Quan has d’anar a la UEFA a demanar que canviïn el nom de Barcelona pel de Madrid d’una pàgina web

Quan fa 2 dies es va conèixer que a la web de la UEFA, que publicava les diferents zones horàries per poder seguir en directe el sorteig de la fase de grups de la Lliga de Campions, que es celebrarà el proper dijous a Mònaco, l’horari de l’estat espanyol estava representat amb el nom Barcelona i no de Madrid, una part de la premsa espanyola va expressar el seu malestar, afirmant que era “curiós” és que majoritàriament els països apareixien representats per les seves capitals però que no passés el mateix en el cas d’Espanya, el qual estava indicat amb el nom de Barcelona, i que en canvi la UEFA no hagués optat per Madrid, que a més compta amb l’equip vigent campió de la competició.

Com que no creiem que els diaris esportius tinguin massa influència sobre la UEFA, cal pensar que les pressions deuen haver estat a nivell diplomàtic, perquè ahir el màxim organisme del futbol europeu ha modificat la imatge de la seva web suprimint el nom de Barcelona i col·locant el de Madrid.

La prohibició del Real Madrid a Kiko Casilla arriba a la premsa mundial

La premsa de diferents països es fa ressò de la pohibició del Real Madrid al porter Kiko Casilla de parlar en català.

Live Soccer (Estats Units Amèrica). Real Madrid media officer orders Kiko Casilla not to speak Barcelona’s Language (El Real Madrid ordena al seu porter Kiko Casilla que no parli en català)

La Dernière Heure (Bèlgica). Le Real Madrid refuse à un joueur de répondre en catalan (El Real Madrid impedeix a un jugador contestar en català)

Tribal football ( Anglaterra). Real Madrid keeper Kiko Casilla cools Catalan controversy . (El porter del Madrid refreda la controvèrsia sobre el català.)

Great Goals (Anglaterra). Real Madrid slammed for refusing to allow Kiko Casilla to answer a question in Catalan (El Real Madrid criticat per no permetre a Kiko Casilla parlar en català).

24.hu (Hongria). Megtiltották a Real Madrid kapusának, hogy katalánul válaszoljon (Prohibeixen al porter del Madrid parlar en català).

20 mInutes (França). Le Real Madrid interdit à son gardien Kiko Casilla de répondre à la presse en catalan ( El Real Madrid prohibeix al seu porter Kiko Casilla parlar en català)

El Comercio (Perú). El Real Madrid prohibe a Kiko Casilla responder en catalán.

El Real Madrid prohibeix a Kiko Casilla parlar en català

Un altre lamentable exemple de discriminació al català però també de submissió. L’avui porter titular del Real Marid, el català, Kiko Casilla, ha comparegut davant els mitjans per explicar les seves impressions del partit. Al ser preguntat en català per un periodista de TV3, el porter ha consultat abans de contestar al servei de premsa si podia respondre en català (submissió), i el servei de premsa li ha negat el permís (discriminació) davant la sorpresa de tots els presents.

Segons els mitjans Casilla ha rebut un avís quan anava a constestar, sembla que de Carlos Carvajosa, el cap de premsa del Madrid. Llavors Casilla ha consultat i Carvalosa li ha denegat “el permís”. No passa el mateix amb Ronaldo i el portuguès, Benzema i el francès o Bale en anglès, etc.

The Sun: Traïció, conspiració, botiflerisme i Franco: Com el Madrid va robar Di Stéfano al Barcelona

Una vegada més el principal enemic de Catalunya es troba entre alguns catalans. La història tendeix a repetir-se.

El popular britànic diari The Sun, el més llegit al Regne Unit i també a Irlanda, ha publicat un article amb el títol de “Traïció, teories de la conspiració i la possible intervenció del dictador espanyol Francisco Franco: Com Reial Madrid va robar Alfredo Di Stéfano al Barcelona.

The Sun explica com l’any 1952, el jugador argentí , que jugava a l’equip colombià, del Millonarios, brillava amb el seu joc i immediatament va atreure l’interès de Fútbol Club Barcelona.

Però signar un acord a nivell internacional, resultava complicat perquè els drets de Di Stefano també eren reclamats pel seu ex equip del River Plate, i per això el Barca va demanar el suport d’un català que vivia a Colòmbia , Joan Busquets, per negociar els termes del contracte.

Però Milionarios va rebutjar una oferta inicial del club català, que era sorprenentment baixa, i el Barça va veure el River Plate com l’únic club que necessitaven per fer el traspàs i va prosseguir amb ells les negociacions.

Llavors la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va intervenir adduint que Milionarios no havia sancionat l’acord. Entre tant el president del Real Madrid, Santiago Bernabeu, ja havia intentat treure profit de la situació i havia arribat a un acord amb Millonarios

El Barca va argumentar que eren els propietaris legals de la fitxa de Di Stefano, després d’haver arribat a un acord amb el River, autoritzat per la FIFA.

Però la RFEF va aconseguir un estrany veredicte l’estiu de 1953, que indicava que el jugador podria jugar per tots dos clubs en temporades alternes, començant amb el Real Madrid.

El president del Barça Martí Carreto va ser obligat a renunciar al contracte de Di Stefano, i amb aquesta humiliació va renunciar a Di Stefano, que es va traslladar a Madrid per sempre.

Però, es pregunta The Sun, per què no podia Barca arribar a un acord amb Milionarios? I per què la RFEF no va sancionar un acord que ja havia estat autoritzat per la FIFA?

Una de les possibles teories és la intervenció del Franco. El Reial Madrid era el seu equip favorit, també conegut com l’equip del règim durant la dècada de 1950.

Franco era anti-català i mantenia estretes relacions amb el president del Real Madrid, Santiago Bernabéu, i també va tenir una gran influència a la RFEF.

Per sobre de tot això, s’al·lega que famós ex-jugador del Barça, Josep Samitier, era un espia de Franco. El conegut playboy, que era amic de Joan Busquets, hauria finançat el seu estil de vida a través de suborns del dictador, i sembla que una de les principals raons dels catalans per no poder arribar a un acord amb Milionaris, va ser la intrigant baixa oferta feta per Joan Busquets.

Busquets va ser posteriorment acusat d’haver fet deliberadament una oferta molt baixa perquè treballava en secret per al Madrid.

La UE sanciona al Real Madrid per rebre diners públics de l’antic ajuntament popular. I Carmena ho defensa

El Club que presideix Florentino Pérez ha rebut diners públics per benefici propi. Així ho ha constatat la Comissió Europea, que obligarà el Reial Madrid a retornar uns 25 milions d’euros que va rebre a l’Estat espanyol, segons informa El País

Ja fa mesos des d’aquesta pàgina vam denunciar el cas, i ara la UE fa el que no ha fet l’estat espanyol ni l’actual ajuntament de Madrid amb l’alcaldessa Carmena. Tal com informa el diari, el club blanc es va beneficiar d’una valoració d’uns terrenys per valor de 22’7 milions d’euros, molt superior al seu preu real.

El Madrid hauria rebut aquest benefici l’any 2011, quan l’alcaldia de la capital madrilenya estava en mans del popular, Alberto Ruiz-Gallardón.

L’Ajuntament de Madrid va traspassar al Reial Madrid una parcel·la taxada en 595.000 euros. Però no va arribar a executar aquesta cessió per un canvi legislatiu que ho impedia. I el 2011 va decidir compensar el Madrid amb altres terrenys, després d’una nova valoració per import de 22,7 milions d’euros, un 3.700% més que la taxació inicial.

“El Madrid sembla gaudir d’un avantatge econòmic”, pel que podria haver-hi “ajut d’Estat”, segons un requeriment de la Comissió Europea al consistori.

Brussel·les va encarregar taxacions independents que llançaven una diferència de preu de més de 10 milions d’euros. En resum la parcel·la no val ni la meitat del que va dir l’Ajuntament per indemnitzar el Madrid, segons les valoracions posteriors..

Però el pitjor és que Brussel·les ha enviat diversos qüestionaris a l’Ajuntament per aclarir el cas, i l’Ajuntament , ara amb el govern de Manuela Carmena (Podemos) ha defensa l’actuació dels seus predecessors quan Brussel·les li pregunta per quin motiu l’Ajuntament no va assumir el risc d’acudir als tribunals per verificar si estava obligat a compensar el Reial Madrid, sempre segons explica El País.

La Comissió aplaça la devolució dels diners fins que hi hagi nou govern a l’estat espanyol.

The Economist fa càlculs i conclou que les dues darreres Pilotes d’Or de Ronaldo són injustificades

El prestigiós setmanari anglès d’informació econòmica i política, conclou que les dues últimes Pilotes d’Or que Cristiano Ronaldo ha obtingut, després de quatre anys de domini de Messi, podrien ser poc justificades, i atribueix els premis del portuguès al fet que tant el 2013 com el 2014, va aconseguir més gols.

Però The Economist opina que malgrat això, el valor d’aquests gols depèn totalment del context en què es produeixen. No és el mateix marcar al minut 90 amb un empat 1-1 a l marcador, i assegurar la victòria del teu equip, que marcar quan el teu equip guanya còmodament per 3-1, sentencia.

I seguint aquesta lògica afirma que fent un examen més detallat, resulta que els que van prendre la decisió d’atorgar la Pilota d’Or a Cristiano, sembla que van errar, perquè fins i tots en aquests dos anys del que podríem dir més “baix rendiment “de Messi, tant el Barcelona com la selecció de l’Argentina es van beneficiar més dels comparativament “modests” 86 gols del crac argentí que no el Reial Madrid i Portugal dels 105 gols que va marcar Cristiano Ronaldo en els seus millors anys com a golejador.

Per arribar a aquesta conclusió ha emprat el mètode anomenat Expected Points Added (EPA), una aplicació desenvolupada originalment per al beisbol, que calcula les probabilitats de victòria d’un equip en cada partit, en un moment determinat del partit, d’acord amb el temps restant, i la possibilitat de marcar. Comparant aquestes probabilitats immediatament abans i després d’un gol, mostra com cada anotació, canvia el resultat esperat.

The Economist conclou que d’acord amb aquest procediment, encara que el portuguès va anotar més gols que l’argentí tant el 2013 com el 2014, la transcendència dels gols aconseguits per Messi va ser molt més alta en el resultat final. L’estadística emprada, per exemple, concedeix un valor enorme al gol marcat davant l’Iran al Mundial del Brasil pel crac blaugrana.

Explica alguns casos per mostrar com es fan els calculs, per exemple, quan Messi va fallar un penal en temps de descompte en el Manchester City–Barcelona, del passat 24 de febrer va fer caure molt deixant l’EP del seu equip, i va reduir la seva EPA un 0,08. Per contra el seu gol contra l’Iran a la fase de grups que va classificar l’Argentina té un valor molt alt.

Però quan s’aplica aquesta anàlisi a cada gol anotat pels dos jugadors a la Lliga, la Lliga de Campions i la Copa del Món el 2013 i 2014, afirma que les estadístiques de Ronaldo gairebé s’esvaeixen. Els números diuen que els 105 gols que Ronaldo van aportar un 41,6 d’EP al Reial Madrid i la seva selecció nacional, amb una mitjana de 0,40 EPA per gol. Tot i que es va assegurar una segon Pilota d’Or consecutiva amb tres gols a la semifinal i la final de la Lliga de Campions de l’any passat, tots ells eren amb poc valor ( “mere pile-ons”).

En contrast, la suposada davallada de Messi va donar un 40,3 EPA amb els seus 86 gols, una mitjana de 0,47 per cada gol, i va demostrar una habilitat notable per la puntuació quan en cinc ocasions diferents el 2013 i 2014, ell va anotar en gol de l’empat en els últims 20 minuts d’un partit. En altres paraules, el 20% menys de gols de l’argentí respecte a Ronado, va ser gairebé totalment compensat per un avantatge d’un 20% en la importància de la puntuació obtinguda pels gols que va marcar.

Els “pelotazos” de Florentino i el Real Madrid. Una simbiosi amb el vistiplau del poder polític

Simbiosi: Relació tròfica entre dues espècies, en la que els dos organismes en resulten beneficiats.

D’una forma molt semblant al que ha succeït amb el projecte del magatzem submarí de gas, Castor, Florentino Pérez, o les empreses que ell dirigeix o en forma part, han aconseguit, sempre amb la col·laboració les institucions públiques, negocis que generen alts beneficis. En molts d’aquests casos el Madrid ha estat eina i beneficiari alhora.

La seva tàctica sol ser similar en tots els casos, i es basa en tres aspectes que es repeteixen continuadament: Aconseguir modificacions de lleis o ordenances, nous decrets o contractes en condicions molt avantatjoses. Que totes aquestes modificacions siguin administrativament legals, és a i en tot cas siguin les autoritats polítiques de cada moment les que hagin de rendir comptes quan hi hagin reclamacions. Finalment els seus beneficis o pèrdues comporten sempre un alt cost per a la societat, que ha de pagar una part important dels costos que els seus negocis han generat, ja sigui en diners o en altres aspectes, impacte ambiental, ecològics, etc.

1/ El Castor n’és l’exemple màxim ( però no únic). Podeu veure tota la informació sobre els tripijocs del magatzem de gas que va provocar terratrèmols a les costes de les Terres de l’Ebre i Castelló, en l’ampli dosssier, Desenmascarant Castor, que vam publicar.

Avui centrem l’atenció en les operacions immobiliaries dissenyades per Florentino Pérez associades al Real Madrid.

2/ Les torres de la Castellana

Florentino va arribar al Real Madrid l’any 2.000, i el seu primer “pelotazo” important va ser aconseguir que l’ajuntament de Madrid requalifiqués els terrenys de l’antiga ciutat esportiva del club blanc, d’una superfície de 150.000 metres quadrats, per convertir-la en edificable. I no només això, sinó que es modifiqués l’alçada d’edificabilitat, que al barri era de 0,3 metres de pisos per cada metre quadrat de sòl, i que es va eixamplar fins a 1,7 metres. Segons els propis comptes del club blanc, aquesta operació va generar uns beneficis de 500 milions d’euros. En aquesta zona es van construir Les Quatre Torres de la Castellana (Quatre Torres Business Area) inaugurades entre finals de 2008 i principis de 2009.

I tot plegat per amor al club blanc, bé, potser sí, però de ben segur que no només ni molt menys. Molts noms coneguts de les altes finances madrilenyes i espanyoles surten entre els que s’han beneficiat de la construcció de les torres. La Torre Espacio la va construir l’empresa de Villar-Mir, paradoxes de la vida, antic aspirant a la presidència del Reial Madrid. La Torre Vallhermoso, com el seu nom indica, la va construir Sacyr Valleheremoso.

Per la tercera torre, la Repsol, l’empresa gasista va abonar l’import del preu dels terrenys a l’arruïnada i ruïnosa, Cajamadrid, que n’era el propietari.

I qui va construir aquesta torre? Resposta : ACS, l’empresa presidida per Florentino Pérez, que també es va adjudicar el contracte de la quarta i darrera Torre, i mitjançant Dragados, va construir l’estructura principal de la torre de Mutua Madrileña Automobilista.

3/ Remodelació de l’estadi Bernabéu:

El juliol de 2012, l’Ajuntament popular de Madrid, amb el suport d’IU i l’abstenció del PSOE va aprovar una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana aprovada per l’Ajuntament de Madrid, que va ser ratificada posteriorment per la Comunitat de Madrid, també en mans del PP, que permetia al Madrid remodelar el seu estadi.

La història comença quan el 1998 el club blanc va pactar una permuta de terrenys amb l’Ajuntament. A canvi de cedir-li una parcel·la a l’antiga Ciutat Esportiva, on després es van construir les Torres, valorada en 13,5 milions, va rebre del consistori quatre terrenys al carrer de Julián Camarillo valorats en 13 milions i un altre a Las Tablas, valorat en 488.000euros. Aquest darrer contracte no va arribar a signar-se perquè el seu ús esportiu públic ho impedia. Però el juliol de 2011 l’Ajuntament i el club van signar un nou conveni al respecte, però amb la diferència que aquests terrenys de Las Tablas ja estaven valorats en 22,7 milions d’euros.

Per “compensar-ho” l’Ajuntament va lliurar al club quatre terrenys al carrer de Mercedes Arteaga-valorats en – 4,4 milions-,una finca a Valdebebas -8,7 milions- i una franja de tres metres d’ample al voltant del Santiago Bernabéu, on ja s’aixecaven els pilars i contraforts de l’estadi valorat en 6,9 milions. Els 2,8 milions que faltaven per quadrar, corresponien a un deute de 1991 de club amb l’ajuntament. Fins aquí tot sembla correcte, però és que el truc estava en un altre lloc:

Al novembre de 2011, quatre mesos després de signar-se el conveni, l’Ajuntament va aprovar el nou pla urbanístic, que no només permetia al club blanc remodelar i ampliar l’estadi , sinó construir, un hotel de luxe i un complex comercial i d’oci de gairebé 13.000 metres quadrats a la zona que dóna al Passeig de la Castellana.

El que l’anterior alcalde de Madrid, i posteriorment ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón (PP), va considerar una operació perfectament legal en “benefici de la ciutat”, no ho és tant per la Comissió Europea, que ho investiga al considerar-ho una ajuda il·legal de l’Ajuntament al Reial Madrid, que podria superar els 200 milions. Inclús la premsa estrangera, com The Independent, se’n van fer ressò .

Aquest dimarts, 12 de febrer, una sentència de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va anul·lar aquesta modificació de l’ajuntament madrileny per afavorir el projecte de Florentino. La sentencia considera que s’ha produït una vulneració de la llei regional del sòl i en les normes del mateix Pla General d’Ordenació Urbana.

De moment l’equip d’arquitectes GMP/L35/RIBAS va guanyar el concurs de remodelació del Santiago Bernabéu, però quines empreses estarien possiblement al darrera de la construcció…, deixem un interrogant.

Aficionats “pericos” denuncien que la directiva del club permet la presència de feixistes violents

Els aficionats del Col·lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria, van publicar fa 2 dies un comunicat, en el que denuncien que un seguidor de l’Espanyol va ser amenaçat per part d’un altre individu que també formava part de l’afecció blanc-i-blava, per lluir una estelada a al coll. També aprofiten per denunciar els crits de “Viva Espanya”’ d’una part dels seguidors de l’Espanyol va cantar, en el que consideren una provocació a l’afecció de l’Athletic de Bilbao.

En la mateixa nota els aficionats independentistes de l’Espanyol també denuncien el fet que l’autocar de l’equip fos apedregat, i condemnen totes les formes de violència.

No només això, sinó que en una nota publicada a Facebook, el col·lectiu qualifica de “conte de fades” la nota de premsa de de la directiva abans del viatge a la capital basca, en la que afirma que l’afició blanc-i-blava és un model de comportament.

Això és una afició exemplar???? aquesta colla de feixistes violents i provocadors, cantant cançons provocatives, braç enlaire com les joventuts hitlerianes però en caspós és exemplar????? , es pregunta l’escrit del col·lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria?

I afegeix, dirigint-se a la directiva: “Si us plau, doneu-vos compte d’una vegada de la realitat que es viu a totes les sortides del nostre club i no mireu més cap a una altra banda; molta gent ha deixat d’acompanyar l’equip per culpa d’això; és aquesta la imatge que voleu donar del nostre club????? Si us plau, aixà NO ES UNA AFICIO EXEMPLAR; anem malament si a sobre els defensem. Si això és exemplar, Hitler i Franco eren uns Sants”, sentencien aquests aficionats de l’Espanyol.

Sports Illustrated es burla del diari Marca per per simular la presència de més aficionats del Madrid utilitzant el Photoshop en un partit als EUA

El prestigiós setmanari nord-americà, Sports Illustrated, denuncia, i alhora es burla, del fet que el diari madrileny Marca, hagi utilitzat el Photoshop per simular que hi havien més aficionats del Real Madrid a l’estadi Big House, de Michigan, en el partit que els madrilenys van disputar i perdre contra el Manchester United.

La revista nord-americana explica que en el partit hi havia una gran majoria d’aficionats del Manchester United amb les samarretes vermelles de l’equip anglès, en el que ha estat un record d’assistència a un partit de futbol en aquest estadi, i afirma que el diari espanyol no va semblar massa satisfet amb aquesta situació, i com a resultat d’això, i ja en to de burla, diu que en el seu esforç per retransmetre l’esdeveniment als seus lectors, Marca es va passar amb l’ús del Photoshop, i la vasta extensió de samarretes vermelles de la imatge va ser substituïda per una de blanca, més neutral, que per casualitat eren els colors del Real Madrid.

El setmanari d’esports nord-americà es fa creus que un equip com el Madrid, del que diu és la franquícia més rica del món de l’esport, estigui tant poc segur de si mateix, intentant fer veure que té mes aficionats, en un amistós de pretemporada a 4.000 quilòmetres de distància, i ho rebla ironitzant que al menys podrien haver utilitzat el suport extra del Photoshop per guanyar el partit, que van perdre contra el United per 3-1. “Fans de Photoshop, quina vergonya” acaba Sports la seva crònica sobre un nou ridícul madridista, de Marca i de l’esport espanyol.

La premsa portuguesa mostra un vídeo amb desenes d’aficionats del Madrid cridant Sieg Heil

El diari portuguès, Correo do Manhà, mostra un vídeo en exclusiva on es pot veure uns 200 aficionats ultres del Real Madrid provocant disturbis i fent la salutació nazi, a Rossio, al centre de Lisboa, durant la tarda de dissabte.

El periodista, Miguel Fernandes, analista del programa, diu que es tracta dels elements més perillosos d’Europa, que es vam ajuntar amb skin-heads de la penya nazi portuguesa, 1143, que són seguidors de l’Sporting de Lisboa

El periodista diu que la policia no va actuar perquè tot va succeir entre les 17 i les 17: 30 de forma bastant ràpida.

En el vídeo es pot veure com els ultres del Madrid amb banderes espanyoles criden Sieg Heil, i fan la salutació feixista mentre encenen bengales .

A Reus unes 300 aficionats madridistes, concentrats a la plaça General Prim, van corejar, “puta Barça i puta Catalunya “ i també van insultar als aficionats i jugadors del F.C. Barcelona.

Alguns aficionats van pujar al capdamunt de l’estàtua del general Prim, que es troba al centre de la plaça, per guarnir-lo amb una bandera espanyola i una altre del Madrid.