L’Associació de Fiscals espanyols amenaça directament Oriol Junqueras

El portaveu de l’Associació de Fiscals Espanyols, Emilio Frias, ha fet avui una velada amenaça a Oriol Junqueras, al dir que l’obligatorietat de complir les sentències del Tribunal Constitucional (TC) és “indiscutible”, i s’ha dirigit directament al president d’ERC al que ha advertit que “desobeir una resolució judicial té sempre conseqüències jurídiques”.

En unes declaracions fetes a Servimedia en relació a les paraules d’Oriol Junqueras, on afirmava que el 9-N és “innegociable”, Frias ha dit que “allò que digui el TC ha de ser complert per tot el món, i també pel senyor Oriol”,

Frias també ha dit que les competències recollides en la Constitució són ambigües i en aquest sentit declara que “el marc de decisió de les comunitats autònomes és poc clar i complex a nivell jurídic, que caldrà analitzar el contingut de la norma que s’aprovarà a Catalunya, després veure si es decideix recórrer la llei i finalment conèixer el contingut de la sentència”, però que desobeir una resolució judicial té sempre unes conseqüències jurídiques” i ha insistit que les resolucions del TC, “agradin o no agradin”, han de complir-se des de qualsevol àmbit i per qualsevol persona, “inclosos els polítics “.

El Parlament estudiarà les possibles relacions amb la FAES dels magistrats del TC nomenats a proposta del PP

(ACN).- La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha ordenat als serveis jurídics de la cambra que “estudiïn a fons” els currículums i les “afinitats ideològiques” dels magistrats del TC nomenats a proposta del PP. De Gispert sospita que la seva “relació” amb la FAES, la fundació dels populars, i amb el propi partit de Mariano Rajoy, i una clara “animadversió” cap a Catalunya poden ser tan evidents com per poder demostrar que “no hi ha la imparcialitat” necessària per resoldre sobre la Declaració de Sobirania. La presidenta ha demanat suport a la Mesa del Parlament per investigar així què han fet els magistrats i demanar-ne la seva recusació. Segons De Gispert, els grups hi han estat “d’acord per majoria”.

L’expresident del Consell d’Estat i del Tribunal Constitucional veu lícit el referèndum català

( Europa Press) L’expresident del Consell d’Estat (2004-12) i ex-vicepresident del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Rubio-Llorente, s’ha mostrat aquest dijous contrari a la independència de Catalunya però veu “lícita” la convocatòria d’un referèndum sempre que abans es reformi la Llei Orgànica que regula aquestes iniciatives.

“No seria impossible que l’Estat convoqués un referèndum a Catalunya prèvia una reforma de la Llei Orgànica dels referèndums”, ha expressat en les jornades ‘Espanya plural, Catalunya plural’ amb el catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) Manuel Cruz, i la presència de l’exsecretari general de l’OTAN Javier Solana; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i representants de gairebé tots els partits catalans.

Segons Rubio-Llorente, la independència és un final lícit sempre que no es pretengui arribar a al marge de la Constitució, tot i que considera que ha d’intentar evitar-se perquè portarà “a una situació pitjor que l’actual i a una ruptura de la història de Catalunya amb la resta d’Espanya”.

També ha considerat convenient que la reforma de la llei de referèndums s’impulsi des del Parlament amb una proposició de llei, al concloure que la recent resolució sobre el ‘dret a decidir’ aprovada en la Cambra catalana “no només no compleix amb aquesta funció, sinó, més aviat, porta a fer impossible la reforma”.

En relació amb la pregunta de l’eventual referèndum, el també exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC) ha qüestionat que hagi de ser única, al·legant que la claredat no es perd si es fan múltiples preguntes sempre que vagin encadenades.

Per a Rubio Llorente, el poble de Catalunya pot manifestar la seva voluntat i que aquesta sigui presa en consideració pel conjunt d’espanyols, “però no té dret a imposar-la”.

Així, ha defensat que la independència d’una part d’Espanya només pot avalar-la el poble espanyol “com a titular de la sobirania nacional”, tot i que ha recalcat que, si l’opció independentista guanya l’eventual referèndum de manera àmplia, ha obrir-se un diàleg Estat-Generalitat sobre l’obertura d’un procediment de reforma constitucional.

Ha assegurat que, abans de començar aquest diàleg, hauria d’aclarir-se i detallar-se com quedarien conceptes com el de nacionalitat, deute, pensions i altres capítols econòmics i socials.