El líder del principal partit que governa amb Merkel afirma que el “moviment d’alliberament català és legítim”

Alexander Dobrindt, líder de la CSU al Bundestag, ha declarat que “allò que s’ha concedit a Escòcia com a dret d’autodeterminació no es pot considerar a Catalunya com a colpista”.

Les declaracions del cap del principal partit de l’estat de Baviera han estat reproduïdes per diferents mitjans de comunicació del grup Funke Mediengruppe. Donbrindt ha afegit que moviments d’alliberament com el català no es poden considerar com a il·legítims, i que “tothom a Europa ha de tenir el dret a discutir sobre la seva identitat”, perquè la Unió Europea és una comunitat de la diversitat i que seguirà unida només si es respecten les tradicions i peculiaritats de cada comunitat.

La CSU és un partit demòcrata cristià que només es presenta a Baviera, on ha guanyat totes les eleccions des del fi de la segona guerra mundial. És un partit coaligat amb la CDU de Merkel i actualment disposa de 46 diputats dels 709 del parlament alemany, essent un dels tres partits que conformen el govern de coalició de la cancellera alemanya al costat de CDU de la Merkel i els socialdemòcrates.

Entre el 2013 i el 2017, Dombrindt va ser Ministre Federal de Transports i Infraestructures Digitals del Govern d’Angela Merkel, un aliat imprescindible per a la cancellera.

New York Times: Merkel només fa una discreta advertència al pla independentista de Catalunya

Espanya està perdent clarament la batalla diplomàtica, ni en una compareixença conjunta amb Merkel, el president espanyol aconsegueix el suport de la cancellera alemanya.

En una nota de l’Agència Associated Press que reprodueixen avui diaris com The New York Times es destaca que davant la presència de Rajoy, Merkel només va fer una vaga advertència als independentistes catalans ( “Merkel Makes Vague Warning on Catalan Independence Plan“)

L’escrit recull que en la seva compareixença amb Rajoy, la cancellera alemanya, Angela Merkel va dir que els tractats de la Unió Europea garanteixen la integritat i la sobirania dels estats membres, un advertiment diplomàtica als independentistes de Catalunya, però que quan se li va preguntar si una Declaració Unilateral d’independència significaria l’expulsió de Catalunya de la UE, Merkel es va limitar a dir que compartia que les lleis internacionals i nacionals ha de ser obeïdes.

Per què la independència de Catalunya fa tremolar a Angela Merkel?

Josep Maria Bellmunt

Per entendre les declaracions de Merkel donant suport a Rajoy en contra de la consulta del 9N, més enllà de les relacions protocol·làries entre dos estats, cal mirar a la situació d’endeutament de l’estat espanyol, al seu repartiment, i la influència alemanya en tot plegat.

Aquests dies s’ha fet molt d’èmfasi en que el deute públic de l’estat espanyol ha crescut en el segon trimestre del 2014, 17.394.000 d’euros, i se situa per sobre del bilió d’euros (1.007.319 milions), però en realitat això és només una part del deute.

I això és així perquè el deute espanyol es bàsicament privat. L’any 2011 entre un 80-90% del deute corresponia, si fem cas a les dades oficials publicades, a bancs i empreses. Aquest deute total espanyol superava, entre els anys 2011-2012, el 320% del PIB (uns 3,30 bilions d’euros), i alguns observadors independents el situaven en un 400% del PIB, és a dir més de 4 bilions d’euros. De fet el desembre del 2013, segons el propi Banc d’Espanya, i després de les múltiples retallades i rescats, el deute net de les entitats espanyoles només amb el Banc Central Europeu (BCE), es situava encara en 201.865.000.000 € (201.865 milions d’euros), tot i haver-se reduït en un 35%.

I com hem arribat a aquesta situació, bé sembla que constructors i promotors espanyols van poder-se endeutar d’una forma tan il·lògica perquè els arribaven crèdits sense mesura, i uns del principals proveïdors eren els bancs d’Alemanya.

De fet el deute públic de l’estat espanyol, era al 2011 d’un 60% del PIB, dels més baixos de la zona euro. A Alemanya era d’un 83%, a França d’un 82%, a Itàlia d’un 119% i a Grècia del 143%. Ara el deute públic espanyol ja és d’un 98%.

És a dir que el deute privat era molt superior al públic, però com a conseqüència del rescat bancari, els números comencen a invertir-se, i el deute passa a les administracions públiques, encara que bancs, i en part també empreses, sobretot les immobiliàries, segueixen acumulant el percentatge més alt d’endeutament. És a dir els sectors econòmics privats, bancs i les empreses no financeres, són els principals causants d’aquest hiperendeutament de l’economia de l’estat espanyol.

Qui són els creditors de l’estat espanyol ?

Segons un informe publicat el desembre del 2010, pel Banc Internacional de Pagaments (BIS), els bancs alemanys posseïen el 22% del deute extern net, seguits pels de França amb un 20%, els dels EUA amb un 17%, els de la Gran Bretanya amb el 14%, els d’Itàlia amb un 4% i, mentre que altres països de la UE acumulaven un 16%.

No es d’estranyar llavors que Merkel, Obama, Van Rompuy, Sarkozy, Monti, el FMI, la Comissió Europea, i tothom, posessin contra les cordes primer Zapatero, i després Rajoy, perquè es pagués el deute dels bancs, es retalles dràsticament la despesa en polítiques socials, i que el govern espanyol avalés els deute privats dels bancs, situació que ha augmentat dràsticament el dèficit públic, de fet l’estat espanyol tenia el 2007 un superàvit del 2%.

I que passarà amb la independència de Catalunya?

Que anant molt bé, i suposant que es reparteixi el deute, hi haurà un percentatge molt alt de possibilitats que el que quedi de l’estat espanyol sigui incapaç de pagar la seva part, i que anant pitjor, i en cas d’una separació no pactada, i que Catalunya quedés exclosa de la UE i totes aquestes històries de terror que ens venen els poder fàctics europeus, el nou estat català no es faci càrrec de la seva part, i conseqüentment els bancs alemanys i la resta es quedarien sense cobrar, i és clar, això seria una catàstrofe per a Merkel i els buròcrates europeus, que veurien com els grans poders econòmics alemanys i europeus girarien la seva mirada contra d’ells.

Al Bundestag també es parla del procés independentista de Catalunya

El dret dels catalans i també dels bascos a convocar un referèndum sobre la seva independència s’ha colat en el debat sobre la crisi ucraïnesa que s’ha celebrat aquest dijous al Bundestag -parlament alemany-, on l’oposició ha recriminat al govern que donés suport en el seu dia a les aspiracions secessionistes de Kosovo.

“Amb Kosovo es va obrir la caixa de Pandora”, ha remarcat el líder de L’Esquerra Gregor Gysi, portaveu del principal partit de l’oposició a Alemanya davant la gran coalició que lidera la cancellera, Angela Merkel.

Segons Gysi, en avalar la independència de Kosovo “es va violar el dret internacional” i els qui en van donar suport han d’aclarir ara per què rebutgen en altres nacions el que va permetre en aquella província de Sèrbia.

“Els bascos es pregunten per què ells no tenen ret a convocar un referèndum per decidir si volen pertànyer a Espanya; els catalans es pregunten per què ells tampoc poden convocar un referèndum sobre la seva pertinença a Espanya; i també els ciutadans de Crimea”, ha advertit Gysi.”

“Jo mantinc la meva opinió: la independència de Crimea seria una violació del dret internacional, igual que ho va ser la indpendència de Kosovo”, ha remarcat.

Una mica abans, durant el discurs davant la cambra, Merkel havia rebutjat qualsevol comparació del cas de Crimea amb el de Kosovo, on l’OTAN va fer una intervenció militar sense el mandat de l’ONU que va acabar portant la independència d’aquesta antiga província sèrbia.

“La intervenció a Kosovo es va fer després que la comunitat internacional observés impotent operacions de neteja ètnica i que Rússia bloquegés de forma permanent tota la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU”, ha remarcat.

El partit d’Angela Merkel veu el referèndum català com un element positiu en democràcia

En una entrevista a l’ACN, el diputat Thomas Silberhorn, membre del comitè d’Afers Europeus del Bundestag i portaveu Europeu de la CSU bavarès, es mostra partidari dels referèndums perquè creu que hi ha qüestions en què “la democràcia representativa es troba amb límits”, i creu que cal reformar la Unió Europea perquè sigui “més flexible” i tingui unes institucions descentralitzades “més forts”.

Silberhorn recorda que el president Artur Mas admetia el 22 d’abril a Brussel·les que a Europa el dret a decidir s’entén però la independència preocupa. Aquest és precisament el missatge que es desprèn de les paraules del diputat bavarès al parlament alemany que en una entrevista a l’ACN diu que comprèn “la consciència pròpia” de Catalunya però rebutja que la solució hagi de passar necessàriament per la independència.

Tot i que el diputat alemany evita comentar directament la situació catalana per no interferir en els assumptes interns d’un altre estat, però és un ferm partidari de preguntar a la població la seva opinió sobre grans temes polítics. “No puc valorar la seva situació a Catalunya, però la vàlua d’un referèndum no és només el referèndum en si, sinó la situació durant el període previ”, destaca.

Silberhorn és member del comitè d’Afers Europeus del Bundestag, i portaveu del grup CDU / CSU en el comitè d’Afers Legals i portaveu del partit bavarès de la coalició de Merkel en carteres com Defensa, Europa i Cooperació Econòmica.

El diputat alemany considera que preguntar directament als ciutadans dóna “molta més legitimitat” als processos polítics, inclosos els que podrien iniciar Catalunya o Escòcia, i evita predir quina hauria de ser la resposta d’Alemanya i la Unió Europea a la possible independència de Catalunya o Escòcia, ni tan sols a un vot britànic per sortir de la UE, perquè això “encara no ha passat”.

Amb tot, destaca que hi ha una “llarga tradició i molts exemples de referèndums” al seu país i que va permetre la celebració de consultes és la manera de no perdre “l’acceptació política del poble”.
Segons ell, la combinació entre unes institucions europees més àgils però potents i una intensa descentralització “és el secret per a una integració europea exitosa” que incorpori els interessos de Baviera, Catalunya o Escòcia, i també els d’estats euroescèptics com el Regne Unit.

En aquest sentit, Silberhorn assegura que l’austeritat ha d’aplicar “a tots els nivells i encara que diu que els alemanys no poden “donar recomanacions” a l’Estat espanyol sobre com gestionar les diferències entre autonomies, convida Madrid a “fer un cop d’ull” al model, que preveu límits al dèficit fiscal.
Com a diputat per Baviera, Thomas Silberhorn admet que les transferències econòmiques entre els länders són “un tema de conflicte permanent” a Alemanya.