La Fiscalia cita al Major Trapero

Després de l’èxit de la Diada d’avui, s’ha conegut que la Fiscalia de Catalunya ha convocat el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per a demà dimarts.

Trapero ja figurava en la llista d’un miler d’alts càrrecs que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) els quals s’adverteix de les conseqüències penals que podrien rebre si el referèndum es realitzés.

A ningú se li escapa que l’actuació dels Mossos el dia 1 d’octubre és un dels aspectes que més preocupen el Govern espanyol, sobretot després de l’èxit de la policia catalana en la resolució de les investigacions dels atemptats de Barcelona i Cambrils, en que va sobresortir la figura del Major Trapero, per les seves rodes de premsa realitzades amb serenor, transparència i diligència, que van impressionar a tot el món, i que l’han convertit en una figura popular i respectada pels ciutadans de Catalunya.

Encara que demà també han estat citats el cap del Cos Nacional de Policia i el comandant de la Guàrdia Civil a Catalunya, sembla evident que és als Mossos i concretament al seu cap a qui es vol pressionar.

JxSí i la CUP bloquegen la comissió d’investigació del jutge Vidal per “no fer la feina a la Fiscalia”

JxSí i la CUP han bloquejat la comissió creada al Parlament arran de les declaracions de l’ex-senador Santi Vidal, en que deia que el govern ja posseïa les dades dels contribuents. Els grups independentistes no van poder evitar que la creació d’aquesta comissió perquè el Reglament de la cambra catalana obliga a obrir qualsevol comissió sol·licitada per un mínim de tres grups, en aquest cas Ciutadans, PSC i PP.

Però els grups independentistes sí que han pogut evitar l’aprovació del pla de treball de la comissió i del llistat de compareixences, amb el que aquesta queda automàticament bloquejada.

JxSí i la CUP no volen fer la feina a la Fiscalia espanyola que ja està investigant Santi Vidal. El diputat Bernat Soler, de JXSí, i la diputada Gabriela Serra, de la CUP, van afirmar que no tenien cap intenció de “fer la feina bruta de la fiscalia”.

El PSC ha aprofitat aquesta decisió per retirar-se de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya.

La Fiscalia demana als Mossos que identifiquin els diputats de la CUP que van estripar fotos del rei

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha demanat als Mossos d’Esquadra que elaborin un informe i que identifiquin els diputats de la CUP que el passat 12 de desembre van trencar fotos del rei espanyoI en el transcurs d’una roda de premsa al Parlament, per un possible delicte d’injúria, segons avancen avui mitjans com el diari El Periódico o l’agència Efe.

L’acte que va tenir lloc al Parlament va ser convocat en solidaritat amb la imputació per l’Audiència Nacional de cinc militants de la CUP que havien cremat fotos del Rei i fragments de la Constitució l’11 de setembre, i per denunciar les detencions que van realitzar els Mossos d’Esquadra de tres dels cinc joves.

Els diputats que aquell dia van trencar les fotos del rei davant les càmeres van ser Mireia Vehí, Anna Gabriel, Gabriela Serra, Joan Garriga, Benet Salellas i Eulàlia Reguant.

Com que es tracta de diputats i, per tant, de persones aforades, la instrucció de la causa no correspondria a l’Audiència Nacional sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La Fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per Artur Mas

La Fiscalia ha sol·licitat una pena 9 anys i mig d’inhabilitació i una multa de 36.000€ per l’expresident de la Generalitat, Artur Mas per haver organitzat la consulta del 9 de novembre de 2014.

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, en l’escrit d’acusació que han presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), consideren que Artur Mas és autor “dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa. També assenyala a l’exvicepresidenta Joana Ortega i a l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau com a cooperadores necessàries d’aquests delictes, i demana per a elles una pena de nou anys d’inhabilitació, i que que els dos delictes han de castigar-se de forma conjunta.

També emanen que, durant el temps de la condemna, Mas, Ortega i Rigau no puguin exercir càrrecs públics electius de qualsevol nivell, “ja sigui d’àmbit local o estatal. Si l’acusació de la Fiscalia Superior de Catalunya prospera en el judici, també estaran inhabilitats per “l’exercici de funcions de govern tant en l’àmbit autonòmic com estatal.

L’escrit considera que Artur Mas va tenir un paper preponderant com a impulsor polític de la consulta, i que l’expresident català va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió dictada pel TC “auxiliat directament per destacats membres del Govern”.

La Fiscal General de l’Estat compara el procés català amb l’obscurantisme i la tirania

(ACN) La Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, ha fet referència al procés sobiranista a Catalunya i ha assegurat que la Fiscalia i l’Estat de dret han de combatre “els mateixos mals que va combatre la il·lustració: l’obscurantisme, el fanatisme, la tirania, i també els seus desviaments i errors”.

Segons Madrigal “els que invoquen la llibertat per vulnerar la llei incorren en una perillosa demagògia”. També ha afirmat que la Fiscalia “no perseguirà intencions” com el full de ruta o la voluntat del Govern de crear estructures d’estat, després que el govern espanyol va presentar un requeriment d’incompetència -previ al recurs d’inconstitucionalitat- contra el Comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer.

Segons Madrigal, aquest combat contra “l’obscurantisme” i les desviacions de la il·lustració s’ha de lliurar utilitzant com a “armes” els elements dels principis de la il·lustració: “la legalitat, la Llei com a emanació de la voluntat popular, l’esperit crític i la tolerància”, per fer un debat “serè” on “s’admetin les diferències” i es puguin assumir i elevar a rang superior per la via del diàleg” i “la reforma de les coses que funcionen malament, mai per les vies de fet ni per la violència”.

Per això, ha sentenciat, “el ministeri fiscal actuarà amb tots els instruments que l’ordenament jurídic posa a la seva disposició si es cometen accions delictives contra la Constitució, contra l’Estat de dret o la Llei”.

La Fiscalia segueix actuant contra el procés

La Fiscal General de l’Estat ha fet aquestes manifestacions durant un esmorzar informatiu a Madrid on ha fet referència a les actuacions de la Fiscalia contra el president de la Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en el procés per la convocatòria del 9-N.

Segons ha assegurat, el procés contra Mas segueix “amb tota normalitat” i amb la participació del ministeri fiscal, que fa un parell de setmanes va demanar una quinzena de diligències per “depurar la possible responsabilitat dels querellats i la seva participació en els fets que se’ls imputen a la querella”.

En aquest sentit, ha explicat que el procediment “segueix el seu curs” i “és previsible que es produeixin avenços” en el futur, tot i que encara no en sap els resultats. També considera que malgrat que la Fiscalia General de l’Estat va actuar en contra del criteri dels fiscals de Catalunya, aquest és un episodi “normal” que en cap cas ha malmès la imatge de la fiscalia.

Segons Madrigal, en aquest cas es pot aplicar la “paràbola atribuïda a Pitàgoras: La llibertat li diu a la Llei -tu m’estorbes- i la Llei respon -jo et guardo”. “Els que invoquen la llibertat per vulnerar la Llei incorren en una perillosa demagògia”, ha sentenciat en referència als impulsors del procés a Catalunya.

De moment no actuaran contra el full de ruta

Preguntada sobre si les estructures d’Estat que la Generalitat vol desplegar són contràries a la Constitució, Madrigal ha assegurat que la Fiscalia “ha analitzat” el full de ruta que el 31 de març es va donar a conèixer i el que es publicar al web de la Generalitat, “i ara mateix no consideren que contingui res rellevant des del punt de vista penal”.

“Malgrat que de forma genèrica es fa referència a certes intencions de desconnexió amb l’Estat”, ha dit, “no perseguirem ni criminalitzarem intencions o declaracions polítiques per cap concepte, i actuarem quan es cometin accions delictives contra la Constitució o l’Estat”.

Un criteri que contrasta amb el del govern espanyol, ha enviat a la Generalitat el requeriment d’incompetència -previ al recurs d’inconstitucionalitat- que el Comissionat per a la Transició Nacional que ocupa Carles Viver Pi-Sunyer. És un tràmit més després que el Consell de Ministres del passat 17 d’abril aprovés el requeriment contra aquesta figura.

La Fiscalia de Lleida obre diligències al Carnaval de Solsona per incitació a l’odi

http://youtu.be/5IDjm1JuHvU

ACN

La fiscalia de Lleida ha obert diligències d’investigació penal per un possible delicte d’incitació a l’odi en relació a la difusió d’un cartell del Carnaval de Solsona on es podia llegir ‘Vine a matar espanyols en un ambient festiu, pacífic i familiar’. Un cartell que l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona no reconeix com a oficial. Dissabte de Carnaval es va celebrar una rua on es va simular una confrontació armada entre soldats espanyols i un rei Carnestoltes independentista. D’altra banda, Manos Limpias ha denunciat l’Ajuntament de Solsona i els autors del cartell i un vídeo a la fiscalia i al jutjat d’instrucció del municipi.

Segons fonts de la fiscalia de Lleida, el ministeri públic ha decidit obrir diligències d’investigació penal per un possible delicte d’incitació a l’odi pel Carnaval de Solsona i “en especial pel cartell anunciador”. Pel que fa a la denúncia de Manos Limpias, el sindicat atribueix al consistori haver “aprovat un cartell xenòfob, ple d’odi i violència”, amb “insults” a les institucions espanyoles i “amb la imatge d’una persona empunyant una pistola amb el lema ‘Vine a matar espanyols'”. La denúncia, que també es presenta contra els autors de la pancarta i un vídeo, es presenta per delictes com “xenofòbia”, “incitació a l’odi” o “ultratge a Espanya”.

Segons Manos Limpias, “no és vàlid emparar-se” en el Carnestoltes “per insultar Espanya, els espanyols, per fomentar l’odi, per fomentar la xenofòbia i per incitar a matar espanyols”, i remarquen que en el dret a la llibertat d’expressió “no hi cap tot”. “En la col·lisió entre el dret a la llibertat d’expressió i el dret a l’honor dels espanyols, d’Espanya i de les seves institucions, preval òbviament l’interès general i la dignitat del poble espanyol”, afegeixen a la denúncia. Per això, el sindicat considera que s’haurien comès els delictes de xenofòbia, incitació a l’odi i a la violència, ultratge a Espanya i amenaces.

SCC mostra “consternació i indignació”

Sociedad Civil Catalana (SCC) ha volgut manifestar la seva “consternació” i “indignació” pel Carnaval de Solsona. Per l’entitat, la celebració es va centrar “en la mofa i l’insult a l’exèrcit espanyol, alguns partits polítics i els espanyols”. Segons SCC, el nacionalisme ha creat un “clima social” que fa que la convivència “sigui gairebé impossible” i es donin situacions en les quals es vegi “normal” que “s’intimidi les persones o col·lectius que es manifesten com a no nacionalistes o en contra de la secessió de Catalunya, caricaturitzant-los i arribant, fins i tot, a la seva demonització”.

Des de l’entitat es denuncia el “discurs de l’odi i el llenguatge bel·licista” utilitzat pels organitzadors del Carnaval i per Valentí Vilagines, que, en la retransmissió de La Xarxa, considera que va “insultar i fomentar la pedagogia de l’odi contra tot el que faci referència a Espanya”. SCC també ha lamentat que la festa es donés a conèixer gràcies a la retransmissió que en va fer La Xarxa.

La vicepresidenta de Badalona Comunicació i segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Maritxu Hervás, ha exigit aquest dilluns una “disculpa pública” de La Xarxa de Comunicació Local i la dimissió del seu conseller delegat, Francesc Pena, després de la retransmissió del Carnaval de Solsona al programa ‘1món.cat’ del 14 de febrer.

Segons Hervás, la retransmissió del programa va incloure l’emissió de l’espectacle de Carnaval i una entrevista a un comentarista que va fer un relat de l’espectacle “en clau d’enfrontament entre Espanya i Catalunya, amb expressions insultants i agressives cap a Espanya, els espanyols i el Partit Popular”.

Resposta de l’alcalde

Per la seva banda, l’alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha expressat que estan “molt sorpresos” per la polèmica engegada al voltant del Carnaval, que veu “desproporcionada”. Arran de la decisió de la fiscalia, l’alcalde de la localitat ha afirmat que “aquest cartell no és l’oficial i ningú sap d’on ha sortit”. David Rodríguez ha admès que la polèmica els “depassa” i ha recordat que l’Ajuntament “no organitza el Carnaval” perquè, precisament, “és una festa transgressora i absolutament grotesca on els primers a rebre som els membres del consistori i els partits que el composem”.

Rodríguez ha explicat que el cartell oficial del Carnaval de Solsona és “absolutament festiu i gens violent” i “només fa al·lusió a elements folklòrics que surten durant la festa”. Per això, el batlle ha denuncia que “s’estan barrejant coses de manera intencionada” i creu que “hi ha mala voluntat per part d’algú”. “S’utilitza l’excusa del Carnaval per desmerèixer el fet català i tot el que està passant a Catalunya”, ha afirmat Rodríguez, qui creu que és “desproporcionat, tret de context i molt mal intencionat”.

El batlle ha explicat que el Carnaval de Solsona és sinònim de “festa i disbauxa” i ha afirmat que és “molt grotesc”. Per això, creu que “no cal treure les coses de context”. Rodríguez ha recordat que ja hi ha hagut anteriors polèmiques com la que es va generar l’any passat amb el cartell del Carnaval, que feia una paròdia del bisbe Xavier Novell. “Fora d’aquest context algú es pot sentir ofès però s’ha d’entendre dins del context del Carnaval i no hi ha voluntat d’ofendre ni de fer mal a ningú”, ha afirmat Rodríguez.

Esperen més feina? Onze nous fiscals la plantilla de Catalunya

El territori català és on el ministeri de Justícia hi destina més efectius. El govern espanyol ha aprovat aquest divendres l’ampliació de la plantilla fiscal en 66 noves places, de les quals 11 serviran per reforçar la delegació de Catalunya. Barcelona i Terrassa rebran dues nous efectius cadascuna, mentre que Sant Feliu del Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Gavà, Girona i Reus en rebran un. Madrid i Andalusia són els altres dos territoris que més reforços rebran ja que veuran incrementades les seves plantilles amb deu nous fiscals.

La Fiscalia catalana acatarà l’ordre que li doni Torres-Dulce

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acatarà l’ordre que li doni el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, si finalment decideix querellar-se contra el president de la Generalitat per l’organització del 9N.

Ho farà malgrat que els fiscals catalans es van pronunciar en contra de interposar-la, han explicat a Europa Press fonts judicials.

La Fiscalia General de l’Estat –que abordarà la querella dimecres– no es plantejava de moment mesures disciplinàries contra els fiscals catalans per posicionar-se en contra d’una querella, encara que aquestes mesures podrien donar-se en cas de desobeir una ordre que pugui donar-se a partir d’ara, han assenyalat a Europa Press fonts fiscals.

D’altra banda, fonts judicials han explicat que la Fiscalia del TSJC no es pronunciarà sobre si creu convenient admetre a tràmit les denúncies que diversos particulars van presentar el 9 de novembre contra el president Artur Mas, en considerar els fiscals han d’esperar per donar la seva opinió a que el mateix tribunal decideix si admet o no la seva pròpia querella, en el cas que es presenti.

Pel que fa a les accions del Ministeri Públic altra possibilitat jurídica, que des de la Fiscalia de Catalunya veuen un escenari poc probable, és que Torres-Dulce decideixi interposar la querella ell mateix al marge de la dels fiscals de Catalunya; fonts judicials també assenyalen que, si arriba l’ordre de Torres-Dulce, la querella es presentarà en un termini breu.

De moment, Torres-Dulce ha convocat per a aquest dimecres a la Junta de Fiscals de Sala, que es reunirà a partir de les 10 hores, i que suposa l’aplicació de “mecanismes de correcció” previstos davant les discrepàncies jurídiques detectades entre la Fiscalia de Catalunya i la Fiscalia General de l’Estat.

La postura de la Junta de Fiscals de Sala és, en tot cas, no vinculant, i la decisió última dependrà de Torres-Dulce, que tracta amb aquesta reunió d’obtenir el suport de la cúpula del Ministeri Públic en una actuació que ha merescut el rebuig, per unanimitat, dels nou membres de la Fiscalia del TSJC.

Fonts de la Cursa consultades asseguren que, si la Junta s’oposés a l’acció penal, el que sembla poc probable, la decisió del fiscal general seria la de no interposar finalment la querella.

La Fiscalia de Catalunya va debatre durant dos dies si estimava pertinent querellar-se contra Mas per desobediència — finalment es van posicionar en contra-, una vegada que ja havien rebutjat donar suport a un esborrany de la Fiscalia General que acusava el president també de prevaricació i usurpació de funcions.

Torres-Dulce es querellarà contra el President Mas després de la desobediència dels fiscals catalans

La negativa dels fiscals catalans a obeir la ordre de processar Artur Mas, ha portat al fiscal general de l’Estat a deixar la decisió en mans de la Junta de Fiscals.

El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, presentarà la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas pel procés participatiu del 9-N a Catalunya. Aquesta és la decisió després que a junta de fiscals de Catalunya hagi decidit avui que no hi ha base jurídica per querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per l’organització del 9-N.

Ara Torres-Dulce ha convocat una junta de fiscals de sala per al pròxim 19 de novembre després de rebre la comunicació de la Fiscalia Superior de Catalunya. La Junta de Fiscals de Sala qui haurà de prendre la decisió final..

La querella aniria dirigida contra el president Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers d’Interior i Educació de la Generalitat, per un delicte de desobediència.

El Govern emet un comunicat i assegura que Els Mossos no identificaran als voluntaris com demana Fiscalia

El Govern ha emès un comunicat de resposta a la Fiscalia en el que es fa responsable únic d’autoritzar l’accés als locals públics de votació, i en el que especifica que no es pot demanar la identificació a voluntaris que “res tenen a veure en aquesta autorització”

Recordem que aquest vespre la Fiscalia del Tribunal Superior de Catalunya, havia instat al Director General dels Mossos d’Esquadra a identificar els responsables que han de permetre l’accés als locals per organitzar el 9-N.

El Departament d’Interior ha confirmat la recepció d’aquesta notificació per part de Fiscalia. Fonts del Departament, segons publica l’ACN, ja han dit que aquesta petició d’informació no farà variar el dispositiu de Mossos d’Esquadra previst per aquest diumenge, i que aquest “continuarà sent de seguretat ciutadana”. Pel que fa a la petició d’informació, des del Departament s’explica que “s’atendrà”. Els mossos no identificaran sota cap concepte als voluntaris que participen en el dispositiu de la consulta.