8 conclusions ràpides per a Catalunya del referèndum grec

Josep Maria Bellmunt

Imatge @kapdigital

El que passi a Grècia pot ser important a curt termini per a Catalunya. Aquestes són algunes reflexions ràpides del resultat del referèndum grec que ha dit no a la política que li volia imposar la UE.

1/ Grècia mostra com en un estat sense sobirania econòmica no té independència política absoluta. L’assoliment de la sobirania fiscal prèvia o immediata després de declarar-se la independència és bàsica per poder bastir un nou estat català

2/ El referèndum és la millor i més eficaç forma d’aconseguir que el món respecti les teves decisions, en el cas català, la independència, i per això Espanya ho evitarà fins a l’infinit. Grècia mostra també, però, com si ets un estat un referèndum fa tremolar tota la UE i de fet tot el món, però si no ho ets potser no passa el mateix

3/ Malgrat les declaracions intimidatòries i amenaces a un no dels grecs la UE seguirà negociant amb el govern de Grècia, ergo també negociarà amb Catalunya quan aquesta declari la independència

4/ La UE intenta com sigui evitar el grexit, és a dir evitar la possibilitat de que un país endeutat com Grècia surti de l’euro, llavors que no farà per mantenir un contribuent net com Catalunya?

5/ El poble grec no s’ha deixat amenaçar ni intimidar, tot i estar en una situació econòmica desesperada. Es pot intentar ignorar o neutralitzar un govern, però no poden anar contra una decisió presa democràticament per un poble, amb Catalunya passarà el mateix.

6 /El discurs de l’austeritat per pagar les desfetes dels bancs com a medicina, ja està clar que es percebut com una gran mentida, i el poble diu prou. El Nobel d’Economia, Stiglitz, ho va dir clarament, la Troika ha empobrit Grècia un 25% amb 4 anys de la seva política. Les polítiques dels successius governs espanyol han empobrit Catalunya i augmentat la precarietat de molts catalans.

7 /Les enquestes no semblen massa de fiar.A Grècia deien que guanyaria el Sí. Les enquestes a Catalunya diuen que guanyaria el no, quan l’independentisme treu 1 milió de persones al carrer cada any. Difícil de creure.

8/ Un lideratge ferm, sense por, i sense anar de “farol”, és imprescindible per a qualsevol projecte polític. El tàndem Tsipras-Varoufakis ho ha demostrat.

L’estelada a la portada del New York Times

El mateix dia que la UEFA va anunciar que volia sancionar al Barça perquè la seva afició havia exhibit estelades a la final de Champions de Berlín, l’International New York Times obria portada amb una gran foto en la que es podía veure una estelada gegant al costat de la bandera grega a Atenes. A sota de la foto, feta per Marko Djurica de l’agència Reuters es pot llegir: Els manifestants onegen una bandera grega i una “Estelada” (bandera independentista catalana) davant l’edifici del Parlament a Atenes dilluns.

La foto ha estat usada en un dels articles del rotatiu novaiorquès sobre Grècia: Loads of Debt: A Global Ailment With Few Cures

El PP perd els nervis i compara el cas de Grècia amb la independència de Catalunya

El Secretari d’Estat del govern espanyol per a la Unió Europea, Iñigo Méndez de Vigo, va comparar ahir el cas grec amb Catalunya, afirmant que la sol·licitud de Grècia per a una amortització del seu deute és el mateix que la voluntat d’independència de Catalunya, i que cap de les dues demandes seran acceptades per la UE.

En una intervenció a la Universitat de Navarra, Méndez de Vigo va insistir que els membres de la UE estan obligats per unes normativa comuna, i que han de complir amb els seus compromisos. “Europa no acceptarà decisions unilaterals, tant si es tracta d’una declaració d’independència com del no pagament del deute”, va dir el secretari d’Estat per a la UE de l’Executiu de Rajoy.

Per Bloomberg, que també recull la notícia, els seus comentaris reflecteixen la preocupació del Govern espanyol pel contagi polític que pot haver-hi després de la victòria d’Alexis Tsipras, prometent renegociar el deute i el final l’austeritat del seu país, i recorda que Rajoy es va desplaçar a Grècia per donar suport al partit de Samaras, el gran derrotat a Grècia.

The Economist: “Endavant, Angela, alegra’m el dia”. Catalunya ha de prendre nota

Portades com aquesta, i la rapidesa amb que s’està parlant de condonar el deute grec, una vegada es constata la fermesa del seu govern, són tota una lliçó per aquells que dubten del que passaria si Catalunya decidís sense embuts declarar el nou estat català, una vegada guanyades les eleccions.

La portada de The Economist, on es pot veure l’arxiconeguda estatua grega de la Venus de Milo, però amb una pistola i amb la frase que ve fer famosa Clint Eastwood interpretant el personatge de Harry el Brut, però canviant el nom pel d’Angela Merkel: “Go ahead, Angela, make my day “(Endavant, Angela, alegra’m el dia), és tota una interpretació de la feblesa que pot tenir la UE si el nou govern grec decideix complir els seus compromisos electorals.

En un editorial el prestigiós setmanari britànic opina que “la crisi infernal de l’euro fa poc més de cinc anys” va començar a Grècia, i que es lògic que acabi al mateix país amb la victòria de Syriza.

Per The Economist Alexis Tsipras ha desafiat l’euro i a Angela Merkel, i creu que no s’equivoca afirmant que “l’austeritat d’Europa ha estat excessiva” i que les polítiques de Merkel “han estrangulat l’economia del continent” i “donat pas a la deflació”

El setmanari britànic també opina que el deute de Grècia, que en 6 anys ha passat del 109% al 175% del PIB, és impagable, i que a Grècia se li ha de condonar, com a un país africà en fallida.

Critica però que Tsipras abandoni les reformes, i vulgui, per exemple, tornar a contractar 12.000 treballadors del sector públic, abandonar la privatització o introduir un gran increment en el salari mínim. The Economist diu que a canvi del perdó del deute, el nou primer ministre grec hauria de seguir amb les reformes estructurals.