Els alcaldes independentistes controlen la gran majoria de municipis de Catalunya

En groc els municipis amb alcalde de CiU, ERC o la CUP. En vermell els del PSC, en verd els d’ICV, en gris grups locals, Barcelona ( Bcn en Comú) i Badalona (Guanyem Badalona) en lila.

698 municipis catalans tindran alcaldes d’una força independentista

Des d’ahir hi ha 436 municipis amb alcalde de CiU, 346 amb majoria absoluta, que és la primera força, seguida d’ERC que en controla 248, 188 amb majoria absoluta.

El PSC ha aconseguit 105 alcaldies, 66 amb majoria absoluta, ICV ha aconseguit 16 alcaldes amb la seves sigles i 8 vuits més en candidatures de confluència amb el nom de L’Entesa. La cinquena força als ajuntaments és la CUP amb 14 alcaldes, 9 dels quals van obtenir majoria absoluta. El PP () només conserva l’alcaldia de Pontons (454 habitants)i Ciudadanos no té cap alcaldia. Finalment en prop d’un centenar de municipis l’alcalde pertanyen a alguna agrupació d’electors locals.

L’estelada ja oneja a Badalona. Incidents pel mal perdre del PP

“Fora feixistes de l’ajuntament”, així ha estat acomiadat Albiol de l’ajuntament de Badalona, després de què Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, hagi pres possessió de l’alcaldia per imperatiu legal i per la república catalana.

Foto Jordi Borràs

Però els partidaris del ja ex alcalde popular no estaven d’acord amb el resultat sorgit del’ajuntament votat democraticament, ni amb l’estelada que ha onejat a la plaça consistorial, i a la plaça de la vila s’hi ha concentrat partidaris d’Albiol amb banderes d’Espanya, però també i més nombrosos, de Guanyem Badalona i els partits que li donen suport com ERC que feien onejar estelades. S’han produït alguns petits incidents amb algunes empentes entre els dos grups

Els manifestants que donaven suport al candidat del PP cridaven que “havien estat robat els vots” i que el nou govern és un “trampós”.

“El paper de les forces militars i policials espanyoles a les eleccions catalanes”

Els resultats del 24-M a Barcelona han permès visualitzar de forma clara el pes electoral de les forces militars i policials espanyoles al Principat de Catalunya. Es dóna el cas, que l’única secció electoral de la capital catalana on el PP va guanyar fou la núm. 108 al districte de Sant Martí amb un 35% de vots, més 19% per a C’s.

Caserna del Bruc

De forma similar, el millor resultat de Ciudadanos ha estat a la secció 52 del districte de Les Corts: Segona força amb 25% dels vots, seguida de nou pel PP amb 20%.

Quina és la particularitat d’aquests dos llocs? El primer és la secció electoral corresponent a la caserna de la Verneda de la policia espanyola. El segon, a la caserna del Bruc de l’exèrcit espanyol.

Caserma de la Verneda

Aquests resultats indiquen clarament que els cossos policials i militars espanyols a Catalunya, voten majoritàriament partits unionistes, tot consolidant el seu rol com a forces d’ocupació del Principat.

Si hom suma els aproximadament 10.000 efectius de la Guàrdia Civil i Policia Espanyola (CNP) als aproximadament 2.000 adscrits a la IV “Región Militar” catalana, i suposant que l’Estat no incrementi aquest nombre els propers mesos (i que aquests s’inscriguin efectivament al cens electoral català), ens trobem amb la situació que al voltant d’un 0.2% dels 5.5 milions d’electors/es catalans (unes 12.000 persones majors de 18 anys, similar a una població de la mida de Badia del Vallès) és conformat per forces policials-militars espanyoles obertament unionistes.

Aquestes dades no són negligibles si tenim en compte que la millor forma per legitimar internacionalment el resultat de les eleccions al Parlament del 27-S, que són el referèndum de-facto sobre la independència, és que els partits independentistes obtinguin majoria absoluta en nombre d’escons (més, idealment, el 50% + 1 del total de vots).

The Guardian: Els independentistes han guanyat les eleccions. El terratrèmol està per arribar

El diari britànic The Guardian fa un repàs als resultats de les eleccions a l’estat espanyol, i a la pregunta de si hi ha hagut el terratrèmol que molts auguraven en la política espanyola després de les eleccions diumenge, afirma que la resposta és ras i curt, que no.

No, perquè els dos partits tradicionals del sistema, PP i PSOE, encara que han vist com la seva hegemonia de molt de temps s’erosionava mantenen entre els dos més del 50% del total de vots.

Però en canvi el diari britànic creu que l’interrogant tàcit que plana sobre el futur pròxim d’Espanya, segueix present, i no es altre que el “tossut problema català”.

Recorda que el govern català té la intenció de convertir les eleccions del 27-S en un referèndum sobre la independència, i si els resultats de diumenge es repliquen llavors pot realment guanyar. El rotatiu creu que s’ha parlat molt del fet que diumenge passat el principal partit independentista va perdre la ciutat de Barcelona, i que això és sens dubte un cop dur, però que el de que pocs semblen haver-se adonat, és que el camp pro-independència en el seu conjunt ha augmentat el seu suport de forma substancial, i ha guanyat efectivament les eleccions a Catalunya.

Això tampoc no vol dir que estigui tot resolt per als partits independentistes quan arribin les eleccions de setembre, on poden obtenir una majoria d’escons al Parlament, però sense una majoria de vots. En qualsevol cas, la confusió està gairebé garantida i, en funció del que succeeixi a continuació, el debat polític estatal en el seu conjunt podria canviar bruscament, i afectar a les eleccions generals del novembre. Això sí que seria un terratrèmol diuThe Guardian.

Forcades somnia amb una gran coalició que inclogui ERC però no diu res clar sobre el procés independentista

La pírrica victòria de Barcelona en Comú a les municipals de la capital de Catalunya, estimula repetir plantejaments, però ni Catalunya és Barcelona, ni unes eleccions al Parlament són com unes locals, ni es votarà una formació que no tingui un discurs clar i sense matisos a favor e la independència, i menys barrejats amb una partit no independentista com ICV, o amb Podemos que ja ha declarat repetidament el seu espanyolisme. Els catalans no li faran la feina a Espanya. Primer cal definir-se clarament sobre el procés principal que té en marxa el poble català en els darrers 300 anys, i després parlar de coalicions.

En declaracions a RAC-1, Forcades s’ha mostrat favorable a una coalició amb els partits de Barcelona en Comú (Podemos, Iniciativa-Esquerra Unida i Alternativa i Procés Constituent) i afegint-hi també la CUP. Forcades fins i tot proposa un nom per aquesta candidatura: Capgirem Catalunya en Comú.

Forcades ha dit que aquesta candidatura podria guanyar les eleccions, però que per fer-ho precisa el suport d’ERC: Si no comptem amb ERC això es fa difícil de pensar, ha dit la monja benedictina de clausura, que aspira a liderar aquesta impossible coalició i ser l’Ada Coalu de Catalunya.

La CUP adeverteix Colau i Podemos: “Qualsevol pacte passa per acceptar el procés independentista”

La CUP “no es veu” entrant al futur govern de Barcelona liderat per Ada Colau, segons ha apuntat des del Parlament el diputat Quim Arrufat. “No rebaixarem el nostre programa electoral ni farem de crossa de cap partit”, han indicat fonts del grup municipal a l’ACN. Han reconegut, però, que serà “més fàcil” arribar a acords amb Barcelona en Comú que no pas amb altres formacions. A més, Arrufat no ha tancat la porta a sumar-se a una possible coalició política àmplia per al 27-S, tal com ha suggerit Podemos aquest dimarts, sempre i quan la formació lila aposti decididament per la independència i rebutgi un nou pacte amb l’Estat. “Que no ens facin entrar en una segona transició democràtica espanyola”, ha reclamat.

Ahir Arrufat, en declaracions a la SER, ja va advertir que tindran en compte el posicionament de Barcelona en Comú sobre la independència, per arribar a qualsevol pacte amb Colau, i que ells entenien aquestes eleccions municipals no com unes eleccions normals on s’elegien regidors i per escollir equips de govern, sinó per estar al mig d’un procés d’autodeterminació, en unes eleccions prèvies a les del 27-S.

El diputat de la CUP va valorar els resultats com a molt bons per al sobiranisme, perquè el procés s’ha pluralitzat, i al ser preguntats sobre el fet que les forces sobiranistes (CiU- ERC-CUP) sumen només un 45%, Arrufat va respondre que cal tenir present que no en aquestes eleccions no es pot fer una lectura extrapolable al 100 % en clau sobiranista, i va posar com exemple que ells no es presentaven a tots els municipis, sinó com una projecció de resultats.

http://play.cadenaser.com/widget/audio/000WB0659820150525201459/43

Les forces independentistes guanyen en vots i regidors a tot Catalunya

Amb més d’un 95% de vots escrutats, les formacions independentistes, CiU, ERC i CUP i SI i MES sumen 1,408.000 vots, i 6.072 regidors. PSC, PP i C’s sumen 992.297 vots. L’Entesa amb, ICV i Barcelona en Comú, 366.008 vots .

CiU, ERC i la CUP passen dels 6.000 regidors a tota Catalunya, la resta(PP/ PSC/ C’s i Entesa) no arriben als 2.200 regidors.

Encara que CiU ha perdut un 111.000 vots, ERC n’ha obtingut 250.000 més.i la CUP 160.000 més, que en les darreres municipals.

Ajuntament d’Alcanar. Foto V. Santapau

El suport de l’ex-president d’Uruguai a Ada Colau és una falsedat

Mujica i Colau al bar Zuric de Barcelona. Foto de Ferran Grau/ El Periódico.

Barcelona en Comú ha hagut de reconèixer que no era cert que Ada Colau tingués el suport de l’ex-president de l’Uruguai, José Mujica.

Segons recull el diari Ara, després de contactar amb l’equip de coordinació de campanya de Barcelona en Comú, aquest ha reconegut que va ser “un error” publicar un comunicat en què s’assegurava que José Mujica donava suport a Ada Colau.

El passat dimecres una persona de l’entorn del partit de l’expresident uruguaià a Barcelona va proposar una reunió informal i sense premsa entre la candidata de Barcelona en Comú i Mujica, però no hi va haver cap suport oficial a la candidatura de Colau, encara que l’equip de comunicació de Barcelona en Comú, ho va publicar així, i tota la premsa espanyola i catalana se n’ha fet ressò. Però ara resulta que és mentida.

Per la seva part en una carta que publica @directe i que atribueix a Fernado Ferrón, un assistent de Mujica, es pot llegir que Mujica no va donar cap suport polític a ningú, perquè estava en un viatge privat i i que ell no nega mai ni una salutació ni una foto a ningú. També que quan el Sr. Mujica estava al bar Zurich va parlar amb diverses persones entre elles dos periodistes que ja li havien fet reportatges a Uruguai, i una tercera persona…. Conclou que entenem que hi va haver un aprofitament indegut de la seva figura i del seu bon fer, i que lamenten aquesta manipulació.

La campanya per anar a votar amb estelades preocupa a la premsa espanyola

El Confidencial Digital es fa ressò avui en portada de la campanya impulsada per portar estelades demà diumenge quan es vagi a votar, Milers d’estelades visibles als punts de votació sembla que no es una fotografia que es vulgui a la premsa internacional.

En la seva noticia el digital espanyol explica quela campanya impulsada per SomCats i Ara o Mai “deixa clares les seves intencions a la seva pàgina web: “Us proposem iniciar una campanya per a xarxes de forma coordinada i en resposta a la Junta Electoral Central pel que fa a la retirada d’estelades dels edificis i administracions públiques”.

Aquesta campanya consistiria a “anar tots a votar amb l’estelada ja sigui amb una samarreta estelada, amb l’estelada al coll, o amb motius independentistes”.

Una vegada que es vagi a dipositar el vot a l’urna, aquells que portin l’estelada s’han de fer una fotografia i pujar-la a les xarxes socials amb el hashtag “# 24MPortaEstelada”.

Alguns ajuntaments catalans comencen a hissar la bandera negra

Ajuntament de Puigreig amb la bandera negra

Després del requeriment de la Junta Electoral Central per retirar les estelades als balcons dels ajuntament, alguns consistoris han començat a posar la bandera negra, com a resposta a la repressió de l’estat espanyol contra la lliure decisió des representants elegits del pobles.

El darrer 11 de Setembre 35 ajuntaments ja van aprovar una moció per hissar la Bandera Negra.

Ara la prohibició de l’estelada, amb les pressions del conseller Espadaler incloses, ha fet que alguns ajuntaments hagin optat per aquesta opció. És el cas d’Avià o de Puig-reig, al Berguedà, que ja han penjat una bandera negra al lloc que ocupava l’estelada, o de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, que també ha hissat un crespó negre i ha retirat la bandera espanyola del consistori.

Ajuntament de Navas

Aquest dissabte després que els Mossos retiressin l’estelada de Navàs, el consistori també ha penjat dues banderes negres.

L’alcalde de Navàs ha lamentat la postura de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ha qualificat de poc intensa davant l’atac a les estealdes dels ajuntaments. “L’AMI, en moments com aquest, hauria d’haver aconseguit una postura més forta entre tots els municipis que hi estem adherits, ha sentenciat Casals.

Un altre municipi del Bages, Artés, també ha penjat la bandera negra

La bandera negra amb la creu en aspa sobre camp negre amb una estrella de cinc puntes està inspirada en la bandera de la Coronela de Barcelona, que es va posar durant la guerra contra els espanyols a Barcelona i altres ciutats catalanes en senyal de no rendició.

Actualitzada: 23/05/15 16:00