Mentre decideixen si faran “plebiscitàries” l’estat espanyol tanca abans d’hora el cens de residents a l’exterior per poder votar

mas junqu

Josep Maria Bellmunt

Mentre els nostres polítics i les cúpules d’una part de la societat civil estan “desfullant la margarida” de llista unitària o no, l’estat espanyol no perd el temps, i aquí o ni ens n’assabentem o no reaccionem, i la història porta camí de repetir-se. El 31 d’aquest mes de desembre, sí, d’aquí a 3 dies, els residents a l’exterior que no s’hagin inscrit a les ambaixades o consolats abans de finalitzar aquest 2014, no podran votar en el seu país de residència. Gairebé cinc mesos abans de la primera cita electoral fixada, i novament, sense cap avís oficial.

Molt possiblement els residents a l’exterior no han estat informats de cap manera, i així s’aplicarà la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, que es va aprovar el 2011 amb els vots de PP, PSOE i també CiU, que va canviar la modalitat de vot per a ells, i va introduir el vot pregat, que obliga al votant a “pregar”, és a dir a demanar  el seu dret a votar en cada procés electoral als consolats.

Mapa-comunitats-catalanes-exteriorPerò és que ara el govern espanyol , de forma sorprenent, però de ben segur que no casual ( Catalunya o potser Rajoy prepara un avançament de les eleccions generals?), tanca el cens un mes abans del que estipula  la LOREG, que hauria de concloure el 31 de gener, com així va ser l’any passat per a les eleccions europees.

I tot això afecta de nou i molt als residents catalans a l’exterior, en el supòsit que es convoquin aquest 2015 les que han de ser les eleccions més importants de la nostra història, les autonòmiques, les famoses “plebiscitàries”. Si finalment és així, tots aquells catalans residents a l’exterior que no s’hagin inscrit abans del 31 de desembre del 2014, senzillament no podran votar a l’estat on resideixen.  Així de cru. A banda cal dir que només es poden inscriure com a residents temporals una vegada, sinó has de passar a ser resident permanent, amb la qual cosa es perd el dret a votar en les municipals a Espanya, tret que et tornis a empadronar al teu municipi.

Per això s’han d’inscriure al C.E.R.A. (Censo de los Electores Residentes en el Extranjero), però cal assenyalar que la inscripció en aquest  Registre comporta, la baixa automàtica de la Sanitat Pública a l’estat, al perdre la condició de resident a l’estat espanyol” (l’empadronament ). A la pràctica, ja no hi ha temps per fer-ho, perquè a les ambaixades i consolats cal demanar cita prèvia per poder-se apuntar al citat registre..

Aquests compatriotes ja van patir el boicot dels consolats espanyols a les a les eleccions al Parlament del 2012, quan 150.346 electors catalans que residien a l`estranger no van poder votar en les eleccions catalanes del 25N, i només 16.271 ho van poder fer ( un 5% del total). La majoria tampoc  haguessin pogut votar si el 9N hagués estat oficial.

Si realment el govern vol convocar aquestes eleccions “plebiscitàries”, sembla de nou un error impressionant oblidar els quasi 250.000 catalans de l’exterior, potser alguns ja estan apuntats al CERA ( de ben segur que una minoria), potser alguns es desplaçaran per votar, però una bona  estratègia passa per no perdre cap vot i de moment ni govern, ni Diplocat ni partits, ni grans organitzacions de la societat civil cuiden els detalls, i sembla que no estan per la feina fina, sinó per les grans declaracions i els vots per al partit, i si es vol guanyar la independència ( és vol?) cal fer-ho. L’estat espanyol si que ho fa, encara que no ho sembli.

Bloomberg es fa ressò de la campanya de sobirania fiscal dissenyada per Catalunya Diu Prou

atcEn un article que publica el seu corresponsal a Madrid, amb el títol de “Mas’s Allies Want Catalonia to Seize Control of Taxes” (Els socis de Mas volen prendre el control dels impostos a Catalunya”), la prestigiosa pàgina web de notícies de financeres  es fa ressò de la voluntat expressada per Esquerra Republicana de que en el full de ruta cap a la independència s’ha incloure prendre el control de la recaptació d’impostos, si es possible el proper any.

Bloomberg recull les paraules d’Alfred Bosch, que fa dos anys que paga els seus impostos directament a l’Agència Tributària Catalana, assessorat per Catalunya Diu Prou, i que recorda en aquest sentit, que ja hi ha els precedents de les persones que segueixen aquesta campanya

Bosch explica que a la pràctica, cal convèncer a les empreses que paguen IVA o IRPF per lliurar els diners en efectiu per al govern català, en lloc de a les autoritats espanyoles

L’economia catalana està dominada majoritàriament per petites, moltes d’elles amb empresaris favorables a la independència de Catalunya explica Bosch, que cita enquestes dutes a terme organitzacions empresarials catalanes.

El diputat d’ERC al Congres recorda que amb l’actual sistema de pagament a l’Agència Tributària Catalana, els ciutadans que paguen les autoritats catalanes aconsegueixen un certificar confirmant la recepció del diners,  i aquesta els informa sobre els diners transferits a l’Agència Tributària espanyola. Així que no s’enfronten a cap risc legal, assegura Bosch.

Cal recordar que la campanya de la plataforma Catalunya Diu Prou, impulsada per Ara o Mai i CACDI, per pagar els impostos directament a la Hisenda Catalana, es va iniciar ara fa 2 anys i mig, i que actualment més de 80 municipis i Consells Comarcals, així com centenars d’empresaris  estan pagant els seus impostos seguint la formula ideada per la plataforma.

 

Nota informativa de Daniel Laspra                                                                                                           Coordinador jurídic de Catalunya Diu Prou

Al llarg del 2013, vam demanar, en diverses reunions amb responsables de la Conselleria d’Economia i de l’ATC, que es crees una plataforma online pel pagament dels impostos. Se’ns va dir que tinguéssim paciència, que estaven habilitant l’oficina virtual de l’ATC per poder fer almenys les presentacions documentals. Ens consta que tot esta preparat, però a hores d’ara, i per sorpresa de tots, no hi ha un full de ruta públic de la seva implementació, i l’únic que s’ha provat sense gaire èxit, són les presentacions documentals.

Tot plegat no ha reeixit, primer per la nul.la campanya institucional i per la desorientació de la societat civil oficial, fins al punt que la conselleria construïa una Base de Dades online deslligada de les presentacions al Registre, que feien voluntaris vinculats a l’ANC.

Des de Catalunya Diu Prou, però, sempre ens hem ofert a tots els actors, i ens oferim a compartir el nostre coneixement en base als protocols de solvència contrastada que hem elaborat.

La inexplicable negativa del govern a usar el vot electrònic mentre Catalans al Món, Catalunya Diu Prou, ANC i FIEC treballen perquè els catalans de l’exterior puguin votar

SAMSUNG

Daniel Laspra, advocat del CADCI, i un representant de Catalans al Món, presentant les denúncies que van alertar sobre la dificultat de vot dels catalans a l’exterior.

Els catalans de l’exterior treballen activament en dos fronts, un és fer present el procés català als seus països d’adopció, donar a conèixer la realitat de Catalunya i la seva via pacífica cap a la independència. Però també treballen per evitar que es repeteixin els problemes de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quan milers de catalans es van veure privats de votar per les traves burocràtiques que els va posar l’estat espanyol. Llavors els serveis jurídics de Catalunya Diu Prou, conjuntament amb la web Catalans al Món, i davant la inacció de govern i partits, van posar a darrera hora, una denúncia a disposició dels catalans que viuen fora de l’estat, per fer palesa la discriminació rebuda a les ambaixades espanyoles. Es van rebre prop d’un miler de queixes, i una cinquantena de denúncies degudament complimentades, que es van portar al jutjat, pendents encara de resolució.denuncia catdiuprouAquella feina no va se debades, i finalment ha estat decisiva per posar a sobre la taula del govern, i també dels partits, un tema cabdal que semblava oblidat, i que pot ser decisiu per al resultat de la consulta del 9-N. La tasca feta va forçar el govern català a mirar en direcció als nostres compatriotes que viuen fora. Així, el passat mes de juny, la Generalitat va obrir el cens per poder tenir un registre de tots els catalans que viuen fora de l’estat.  No estem parlant de cap xifra petita, sinó molt important, ja que segons el darrer cens espanyol hi ha 227.000 catalans a l’exterior, i d’aquests uns 180.000 tenen dret a vot.

Però no tot són flors i violes, i Daniel Laspra, el coordinador jurídic de Catalunya Diu Prou, refereix que ha contactat amb els partits independentistes, i que detecta certa apatia en relació a aquest tema, però sobretot el que preocupa més a l’entitat, es l’actitud del govern  en relació al vot electrònic. De forma inexplicable, i sense un motiu aparent, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va dir que no hi hauria vot electrònic per la consulta del 9-N, malgrat que l’esborrany de la llei de consultes ho preveu, i per a més inri, a casa nostra tenim l’empresa catalana Scylt, que gestiona el vot electrònic a les eleccions dels Estats Units. Que ens està passant? Deixarem sense la possibilitat de votar milers de compatriotes.

Però la feina de les associacions, de les que ens enorgullim de formar part, també té continuïtat, i s’ha ampliat, perquè a Catalans al Món i a  Catalunya Diu Prou (formada per Ara o Mai i CADCI), s’hi han sumat l’ANC i la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Les quatre entitats col·laboraran a través de la web www.vullvotar.cat, per donar instruccions a tots els catalans sobre com inscriure’s per votar el 9-N.

Potser per aquesta insistència en el vot electrònic i en els dubtes que es plantegen des de Catalunya Diu Prou, ha provocat que hagi estat l’única de les quatre entitats que no ha estat convidada pel govern a integrar-se en el Consell de les Comunitats Catalanes a l’Exterior, malgrat tota la feina feta…

denuncia entradaAls antics casals catalans s’hi han afegit les territorials a l’exterior de l’ANC, i sobretot la força de les xarxes socials i de les diferents webs de Catalans al món, que coordina el seu creador, Sergi Marzábal, i el suport que es va rebre, i es rep, del serveis jurídics de Catalunya Diu Prou, amb Laspra al capdavant, i dels voluntaris de l’entitat, que van respondre centenars de correus, en pocs dies, i van coordinar les denuncies, abans de les darrere eleccions al Parlament. Una vegada més una acció que gràcies a l’esforç de les entitats de la societat civil està reeixint.

De moment diferents casals d’Amèrica del Sud ja han demanat per escrit al president Mas de treballar pel procés, i s’han queixat de la manca de coordinació amb el govern, alhora que recordaven que hi ha zones on l’acció exterior del govern català es inexistent, i que només els casals i les entitats socials donen suport als residents catalans en aquests llocs.

Polèmica a Twitter entre Josep Rull i el Vicesecretari General d’ERC per les eleccions plebiscitàries

rull 3

L’anunci fet ara fa 2 dies pel President Mas de la possibilitat de fer unes eleccions plebiscitàries en lloc de fer una consulta, si l’estat la prohibís, ha provocat el rebuig de les xarxes, ha encès la polèmica, i segueixen provocant controvèrsia. Després que ara fa 2 dies Marta Rovira ja va haver de respondre ràpidament quan se li va preguntar pel posicionament del seu partit. ahir es va produir un nou episodi amb un interessant intercanvi d’opinions entre Josep Rull, el Secretari d’Organització de Convergència, i Francesc Iglesias, el Vicesecretari General d’Acció Política d’ERC.

Una piulada de Josep Rull donant a entendre que ERC ja portava les eleccions plebiscitàries al seu programa citant la conferència nacional dels republicans del 2013amb un “Fem memòria. Juliol 2013. ERC: “el procés es veuria abocat a l’escenari de les eleccions plebiscitàries”. Pàg. 33. http://www.esquerra.cat/conferencianacional/cfn2013_ponencia_definitiva.pdf …, va provocar una resposta d’Iglesias que va recordar a Rull que això només es produiria després d’esgotar totes les vies: “@joseprull llegiu tota la pàg. sis plau, hem convocat consulta? han suspès l’autonomia? Hem defensat al carrer q la UE arbitri? Faríeu la DUI?”

Després de la intervenció dels CM de CiU i també de Catalunya Diu Prou, o del diputat d’ERC al Congrés,  Marc Sanglas entre d’altres, Rull va respondre: “@cesciglesies No sigueu susceptibles. La prioritat és la consulta. Dieu el mateix q el President. I és molt sensat. Només ho volia recordar, al que Iglesias va contestar dient que: “@joseprull m’agrada q llegiu els documents d’@Esquerra_ERC. Però no us quedeu a mitges, el que va provocar una nova resposta de Rull: “@cesciglesies Accepto suggeriment. I vosaltres no feu lectures esbiaixades de les paraules del President sobre eventuals Plebiscitàries.”

 

 

La piulada de Marta Rovira. La xarxa reacciona a les paraules de Mas sobre plebiscitàries i ERC es posiciona

martaL’anunci del President Artur Mas de que debatrà amb les  formacions partidàries de la consulta si cal com alternativa convocar unes eleccions plebiscitàries, si el TC prohibeix la consulta ha provocat una ràpida reacció a les xarxes socials.

Entre els molts comentaris el CM de Catalunya Diu Prou (@catdiuprou) ha interpel·lat directament als dirigents d’ERC apel·lant a les paraules del candidat d’ICV a les europees, Ernest Urtasun, que ja havia dit que no acceptaria unes plebiscitàries (@ernesturtasun avisa #PresidentMas que @icveuia no acceptarà unes plebiscitàries si Rajoy impugna #consulta #EP2014)

Catdiuprou ha piulat: Bravo @ernesturtasun diu que referèndum Si o Si que dieu @jmterricabras? @junqueres @martarovira? El dubte plana sobre la consulta

Immediatament la secretària general d’ERC Marta Rovira ha contestat amb un nosaltres diem: tant sí com no!

@martarovira ha escrit @CatDiuProu @ernesturtasun @jmterricabras @junqueres cap dubte! Nosaltres diem: tant sí com no!

Posterioment també el diputat d’ERC al Parlament Oriol Amorós ha contestat:

 #SíSí ‏@OriolAmoros: Benvolgut #presidentMas encara no ha convocat la consulta i ja els diu que ens fem enrere? el #9N2014 votarem i citant un article seu del 17 d’abril a Nació Digital.

 

Fissures al Consell de Transició Nacional. Atenció a l’important intercanvi de piulades d’aquest matí

con 2Alguna cosa sembla que està passant al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Aquest matí, Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la UPF i membre del CATN, deia en una entrevista a Catalunya Ràdio, parlant en nom el Consell Assessor per a la Transició Nacional: “Desaconsellem fer consultes si no hi ha un marc legal clar” ja que fer-ho en aquestes condicions “podria deslegitimar la consulta”. Requejo ha afegit: Si no hi ha canvis d’aquí al novembre, des del Consell desaconsellarem fer consultes si no hi ha un marc legal clar. Posteriorment Requejo ha tornat a fer trontollar la sobirania dels catalans, al dir que “les plebiscitàries serien  el substitut d’allò que no es pot fer”, que és que la ciutadania de Catalunya voti independència si o no.

Aquestes declaracions han estat recollida per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i per Catalunya Ràdio.

Immediatament, i després d’una piulada del community manager de Catalunya Diu Prou (@catdiuprou) qüestionant aquestes paraules (“la piulada és clara en @requejoferran s’arroga la representació de tots “el CATN no recomana fer el referèndum…” es això seriós?”) s’ha produït la resposta de Salvador Cardús (@salvador cardus): “Ep, que servidor està convençut que votarem el 9N!!!!!!.

Posteriorment el vicepresident de l’Assemblea Naciona, Jaume Marfany (@jaumemarfanyha contestat a Catdiuprou dubtant de la informació donada pels mitjans: “Ara feu cas de tot el que diuen els diaris? Endavant i bona feina”. Però @catdiuprou ha respost a Jaume Marfany: “escolti el que ha dit @ferranrequejo i reflexioni abans de piular, bon dissabte”, i és que el que ha dit Ferran Requejo es pot escoltar a Catalunya Ràdio. Finalment el vicepresident de l’Assemblea s’ha desentès de la conversa i ha piulat: “Full de ruta i endavant!”.

Un altre membre de CATN, el cap d’Estudis de Ciència Política i de l’Administració de la UB Josep Maria Reniu (@josepreniu) ha piulat : “Ep, que servidor està convençut que votarem el 9N!!!!!!”.

Catalunya Diu Prou ha demanat a Reniu si Requejo parlava en nom de tots (“Davant @requejoferran dient A en nom del CATN i @jmreniu dient B a qui hem de creure? Es això seriós? Parla el primer en nom de tots?”) i Reniu ha contestat: “ep, jo parlo per mi. Quedi clar!!!

Elisenda Paluzie(@epaluzie), Degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, també ha intervingut en la conversa, primer piulant “Crec que és millor fer la consulta. Si guanya el Sí, hi ha la legitimitat per crear hisenda pròpia, i DIU”, i també. “després de la intervenció de Catdiuprou escrivint: @jmreniu @CatDiuProu @govern @salvadorcardus Menys mal! Ja començava a sentir-me un bitxo rar.

 

Mataró, amb més de 120.000 habitants, també pagarà els impostos estatals a Catalunya i no a Espanya

mataL’Ajuntament de Mataró, la sisena ciutat de Catalunya, ha aprovat avui en el seu ple, pagar els tributs destinats a la Hisenda Espanyola, mitjançant l’Agència Tributària Catalana.

Amb els vots favorables dels tres grups que han fet la proposta, CiU (8), CUP-AE (1) i ICV-EUiA-E (2), l’abstenció dels 8 regidors del PSC, i els vots en contra de PP i PxC, s’ha aprovat la moció que convertirà Mataró en l’ajuntament més gran que fins a dia d’avui practicarà la sobirania fiscal, i pagarà els impostos a l’Agència Tributària Catalana en lloc de fer-ho a l’espanyola i s’afegeix als més de 60 municipis i consells comarcals que ja paguen a l’ATC seguint la campanya iniciada ara fa 2 anys per Catalunya Diu Prou.

Barcelona fa un primer pas cap a la sobirania fiscal

fotonoticia_20140328152923_500

Foto E. Press

El ple de l’ Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició del grup d’Unitat per Barcelona (UpB), on està integrada ERC, que demana que l’equip de govern  formalitzi un conveni de col·laboració en l’àmbit tributari amb la Generalitat, en els mateixos termes que els acords que ha signat el Govern amb les Diputacions Provincials per constituir una hisenda pròpia catalana, i que va posar en marxa el 20 de febrer. L’objectiu final anunciat per aquest organisme és recaptar i gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya.

La proposició ha requerit del vot nominal, sol·licitat per UpB, i s’ha aprovat amb 19 vots a favor ,dels regidors d’ERC, CiU i ICV-EUiA, 11 abstencions dels regidors socialistes i 9 vots en contra del PP. Portabella que ha definit l’acord com “un pas fonamental per construir un nou país”, també ha dit que esperava que el líder del PSC, Jordi Martí, votés a favor de la mesura, situació que finalment no s’ha produït.

Encara que no s’ha aprovat de moment liquidar els impostos directament a l’Agència Tributària Catalana, com si que fan actualment més  seixanta municipis i Consells Comarcals, seguint la campanya iniciada per Catalunya Diu Prou, aquest és un primer pas en aquesta direcció de la capital catalana que genera milions d’euros en impostos mensualment.

Des del 20 de febrer, els ciutadans poden gestionar els tributs que gestionen les diputacions i la Generalitat en 53 oficines habilitades, que s’aniran ampliat fins a aconseguir la xifra de 200.

Les pensions només estan assegurades en una Catalunya independent. “L’efecte seu”.

efecte seuEn els darrers 15 anys (1995-2010), el saldo favorable entre el que han aportat els catalans a les prestacions socials, i el que han rebut, entre pensions i subsidi d’atur, dóna com a resultat la impressionant  xifra de 24.774 milions d’euros. Això suposa que cada català va aportar en aquests 15 anys al còmput total de les pensions dels espanyols 3.384 euros, molt més del que van rebre via pensions o subsidis d’atur. En canvi, en aquest període la resta de l’estat va patir un dèficit de 86.332.000 d’euros, el que suposa un saldo negatiu de 2.228 euros per persona.

Un informe de 636 pàgines elaborat por el “Instituto de Estudios Fiscales ( IEF ), organisme públic de l’estat dependent d’Hisenda, que només analitza dades de l’exercici 2011, i que mostra una àmplia documentació que serà utilitzada pel ministeri de Cristóbal Montoro per confeccionar les balances fiscals de cada comunitat, situen a Galícia ( 1.779 milions d’ euros ), Astúries ( -1.774.000 ), Castella i Lleó ( -1.707 milions ), Andalusia ( -1.184 milions ), i El País Basc ( -885 milions ) com les comunitats amb més  desfasament entre els ingressos que aporten els treballadors d’aquests territoris a la Seguretat Social, i el que reben els jubilats que hi viuen mitjançant pensions contributives, segons la documentació que es pot trobar a la pàgina l’Institut de Estudis fiscals , corresponent al 2011. Després segueixen El País Valencià  (- 470 milions) Aragó ( 414 milions de dèficit ), Cantàbria ( 399 milions ), Extremadura ( -349 milions ), Castella-la Manxa ( -162 milions de desfasament ) , Catalunya (- 51 milions ) i La Rioja ( -49 milions d’euros ) .

salaA l’informe confeccionat per l’IEF trobem  que al 2011, hi ha 4 autonomies que tenen un saldo positiu. Es tracta de Madrid ( 4.011.000 d’euros de superàvit ), Canàries ( 690 milions d’euros ), Balears ( 468 milions d’euros ) i Múrcia ( 167 milions ), però val a dir que la comunitat madrilenya  que va ingressar 17.293.000 milions mentre que en gastava en les pensions contributives 13.282.000, els experts consultats afirmen que aquesta enorme diferència és conseqüència de “l’efecte seu” , el que significa que  moltes empreses paguen als seus treballadors la Seguretat Social a Madrid, perquè és on hi ha la seu social malgrat que aquests empleats treballin i generin els ingressos en d’altres comunitats.

En el cas català l’efecte seu, que ja es va quantificar en l’estudi: “Els impostos d’una Catalunya Independent” realitzat per a Catalunya Diu Prou per les Dres. en Economia, Núria Bosch i Marta Espasa, expertes en Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, estava quantificat, per al 2010, en més de 8.000 euros, que es generaven a Catalunya i es pagaven en d’altres comunitats, majoritàriament a Madrid, diners que en una Catalunya independent es quedarien a l’estat català.

Nova derrota de Llanos de Luna i nova victòria de la sobirania fiscal.

catdiuprou-ERC-i-CUP-pagament-rendaNova victòria de la sobirania fiscal i una altra derrota  judicial per a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona, ha decretat la no admissió a tràmit del recurs que la delegació del govern espanyol va interposar contra un acord del pel de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el passat mes d’octubre, que manifestava la voluntat del consistori d’exercir la sobirania fiscal. Fa poques setmanes  un jutjat de Girona tampoc va considerar la inadmissibilitat d’una demanda similar contra l’Ajuntament del municipi gironí de Vilablareix.

En la seva resolució la jutgessa estableix que l’acord municipal no constitueix cap acte administratiu perquè li manca efecte pràctic. També afegeix que no s’ha pogut provar que l’Ajuntament hagi deixat de complir amb les seves obligacions fiscals i afirma que es tracta d’una qüestió política sense efectes jurídics. La interlocutòria de la jutgessa també recorda que els tribunals no poden pronunciar-se sobre assumptes de naturalesa política.

Actualment uns seixanta municipis i Consells Comarcals, s’han adherit a la campanya de Catalunya Diu Prou, i amb el seu assessorament paguen els impostos estatals a l’Agència Tributària Catalana (ATC), com també ho fan des de fa més de 18 mesos milers d’autònoms i empresaris, així com persones físiques en la declaració de la renda. Es preveu que en els propers mesos que una gran part dels ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència també facin efectius els seus impostos a l’ATC.