Puigdemont: “Ja tenim més de 6.000 urnes”

ACN. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest divendres al rotatiu britànic ‘Financial Times’ que el Govern ja té les urnes pel referèndum de l’1 d’octubre. “Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l’Estat pot aturar-ho”, ha afirmat Puigdemont en una entrevista amb el diari. Puigdemont també ha indicat al ‘Financial Times’ que encara que el tanquessin a la presó el referèndum es farà. “No vull anar a la presó però no hi ha res que em puguin fer a mi, que faci aturar aquest referèndum”, ha advertit. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Puigdemont ha confirmat a l’FT que l’1-O es farà perquè “retornar a la normalitat és derrotar els terroristes”.

El govern espanyol juga amb la seguretat dels ciutadans

El president de la Generalitat també ha lamentat que el govern espanyol “jugui a la política” amb la seguretat dels catalans. “Desafortunadament, el govern espanyol té altres prioritats”, assegura Puigdemont al rotatiu, fent referència al veto de l’executiu de Mariano Rajoy a la convocatòria de 500 noves places de Mossos d’Esquadra i a l’accés directe del cos a les bases de dades de l’Europol. “La policia catalana, tot i que no té totes les eines que necessita i està mal finançada, ha gestionat la crisi excepcionalment bé”, diu el president de la Generalitat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

Catalunya i Barcelona en el top europeu de ciutats i regions més atractives per a la inversió

fDi Magazine és una revista britànica que forma part de la cartera de serveis del Financial Times, especialitzada en notícies d’inversió estrangera directa i de l’activitat d’inversió global, auditada per professionals de la inversió de tot el món.

El darrer estudi de la competitivitat d’inversió que abasta 481llocs d’Europa (294 ciutats, 148 regions i 39 associacions empresarials locals del Regne Unit) classifica les ciutats i regions pel seu atractiu per a futures inversions.

Sobre la base d’una metodologia quantitativa, les graduacions biennals es basen en els punts de dades en cinc categories principals: potencial econòmic, ambient de treball, infraestructures i la facilitat per fer negocis (business friendliness), el criteri clau que utilitzen les principals empreses a l’hora de decidir on invertir o expandir-se.

Les classificacions segueixen mostrant una gran diferència entre les economies avançades i les emergents d’Europa en termes de competitivitat en tots els àmbits.

La metodologia usada és el benchmarking, una eina que treballa en la comparació dels millors resultats en diferents àmbits mitjançant variables, indicadors i coeficients. Per aconseguir excel·lir entre els millors cal tenir un resultat molt bo, és a dir sempre entre els millors en tots els àmbits.

Catalunya es troba així entre les 25 regions amb més futur per a inversions de tot Europa, concretament en el lloc 23,el que significa que es troba en la part alta d’execel3lencia de tots els indicadors. És l’única comunitat de l’estat espanyol en aquest rànquing de ciutats més atractives per a la inversió, la única ciutat del sud d’Europa. En total només tretze estats, tots del Nord d’Europa, incloent el nord de França situen regions en aquest rànquing de privilegi

Barcelona lidera el rànquing en l’apartat de ciutats d’Europa més que més aconsegueixen atraure i retenir la inversió, superant Londres ( 2a) i Estocolm (3a)

Concretament l’editorial de la revista diu així: Mentre que el seu equip de futbol regna a Europa, la ciutat de Barcelona és situa en el primer lloc del rànquing TOP de fDi, de les principals ciutats europees, per les seves polítiques d’atracció d’inversors, per davant de Londres i Estocolm, mentre Manchester s’emporta la corona entre les ciutats grans, però no principals.

Però malgrat aquest lideratge en un apartat clau, no es troba en el TOP global 25 de ciutats, com Catalunya en regions, el que significa que en algun indicador no arriba a l’excel·lència, en aquest molt exigent rànquing.

El Financial Times veu crucial la llista conjunta de CDC i ERC

ACN

El diari Financial Times considera crucial que els partits independentistes principals hagin aconseguit de formar una llista conjunta per a les eleccions del 27-S. En un article publicat avui, el prestigiós rotatiu britànic destaca que ‘la idea és convertir les eleccions en un referèndum d’independència i garantir el mandat popular per trencar amb Espanya’. L’autor de l’article, el corresponsal Tobias Buck, recorda que el president Artur Mas i els seus aliats “han demanat repetidament” un referèndum com l’escocès, però que ‘les peticions han estat rebutjades per Madrid’. El text assenyala que amb les eleccions espanyoles a tocar, Mariano Rajoy té incentius forts per adoptar una línia dura amb Catalunya.

De forma crucial, i per primera vegada, els principals partits pro-independència han acordat de presentar-se plegats en una sola llista unitària, assenyala. Pel Financial Times, “el repte immediat del senyor Mas és mantenir unida aquesta aliança tan dispar que va des de l’esquerra radical fins a la centre-dreta’ i que inclou activistes de la societat civil i ‘personalitats importants com ara Pep Guardiola”.

Diu, però, que el repte més gran és aconseguir una victòria, signifiqui això què signifiqui. El Financial Times examina el debat sobre què consideraran una victòria els independentistes, i assenyala que Mas ‘ha suggerit que una majoria absoluta d’escons al parlament regional, 68 de 135, seria una victòria per al camp independentista’. ‘Alguns consideren que això es posar el llistó massa baix’, diu el corresponsal del diari.

El text descriu les eleccions del 27-S com el punt culminant d’una batalla política ben llarga, en què també entren en joc els interessos partidistes de Mariano Rajoy. ‘Rajoy haurà de fer front a unes eleccions generals ben ajustades i per això té un fort incentiu per adoptar una línia dura contra el govern català, assegura l’FT, que en cita analistes.

El diari recorda que el PSOE també ha convertit la qüestió de Catalunya en un afer de campanya i ha promès de fer front a les queixes dels catalans amb una reforma constitucional àmplia posterior a les eleccions. La seva proposta, però, no ha trobat partidaris entre els separatistes catalans, que demanen el dret de l’autodeterminació, ni entre el PP de Rajoy, que intenta presentar els socialistes com un partit disposat a jugar amb la unitat espanyola, diu el diari britànic.

L’article de Tobias Buck conclou que el consens és que la situació catalana només es podrà resoldre a través de negociacions entre Madrid i Barcelona. Però amb les eleccions acostant-se en una banda i una altra, qualsevol intent de forjar un nou acord haurà d’esperar, remarca.

Financial Times amenaça Espanya amb una crisi devastadora si no deixa votar als catalans

Revisió: Josep Maria Bellmunt.

En el seu editorial el rotatiu britànic, una de les referències del món econòmic i dels negocis a tot el món, i que sempre ha defensat la tercera via per Catalunya, afirma que l’estira i arronsa entre Barcelona i Madrid, sobre el futur de Catalunya a l’estat espanyol, ha arribat a un clímax que amenaça amb enfonsar Espanya en una crisi devastadora. Paradoxalment, diu, el referèndum d’Escòcia, en què el 55 per cent dels votants van decidir quedar-se al Regne Unit, probablement ha fet que la situació d’Espanya empitjori, malgrat que el govern de Madrid es va sentir alleujat per la derrota dels independentistes.

El diari britànic diu que la qüestió catalana s’està convertint ràpidament en un conflicte d’identitat verinós, que aviat no tindrà cap guanyador. La intransigència de Madrid i l’aventurisme a Barcelona es traduirà en un xoc de trens, opina el Financial.

L’editorial explica que, sota el govern de Rajoy, la inversió del govern central a Catalunya ha caigut un 58 per cent, i creu que després del referèndum d’Escòcia Madrid necessita moure’s molt ràpid, i no amagar-se darrere de la Constitució.

Recorda que el Financial es va oposar a la secessió d’Escòcia, i que tampoc desitja la ruptura d’Espanya, però que les enquestes mostren que els catalans volen un canvi, i si Rajoy vol que el seu estat prosperi unitàriament ha de lidiar amb Catalunya i les seves queixes, i fer-ho ara.

El Financial Times ja contempla la possibilitat d’una DUI

Un nou article del Financial Times dedicat a Catalunya afirma que Mariano Rajoy i els espanyols que s’oposen a la independència de Catalunya, deuen d’estar fregant-se les mans d’alegria per l’escàndol de Jordi Pujol, però alhora diu que sembla poc probable que això alteri significativament el debat sobre l’independentisme català, i que podria portar a un enduriment de les posicions dels partidaris i detractors del procés independentista.

El conegut setmanari econòmic britànic, que no ha amagat mai que està per una tercera via, creu que podria ser una oportunitat per l’entesa Mas- Rajoy, però que les lluites internes entre Convergència i els seus socis d’Unió podrien portar a una ruptura de la coalició que governa a Catalunya, i que el President Mas hauria de convocar eleccions anticipades, en les que podrien guanyar partits independentistes. Si això succeís, segons el Financial un nou parlament català podria tenir la temptació d’emetre una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), el que segons el setmanari portaria a una crisi constitucional sense precedents des dels temps de la Transició.

Per tant, conclou que Rajoy hauria d’aprofitar aquest moment de debilitat relativa de Convergència, per acceptar les últimes propostes de Mas sobre polítiques de finançament i d’educació, i evitar les eleccions anticipades.

Un article del Financial Times que s’ocupa del cas Jordi Pujol afirma que la Generalitat es nega a fer declaracions

La nostra opinió és que la Generalitat ha de disposar d’una nota oficial on expliqui que el Govern mai fa comentaris sobre afers personals judicials, i el més important, que el Sr. Pujol ni ha tingut ni té té res a veure amb el procés, que no hi té cap responsabilitat ni directa ni indirecta, i que això no interfereix per res en la Consulta del 9-N.

Amb el títol de “Crisis of former Catalan leader Pujol deepens” (La crisi de l’ex líder català Pujol s’intensifica), el Financial fa una revisió de la situació actual de l’afer Pujol, afirma que la tempesta legal que envolta l’expresident de Catalunya ha empitjorat significativament en els últims dies.

Però potser el que més sobta és quan també afirma que la Generalitat no ha contestar a les preguntes del setmanari, en relació a quina era la posició del govern sobre el tema.

El setmanari econòmic britànic explica com aquest divendres, un jutge d’instrucció ja ha demanat a Jordi Pujol informació sobre els comptes bancaris oberts per ell, la seva família i els seus representants, per una presumpte evasió fiscal en relació amb una herència familiar, a més d’escriure a les autoritats suïsses i andorranes per demanar més detalls.

Financial creu que els moviments podrien amenaçar amb complicar la consulta del 9-N, que diu està sent dirigida per l’hereu polític de Jordi Pujol, Artur Mas.

L’article també record que la investigació està per determinar si el fill gran de Jordi Pujol havia cobrat comissions per presentar ofertes de contractes governamentals, segons un informe revelat la UDEF, la unitat de la policia financera d’Espanya, que detalla milions d’euros en s suposadament pagats per comissions a empreses de construcció a les empreses controlades per Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès Riera.

També diu que ni Pujol Ferrusola, ni la seva ex-dona, han volgut fer cap declaració sobre les acusacions, i que de moment no han estat acusats.

Financial Times: Els inversors “ignoren” el risc de la independència de Catalunya

El diari britànic ‘Financial Times’ admet aquest dimarts en un especial sobre l’Estat espanyol que els inversors “ignoren el risc” de la independència de Catalunya. En una sèrie d’articles sobre Espanya, el rotatiu menciona el procés català com “el principal repte” de l’Estat, i avisa que “l’impacte financer de la secessió, sense mencionar les fissures polítiques i socials, no s’haurien de subestimar”. “El govern central posa una defensa robusta contra el referèndum de Catalunya. Però amb les enquestes mostrant que la població catalana votaria per la independència, els inversors ignoren el risc polític a risc propi”, destaca el diari.

En un dels articles sobre l’especial “Investing in Spain” del ‘Financial Times’, la periodista Sarah Gordon avisa que “els riscos continuen tot i la recuperació d’Espanya”. Gordon se centra en la situació financera i destaca l’atur com “un dels molts factors” que podrien afectar els esforços del govern espanyol per impulsar reformes, però també hi afegeix Catalunya.

“Tenint en compte que la regió representa una cinquena part del PIB del país i que, d’acord amb les estimacions del govern català, fa unes transferències fiscals de més de 16.000 milions d’euros cada any, l’impacte financer de la secessió, sense mencionar les fissures polítiques i socials, no s’hauria de subestimar”, destaca l’article.

El ‘Financial Times’ parla dels intents del govern espanyol de frenar la consulta, que creu que han mantingut els inversors allunyats del tema. Amb tot, en un altre article, el corresponsal Tobias Buck diu que Espanya entra en “una crisi de confiança” mentre surt de la crisi econòmica, i assenyala de nou Catalunya com a principal “repte”.

“Reconstruir la confiança en l’estat i les seves institucions serà un esforç d’Hèrcules, i aquesta vegada ni la Comissió Europea, ni el Banc Central Europeu ni el Fons Monetari Internacional podran ajudar”, avisa el ‘Financial Times’. “A Catalunya, més i més gent diu que no volen tenir res a veure amb l’Estat espanyol. Les pressions secessionistes augmenten, i arribaran a un punt crític el novembre, quan el govern regional planeja fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya”, explica el diari.

El “Financial Times” diu que mentre que la monarquia “sembla segura per les properes dècades” després de la transició cap a Felip VI, “no es pot dir el mateix d’un altre dels pilars de l’estat”, el sistema de les autonomies. “El principal repte, sense dubte, és a Catalunya, on la desafecció amb Espanya ha arribat a tals proporcions que una gran part de la població, potser més de la meitat, busca una ruptura històrica amb la resta del país”, diu el rotatiu, en l’article de Tobias Buck.

El diari britànic recorda que Mariano Rajoy creu que la consulta “és il·legal” i té “el suport del parlament espanyol i el tribunal constitucional”. El rotatiu avisa, però, que “la majoria dels analistes comparteixen que una marxa enrere de Catalunya no està sobre la taula”. “Si Madrid bloqueja el referèndum, s’espera que Mas convoqui eleccions anticipades amb l’esperança que li donin una gran majoria pels partits que donen suport a la independència”, precisa el Financial Times.

Pel rotatiu, si les plebiscitàries donen aquest resultat, “el nou parlament català podria estar temptat de fer una declaració unilateral d’independència, portant el país a una crisi constitucional sense precedents des de la transició d’Espanya a la democràcia a finals dels 70”.

“Les pors que Espanya s’encamini cap a un període d’inestabilitat política encara no ressonen entre els inversors”, admet l’article de l’FT. “El govern de Rajoy sembla que posi les seves esperances en l’elit comercial i la classe mitjana de la regió”, diu el rotatiu, que afegeix que a Madrid assumeixen que “tard o d’hora els riscos associats amb la independència crearà una divisió entre la societat catalana majoritària i el moviment secessionista”.

“És una esperança, però, que sembla de somiatruites, com a mínim”, destaca el corresponsal de l’FT. “La situació a Catalunya és volàtil, mentre que el país en general pateix una crisi de confiança en el sistema polític”. El rotatiu assegura que en un estat que encara viu les “cicatrius de la guerra civil i la dictadura” no es poden “subestimar les forces polítiques i socials que promouen l’estabilitat”. “Però mai havia estat tan difícil predir el futur immediat d’Espanya”, conclou.

Financial Times destaca que Catalunya ja es comporta (electoralment) com un país diferent

(ACN) “A nivell legal, els líders catalans encara han de trobar la manera de fer un referèndum d’independència. A nivell electoral, però, la regió ja sembla un país diferent”. Així comença un nou article del prestigiós diari britànic Financial Times, que aquest dimarts valora els resultats de les europees i destaca que els comicis “mostren el distanciament” entre Catalunya i Espanya. L’article, que signa el corresponsal Tobias Buck, explica que PP i PSOE “van patir grans pèrdues i s’han trobat empesos als marges de la política catalana”.

El text del Financial Times assegura que “el gran guanyador” dels comicis va ser ERC, i que CiU va mantenir-se “raonablement bé”. Així, subratlla que amb la victòria d’ERC, el president Artur Mas rebrà “més pressió política”. “Amb el suport creixent cap als secessionistes de línia dura, l’habilitat de Mas per fer un pacte d’última hora amb Madrid i evitar una col·lisió constitucional podria quedar severament limitada”, destaca el diari.

El corresponsal del rotatiu britànic també assegura que “no és només entre els independentistes que guanyen més suport els partits extremistes, sinó també entre els grups polítics que volen que Catalunya continuï sent part d’Espanya”. Així, cita per exemple Ciutadans, “un partit de dretes format recentment que s’oposa ferotgement a la independència i que ha obtingut un 6% dels vots, majoritàriament de votants del PP que volen que el partit que mana a Espanya apliqui més mà dura contra Barcelona”.

El rotatiu també destaca que el PP, tot i guanyar a Espanya, “va obtenir menys del 10% dels vots catalans” i ara és “només la cinquena força” a Catalunya. “Els socialistes, que durant dècades van mirar a Catalunya com un dels seus bastions polítics, van guanyar només el 14% dels suports, caient des del 36% del 2009”, diu el text.

El Financial Times creu que la sentència del TC reforça l’independentisme i la DUI

En un nou article del seu corresponsal a Madrid, Tobias Buck, el Financial opina que tallar el camí legal cap a un referèndum podria tenir l’efecte contrari, i enfortiria els independentistes que advoquen per una declaració unilateral d’independència d’Espanya.

El Financial Tribunal explica que els jutges van dictaminar per unanimitat que la declaració de sobirania de gener 2013 viola l’article 2 de la Constitució, que consagra la “indissoluble unitat de la nació espanyola” , i especialment un paràgraf de la declaració que diu que: “el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, el caràcter d’un subjecte polític i jurídic sobirà”, i que han deixat clara la seva oposició a un referèndum sobre la independència.

Buck escriu que ara, Mariano Rajoy, espera que amb la clara la decisió del tribunal s’afebleixi l’independentisme, i fer arribar a Artur Mas i els seus partidaris a un modest acord negociat amb Madrid, però que l’efecte podria ser just el contrari.

Financial Times: Els empresaris catalans estan d’acord amb una Catalunya independent, però els preocupa la DUI

Molt soroll als carrers, però silenci a les sales de juntes, aquest és el títol escollit per Tobias Buck, en el seu article aL Financial Times, per parlar de la posició de l’empresariat català en relació al procés independentista

Buck, diu que fins ara el debat independentista s’ha desenvolupat sense una veu que històricament té un enorme pes a Catalunya: el de les grans empreses, i explica que amb una o dues excepcions, fins ara els líders empresarials s’han negat a explicar públicament com veuen el procés, o explicar els riscos i les oportunitats econòmiques de la ruptura amb Espanya.

I creu que la seva reticència és comprensible, perquè saben que posicionar-se a favor de la independència es arriscar-se a incomodar als clients, empleats i accionistes de la resta de l’estat, però que també posar-se al costat del govern de Madrid provocaria una reacció política i popular en contra seva a Catalunya. Però l’articulista opina que “quedar-se dempeus a la banqueta” sense dir res, amb el pas del temps pot arribar a ser igual d’ incòmode.

Recorda que Catalunya és una potència econòmica, i la llar de moltes de les empreses més importants de l’estat, com Gas Natural, Caixabank, Abertis, Grifols i Banc Sabadell, i que és alhora la seu d’una infinitat de grups internacionals.

És per això que creu que la opinió dels empresaris sobre la independència ha de ser una part central del debat, com ho és a Escòcia, un argument clau a favor, o en contra del procés independentista i respecte a si un estat independent seria millor o pitjor, del que és ara, i afegeix i que això dependrà en gran mesura del que succeiria amb el sector privat català.

I afirma que malgrat que des de Madrid adverteixen que una Catalunya independent patiria un èxode immediat de les empreses i podria córrer el risc de quedar fora de la unió monetària europea, els partidaris de la independència rebutgen això com absurd alarmisme, i que alliberats de la mà dura, la burocràcia, i l’espoli fiscal, l’economia catalana i el sector privat prosperarien com no ho han fet mai fins ara, i que molts empresaris comparteixen la frustració política amb Madrid i demanden una major autonomia financera i política, i que la gran majoria també està d’acord que no hi ha cap raó per la qual una Catalunya independent no seria un bon lloc per als negocis.

Segueix dient que el que més preocupa als empresaris és la forma d’arribar a la independència en absència d’un acord amb Espanya, i que estan especialment preocupats per la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència pel Parlament Català, perquè aquesta mesura donaria lloc a un enfrontament directe amb Madrid i probablement portaria problemes en relació a l’adhesió a la UE.

I diu que si no hi ha canvis, els líders empresarials catalans no tindran més remei que prendre partit, però que ho farien amb gran reticència i un pes al cor.