trobat declaracions al respecte. Tampoc la CUP a la seva pàgina ha publicat res, sí però que ha contestat el diputat Quim Arrufat en el que es pot considerar una resposta oficial

Ni l’ex presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ni l’actual president Jordi Sánchez han piulat res als seus comptes de twitter. Tampoc el compte d’Òmnium ha fet cap al·lusió al tema

Deixant de banda les opinions de l’unionisme, aquestes són algunes de les reaccions significatives des del que ens interessa, les persones amb un cert pes en el món de l’independentisme polític o social que s’han expressat al respecte.

Quim Arrufat

El diputat de la CUP, va valorar ahir diumenge la proposta del president català, Artur Mas, i va concloure que és una proposta “gastada”, després que no tirés endavant la llista amb ERC. De fet Arrufat va dir que veien tres “errors” al plantejament de Mas: Temen que s’hagi instal·lat el desconcert” a ANC i Òmnium ( sí del seu vicepresident primer Vicent Sanchís), lamenten que posi el pes al sobiranisme organitzat -“traspassar a les entitats la responsabilitat d’articular un front és traspassar ara un merder enorme”-, i que s’intenti separar el “sí se puede” del carrer del “repte plebiscitari”.

Toni Soler

El director del Polònia ha carregat durament contra la proposta de Mas:

“La proposta d’Artur Mas, ¿ajuda l’ANC i Òmnium Cultural? No, perquè les posa en un compromís irresoluble, a menys que es vulguin arriscar a desairar ERC i la CUP. La proposta d’Artur Mas, ¿ajuda el procés? No, perquè eternitza el debat entre independentistes, per cert cada cop més histèric, en lloc de llançar-se a l’ofensiva unitària contra els partits que neguen el dret a decidir. Finalment, la proposta d’Artur Mas, ¿ajuda CDC? Ho dubto, perquè el partit, després de trencar amb Unió, es troba en una coratjosa fase de renovació i necessita reivindicar-se, crear una nova marca, fer el primer pas per esdevenir el gran partit de centre que l’independentisme necessita. Així doncs, ¿es pot saber a qui ajuda la proposta d’Artur Mas?” ha escrit Soler en la seva columan d’opinió del diari Ara.

Elisenda Paluzie.

La degana de la Facultat d’Economia de l’UB i secretària general de Sobirania i Progrés va fer una piulada amb advertència a les entitats sobiranistes: “Si ANC i Òmnium cauen en aquesta instrumentalització, l’acte que vaig fer ahir per l’@assemblea de Vilassar de Dalt serà el darrer que faci”.

Lluís Llach

El cantautor va fer sis piulades a Twitter on afirma que no es bo ni pel procés ni pel país que el President i CDC renunciïn als seus papers cabdals de líder i de partit, i va proposar, Carles Viver Pi-Sunyer, Carme Forcadell, i el periodista de Súmate, Antonio Baños per liderar les tres candidatures transversals del Sí en les eleccions plebiscitàries del 27-S. Llach va afegir que aquestes llistes podrien compartir la marca d’Ara és l’Hora”, juntament amb les sigles dels tres partits que les encapçalarien: CDC (amb Pi-Sunyer), ERC (Forcadell) i la CUP (Baños).

Carme Teixidó

La presidenta d’Ara o Mai, impulsora de la campanya de sobirania fiscal, i també membre fundadora de l’ANC, va qüestionar si això no dividirà la societat civil. “El president Mas pretén dividir la societat civil demanant a les entitats que es posicionin? va preguntar-se Teixidó.

Vicent Sanchis

El vicepresident primer d’Òmnium Vicent Sanchis, tertulià habitual dels Matins de TV3 s’ha mostrat absolutament favorable a la proposta de Mas, i ha afirmat que no li constava que el president hagués contactat prèviament amb l’entitat com suggeria un altre tertulià, el periodista Francesc Marc Álvaro.

Eduardo Reyes

La cara més visible de Súmate va respondre a la piulada de Llach: “Eres noble de collons. Se presenta un dilema y tendremos q posicionarnos. Mi posicion es independencia. Com sigui”.

Josep Huguet.

L’ex-conseller d’ERC, ara sense responsabilitats en el món polític va fer una piulada com a membre de les entitats socials: “Tots els millors desitjos ala llista amb el President. Pro com a membre d @omnium i d @assemblea no em pertoca refundarCDC. En som uns quants”.

Jaume Marfany

L’exvicepresident de l’ANC publicat un article on es posiciona a favor de la proposta del president de la Generalitat. Marfanya va piular :”Sense pors, amb valentia i decisió, arriscant-nos al màxim”: Per a què va néixer l’ANC? Primer el país

Ferran Civit

L’antic membre del secretariat de l’ANC i coordinador de la Via Catalana, va recordar a Mas que l’ANC no ha de fer la feina dels partits i va piular: “Aquest procés és coral i cada part fa el que li toca fer: els partits fer llistes per sumar vots i la societat civil mobilitzar sumant gent”.

Finalment i de forma viral corre un vídeo d’un tall del discurs fundacional de l’ANC en el que es recorda que l’Assemblea es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític i que no es presentarà a cap mena d’eleccions.

Més enllà de Barcelona. Per què l’independentisme ha guanyat de forma espectacular el 24-M?

Josep Maria Bellmunt

Ajuntament de Ripoll

Barcelona acapara les portades i serveix com excusa per dir que el sobiranisme ha perdut el 24-M, però res més lluny de la realitat, i l’estat espanyol ho sap.. Veiem per què?

1/ Nombre de regidors:

Els regidors de les tres forces sobiranistes (CiU, ERC i CUP )ha augmentat i molt, amb un total de 6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien (5.345 el 2011, quan CiU encara no havia virat clarament cap a l’independentisme), i ara representen un 67% del total de regidors. L’unionisme (PSC, PP i C’s) només arriba al 18,4%, amb 1.668 regidors

2/ Nombre de vots:

CiU, ERC i CUP i SI i MES sumen 1,408.000 vots. PSC, PP i C’s sumen 992.297 vots. L’Entesa amb, ICV i Barcelona en Comú, 366.008 vots Tot i el retrocés del voltant de 100.000 vots per CiU, respecte al 2011, que segueix sent la primera força, ERC ha guanyat més de 250.000 vots i la CUP uns 160.000 més. En conjunt l’independentisme guanya més de 272.000 vots i l’unionisme ( PP, PSC, C’s) en conjunt, tot i la pujada del partit de Rivera, perd quasi 123.000 vots.

Dels resultats de les municipals en surt la composició de les diputacions i els consells comarcals.

3/ Diputacions

Les quatres diputacions tenen ara majoria sobiranista de CiU,ERC i CUP, per això temes com la Hisenda Pròpia en el que les diputacions hi juguen un paper important ara es tenen absolutament les mans lliures per fer i desfer.

4/ Consells Comarcals

A quasi tots els Consells Comarcals, els partits independentistes sumen majoria, altra cosa són els pactes. L’independentisme també entra amb força als Consells del Vallès, sobretot l’Occidental on els socialistes hi perden molt pes després de la seva davallada a ciutats com Sabadell, però també a l’Oriental. Al Barcelonès, ICV és primera força per la victòria de Barcelona en Comú, però l’espectre queda molt fragmentat.

A totes les comarques de Tarragona hi ha majoria independentista, excepte al Tarragonès, on tot i la victòria socialista a la capital, hi ha un empat entre independentistes i unionistes, amb ICV amb dos regidors com a àrbitre. CiU en solitari, però també ERC, tenen majoria absoluta a diverses comarques,

5/ Pactes populars i àrea Metropolitana

Les coalicions populars, de les que la CUP forma part poden formar entrar al govern de municipis com Badalona (junt amb ERC), fent fora Albiol, o Ripollet, i són segona força a Gramenet. Si això no es entrar a l’àrea metropolitana, que ho serà?, acompanyats pels bons resultat d’ERC que torna a tenir representació a llocs com l’Hospitalet, Cornellà o Santa Coloma. ERC està en disposició d’accedir al govern de Sabadell en coalició amb la Crida de la que també forma part la CUP i amb ICV, desplaçant als socialistes.

6/ Barcelona

Finalment cal preguntar-se: Barcelona, és realment una derrota? CiU, ERC i CUP van sumar al voltant dels 220.000 vots el 2011. CiU ha perdut uns 15.000 vots, però al costat d’ERC ( 76.988) i CUP(51.889) sumen aquest 2015 288.000 vots, uns 68.000 més.

PP, PSC i C’s en sumen uns 200.000 ( 236.000 el 2011). ICV puja del 62.000 del 2011 als 158.000 per Barcelona en Comú. De regidors es passen dels 16 independentistes del 2011 al 18 actuals. Més enllà que CiU no ha guanyat l’alcaldia, els números mostren també a Barcelona un avenç de l’independentisme.

Ara Colau depèn força d’ERC (5 regidors) i CUP (3) per governar a Barcelona, o es veuria abocada a un pacte amb C’s, situació que les seves bases segurament no entendrien. L’entrada de Barcelona a l’AMI o que es faci sobirania fiscal pot estar ara més a prop.

Només cal llegir el nostre article de fa 4 anys per comparar i veure la gran diferència,

La CUP adeverteix Colau i Podemos: “Qualsevol pacte passa per acceptar el procés independentista”

La CUP “no es veu” entrant al futur govern de Barcelona liderat per Ada Colau, segons ha apuntat des del Parlament el diputat Quim Arrufat. “No rebaixarem el nostre programa electoral ni farem de crossa de cap partit”, han indicat fonts del grup municipal a l’ACN. Han reconegut, però, que serà “més fàcil” arribar a acords amb Barcelona en Comú que no pas amb altres formacions. A més, Arrufat no ha tancat la porta a sumar-se a una possible coalició política àmplia per al 27-S, tal com ha suggerit Podemos aquest dimarts, sempre i quan la formació lila aposti decididament per la independència i rebutgi un nou pacte amb l’Estat. “Que no ens facin entrar en una segona transició democràtica espanyola”, ha reclamat.

Ahir Arrufat, en declaracions a la SER, ja va advertir que tindran en compte el posicionament de Barcelona en Comú sobre la independència, per arribar a qualsevol pacte amb Colau, i que ells entenien aquestes eleccions municipals no com unes eleccions normals on s’elegien regidors i per escollir equips de govern, sinó per estar al mig d’un procés d’autodeterminació, en unes eleccions prèvies a les del 27-S.

El diputat de la CUP va valorar els resultats com a molt bons per al sobiranisme, perquè el procés s’ha pluralitzat, i al ser preguntats sobre el fet que les forces sobiranistes (CiU- ERC-CUP) sumen només un 45%, Arrufat va respondre que cal tenir present que no en aquestes eleccions no es pot fer una lectura extrapolable al 100 % en clau sobiranista, i va posar com exemple que ells no es presentaven a tots els municipis, sinó com una projecció de resultats.

http://play.cadenaser.com/widget/audio/000WB0659820150525201459/43

Insults contra Andrés Iniesta per parlar en català

La catalanofòbia, ara també contra Andrés Iniesta.

Unes paraules d’Andrés Iniesta en català han tornat a despertar l’odi contra Catalunya.

Unes poques paraules del migcampista del Barça en català als pocs minuts d’haver acabat el partit amb el Depor al Camp Nou han despertat tota la catalanofòbia de les xarxes.

Després que el president de la Federació, Ángel María Villar, hagués fet entregat del trofeu de campió de Lliga a Xavi Hernández, el capità del FC Barcelona, hi han hagut parlaments dels jugadors. En el seu torn, Iniesta ha dit que esperaven tornar al Camp Nou un cop passades les finals de Copa i Champions. “És un dia molt especial. Celebrem la Lliga, però volem la Copa i la Champions. Volem tornar el dia 7 a celebrar el títol amb vosaltres”, ha dit, res especial, excepte pel fet que ho ha fet en català.

Als pocs minuts les xarxes s’han omplert de comentaris despectius cap al genial futbolista blaugrana.

Mossos d’Esquadra retiren l’estelada dels l’ajuntaments de Navàs i Torroella de Montgrí

91 anys separen aquestes imatges. Eleccions 2015, Navàs els Mossos retiren una estelada de l’Ajuntament- Diada 1924, LLeida: Soldats espanyols retiren una estelada sobre el Segre ( 1a imatge)

Els Mossos d’Esquadra, vestits de paisà a retirar aquest matí l’estelada del balcó de l’Ajuntament de Navàs, que la mantenia com algun altre municipi malgrat la prohibició de la Junta Electoral.

El moment en que la estelada era retirada ha estat captat per la CUP, que té el govern del consistori, que ha pujat a la xarxes les fotografies.

A Torroella de Montgrí, els Mossos han arriba aquesta passada matinada cap a dos quarts de dues. Després demanar les claus del consistori a la Policia Local, han accedit a l’interior de l’ajuntament, on han despenjat i s’han emportat l’estelada. En aquella hora no hi havia ningú a la plaça de la vila.

L’alcalde del poble, Jordi Cordón ( CiU) ha lamentat l’actuació de la policia catalana: “És un dia trist, estem dolguts”, ha subratllat Cordón.

Espadaler ha complert les amenaces i ha fet la feina al govern espanyol , després que els darrers dies ell i el director general de la policia catalana, Albert Batlle, han estat telefonant reiteradament i insistint als consistoris que es negaven a depenjar l’estelada de que ho fessin.

Però Navàs iTorroella de Montgrí, com Viladamat van decidir mantenir l’estelada al balcó. Ara el govern de la Generalitat haurà de compartir imatge retirant estelades amb aquesta altra de principis de segle quan soldats espanyols retiraven una estelada a Lleida que s’havia penjat a sobre del Segre, per celebrar la Diada.

Una eina telemàtica que permet exercir la sobirania fiscal

Catalunya Diu Prou presenta una eina telemàtica del govern per fer sobirania fiscal i demana la implicació a partits i entitats sobiranistes

Ahir, a l’espai Vilaweb de Barcelona, la plataforma Catalunya Diu Prou va presentar en roda de premsa una pàgina web que ha creat la Generalitat, i que és una eina telemàtica perquè tots els catalans puguin pagar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i no a la Hisenda espanyola.

Aquesta demanda per dur-ho a terme de forma telemàtica, a més de la manual, ja havia estat feta per la plataforma des que va iniciar la campanya de “sobirania fiscal, ara fa més de tres anys. “Avui de forma oficial, qualsevol ciutadà de Catalunya pot pagar els seus impostos estatals telemàticament des d’una eina que és e-tributs, l’oficina de la Generalitat ‘en línia’”, va explicar el coordinador de la plataforma, Josep Maria Bellmunt, que va recordar que més de 80 ajuntaments i consells comarcals així com milers d’empresaris i autònoms ja fan el pagament sistemàticament al compte corrent de l’Agencia Tributària Catalana.

Josep Maria Bellmunt, Carme Texidó i Daniel Laspra durant la roda de premsa

La portaveu de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó va recordar que ara amb aquesta mesura ja no hi ha cap motiu cap motiu per no fer sobirania fiscal i pagar així els impostos a Catalunya”, i a preguntes dels periodistes presents va recordar que aquesta és una mesura legal, va explicar la metodologia i va recordar que aquells que tinguin algun dubte sobre com fer-ho trobaran una explicació detallada al web de la plataforma, amb els passos a seguir-

A l’acte van assistir com a convidats el president i portaveu de CiU al Parlament Català, Jordi Turull, el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, el vicepresident de l’Assembla Nacional, Jaume Marfany, la coordinadora de Territori Moviment d’Esquerres (MES), Magda Casamitjana, el portaveu de Súmate, Eduardo Reyes, i un representant d’Òmnium Cultural, i també dels partits Solidaritat i Reagrupament.

Teixidó va lliurar a tots ells un document en el que s’emplaça els partits a donar suport a la iniciativa i a incorporar-la en els seus programes, així com a realitzar-la. I a les entitats també a treballar activament en l’extensió de la mateixa, sempre oferint la col·laboració de la plataforma per tot allò que calgui per iniciar la seva implicació activa.

El coordinador jurídic de la plataforma, Daniel Laspra, va posar el punt de mira en les eleccions municipals del 24 de maig, i va demanar el compromís de tots els alcaldables amb la sobirania fiscal.

El mateix dia a la tarda es va realitzar a Manresa un acte organitzat pel grup de treball de la comarca del Bagès, en el que es va concretar el compromís demanat per Laspra, i més de 60 candidatures, van signar un document en el que es comprometen a practicar la sobirania fiscal si arriben al govern dels seus municipis. Al final de l’acte Carme Teixidó va lliurar la mateixa petició de compromís per practicar i estendre la sobirania fiscal, que el matí s’havia lliurat a partits i entitats, a Barcelona, a Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor i representant de l’Associació de Municipis per la Independència(AMI), que aplega més del 80% dels pobles i ciutats de tot Catalunya.

Teixidó va recordar que allò que va començar fa tres anys com una acció de desobediència civil s’ha aconseguit que sigui una normalitat a Catalunya, i que per acabar de garantir l’èxit d’aquesta acció ens cal aconseguir que tothom porti els diners a la caixa del nostre país”.

La xarxa fa plegar Marina Pibernat, candidata d’ICV-EUiA per Girona pels seus tuïts de catalanofòbia

La massiva reacció de rebuig de les xarxes als tuïts catalanòfobs de Marina Pibernat, número 4 de la llista d’ICV-EUiA a Girona, ha provocat que aquesta anunciés que abandonava la candidatura.

La virulència dels missatges de la candidata d’ICV- EUiA ha fet pensar a alguns que es tractava d’un fake ( un compte no real), però a vegades la realitat supera la ficció, i és que Pibernat després de titllar de catalufos als catalans ha seguit embalada, insultant a Shakira per cantar Boig per Tu en català, o dient “escòria” a la derecha catalufa, i ja no s’ha aturat.

En un comunicat, el partit de Pibernat, EUiA, ha reaccionat, i ha deixat clar que els termes utilitzats per la candidata” no representen a EUiA ni a la coalició”, i ha reiterat el seu compromís amb el dret a decidir dels catalans i les catalanes, i ha dit que sempre han defensat el respecte i la tolerància”.

Però amb una senzilla nota de disculpa, o donant-se de baixa de la formació no n’hi ha prou, perquè una vegada tancades les llistes, ha d’haver-hi una renuncia formal de la candidata, que s’ha de comunicar a la Junta electoral, aquesta l’ha d’acceptar i comunicar-ho a tothom. Un procés no tant senzill, sinó podriem trobar-nos que la gent que voti la llista d’ICV-EUiA segueixi votant a Pibernat. Així es despren de la lectura de l’article 48 de la “Ley Orgánica del Régimen Electoral General”.

Segons alguns usuaris, Pibernat també és militant de CCOO de Catalunya, de SOS Racisme i d’Unitat contra el Racisme.

De fet no s’ha quedat del tot sola, perquè col·lectius com Federalistes d’Esquerra li ha donat suport.

L’entitat que aplega un munt dirigents unionistes, no ha dubtar en defensar els tuïts de catalanofòbia de la candidata número 4 d’ICV-EUiA per Girona.

Sergi Pàmies o Xavier Sardà, el dirigent de Sociedad Civil Catalana, Joaquim Coll o el dirigent de de Podemos, Carlos Jiménez Villarejo, són alguns dels col·laboradors o integrants d’aquesta plataforma.

Les frustracions d’un consol espanyol a Perpinyà

Aquest dimecres 29 d’abril durant un debat organitzat pel club Ecò, del diari perpinyanès l’Independent, sobre com “com atraure més turisme espanyol”, el cònsol espanyol, Gauden Villas, no va poder evitar referir-se, encara que fos indirectament, al procés català.

El Cònsol ja va manifestar, quan va a l’arribar a Perpinyà, que es va sorprendre negativament en veure tantes banderes catalanes i rètols en català, quan segons ell, “aquí que ningú el parla”.

I aquest dimecres Villas va engrescar-se fins a suggerir que Perpinyà canviï el seu lema de Perpinyà la catalana, per Perpinyà, la francesa, perquè així atraurien més turistes espanyols. “Vosaltres sou la França, teniu la cultura gastronòmica i enològica i la llengua francesa, i això es atractiu pels espanyols, i per això crec que caldria canviar Perpinyà la catalana, per Perpinyà la francesa”, va dir Villas

Tot i així el cònsol va entrar en alguna contradicció quan va dir que a Barcelona, on vivia, va ser persuadit de que a Perpinyà l’idioma català hi era tant present com a la resta de Catalunya.

En una entrevista al Faro de Vigo el passat octubre, Villas va afirmar que l’eslògan “Perpinyà la Catalane” demostrava que els perpinyanesos se senten orgullosos de ser catalans, que l’equip de rugbi de la ciutat porta en el seu equipatge la bandera catalana i se’l coneix com l’equip català, i que a Perpinyà tenen la consciència de ser catalans i ho viuen amb normalitat, amb orgull i sense estridències.

Villas també va manifestar que la seva filla gran, que viu a Barcelona, estudia en català, i que ho viu amb absoluta resignació i impotència, perquè creu que no serà gens positiu per al seu futur.

Villas, un ex-tertulià de Punto Pelota, també havia sigut director de relacions externes de la Generalitat Valenciana de Camps, entre 2007 i 2009, amb alguns articles on feia una encesa defensa de l’imputat president valencià (Diario de Ibiza), i criticant que es vulgués processar al “Caudillo”.

La Fiscal General de l’Estat compara el procés català amb l’obscurantisme i la tirania

(ACN) La Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, ha fet referència al procés sobiranista a Catalunya i ha assegurat que la Fiscalia i l’Estat de dret han de combatre “els mateixos mals que va combatre la il·lustració: l’obscurantisme, el fanatisme, la tirania, i també els seus desviaments i errors”.

Segons Madrigal “els que invoquen la llibertat per vulnerar la llei incorren en una perillosa demagògia”. També ha afirmat que la Fiscalia “no perseguirà intencions” com el full de ruta o la voluntat del Govern de crear estructures d’estat, després que el govern espanyol va presentar un requeriment d’incompetència -previ al recurs d’inconstitucionalitat- contra el Comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer.

Segons Madrigal, aquest combat contra “l’obscurantisme” i les desviacions de la il·lustració s’ha de lliurar utilitzant com a “armes” els elements dels principis de la il·lustració: “la legalitat, la Llei com a emanació de la voluntat popular, l’esperit crític i la tolerància”, per fer un debat “serè” on “s’admetin les diferències” i es puguin assumir i elevar a rang superior per la via del diàleg” i “la reforma de les coses que funcionen malament, mai per les vies de fet ni per la violència”.

Per això, ha sentenciat, “el ministeri fiscal actuarà amb tots els instruments que l’ordenament jurídic posa a la seva disposició si es cometen accions delictives contra la Constitució, contra l’Estat de dret o la Llei”.

La Fiscalia segueix actuant contra el procés

La Fiscal General de l’Estat ha fet aquestes manifestacions durant un esmorzar informatiu a Madrid on ha fet referència a les actuacions de la Fiscalia contra el president de la Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en el procés per la convocatòria del 9-N.

Segons ha assegurat, el procés contra Mas segueix “amb tota normalitat” i amb la participació del ministeri fiscal, que fa un parell de setmanes va demanar una quinzena de diligències per “depurar la possible responsabilitat dels querellats i la seva participació en els fets que se’ls imputen a la querella”.

En aquest sentit, ha explicat que el procediment “segueix el seu curs” i “és previsible que es produeixin avenços” en el futur, tot i que encara no en sap els resultats. També considera que malgrat que la Fiscalia General de l’Estat va actuar en contra del criteri dels fiscals de Catalunya, aquest és un episodi “normal” que en cap cas ha malmès la imatge de la fiscalia.

Segons Madrigal, en aquest cas es pot aplicar la “paràbola atribuïda a Pitàgoras: La llibertat li diu a la Llei -tu m’estorbes- i la Llei respon -jo et guardo”. “Els que invoquen la llibertat per vulnerar la Llei incorren en una perillosa demagògia”, ha sentenciat en referència als impulsors del procés a Catalunya.

De moment no actuaran contra el full de ruta

Preguntada sobre si les estructures d’Estat que la Generalitat vol desplegar són contràries a la Constitució, Madrigal ha assegurat que la Fiscalia “ha analitzat” el full de ruta que el 31 de març es va donar a conèixer i el que es publicar al web de la Generalitat, “i ara mateix no consideren que contingui res rellevant des del punt de vista penal”.

“Malgrat que de forma genèrica es fa referència a certes intencions de desconnexió amb l’Estat”, ha dit, “no perseguirem ni criminalitzarem intencions o declaracions polítiques per cap concepte, i actuarem quan es cometin accions delictives contra la Constitució o l’Estat”.

Un criteri que contrasta amb el del govern espanyol, ha enviat a la Generalitat el requeriment d’incompetència -previ al recurs d’inconstitucionalitat- que el Comissionat per a la Transició Nacional que ocupa Carles Viver Pi-Sunyer. És un tràmit més després que el Consell de Ministres del passat 17 d’abril aprovés el requeriment contra aquesta figura.

Les piulades de Construïm menystenint l’estratègia del President Mas encenen la polèmica, també a CiU

Duran i Lleida en la presentació de Construïm el 23 de novembre del 2014

Com es pot anar a les municipals o a qualsevol elecció amb partit que té de líder una persona que impulsa una plataforma que no només et qüestiona l’estratègia sinó que et menysté públicament?.

La plataforma Construïm, impulsada pel Josep Antoni Duran i Lleida, va fer ahir dues piulades a en las que carregava sense manies contra l’estratègia internacional del President de la Generalitat Artur Mas, concretament contra el seu viatge als EUA

En un primer tuït es podia llegir: “Si algú es pensa que els EUA i/o la UE forçaran a Espanya a negociar la DUI que viatgi una mica i s’assabenti el pa que es dóna”, el segon encara era més contundent i menystenia al mateix Artur Mas quan deia: “Realitat: l’últim viatge de Mas als EUA és la primera vegada que un president de la @gencat (Generalitat) no aconsegueix una foto amb cap càrrec important”.

Els tuïts van encendre la polèmica i va provocar reaccions. Per exemple Liz Castro (‏@lizcastro): “No sé què és pitjor: l’apunyalament a l’esquena o l’èmfasi en imatge sobre substància. Com us retrateu”, o el diputat de CiU al Congrés, Pere Macias (peremaciasiarau) que va respondre: “@Construim_info Mai construireu res amb aquest pèssim estil”. També un militant d’Unió , el secretari d’Universitats de la Generalitat , Antoni Castellà, va situar a Construïm com un adversari: “Com va dir un conseller en l’últim Consell Nacional d’Unió i la majoria vàrem aplaudir, definitivament Construïm són els nostres adversaris!”, va escriure Castellà.