L’estelada en una universitat dels EUA

Aquest passat cap de setmana, a la Graceland University (EUA), va tenir lloc, el Baccalaureate, la tradicional cerimònia de graduació dels batxillers, però amb una connotació espacial per a Catalunya.

Segons explica un usuari al seu compte de Twitter, el seu cosí que es graduava ahir en aquesta una universitat de l’estat d’Iowa va demanar que en lloc de la bandera espanyola li posessin l’estelada

La universitat va accedir, i així a les fotografies de la seva pàgina web, es pot veure com l’estelada es troba al costat de la resta de banderes.

Un tiroteig obliga a tancar el Capitoli dels EUA

El Capitoli ha estat tancat davant d’una potencial amenaça per a la seguretat. Fonts del Senat dels Estats Units han informat de “trets” al Centre de Visitants del Capitoli, i que s’ha desallotjat l’edifici i demanat als treballadors que busquin refugi, segons informen Reuters o CNN. Sembla, segons CNN, que s’han produït dos incidents separats amb trets.

La policia hauria disparat a un home sospitós dilluns a la tarda després d’informes de trets al Centre de Visitants del Capitoli, van dir. Una dona també hauria resultat ferida però no hi ha agents de policia ferits

L’autor del tiroteig ha estat ferit i traslladat al Washington Hospital Center.

Un correu electrònic enviat a personal del Senat EUA diu “s’han advertit trets” i s’ha demanat als treballadors de refugiar-se al lloc assignat. La Casa Blanca també està en situació bloqueig.

“Hi ha hagut un incident aïllat al Capitoli ha piulat la policia. “No hi ha una amenaça activa per al públic.”

El centre de visitants és un complex subterrani situat a l’est de l’edifici del Capitoli. Tots els visitants han de passar per detectors de metalls en entrar a la instal·lació.

Poc després les instal·lacions s’han reobert.

Actualització dimarts 29/03 06:00 am

La Policia ha identificat l’home com Larry Dawson, de 66 anys i resident a Antioch (Tennessee).

Segons la versió policial, Dawson va entrar aquest dilluns a les 02:39 pm al Centre de Visitants del Capitoli, va treure una pistola i va apuntar a un dels agents que es trobaven controlant als visitants mentre aquests passaven pels escàners i els detectors de metalls.

Davant d’aquesta situació, un agent li va disparar, ferint també, encara que de poca gravetat, a una dona d’entre 35 i 40 anys que es trobava a prop.

Dawson es troba en un hospital de Washington, on està sent operat de les ferides, i el seu estat és estable però crític.

L’octubre passat, Dawson ja va ser arrestat després d’haver interromput una sessió de la Cambra de Representants cridant: “Sóc un profeta de Déu”.

Un informe del Comitè d’Afers Exteriors dels EUA obre les portes a la independència de Catalunya

Revisió: Josep Maria Bellmunt

Anul·la tota l’estratègia de la politica exterior espanyola.

El subcomitè sobre la Política dels EUA cap als moviments nacionals s d’autodeterminació*, que depèn del Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units, analitza el cas de Catalunya en una part important del seu informe publicat avui i titulat: “La creació d’un marc estratègic per abordar el conflicte entre sobirania i l’autodeterminació (“Creating a Strategic Framework for Addressing the Conflict betweenSovereignty and Self-Determination: Earned Sovereignty”)

Els nord-americans en un escrit, que entenem és molt important pel cas català per la jurisprudència que invoquen, així com també per l’estratègia geopolítica que se’n desprèn , treuen 3 conclusions bàsiques i contundents sobre el procés català, que desmuntem de dalt a baix tota l’estratègia de la diplomàcia espanyola.

1/ És un procés d’autodeterminació

2/ El precedent de Kosovo i el la Cort Internacional de Justícia validen que una entitat sub-estatal es declari independent, com és el cas, diuen de Catalunya, i la Constitució Espanyola no ho pot impedir.

3/ Els catalans crearien un nou estat amb l’euro com a moneda, i seguirien sent ciutadans membres de la UE, encara que creessin un estat independent fora de la UE. Si la UE no reconegués el nou estat, a més de provocar un problema econòmic seria vist com antidemocràtic

L’informe comença dient que després de que es realitzes el referèndum escocès es va posar a, la UE es va enfrontar immediatament a un altre procés d’autodeterminació, el de Catalunya.

Explica com el 9 de novembre de 2014, gairebé 2 milions de votants catalans van participar participar en un referèndum no vinculant per la independència, i que el vuitanta per cent van votar a favor de la independència d’Espanya, i que el referèndum va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, i que el president del Govern espanyol, Rajoy es va comprometre a utilitzar els tribunals espanyols per bloquejar el que ell considera un votació inconstitucionalñ presentant una sol·licitud al Tribunal Constitucional per declarar el referèndum il·legal.

Curiosament, segueix dient l’informe tot i l’impacte potencialment desestabilitzador d’aquest conflicte en curs a Espanya, el debat jurídic intern pot ser en gran mesura irrellevant per a la UE. Si finalment els catalans opten per independència buscaran el reconeixement internacional com a estat independent basat en la voluntat de la gent, i no en disposicions de la Constitució Espanyola.

I aquí prenen com exemple el cas de Kosovo, afirmant que com ha assenyalat el Tribunal Internacional de Justícia, en la revisió de la legalitat de la seva declaració d’independència, no hi ha cap impediment jurídic internacional contra una entitat sub-estatal que declari la independència.

L’escrit segueix dient que sense un enfocament coherent i cohesionat a d’aquests moviments, la UE es col·loca en una posició impossible i precària. Si la UE considera el reconeixement de Catalunya, aquesta acció podria encoratjar nous referèndums a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Romania o Itàlia, però si la UE nega el reconeixement de Catalunya, això pot generar un crear un conflicte econòmic “congelat “al cor d’Europa que dreni capital polític i recursos econòmics d’un país econòmicament fràgil com Espanya, mentre set milions de catalans que podrien conservar la seva ciutadania de la UE, mentre que viuen fora de la UE.

A més, alerta que en molts estats europeus, el no reconeixement de Catalunya seria percebut com anti-democràtic i extremadament difícil de justificar, ja que gairebé tres dotzenes d’estats han aconseguit el reconeixement per part de la UE en els últims vint anys.

Per això per tal de promoure la pau i l’estabilitat a llarg termini és imprescindible abordar el tema de l’autodeterminació, i és el torn per a que els Estats Units passin de posar l’accent en una política exclusivament centrada en l’estabilitat i l’estatus quo de les fronteres existents a una política a favor de la sobirania guanyada (“earned sovereignity”)**

Utilitzar l’enfocament de la sobirania permetrà els Estats Units i els seus aliats una major flexibilitat en la gestió de les aspiracions dels moviments d’autodeterminació nacionals, d’una manera que redueixi el potencial de violència i la inestabilitat política i econòmica.

* El Subcomitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units per a Europa, Euràsia i amenaces emergents està presidit pel republicà i representant per Califòrnia, Dana Rohrabacher, i l’informe el signa Paul R. Williams, Càtedratic de Dret i Relacions Internacionals a l’American University.

**El principi de “earned sovereignity” vindria a dir que “la integritat territorial és una presumpció refutable que pot ser només invocada per estats que actuen d’acord amb el principi de lliure determinació”.

Geopolítica dels EUA: Els catalans haurien d’aconseguir la independència, és d’ells si ho desitgen, si no amenacen a Europa

Copsar les opinions d’alguns digitals que s’ocupen de temes geopolítics dels EUA, ens pot donar una idea de com es veu el procés polític català des de la vessant purament estratègica internacional.

És el cas del digital Atlàntic Sentinel, una publicació que no va dirigida al gran públic, sinó que està especialitzada en l’anàlisi de les relacions transatlàntiques, i que es declara per exemple propera al republicà i ex governador d’Utah, Jon Huntsman, Jr, o a la cancellera Angela Merkel, entre d’altres, i que ja ha dedicat més d’un escrit al tema català.

En un nou i extens article dedicat a Catalunya i que porta el significatiu títol de: “Està Espanya a punt de trencar-se? La geopolítica de la Nova Europa. Mentre els catalans no amenacin a la resta d’Europa o de l’OTAN, poden seguir endavant i separar-se d’Espanya”, Atlantic Sentinel analitza al detall el tema de les noves nacions que volen la crear els eu propi estat a Europa.

Atenció als punts clau:

Inicialment s’explica com dilluns, el parlament autònom de Catalunya d’Espanya va votar a favor de separar-se d’Espanya el 2017, després de guanyar les eleccions del setembre amb la promesa de fer precisament això.

Per què Europa es trenca? es pregunta, què vol dir això per a Espanya?

L’article opina que les condicions geopolítiques d’Europa, totalment diferents de la resta del món, han creat un període de pau i estabilitat sense precedents que permet l’experimentació política, social i econòmica que no podia ser tolerada en altres entorns, i mentre aquests experiments no amenacin les condicions fonamentals d’Europa, se’ls permetrà seguir endavant.

Però si algun d’ells posa en perill l’ordre primordial, els poders fàctics contraatacarant utilitzant qualsevol mitjà.

És Catalunya una amenaça per a l’ordre establert. Més aviat no es respon l’article, i per això hi ha altes possibilitat de que ben aviat Espanya hagi de dir adéu a la a la rica comunitat amb capital a Barcelona.

Segueix una llarga exposició històrica sobre ala història d’Europa prèvia a la II Guerra Mundial i com partir del 1991,els Estats europeus tallen cada vegada més els pressupostos de defensa, sabent que mentre estiguin sota l’OTAN estaven fora de perill de la guerra convencional, i així els ciutadans i les elits europees van aconseguir una seguretat barata i un sistema econòmic més unificat, mentre que els nord-americans van mantenir el seu domini d’un continent que, si s’unifica podria posar en perill els propis Estats Units.

I Catalunya…es pregunta

Encaixa a la perfecció com moviment independentista no amenaçant, afirma.

Encara que Constitució actual d’Espanya no permet la secessió, Madrid no té moltes eines per evitar-ho si finalment Catalunya decideix separar-se. Espanya no pot desplegar tancs sense arriscar les seves importantíssims afiliacions UE i l’OTAN. Pitjor encara, la UE és molt probable que accepti Catalunya com a nou membre; i l’OTAN, sens dubte, també ho faria, si no ho fes una Catalunya independent no servir com una amenaça estratègica per a la dominació d’Europa Occidental de l’OTAN.

El primer ministre britànic, David Cameron, el president nord-americà, Barack Obama, i tots els d’elit a Madrid del rei per avall estan en contra de la secessió de Catalunya. Però tots ells van malinterpretar les fulles de te geopolítics. Amb les estructures supranacionals de l’OTAN i la UE en el seu lloc, les fronteres dels països són petits detalls, poc més que les jurisdiccions de les forces policials que estan reforçant més o menys les mateixes lleis.

Què podria canviar aquest càlcul? Bé, qualsevol força que pogués posar en perill el sistema de la UE / OTAN.

Si els russos sembles que fossin capaços de desplegar el poder d’una Catalunya lliure, les polítiques de poder canviarien i les subtileses del sistema jurídic de la UE seria oblidat en la pressa per aixafar la independència de Catalunya. Algú podria trobar una excusa,

Però els catalans segueix dient l’article no han mostrat cap inclinació a anar al vaixell de Vladimir Putin.

Si Catalunya s’uneix a l’OTAN i la UE, res canvia fonamentals sobre Europa. Madrid té una base tributària més petita i Catalunya pot oferir serveis més localitzats, però Europa és tan estable com abans

Catalunya per si sola no pot amenaçar a qualsevol. Els catalans haurien d’animar-se a agafar la seva independència, és d’ells si ho desitgen, conclou l’article.

Prestigiosa revista de Dret Internacional dels EUA afirma que Catalunya mai sortirà de la UE

La prestigiosa revista de dret internacional North Caroline Journal of International Law (ILJ), dedica un ampli reportatge a valorar com un nou estat català quedaria legalment situat per a formar part de la UE.

La revista que publica quatre números anuals a càrrec de destacats acadèmics conclou que si Catalunya finalment es separa d’Espanya sense que la seva independència sigui reconeguda per la Unió Europea, seguiria sent part de la Unió Europea i no es plantejaria la qüestió de l’entrada a la UE, perquè hi seguiria a dins, llevat que la UE vulgues reconèixer a Catalunya com un Estat independent. Llavors Catalunya hauria de complir els anomenats requisits de Copenhaguen, i com a país familiaritzat amb la legislació europea i una potència econòmica en si mateixa, una Catalunya independent seria capaç de complir amb facilitat aquests requisits, conclou la revista nordamericana.

L’article comença recordant que una votació amb record de participació va donar com a guanyadora a una coalició que es va comprometre a iniciar el procés d’independència a mitjans d’octubre.

Tamble llegeix bé els resultats quan diu que els partits pro-independentistes van guanyar el quaranta-vuit per cent dels vots, mentre que els partits unionistes van guanyar tot just un trenta-nou per cent, mentre que la resta de vots van ser per a un partit que advoca per un plebiscit per decidir la qüestió.

Explica que el desig d’independència té profundes arrels a Catalunya, i que el president català Artur Mas i Gavarró havia emmarcat les eleccions com un referèndum sobre la independència de facto, que Espanya s’ha negat a parlar amb Catalunya sobre la qüestió de la independència, i que després de la consulta del 9N, en que un 80% va donar suport a la independència, Mas va ser acusat de “desobediència civil, perversió de la justícia, malversació de fons i usurpació del poder”, per portar a terme aquesta consulta.

La revista afirma que els advocats de la UE estan estudiant com Catalunya podria arribar a ser membre de la UE, perquè malgrat que els moviments independentistes s’han convertit en un cosa habitual, la Unió Europea encara no ha desenvolupat una política eficaç per fer front a una secessió real.

Per la North Caroline Journal of International Law (ILJ) Catalunya es troba en una posició única, ja que, com a regió espanyola, que ja pertany a la Unió Europea, i perquè la legislació europea i internacional es per regular com els països completament fora de la Unió Europea poden convertir-se en membres, però no diu res sobre com actuar amb una regió que ja és part d’un Estat membre, i que segons com enfoqui el tema català tindrà té implicacions per altres regions que volen seguir el mateix camí

Explica però, que Catalunya ja va arribar a la conclusió que la UE tindria un enfocament raonable i calculat si la independència arriba i que l’expulsió automàtica és molt poc probable. I que Catalunya ha estat capaç de fer valer la seva autonomia i competir a nivell internacional. mantenint de la seva pròpia delegació a Brussel·les des de 1986. Per això es conclou que l’aïllament de Catalunya, una potència econòmica, podria causar un estrès innecessari en el mercat europeu.

Si el Consell Europeu reconeixerà à una Catalunya independent és una qüestió que només es podrà conèixer clarament quan es separi amb èxit d’Espanya, acaba dient l’article.

Fracàs rotund de la diplomàcia espanyola. El que Obama no va dir

Espanya va posar definitivament la qüestió catalana a l’agenda internacional durant la vista del rei espanyol a Baraçk Obama a la Casa Blanca, però alhora tots els esforços desplegats per l’artilleria diplomàtica espanyola es poden considerar un fracàs absolut al no aconseguir una declaració explicita del president nord-americà contra un nou estat català.

Les paraules d’Obama, absolutament genèriques, no especifiquen res. Obama va dir després de la reunió bilateral a la Casa Blanca: “Com a una qüestió de política exterior, estem profundament compromesos a mantenir una relació amb una Espanya forta i unificada”, ni una paraula més. Cap referència a Catalunya, cap referència al manteniment de la integritat territorial, cap referència a respectar la Constitució o l’ordenament legal espanyol, cap referència en contra de l’independentisme com un problema, massa buits en el discurs, una sola frase, que la premsa espanyola intenta magnificar.

Poques hores abans del referèndum escocès el 17 de setembre del 2014, el president nord-americà va ser va fer unes declaracions semblants. Llavors Obama va fer un tuït on deia que “El Regne Unit és un soci extraordinari per a Amèrica i una força per al bé en un món inestable. Espero que es mantingui forta, sòlida i unida”.” Un missatge similar al que havia expressat el mes de juny, en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre britànic, David Cameron, a Brussel·les. Al ser preguntat per la independència d’Escòcia, va respondre que hi havia “un referèndum en marxa i que era cosa dels ciutadans escocesos”.

Ahir, quan després de les seves paraules els periodistes catalans li van preguntar explícitament si havien parlat Catalunya, Obama només va respondre “No, Thanks, Thank-you very much” i va fugir d’estudi. Tampoc no hi ha hagut tuït.

A la premsa nordamericana les paraules d’Obama han tingut un molt escàs ressò.

Congressistes dels EUA donen suport al dret a decidir de Catalunya

Diversos congressistes nord-americans han expressat aquest dimecres el seu suport al fet que els catalans tinguin l’oportunitat de decidir democràticament si volen o no seguir formant part d’Espanya.

El president del Subcomitè per a Assumptes Europeus de la Cambra de Representants nord-americana, el republicà Dana Rohrabacher, després d’una reunió mantinguda amb el secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana.

“La gent de tot el món té el dret a decidir i prendre una decisió sobre quin país i quin govern volen tenir. No veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pot prendre la seva pròpia decisió sobre si volen o no formar part de Espanya “, ha afirmat el legislador davant la premsa després de la trobada.

“Desitgem el millor als catalans i crec que mereixen el dret a votar”, va dir Rohrabacher, qui al costat de la legisladora Ileana Ros-Lehtinen va convidar a Albinyana a mantenir aquesta reunió informativa per conèixer més profundament el procés català.

“Li diria al govern d’Espanya que a llarg termini és millor donar-li l’opció a la gent de prendre les seves pròpies decisions i l’opció de romandre voluntàriament dins del país, que fer-los sentir forçats a formar part d’ell perquè això crea ressentiment i males sensacions , i mina el sentiment d’unitat que un país necessita tenir “, ha insistit.

El legislador republicà Mario Díaz-Balart va estar d’acord amb el seu col·lega de partit i va considerar que el dret a decidir i de manifestar els seus desitjos com a societat ha de prevaler.

El també conservador Carlos Curbelo va donar suport les opinions de tots dos, amb qui va coincidir en que el model d’Escòcia amb el Regne Unit és un bon exemple per als catalans.

Albinyana ha explicat que els congressistes li van preguntar sobre les opcions i els panorames possibles que podrien tenir lloc després de les eleccions que se celebraran el proper 27 de setembre.

“La trobada que hem mantingut avui ha estat un partit molt ric que ens ha permès situar els termes en què estem en aquest moment després de quatre anys de procés polític. Que hem tractat per totes les vies legals i polítiques trobar una via de diàleg i negociació amb el Govern espanyol i ens han ignorat o no han buscat un punt de trobada “, va dir Albinyana.

A més d’aquesta trobada informatiu, Albinyana es reuneix amb avui amb el Consell Editorial del diari The Washington Post i assistirà a una recepció amb altres congressistes nord-americans amb motiu del Dia de Catalunya, que se celebra aquest Onze de Setembre. (EFE)

Washington Post elogia el domini cat: L’esforç espanyol per destruir Catalunya no va funcionar

El cat és sense cap dubte el millor domini d’Internet, però el .cat en realitat no té res a veure amb els felins, sinó que és l’abreviatura de català, la llengua i cultura molt perseguida de l’est d’Espanya. Així comença el Washington Post el seu elogiós article al domini cat (“The curious case of .cat, the Internet’s weirdest, most radical domain”)

El diari aprofita per fer memòria i una mica d’història del dur tracte que diu que han rebut els catalans, des de que Catalunya va ser doblegada per Espanya al segle 18, i des de llavors els monarques espanyols han anat erosionant sistemàticament Catalunya, el seu llenguatge i la seva cultura, i desmantellant el seu autogovern , així com va fer també la dictadura de Francisco Franco, prohibint el català,

Però com l’existència domini cat suggereix, aquest esforç no va funcionar del tot, perquè entre 5 i 10 milions de persones parlen català en algun lloc del món, explica el diari nord-americà, que repassa el naixement del domini cat.

L’article recorda que a les acaballes del franquisme hi va haver un renovat interès en la reactivació i la protecció de la identitat català, i en els darrers anys 90, i llavors una persona anomenada Amadeu Abril i Abril va tenir una idea: fer servir “aquesta cosa nova anomenada Internet” per unir, i promoure, la comunitat lingüística catalana

Washington Post diu que ara això pot no semblar una gran cosa, però que en aquell moment, era una mena de bogeria, perquè Internet només havia tingut vuit dominis de nivell superior ja que el sistema es va establir en 1984, i tots eren força genèrics: .arpa, .edu, .gov, .com, .mil, .net, .org, .int. Abril volia afegir un de nou només per al català, amb el propòsit de protegir i promoure un “grup cultural”, cosa que ningú havia demanat de fer abans.

Els reguladors d’Internet estaven escèptics: Aquest no era el propòsit del sistema de dominis, argumentaven. Si Catalunya podia tenir el seu propi domini, cada principat medieval, religió, tribu … i el grup terrorista també, Van exigir cartes dels governs d’Espanya i Andorra, donant el vist i plau al nou domini.

I al setembre de 2005, contra tot pronòstic, el .cat es va posar en línia: “el primer domini al món”, per representar una llengua i la cultura a Internet.” Des de llavors, és clar, el registre de dominis de la cultura de base (… i Wikipedias i projectes lingüístics en perill d’extinció) ha anat- Galícia, el País Basc, Gales, Bretanya

El diari recull que l’ús del català a la xarxa ha augmentat exponencialment, els escrits en català han augmentat 25 per cent des de setembre de 2002, a finals del 2013, el català era la 17à llengua més utilitzada a la Viquipèdia, i el vuitè idioma més utilitzat en blocs actius. I el domini .cat també ha crescut més ràpid que qualsevol altra a Espanya: El 2014, el nombre de llocs actius amb l’extensió va créixer un 17 per cent, fins a més de 88.000 llocs actius.

Hi ha, per exemple, un google.cat i nespresso.cat, que redirigeix a la pàgina en català de Nespresso.

Però què passa amb nytimes.cat? O nyan.cat? O meow.cat o fat.cat, o qualsevol dels hacks de domini relacionats amb felins-que en un moment o altre es fa fer seus la comunitat lingüística catalana es pregunta el diari nord-americà. Un portaveu de la fundació que supervisa el domini .cat, explica que el grup fa auditoria de tant de tant en tant per veure si estan seguint les normes del català, si no ho fan, tenen sis mesos per tancar, canviar o afegir algun tipus d’eina de traducció. Per exemple, Nyan.cat va afegir una opció per traduir la pàgina al català.

Conviden la Generalitat a obrir una ambaixada a Texas

El President del Moviment Nacionalista Texà (TNM), Daniel Miller, hauria fet arribar una carta al president català, Artur Mas, en el que se’l convida a obrir una missió diplomàtica en aquest estat nord-americà.

En el comunicat que es pot trobar a al seva pàgina web, el TNM explica que el govern català vol augmentar el nombre d’ambaixades arreu del món, com a Àustria, Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia, i que per aquest motiu Miller va felicitar Artur Mas per “donar a gent de tot el món l’oportunitat de connectar amb la cultura de Catalunya i perquè s’involucrin amb el seu desig d’autodeterminació i d’independència”.

El TNM diu que Catalunya ha estat lliurant una batalla política i legal sobre la seva independència amb el govern espanyol a Madrid, i que es fa ressò d’un esforç similar a Texas.

Per Miller la invitació a la Generalitat de Catalunya és un pas natural, en la creació de diàleg amb altres persones, organitzacions i governs que busquen l’autodeterminació dels seus països.

Per això diu que és la seva intenció de treballar conjuntament per establir Centres Culturals de texans a l’estranger, en un futur molt pròxim per “complir amb la nostra missió i mostrar al món la realitat de Texas”

La República de Texas es va independitzar de Mèxic el 1836 i es va afegir als Estat Units d’Amèrica (EUA) el 1845. Des de llavors hi han hagut grups que han seguit demanant el retorn a l’estatus de república independent.

El MNT és una organització creada a finals de la dècada del 1990, que busca la secessió de Texas dels Estats Units de forma pacífica. L’organització hauria incrementat significativament la seva visibilitat des del protagonisme del moviment Tea Party, i després d’uns polèmics comentaris l’antic governador de Texas, el republicà, Rick Perry, que al 2009, davant d’una multitud a Austin, va deixar entreveure la possibilitat de que Texas podria separar-se dels EUA si en un futur el govern federal no canviava les seves polítiques fiscals, dient que no tolerarien cap opressió, declaracions que va recollir la CNN, encara que després els republicans ho van desmentir.

De moment no es té coneixement que el govern català hagi contestat a la carta de Miller. Entre el 5 i el 9 d’abril està previst que Artur Mas viatgi als EUA per explicar el procés independentista català.

Que hi fan desenes de vagons del metro de Nova York al fons de l’Oceà?

Ara fa tres anys mentre passejava un matí per una platja de Delaware, el fotògraf nord-americà, Stephen Mallon, va veure una enorme barcassa carregada amb vagons de metro amb l’emblema de Nova York, encaixats uns sobre altres com les peces d’un trencaclosques, que una grua anava llançant al fons del mar.

D’entrada Mallon va quedar sorprès i molest. Com podien llençar tota aquesta ferralla al fons de l’oceà, Què estava passant? Un nou atemptat al medi ambient?

En realitat es tractava d’un programa per ajudar a la recuperació de les especies marines. A les profunditats de l’oceà de les costes de Delaware, Virgínia i Carolina del Sud, a dia d’avui, s’hi estén una llarguíssima filera de vagons per oferir vida i refugi a multitud d’espècies marines. Una situació similar a la dels derelictes o vaixells enfonsats que estan plens de vida marina

Realment pot semblar un contrasentit que per ajudar a la subsistència del fons marí s’hagi de llençar aquestes descomunals tones d’escombraries metàl·liques, però els resultats hi donen suport.

En tot cas Malley ha documentat durant tres anys amb les seves fotografies aquesta iniciativa, que ja ha estat motiu d’una exposició, i han donat la volta al món.

Els esculls artificials són estructures col·locades a sota l’aigua, fetes per l’home per promoure la vida marina a les zones amb un fons generalment sense massa capacitat, per controlar l’erosió o millorar la navegació.