Com pot la gran patronal catalana confirmar que hi haurà pacte fiscal, mentre se suposa que estem en un procés d’independència?

Que Foment del Treball, l’organització de la gran patronal catalana, no desitja la independència, i que hi treballa en contra, no és cap novetat, però que reconegui públicament i sense dubtes que ja coneix que després de les eleccions europees hi haurà un pacte fiscal (compte: no que Madrid faci una oferta de pacte), ja és una altra cosa

En una entrevista que publica avui el diari Ara, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, afirma que la tercera via no va morir al Congrés, i que hi ha camí per treballar.

Preguntat que cal de fer si no surt el pacte fiscal, que Foment demana, el president de la patronal respon amb contundència: “Tindrem un pacte fiscal”, i al preguntar-li ,qui l’hi ha dit?, respon : Això és pel que jo treballo. Gay de Montellà nega després que ho estigui negociant: “jo no negocio res. Sempre treballo, però no negocio res. Han de negociar els polítics” diu l’empresari ,que afegeix, però, més dades, quan afirma que “abans de les europees no veurem resultats, com es lògic”, i que cal esperar, però que després de les eleccions es tindran notícies de recuperació de diàleg i d’un camí.

En relació a que dirà Foment si algun dia una majoria de catalans voten per la independència, Gay de Montellà respon que Foment estarà on ha estat sempre, que és amb el poble de Catalunya i els industrials de Catalunya, però que les situacions no consolidades no els ajuden a vendre el seu projecte.

En relació a la petita i mitjana empresa , i a trobada que va realitzar Pimec, on es demanaven més recursos, i es culpava a la manca de crèdit, Gay de Montellà, afirma que al “Diguem prou” de la Pimec ( títol que va triar per l’acte), ja li ha passat una mica el moment, que estaven bé els continguts, però que no hi havia gaire cosa innovadora, però dir que la culpa és del crèdit, no és ser realistes, i que cal anar creixent a mesura que creixi la recuperació.

Un Banc de Sabadell infiltrat per la ultradreta carrega ara contra el procés català. Les dades que ho confirmen

Ahir dimecres el President del Banc de Sabadell, Josep Oliu, al ser preguntat pel procés sobiranista català, va afirmar que veu molt poques possibilitats per a la independència de Catalunya, i que “la seva entitat no té voluntat de pertinença a cap regió, perquè som un banc europeu i amb vocació de créixer internacionalment”, va sentenciar Oliu en una roda de premsa des de Londres, on la cúpula de l’entitat va presentar el seu pla estratègic Triple 2014-2016.

El president del Sabadell va desitjar que qualsevol discrepància política se solucioni per via democràtica (potser votar no és la més democràtica de les vies?), i que, si s’ha de canviar alguna qüestió bàsica, se segueixin les vies establertes ( és a dir la Constitució). Oliu va afegir que si se segueix la legalitat, el debat polític “no ha de preocupar perquè és la via de la discrepància democràtica”.

És la segona vegada en poc temps que el nom del Banc Sabadell i el seu president surten associats amb declaracions contràries a la independència de Catalunya, el passat 19 d’octubre es van filtrar unes suposades paraules seves, en una reunió amb potencial inversors, en que Josep Oliu, hauria dit que si Catalunya s’independitza d’Espanya, posarien en marxa un pla B, que implicaria el trasllat de la seu social a Madrid.

Fins fa poc el Banc de Sabadell, sempre s’havia mostrat absolutament discret en relació al procés sobiranista català, i inclús s’havia valorat com menys hostil al procés que la Caixa, o al menys allunyat de qualsevol polèmica. Llavors, per què ara el Sabadell es mostra tant bel·ligerant amb el procés català ?? L’explicació la trobem en la lenta però progressiva ocupació del seu Consell d’Administració, i del seu accionariat, per persones clarament hostils i bel·ligerants amb el procés independentista català, procedents de la ultradreta espanyolista, que pretenen controlar els bancs catalans, tal i com ja vam explicar en un article publicat a l’estiu del 2013.

I es que a per darrera del president, Josep Oliu, hi trobem, com a vicepresident primer mi més ni menys que a José Manuel Lara, reconegut enemic del dret a decidir dels catalans, i que lidera les amenaces de boicot contra Catalunya, i mou els fils per enfonsar el procés, i que també ha dit que traslladarà les seves empreses fora de Catalunya si triomfa la independència.Curiosament, el passat setembre de 2013, Lara va substituir Isak Andic, president de Mango, en el càrrec de vicepresident, i van començar les declaracions contra el procés català.

Encara que a títol personal Lara Bosch disposa de menys d’un 1% de les accions del banc, en controla una altra part mitjançant societats interposades com Jaipur Investment o el holding Hemisferio.

El vicepresident segon de l’entitat és Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano, absorbit pel Sabadell el 2010 (encara que manté el nom de SabadellGuipuzcoano), també conseller general de Repsol.

Entre els principals accionistes, encara que no forma part de la Junta, s’hi troba el president de Mercadona, el valencià Juan Roig, que va reconèixer fa poc que feia donatius a la FAES, la fundació d’Aznar.

Ja com a consellers del nucli dur hi trobem la multimilionària catalana Sol Daurella, presidenta de Coca -Cola Iberian Partners, únic embotellador de la beguda nord-americana a l’estat espanyol, que recentment va traslladar la seu social de Barcelona a Madrid, o el castellonenc, Héctor Maria Colonqués, president del gegant de la ceràmica Porcelanosa, considerat en algunes llistes l’home més poderós del País Valencià i amb vincles amb el PP.

També trobem entre els consellers, però sembla que amb molt menys poder de decisió, al sabadellenc Joan Llonch Andreu, a Joaquín Folch-Rusiñol Corachán, president de Corver SA, una empresa catalana dedicada a la importació i distribució d’accessoris i recanvis per a motocicletes, i que també controla Pintures Titán, o a Maria Teresa Garcia Milà vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, i consellera d’ENAGAS, entre d’altres.

Actualment els principals accionistes del Sabadell són el colombià Jaime Gilinski, president del fons Itos Holding, i el mexicà David Martínez, de Fintech, tots dos amb un 5% aproximadament del capital. Altres accionistes importants són la inversora nord-americana, BlackRock, la més possiblement la més important del món, Lloyds, o el BCP(Banc Comercial Portuguès).

Inversors a títol personal com José Manuel Lara (Planeta), Isak Andic (Mango) o el ja citat Juan Roig de Marcadona , no arriben ni a l’ 1% de les accions, i són superats per d’altres accionistes com Joaquín Folch-Rusiñol Corachan, Sol Daurella, el president Josep Oliu, Josep Permanyer , Miguel Bosser Rovira, Joan Llonch Andreu o Francesc Casas.

La Vanguardia presenta a Mas implorant una reunió secreta amb Rajoy amb el suport del “lobby pont aeri”

Segons un article que signa Jordi Barbeta avui a La Vanguardia, el president espanyol Mariano Rajoy ha rebutjat els intents del president de la Generalitat, Artur Mas, per reprendre el diàleg i pactar la pregunta i la data de la consulta sobiranista .

En l’article s’explica que el president català va intentar veure’s en secret amb Rajoy abans de tancar el pacte de la pregunta, però que el Govern espanyol s’hi va negar, i va comunicar al portaveu de CiU al Congrés, Duran i Lleida, que “dialogar sobre fets consumats no té massa sentit”.

Segons Barbeta, les mateixes fonts assenyalen que Rajoy i Mas es podrien tornar a trobar sempre que no sigui per parlar de la consulta, sinó dels assumptes de govern.

Un altre anunci que fa Barbeta és que Mas està encara disposat a negociar la pregunta i la data del referèndum amb Rajoy, amb el permís de les forces polítiques que van subscriure l’acord, i que des de la Generalitat s’han desplegat diverses estratègies per aconseguir que el Govern espanyol mogui fitxa.

Entre els que intenten l’apropament a part de Duran, l’article cita a Francesc Homs i al secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, però també interlocutors no polítics que diu que Mas utilitza com emissaris supersecrets. I afegeix que des del món empresarial han sorgit interlocutors voluntaris vinculats a empreses de l’Ibex 35, com el president d’Abertis, Salvador Alemany, i per la part espanyola s’assenyala a l’ex-president d’Endesa, que va ser el número 2 del PP per Madrid a les eleccions del 2010, Manuel Pizarro, tots ells formen part del conegut “lobby pont aeri”.

Un lobby diplomàtic anglosaxó ja esta assessorant a la Generalitat

La Generalitat de Catalunya ha confirmat que va contractar aquest any el lobby anglosaxó, Independent Diplomat, encara que s’ha negat que l’hagin contractat amb l’objectiu de buscar suports internacionals per al procés sobiranista, sinó que degut al fet de tenir una estructura exterior reduïda i, com fan moltes empreses , es serveixen d’una consultora internacional.

A tall d’exemple, el suport a les empreses catalanes per buscar nous mercat, seria una de les tasques encomanada a Independent Diplomat. El Govern català argumenta que en etapes anteriors, el Govern basc i fins i tot el Govern espanyol, han contractat serveis similars.

Però segons diferents mitjans, Peter Collecott , un diplomàtic britànic, que va ser ambaixador del Regne Unit a Brasil entre 2004 i 2008, estaria realitzant una sèrie de visites a diverses cancelleries europees, per demanar als seus interlocutors que si la tensió entre el Govern espanyol i el català augmenta, pressionin a Mariano Rajoy perquè permeti la celebració del referèndum d’autodeterminació l’any vinent.

Fundada el 2004 pel també diplomàtic britànic, Carn Ross, disposa d’oficines als Nova York i Washington , Brussel·les , Londres, Sydney, Juba (Sudan del Sud ) i Hargeisa ( Somàlia ), i han treballat a Burma, Croàcia, Geòrgia, Kosovo , Moldàvia o la República Turca del Nord de Xipre.

Madrid maniobra per controlar els bancs catalans i ofegar la independència

Josep M. Bellmunt

La possible independència de Catalunya passa també per no tenir en contra el sector financer català, és a dir els grans bancs catalans, i les grans empreses, tant les multinacionals, com les catalanes. Però Espanya ja està actuant per controlar absolutament el sector bancari català, perquè si Catalunya es separa d’Espanya, aquesta perdria també dues entitats de pes: CaixaBank i Banc Sabadell, i perquè aquestes podrien ajudar al naixement del nou estat català.

I aquí de moment el govern català sembla està perdent la batalla per manca de fermesa i decisió. La Caixa dirigida per un català, Isidre Fainé, és en gran part la clau de tot plegat. CaixaBank és un imperi que liderà el rànquing a Espanya tant per actius, amb 343.000 milions d`euros, com en dipòsits, amb 179.000 milions (cal recordar que el dèficit català és de d’uns 16.000milions anuals, i que Catalunya ha demanat un rescat per valor de 5.000 milions d’euros, un 1,4 % del total d’actius de Caixabank).

CaixaBank és també molt important per l’estat espanyol, de fet és com hem dit el seu primer banc, i per això Madrid intenta disminuir el pes del capital català, és a dir de La Caixa, que és el seu principal accionista. Rajoy ja va instar Fainé a comprar la Banca Cívica, i l’entitat catalana va passar de tenir més del 70% de Caixa Bank al 61%, i ara li demana que compri Banco Popular, i es quedi per sota del 50%.

De moment Fainé s’ha alineat clarament amb Rajoy i l’estat espanyol. El Govern espanyol vol aprofitar també que la Unió Europea, per augmentar la flexibilitat, demana que les caixes d`estalvis renunciïn a les seves participacions majoritàries en els seus bancs. Les entitats financeres més afectades per aquesta mesura serien La Caixa, que controla el 61% de CaixaBank SA (CAIXY, CABK.MC) i les caixes d`estalvi basques que controlen Kutxabank.

El Banc de Sabadell, el segon gran banc català, es una altra cosa, està molt més localitzat a Catalunya que la Caixa, encara que en els darrers anys també ha avançat en el mercat espanyol, i el seu president Josep Oliu, sembla més receptiu al missatge català, i en ambients espanyols el consideren simpatitzant de CiU, encara que no independentista.

Però Oliu estaria també lligat i pressionat pels espanyols després de les facilitats i ajudes rebudes per la compra de la CAM pel banc català (es va comprar per un preu simbòlic de1 €).

Banc de Sabadell és malgrat tot el cinquè banc de l’estat espanyol, amb uns actius que aquest darrer any han superat els 100.000 milions d’euros.

Per altra part l’accionariat del Banc de Sabadell és molt divers. El principal accionista amb només un 5,71% és Isak Andic, del grup Mango, i una gran part de les accions estan en mans de petits accionistes catalans, i per això és més difícil de controlar.

Cal recordar que tant Fainé com Oliu formen part del lobby “Puente Aereo”, que reuneix empresaris madrilenys com José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Vázquez (Iberia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), o el mateix Rodrigo Rato, i catalans com José Manuel Lara (Planeta), Joan Rosell (CEOE), Javier Godo ( La Vanguardia), Joan María Nin (La Caixa), Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas Advocats) o Enrique Lacalle (Saló de l Automòbil de Barcelona), la majoria d’ells declarats anticatalans.

És urgent que si realment Artur Mas té un camí traçat més enllà de les eleccions, parli amb les dues entitats, recordi als seus dirigents que són catalans al front d’entitats catalanes, i les posi del bàndol català.

Si no es així la independència pot no ser possible, perquè potser caldrà que les dues entitats financin l’inici del nou estat amb préstecs, que una Catalunya independent no hauria de tenir cap problema en liquidar immediatament que l’estat català estigui constituït i en funcionament.