“Viatge al Centre de la Terra”. Espectacular

Quan Juli Verne va escriure el seu famós Viatge al Centre de la Terra, potser va imaginar paisatges similars a aquests, que no coneixia.
La cova vietnamita de Hang Son Doong, és la més gran del món. El nom de cova “Son Doong” significa “cova de riu de muntanya”, i es calcula que es va crear fa 2,5 milions anys per l’aigua del riu que va anar erosionant la pedra calcària de sota de la muntanya on era més feble, el sostre també es va ensorrar creant enormes lluernes.

Va ser trobada per un camperol local anomenat Ho Khanh el 1991, que després no va saber tornar a trobar el camí. No va ser fins l’any 2009 que va portar cap a la zona, els espeleòlegs britànics que finalment lavan trobar, i en van fer la primera exploració.

El mateix equip va explorar altres 20 coves a la zona el 2009, i encara que queden moltes per explorar. En total són unes 150 coves.

La seva localització al Parc Nacional, Phong Nha-Ke Bang, a uns 500 quilòmetres de la capital, Hanoi, en un lloc remot, fa difícil el seu accés. El grup de científics de Recerca de Coves del Regne Unit, que es va desplaçar a l’estiu de 2009 al Vietnam, va trigar més de sis hores recorrent la selva, fins que van aconseguir arribar-hi.
La cova de Hang Son Doong en alguns trams pot arribar a més de 150 metres d’ample per 200 d’altura, el que li dóna una imatge a espectacular.

http://www.dailymail.co.uk/embed/video/1166998.html

La bogeria del preu de l’art. Les 10 pintures més cares de la història

La pintura de Paul Gauguin ‘Nafea Faa Ipoipo‘ (¿Quan et casaràs?) podria haver-se convertit ‘ha convertit en l’obra d’art més cara mai venuda de la història, després que un col·leccionista privat suís l’hagi venut per 262 milions d’euros, segons informa ‘The New York Times, en una venda confirmada per un executiu retirat de la casa de subhastes Sotheby’s, Rudolf Staechelin. Nafea Faa Ipoipo’ (¿Quan et casaràs?) va estar exposada durant prop de 50 anys al Museu de belles arts de Basilea, i algunes fonts apunten que el comprador de l’obra podria ser de Qatar. El preu pagat supera l’obra ‘Els jugadors de cartes’, de Paul Cézanne, que es va vendre el 2011 prop de 220 milions d’euros ( 250 milions de dòlars)

Aquestes són la resta de 10 pintures més cares i posades en venda de la història, després de la de Gauguin.

2/”Les Joueurs de cartes”, de Paul Cézanne, pintada al 1895 i venuda el 2011.

Pintura a l’oli de l’artista postimpressionista francès, Paul Cézanne. Formava part d’una sèrie de pintures a l’oli de l’artista postimpressionista francès, hi ha cinc obres a la sèrie. Els models per a les pintures eren peons locals, alguns dels quals treballaven a la finca de la família Cézanne, el Jas de Bouffan.

3/ La Rêve (El somni), de Pablo Picasso , pintada al 1932 i venuda el 2013 per 155 milions de dòlars. Hi podem veure Marie-Thérèse Walter parella del pintor, asseguda en una butaca vermell amb els ulls tancats.

4/”Three Studies of Lucian Freud”, del pintor irlandès, Francis Bacon, pintada al 1969, i venuda el 2013 per 142.4 milions de dòlars. És la pintura més cara que mai s’hagi subhastat.

5/ “No.5”, de l’artista nord-americà i referent de l’expressionisme abstracte, Jackson Pollock, pintada el 1948,i venuda el 2006, per 140 milions de dòlars. El New York Times va apuntar que va ser venuda per David Geffen (de Geffen Records) a David Martínez (soci gerent de Fintech Advisory), però Martínez afirma que en realitat no va comprar la pintura. El preu no s’ha confirmat.

6/”Woman III”, del pintor neerlandès nacionalitzat nord-americà Willem de Kooning, pintat el 1953 i venut el 2006 per 137.5 milions de dòlars. Forma part d’una col·lecció de 6 quadres pintats per de Kooning en el període de 1951 a 1953 al voltant de la figura de la dona.

7/El “Retrat d’Adele Bloch-Bauer I, del pintor simbolista austríac, Gustav Klimt, pintada el 1907, i venuda el 2006 per 135 milions de dòlars. La pintura va ser comprada per Ronald Lauder per a la seva “Neue Galerie de Nova York, per ser la peça central d’una col·lecció d’art robada pels nazis durant la II Guerra Mundial. Després de la guerra, i d’un llarg procés legal, va ser adjudicada, com a legítima propietària, a Maria Altmann, que la va vendre a Lauder.

8/Una de les quatre versions de la pintura “El crit”, del pintor i gravador expressionista noruec ,Edward Munch. Pintada el 1895 i venuda el 2012 per 119.9 milions de dòlars. Era la pintura més cara mai venuda en una subhasta, fins que va ser superada per “Three Studies of Lucian Freud” de Bacon.

9/ Amb el títol de “Flag” ( bandera) aquesta obra del nord-americà, Jasper Johns, pintada el 1958, es va vendre el 2010 per 110 milions de dòlars. L’obra s’exhibeix actualment al MoMA de Nova York

10/ “Nu, fulles verdes i bust”, pintada per Picasso el 1932, i venuda el 2010. L’obra més cara de Picasso mai venuda en una subhasta. Procedia de de la col·lecció Sidney F. Brody.

El primer cyborg reconegut també és un fervorós independentista català

En una interessant entrevista al digital anglès, Bella Caledonia, especialitzat en temes d’autodeterminació i independència, l’artista visual i compositor britànic-català, i primer cyborg reconegut, Neil Harbisson, també es posiciona sense embuts a favor de la independència de Catalunya.

Harbisson que va néixer a Londres, però es va criar a Mataró, pateix una malaltia genètica i congènita que li provoca acromatòpsia, una incapacitat per percebre els colors. Aquesta alteració li obligava a veure el món en blanc i negre. Però Harbisson no es va resignar, i des dels 20 anys porta instal·lat un eyeborg, un dispositiu que va connectat al seu cap i que li permet interpretar els colors.

Harbisson ha estat la primera persona del món en ser reconeguda per un Govern com Cyborg. Així ho demostra la fotografia del seu passaport, en la qual les autoritats del Regne Unit li han permès posar amb el seu eyeborg.

En l’entrevista que li realitza Karen EmslieDamnRebelBitch, Harbisson explica que de petit els seus pares i els metges van pensar que era severament cec pels colors, i que no va ser fins als 11 anys que van entendre que només podia veure en blanc i negre.

Recorda que va inventar enginyoses maneres d’entendre el color, com associar els seus noms amb gent que coneixia, però el seu món estava en escala de grisos, i d’altres nens es burlaven d’ell perquè portava, per exemple, mitjons desaparellats.

Quan es va mudar a Devon per estudiar composició musical en el Dartington College of Arts, va trobar una manera d’experimentar els colors quan va assistir a una conferència de l’expert en cibernètica, Adam Montandon. Aquest el va ajudar a crear el seu primer “eyeborg”, un dispositiu que li permet percebre les ones de llum.

Harbisson va seguir desenvolupant el seu eyeborg, i ara porta un xip incrustat al crani i les freqüències de so es transmeten a través de la conducció òssia, en lloc de a través de l’oïda, i després són amplificades pel crani. Això no només canvia la manera en que Harbisson percep el color, sinó que canvia la forma en què es percep a si mateix, em va convertir en un cyborg, diu. “No és la unió entre el eyeborg i el meu cap que em converteix en un cyborg, sinó la unió entre el programari i el meu cervell, una unió que ha creat un nou sentit al meu cervell que em permet percebre el color com el so, explica Harbisson.

La resistència al reconeixement dels drets dels cyborgs i la lluita, per a tenir el seu eyeborg reconegut legalment com part seva, és la mateixa resistència que veu a que Catalunya sigui independent. A la consulta del 9N, Harbisson va penjar al seu compte de Facebbok una fotografia seva votant, amb el missatge: “Un dels dies més emocionants de la meva vida avui, milions de catalans van a votar per la independència de Catalunya.”

En l’entrevista Harbisson explica el seu fort sentiment independentista, i diu que de petit mai es va sentir espanyol, ni ningú de la seva família. No sentim cap connexió amb Espanya, afirma.

Harbisson diu que tenim tots els elements per ser una nació, però Espanya no ens vol reconèixer, i creu que el món seria millor si hi haguéssin petits països independents, però interdependents, que s’unissin d’alguna manera.

Crec que de la mateixa manera que ens hauria de permetre triar si volem ser independents, també hem també d’estar facultats per decidir si volem tenir nous sentits o noves parts del cos, que és una cosa que els comitès de bioètica i els metges no volen acceptar, sentencia Harbisson.

Fiscalia demana imputar el President del Barça per presumpte delicte fiscal l’any 2014

La Fiscalia ha demanat aquest dilluns al jutge Pablo Ruz que tanqui la instrucció del cas Neymar i porti a judici el FC Barcelona, com a persona jurídica, i el seu expresident Sandro Rosell per dos delictes fiscals i un delicte societari en el fitxatge del brasiler Neymar.

En el seu escrit, el fiscal de l’Audiència Nacional José Perals considera Rosell responsable dels tres delictes i el Barça només dels dos delictes fiscals.

La Fiscalia també ha demanat al jutge que s’obri una investigació a part a l’actual president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, per un presumpte delicte fiscal en l’exercici del 2014, del qual també hauria de respondre el Barça com a persona jurídica, per determinar si el club va evitar tributar a Hisenda 2,8 milions d’euros quan aquest ja era president. Segons el fiscal, Bartomeu podria ser imputat per un delicte contra Hisenda, però aquesta seria una causa a part de l’actual, que ha investigat els exercicis 2011, 2012 i 2013 del club.

Una Fundació que assessora el govern alemany veu a prop la independència catalana

El Stiftung Wissenschaft und Politik (Institut de Política i Seguretat Internacional d’Alemanya), una fundació que porta més de 50 anys assessorant el Govern Federal alemany en economia i política exterior, ha publicat recentment un article que amb el títol “El laberint català”, analitza la situació del procés independentista al nostre país.

Aquest think tank veu Catalunya en una cruïlla entre la independència o romandre a dins l’estat espanyol, i diu que aquesta qüestió serà el tema central de les properes eleccions catalanes del 27 setembre 2015.

Pels alemany el desenvolupament posterior no només depèn l’equilibri de poder a Catalunya, sinó també del resultat de les eleccions generals espanyoles, que tindran lloc a finals d’any.

L’Institut de Política i Seguretat Internacional d’Alemanya, diu que la influència dels independentistes ha crescut, com va mostrar la consulta del 9 de novembre de 2014, que tot i ser organitzada en contra de la voluntat de Madrid, va portar una mica més d’un terç dels catalans a participar en una votació no vinculant, i amb un resultat clar: Quatre cinquenes parts estaven a favor d’una Catalunya independent , un 10 per cent a favor d’un estat independent dins d’Espanya, i només un 4,5 en contra de les dues opcions.

Per això opinen que si no hi ha un canvi important de la Constitució, no es pot excloure a curt termini la separació de Catalunya de l’estat espanyol.

El PP perd els nervis i compara el cas de Grècia amb la independència de Catalunya

El Secretari d’Estat del govern espanyol per a la Unió Europea, Iñigo Méndez de Vigo, va comparar ahir el cas grec amb Catalunya, afirmant que la sol·licitud de Grècia per a una amortització del seu deute és el mateix que la voluntat d’independència de Catalunya, i que cap de les dues demandes seran acceptades per la UE.

En una intervenció a la Universitat de Navarra, Méndez de Vigo va insistir que els membres de la UE estan obligats per unes normativa comuna, i que han de complir amb els seus compromisos. “Europa no acceptarà decisions unilaterals, tant si es tracta d’una declaració d’independència com del no pagament del deute”, va dir el secretari d’Estat per a la UE de l’Executiu de Rajoy.

Per Bloomberg, que també recull la notícia, els seus comentaris reflecteixen la preocupació del Govern espanyol pel contagi polític que pot haver-hi després de la victòria d’Alexis Tsipras, prometent renegociar el deute i el final l’austeritat del seu país, i recorda que Rajoy es va desplaçar a Grècia per donar suport al partit de Samaras, el gran derrotat a Grècia.

El govern espanyol culpa als organitzadors de l’atac feixista a un acte sobre 9N a Madrid

El Govern espanyol culpa a l’Ateneu de Madrid de l’atac feixista que va patir durant un acte sobre el 9N. Una vintena de feixistes van intentar boicotejar el debat organitzat per Espacio Público, sobre la consulta del 9N. Ara l’executiu de Rajoy culpa als organitzadors per “no establir cap control d’accés al públic”

Poc després de començar el debat, moderat pel periodista Enric Juliana, i amb la presència a la taula de Joan Tardà (ERC), Ferran Pedret (PSC), Joan Coscubiela (ICV), David Fernández (CUP), Gerardo Pisarello (guanyem) i Beatriz Rilova (Podemos), un grup de feixistes van intentar irrompre a la sala amb crits de “Viva Espanya” i preguntant al públic si volien “una nova Guerra Civil.

Com a conseqüència el grup parlamentari d’Amaiur, va preguntar al Govern per què no va evitar els incidents ja que el boicot de l’acte havia estava anunciat amb antelació per grups feixistes com Falange i Alianza Nacional, per les xarxes socials.

El Govern ha contestat dient que la responsabilitat d’aquest atac recau en els organitzadors de l’acte, és a dir l’Ateneu, perquè “no va establir cap control en l’accés del públic a la conferència”. “És increïble que culpin dels disturbis als organitzadors i no als que van anar a destrossar l’acte”, diu el diputat d’Amaiur Jon Iñarritu, que es trobava entre el públic, i ha afegit que tothom vam poder apreciar la conxorxa que hi havia entre policies i ultradretans. I encara que els govern diu que no són els mateixos que van atacar la Blanquerna les fotos denuncien el contrari, explica el diputat basc al diari Público.

Santi Vila insinua que ERC ha apunyalat Artur Mas

En una entrevista a La Xarxa de Comunicació Local, el conseller de Territori, Santi Vila, ha afirmat que ERC ha estat “molt poc patriota” en forçar la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, a la comissió parlamentària que investiga el cas Pujol. Vila ha dit que considera aquesta maniobra una “punyalada” a CiU.

Pel consellera ERC ha posat Mas “als peus dels cavalls”, i ha afegit “que just quan estem teòricament pactant i acordant processos electorals i d’independència, aprofites i apunyales el de davant”. Jo aquesta jugada no la veig, ha sentenciat Vila

Després Vila, en clara al·lusió als republicans, ha dit que tot Catalunya sap que el President no farà cap disbarat, cosa que n’hi ha d’altres que no és tan segur que si arribessin a governar no ho fessin, posant així en risc els 40 anys de més progrés que han viscut mai Catalunya i Espanya”, i ha afegit: “Amb idees peregrines del que s’hauria de fer”.

Vila ha dit també que li havia “xocat” la decisió d’ERC i s’ha preguntat “pel valor que pot tenir aquesta jugada d’aprofitar-se de la situació per desgastar Mas.

Li prohibeixen pujar al podi amb una senyera

El passat cap de setmana es va disputar a la localitat navarresa de Tudela, Navarra, el 7è Campionat d’Espanya d’ Arc Nu i Tradicional, on l’arquer egarenc, Sergi Cebrián, que defensava el títol, va acabar en tercer lloc.

Però la polèmica va arribar en el lliurament de premis, quan Cebrián que va sortir amb la senyera al podi, va ser advertit per l’organització que havia de deixar la bandera catalana un cop ja era damunt del podi, amb l’argument que la normativa ho impedeix.

Però poc abans dues representants navarreses van recollir les seves medalles lluint la bandera de la seva comunitat, motiu que va provocar que Cebrián demanes perquè elles sí e ell no, si és una bandera oficial, com qualsevol altra, i segons refereix l’única explicació que va rebre és “perquè no i ja està”.

Cebrián assegura que mai s’hi havia trobat i que davant d’aqueta situació ara es planteja “fins i tot pujar amb l’estelada. No vull buscar problemes, però davant una actitud opressora el silenci no ajuda”, ha dit l’arquer de Terrassa.