Cabdal de l’Ebre: Submissió del PSC al Congrés, mentre els aragonesos trenquen la disciplina de vot del PSOE

Nova mostra de submissió del PSC al PSOE, i contra Catalunya ahir al Congrés dels diputats. El text presentat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb el suport de Democràcia i Llibertat, que demanava revisió immediata” del Pla Hidrològic de l’Ebre va estar rebutjat, al no comptar amb el suport del PSOE.

La proposta d’ERC Defensava la “revisió immediata” del Pla Hidrològic de l’Ebre i l’augment del cabal mínim tant del Delta com del tram immediatament anterior. Els 100 metres cúbics per segon que actualment estableix el Pla representen una aportació “clarament insuficient, el que pot suposar la desaparició del Delta a curt i mitjà termini”.

La proposta va sumar 159 vots en contra, del Partit Popular, Ciudadanos, UPN i Fòrum de Astúries, a més dels quatre diputats aragonesos del PSOE que també van votar-hi en contra, trencant la disciplina de vot dels socialistes i van decidir no abstenir-se sinó votar en contra de la Proposició No de Llei en la qual s’exigia la revisió “immediata” del Pla de l’Ebre.

La proposició només ha comptat amb el suport de Podemos i les seves confluències, mentre la majoria de diputats del PSOE s’han abstingut, excepte els quatre diputats socialistes aragonesos que com ja s’ha comentat van votar-hi en contra, fet que no s’ha vist reflectit entre els diputats del PSC, que no van donar suport a la proposició, trencant la disciplina de vot dels socialistes, com si van fets els diputats aragonesos del PSOE, però per votar-hi en contra. Tampoc han votat a favor i s’han abstingut PNV y Coalición Canaria. El PSOE ja ha anunciat que sancionarà els 4 diputats aragonesos amb 600 euros per trencar la disciplina de vot.

A la manifestació del passat se de febrer en defensa de l’Ebre que es va celebrar a Amposta es va comptar amb la presència d’alts càrrecs del PSC com la secretària d’Organització Assumpta Escarp, el secretari de Medi Ambient, Jordi Terrades o els diputats i diputades per Tarragona al Parlament i al Congrés, Rosa Maria Ibarra, Carles Castillo i Joan Ruiz, i alcaldes i alcaldesses de les Terres de l’Ebre que ara no han dubtat a trair el suport donat

En el text de la proposició rebutjada, Esquerra al·ludia a la necessitat d’ajustar aquest cabal ecològic a la “forquilla” avalada per la Generalitat de Catalunya i que “va des dels 5.871 hectòmetres cúbics a 9.907”, és a dir, el doble i fins i tot el triple del cabal mínim que actualment tenen reconegut.

Iceta sobre el full de ruta: “I llavors què? una petita guerra a veure qui té més mossos o més policies”?

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sembla que vol sortir com sigui a les notícies, i com que no té missatges polítics nous que atraguin l’atenció, ha triat es declaracions fora de to. Aquesta és l’única explicació per les afirmacions fetes avui a Catalunya Ràdio, en que després de criticar el full de ruta acordat ahir per CDC, ERC ha declarat “Veig els polítics que impulsen aquest full de ruta camí del precipici, no sé si de la presó.

Iceta ha dit que cal forçar una negociació amb l’estat i espera un canvi de l’escenari espanyol que et permeti obrir una escletxa, si això passarà l’any vinent ha dit Iceta, i al recordar-li que hi ha la sensació de que encara que canviï l’escenari no canviaran les actituds, ha contestat: “I llavors que, una petita guerra, a veiam qui té més mossos o més policies”? Home no fem broma., a la democràcia has d’acceptar el joc de majories i minories, i no tu pots saltar, no hi han dreceres davant d’això ( minut 24 i 30 segons),

http://www.ccma.cat/audio/embed/876095

Iceta ha opinat que es va cap un nou 6 d’octubre, ens situarem fora de la llei i estarem disposats a anar a la presó. Llavors l’entrevistador li ha preguntat si (en conseqüència) veia u els dirigents que ho impulsen camí de la presó?’. I el dirigent socialista ha contestat: “Jo els veig camí del precipici. No sé si camí de la presó”

El compte de Twitter del programa L’Oracle, s’ha fet ressò d’aquestes paraules, el que ha provocat la resposta de rebuig de molts usuaris.

D’ignorar, a ridiculitzar les nostres tradicions

Lorda Marauri

El lamentable paper de l’Ajuntament de Tarragona en la foguera de Sant Joan

Dilluns, després d’hores de feina, però molta il·lusió, canvis d’última hora per mancances tècniques amb els materials cedits per l’Ajuntament, arribo a la plaça de la Font, pensant si costarà molt penjar la ninota a la foguera i… la decepció i frustració davant d’un palet i quatre capses de pizza va tenir uns moments de desconcert sense saber si riure o plorar.

El despropòsit del Partit Socialista a Tarragona (no son dignes de que s’anomenin ni de Catalunya ni de Tarragona, perquè han demostrat que no ho són) ha passat el que alguns anomenen línia vermella.

Podríem començar mirant el programa d’actes de Sant Joan, retallant des de fa anys el nom d’una de les entitats organitzadores, no constant tots els actes que organitzen i no fent difusió del programa de festes ni dels actes.

Fa dos anys, amb l’excusa de la crisi, ens van deixar a la ciutat sense la tradicional foguera de Sant Joan, com si aconseguir quatre fustes o quelcom vell per cremar fos tan difícil en una població de més de 136.000 habitants.

És clar, no podien deixar que els ciutadans de Tarragona, a través de la iniciativa d’alguna entitat, és fes seva la foguera “municipal”: millor sense que fer una foguera popular al municipi!

Tot i amb això, les entitats que organitzen els actes de Sant Joan no van deixar de fer la resta d’actes com cada any, ni ho pensen fer. Com a contrapartida i veient que no poden amb elles, la solució ha estat ridiculitzar la foguera.

Recuperar i mantenir una tradició prohibida pel franquisme, al començament podia fins i tot fer gràcia als partits “demòcrates” per guanyar-se al populatxo: donava bona imatge.

Quan aquestes tradicions, agafen tot el seu caire de crítica social… ui, ui, que ens cremem i ara potser el poble les utilitza per criticar-nos: posem-los-ho difícil!

Els Països Catalans són terra de grans tradicions sorgides pel poble amb el pas del temps en honor a creences religioses, supersticions…

El control “democràtic” que s’ha volgut tenir del poble topa sovint amb petits col·lectius, més o menys organitzats, que amb voluntat ferma i molt d’esforç mantenen aquest costumari tradicional, tingui l’origen que tingui.

Suposo que ser federalista, o no sé ben bé quins ideals té el partit que desgoverna aquesta ciutat, comporta el fet de carregar-se el que al meu barri no hem celebrat mai; quan vam entrar a l’ajuntament #ningú ens va dir que havíem de respectar les festes centenàries i tradicionals pròpies d’aquesta ciutat; ja fem prou mantenint sobre paper el programa de festes: fer matinar les entitats per anar a ofici i després no anar-hi per por a l’escridassada dels ciutadans o fer-les esperar per fer la tornada i deixar-les altra vegada plantades.

Imagino que si algú més s’exclama sobre aquesta foguera tan ridícula, la flor de regidora de torn carregarà les culpes als tècnics de l¨’Ajuntament, obligats a complir el seu mandat per sobre de la memòria, cultura i tradició tarragonina i nacional. Em sap greu.

Poques coses poden sorprendre’m ja d’aquests personatges que s’asseuen a les cadires granes de la sala de plens, representin el color polític que representin, però agrairia un respecte per la gent que treballem per mantenir el que ells s’esforcen en fer-nos oblidar.

Aquesta vegada ja estic massa cansada i cremada per guardar l’article d’opinió a l’escriptori de l’ordinador per por a les represàlies que puguin tenir les entitats amb qui col·laboro i participo per fer de Tarragona una ciutat viva, crítica, participativa i combativa, per allunyar-la de la famosa ciutat casposa de militars, bisbes i capellans que s’entesten en mantenir.

Espero que s’accepti aquest escrit com un article amb la meva opinió, no la de les meves companyes, no la dels tècnics: la meva opinió, la d’una simple TTV.

Lorda Marauri Gonzàlez, TTV (tarragonina de tota la vida).

Els fets neguen la teoria de la crispació i reforcen el ridícul de Navarro que ni tan sol por reconèixer a la dona

Ja han trobat la dona que segons Pere Navarro el va agredir. Però la dona nega l’agressió i només admet que li va donar una empenta per darrere, però afirma que que no li va donar cap cop de puny, com si va denunciar el líder socialista, primer als mitjans de comunicació, i al dia següent als Mossos

La presumpta agressora és una dona de 63 anys veïna d’Ullastrell, que ahir al migdia es va presentar voluntàriament a declarar davant dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Cerdanyola, segons va explicar el mateix conseller d’Interior, Ramon Espadaler, en una compareixença d’urgència davant la premsa ahir al vespre. “En cap moment ella ha situat l’agressió dins del procés sobiranista”, va afirmar el conseller, com si havia dit el primer secretari del PSC,

Segons la dona l’origen de l’incident es remunta a quan Navarro era alcalde de Terrassa (2002-2012) al 2012 i un dia li va retreure al carrer que la senyera que onejava al balcó de l’ajuntament estava bruta, però no havien tornat a coincidir fins el 27 d’abril, quan el va abordar de niu i el va empentar, moment en que Navarro li va contestar: “Senyora, ja s’ha pres la pastilla”, llavors ella el va insultar dient-li “fill de puta”. Posteriorment va entrar a l’església i va seguir les missa i les comunions com si res.

Però quan ahir agents dels Mossos es van desplaçar fins la seu central del PSC a Barcelona per mostrar-li les fotografies de la dona a Navarro perquè l’identifiqués, aquest no la va poder reconèixer, argumentant que tot havia passat molt ràpidament.

L’any passat la mateixa senyora, que és la sogra d’un regidor de Convergència a l’ajuntament de Sant Cugat, ja va protagonitzar un altre incident similar amb un empleat d’una entitat bancària perquè no funcionava un caixer automàtic.

Els Mossos, que no han detingut a la dona, han traspassat la declaració al jutjat de Terrassa, que ara decidirà si segueix endavant la instrucció o fa l’arxivament del cas. Els fets es podrien catalogar com a falta de lesions sense danys i es castigarien amb una simple multa econòmica, o com un delicte d’atemptat contra un diputat del Parlament i es podria arribar a demanar pena d’entre quatre i sis anys de presó.

El PSC fa oficialment costat als ultres de Sociedad Civil Catalana

Javier Barraycoa, un dels portaveus de Sociedad Civil Catalana, vestit de carlí en un acte d’aquest grup lligat al franquisme.

Que el PSC vagi de forma oficial a un acte on una gran part dels portaveus i dels assistent pertanyin a la ultradreta i a grups de requetès i al carlisme més ranci, demostra fins a quin punt estan disposats a arribar per evitar que els catalans decideixin lliurement el seu futur. Per molt que Navarro digui que és normal anar actes d’altres entitats, que no se’n desmarqui després de les proves contundents que ho confirmen, això només es pot entendre com un suport implícit a aquest col·lectiu.

Avui el líder del PSC, Pere Navarro, ha assegurat que el diputat al Congrés i ex-delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, va assistir el passat Sant Jordi a l’acte de presentació de la plataforma Societat Civil Catalana en representació del partit, i no a títol individual, acte al que també van assistir dirigents de PP, Ciudadanos, UPyD i Vox, fet que va provocar la reacció d’Avancem, corrent crítica del PSC.

Jordi del Río, dirigent d’aquest corrent i membre de l’executiva del PSC , va reclamar a la Comissió de Garanties del partit que prengués en consideració l’assistència de Rangel , a fi de “dissipar qualsevol dubte amb relació a un possible tractament desigual sancionador ” , en referència a la suspensió del crític Fabian Mohedano dels seus càrrecs orgànics per assistir a un míting d’ERC.

En declaracions a Efe, Navarro ha explicat que Societat Civil Catalana va convidar el PSC a acudir a la presentació i , com en molts altres actes que es fan a Catalunya de diferents associacions, Rangel va ser delegat pel partit per assistir-hi.

Navarro ha considerat que l’assistència de Rangel va ser un cas “molt diferent ” a la de Mohedano el desembre passat a un míting del líder d’ERC, Oriol Junqueras. Rangel no va assistir a un acte d’un altre partit que també es presenta a les eleccions com a adversari del PSC, sinó que va assistir a un acte d’una entitat que no es presenta a eleccions, en què ens van convidar, com ens conviden moltes altres entitats, i ho va fer en representació del propi partit”, ha insistit Navarro.

El Bufetadagate, o com l’unionisme fa el ridícul culpant al sobiranisme de la bufetada d’una dona a Navarro

Ara fa poc un noi va ser apallissat a la final de Copa a Mestalla per la policia espanyola, però no vam sentir cap veu des de les files de partits unionistes a favor seu, com en moltes altres ocasions, però avui quan una dona d’uns cinquanta anys se ha acostat a Pere Navarro, l’ha insultat dient-li “fill de puta” i li ha clavat una bufetada, o cop, mentre el primer secretari del PSC era a la catedral de Terrassa per participar en la comunió d’un familiar, l’unionisme ha reaccionat com un ressort i ha agitat el fantasma de la violència provocada per l’independentisme. Encara que sembla que Navarro ha rebut atenció mèdica i no ha continuat participant en l’acte, la lesió ha estat del tot lleu. La dona se n’ha anat sense ser identificada.

Des del dimitit diputat de Ciudadanos, Jordi Cañas, que ha piulat: Todo mi apoyo y solidaridad a @pere_navarro y mi absoluta repulsa a su agresión. La siembra del odio empieza a recoger sus venenosos Frutos”, fins a múltiples missatges de socialistes com Xavier Vilamala, batlle de Sant Hipòlit de Voltregà, que sense dir-ho ha carregat les culpes al sobiranisme piulant: “Trist que no es pugui pensar lliurement sense fanatismes. No és un fet aïllat. Els que ho vivim ho sabem”.

Navarro, també ha volgut aprofitar l’agressió per treure rèdit polític de l’agressió, demanant a Twitter de forma solemne com si fos Mandela: “Que el diàleg superi per sempre més la violència.”

Però encara que de moment no es coneix el nom de la dona, per la xarxa algunes persones han deixat entendre que seria una sense sostre, coneguda, que hauria agredit a Navarro per no deixar-li demanar almoina. Acabi com acabi el tema una nova mostra de com l’espanyolisme fa l´únic que sap fer, demagògia, s’agafa a un clau roent, ni esperen a conèixer la realitat, i és que ja no saben que fer

El PSC es desintegra a Girona

Joaquim Nadal ha dimitit com a president de l’executiva del PSC a les comarques gironines. Amb aquesta nova baixa ja són deu els membres de l’executiva que han decidit plegar. Aquest matí, nou membres de l’executiva del PSC a Girona han presentat la seva dimissió per discrepàncies amb la direcció, a qui acusen de «segrestar» la presa de decisions a les comarques gironines i de no ser la força «progressista i catalanista» que havia estat anteriorment. Els membres que pleguen són Pia Bosch, Manel Nadal, Jordi Figueras, Jesús Marimon, Maria Quer, Joan Bernat, Esteve Maurell, Ruth Rosique i Pere Garcia.

L’exconseller i exalcalde va fer saber la decisió al primer secretari, Juli Fernàndez, a través d’una carta que ell mateix li va entregar diumenge. Era president del partit a Girona des del 2012 i, anteriorment, havia ocupat càrrecs a l’executiva nacional i havia estat primer secretari a les comarques gironines. Nadal ha declinat fer declaracions.

Aquestes noves baixes, sumades a les dels nou membres que ja havien dimitit anteriorment, sumen 18 dels 33 membres de l’executiva, escollides en el congrés de 2012 a Lloret de Mar. Com que el 55% de l’executiva ha dimitit, els estatuts preveuen que s’hagi de convocar un congrés extraordinari en un termini de 60 dies. (ACN)

Després dels insults ara una denúncia al jutjat per possible tupinada a les eleccions primàries del PSC a Barcelona

Manel Fernández, un dels aspirants a les primàries del PSC de Barcelona, que no va aconseguir l’acreditació necessària perquè la comissió electoral va detectar irregularitats en molts dels seus avals necessaris, ha presentat avui davant el Jutjat de Primera Instància de Barcelona una demanda de mesures cautelars sobre aquest procés electoral, demanant la seva “suspensió provisional” .

Fernández va criticar durament la resta de candidats, als quals va arribar a titllar de “maricons”, insults pels quals es va disculpar posteriorment , després de que la sectorial de Lesbianes , Gais , Transsexuals i Bisexuals ( LGTB ) del PSC amenacés de presentar denúncia en contar seva davant la Comissió de Garanties Estatutàries del partit

Ara, l’ex-candidat ha fet públic un comunicat en que argumenta que ha pres aquesta decisió “davant la impossibilitat d’obtenir per part de l’autoritat electoral de les primàries la metodologia per la que s’ha seguit el procés de verificació dels avals, i la informació sobre els avals que es van considerar invàlids”.

En la demanda presentada que és prèvia a la demanda d’impugnació, Fernández demana “la suspensió provisional de les activitats del procés d’eleccions primàries del PSC, així com l’abstenció del PSC de qualsevol activitat tendent a l’elecció o designació del candidat que pugui resultar electe” .

El líder dels socialistes de Girona dóna suport a fer la consulta el 9-N

(ACN) Noves discrepàncies al PSC per la consulta. El primer secretari dels socialistes gironins, Juli Fernández, ha apostat aquest dilluns perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqui la consulta emparant-se en “les lleis catalanes i el Parlament”, després que el govern espanyol hagi tancat la porta a transferir la competència per fer referèndums a través de l’article 150.2 de la Constitució.

Aquest posicionament contradiu el criteri general del PSC, expressat pel seu líder, Pere Navarro, en diverses ocasions en considerar que la llei de consultes catalana “no havia de servir” per exercir el dret a decidir. Navarro, de fet, sempre ha negat que la llei que prepara el Parlament hagi de servir per convocar la consulta sobre el futur polític de Catalunya prevista per al 9 de novembre i ha apostat per la via de l’acord amb el govern espanyol en el marc de la legalitat estatal. Després de l’escrit de l’executiu de Mariano Rajoy al Congrés tancant la porta a la transferència de la competència per convocar referèndums, però, Juli Fernández opta perquè el Govern faci via amb la legalitat del Parlament.

“Vull donar suport públic al president Artur Mas en la seva voluntat de consultar el poble de Catalunya utilitzant les lleis catalanes i el Parlament de Catalunya, tal com ha anunciat, i estic convençut que la millor manera és usant la llei catalana 4/2010 o la futura llei de consultes, actualment en tràmit parlamentari”, ha sentenciat, contradient així el criteri de Navarro.

Fernández, que és també diputat al Parlament i membre de l’executiva nacional del PSC, assegura també que el cop de porta de Rajoy a la transferència era previsible. A més, el socialista adverteix que “els referèndums que es permeten convocar per mitjà d’aquest procés tampoc no poden afectar el territori nacional, que està protegit específicament en els articles 1.2 i 2 de la Constitució”.

És per això que Fernández afirma que esperant la transferència “ens pot passar que la consulta sigui denunciada com a inconstitucional i que el govern de Madrid la prohibeixi explícitament”. Per evitar-ho, el socialista gironí aposta perquè Mas “modifiqui la pregunta per assegurar-se que tothom pugui votar i que la consulta no es pugui prohibir per inconstitucional”.

El primer secretari dels socialistes de les comarques gironines entén que si bé “la pregunta ha de ser directa, clara i neutra”, ha d’evitar que el govern espanyol la pugui veure com a inconstitucional. En aquest mateix sentit, Fernández adverteix que “cal la màxima unitat de tots els catalans i catalanes i, per això, hi han de ser presents els diferents projectes territorials que han de tenir dret a decidir”. “Aquesta és una qüestió fonamental, si el procés de la consulta va de debò i no és una mera gesticulació per convocar després eleccions”, afirma.

Pregunta reformulada

En aquest sentit, Juli Fernández proposa una primera pregunta “clara i directa que no pot ser inconstitucional de cap manera”. “Vostè vol que el president de la Generalitat negociï amb l’Estat una nova relació de Catalunya?”, apunta el socialista, que completaria la consulta preguntant si “en cas de resposta afirmativa, vol que aquesta nova relació entre Catalunya i Espanya sigui la independència o que tingui caràcter federal?”. “Aquesta doble pregunta té dos avantatges: inclou els partidaris de la independència, de l’status quo actual i del federalisme; a més, no pot ser caracteritzada com a inconstitucional i, per tant, assegura que es portarà a terme la consulta el dia 9 de novembre d’aquest any”, conclou Juli Fernández.

Aquestes tesis contradiuen de ple els plantejaments de Navarro, que mai ha vist amb bons ulls la data del 9 de novembre per no estar pactada amb l’Estat, mai ha avalat la llei de consultes o el mandat del Parlament per convocar el referèndum, i que es mostra contrari a qualsevol iniciativa que no estigui prèviament negociada i acordada amb el govern espanyol.

Lucena (PSC) veu indecent la creació de la Hisenda Pròpia i ho compara amb el cas Neymar

El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, ha qualificat “d’indecència democràtica” i “error gravíssim” que el govern hagi creat Tributs de Catalunya, i s’ha preguntat avui “com poden tenir l’atreviment de fer això sense haver dut a terme la consulta?”.

El portaveu del PSC, ha mostrat una vegada més la seva dissociació amb les bases territorials del seu partit, i obvia que a molts ajuntaments els regidors socialistes han votat a favor de la sobirania fiscal, és adir de pagar els impostos a Catalunya i no a Espanya, i que inclús algun ajuntament governat per ells ja està fent efectiu el pagament dels impostos directament a l’Agència Tributària Catalana.

Per Lucena quan presentes el germen d’una hisenda pròpia, en realitat pertany a l’escenari d’una Catalunya independent, i és el primer pas cap a una hisenda catalana, sense haver consultat encara els catalans sobre si volen ser independents

Per al portaveu del PSC, el que avui s’ha presentat és un instrument associat a la independència, i ha dit que és fer trampes llançar aquesta hisenda abans de celebrar la consulta, i ha augurat un caos recaptatori.

Lucena ha demanat a CiU i ERC que siguin “honestos i sincers i diguin això clarament”, al mateix temps que ha reclamat al govern que proporcioni la informació del cost que suposarà aquest embrió” d’agència tributària catalana, bàsicament de les tecnologies de la informació i comunicacions, “que valen molts diners”, ha afirmat Lucena, que també ha dit que “quan anem estirant del fil passarà com el fitxatge de Neymar, que aniran sortint partides pressupostàries per tots els costats”.

El portaveu parlamentari del PSC, també ha dit que la seva formació manté “perfectament la coherència en el seu missatge” després del rebuig al Congrés, amb els vots de PP, PSOE i UPyD, del pla sobiranista de Catalunya.

El ple del Congrés ha aprovat aquest matí una moció de la formació que lidera Rosa Díez que rebutja el pla sobiranista i insta el Govern a utilitzar els instruments de la Constitució per garantir el compliment de la legalitat.