La Fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per Artur Mas

La Fiscalia ha sol·licitat una pena 9 anys i mig d’inhabilitació i una multa de 36.000€ per l’expresident de la Generalitat, Artur Mas per haver organitzat la consulta del 9 de novembre de 2014.

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, en l’escrit d’acusació que han presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), consideren que Artur Mas és autor “dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa. També assenyala a l’exvicepresidenta Joana Ortega i a l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau com a cooperadores necessàries d’aquests delictes, i demana per a elles una pena de nou anys d’inhabilitació, i que que els dos delictes han de castigar-se de forma conjunta.

També emanen que, durant el temps de la condemna, Mas, Ortega i Rigau no puguin exercir càrrecs públics electius de qualsevol nivell, “ja sigui d’àmbit local o estatal. Si l’acusació de la Fiscalia Superior de Catalunya prospera en el judici, també estaran inhabilitats per “l’exercici de funcions de govern tant en l’àmbit autonòmic com estatal.

L’escrit considera que Artur Mas va tenir un paper preponderant com a impulsor polític de la consulta, i que l’expresident català va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió dictada pel TC “auxiliat directament per destacats membres del Govern”.

De Alfonso va ser condecorat per la Conselleria d’Interior a proposta de Germà Gordó

Aquest passat mes abril Daniel De Alfonso va rebre una de les 235 medalles que els Mossos d’Esquadra atorguen a agents, per alguna acció destacable, però també persones alienes al cos que mantenen relacions institucionals amb els Mossos.

Algunes persones són proposades per la direcció de la policia i d’altres per la conselleria de l’Interior. Entre els que van rebre la distinció el passat mes d’abril, es troba el director de la Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que segons les converses pel diari Público hauria conspirat amb el ministre Fernández Díaz, entre d’altres coses, per substituir Artur Mas per Germà Gordó, al capdavant de CDC.

Tot plegat seria poc rellevant sinó fos que, segons informa El País, que cita fonts policials consultades pel diari, la proposta de distinció a de Alfonso va venir del mateix Germà Gordó, diputat i actual president del Comitè de Justícia del Parlament i conseller de Justícia fins al mes. Qui va donar el vistiplau final a aquest reconeixement va ser l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané.

Una sanció que porta cua: L’Associació de la Guàrdia Civil emet un comunicat de queixa per la multa d’Olot

Una senzilla multa ha provoca una dura reacció de l’associació del cos policial espanyol.

L’Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC) ha emès un comunicat en el que qualifica com a “esperpèntica” l’actuació del cap de la Policia Municipal d’Olot, Ignasi López, per haver multat els vehicles del cos policial espanyol mentre efectuaven el registre de l’Ajuntament d’Olot.

En el comunicat ho atribueixen a una “irrefrenable necessitat de cridar l’atenció i tenir el seu minut de glòria als informatius del dia”, i li retreuen no haver comunicat la denúncia a l’agent de la Guàrdia Civil que hi havia en aquells moments custodiant els vehicles. També afirmen que Reglament de Circulació empara els vehicles prioritaris en servei urgent a deixar de complir les normes de circulació, i que els guàrdies civils actuants ho feien en virtut de consignes de l’autoritat judicial, per la qual cosa entren en joc també altres normes com la Llei d’enjudiciament criminal.

El comunicat també carrega durament contra Artur Mas que diuen que va acusar el cos de “sobreactuació”: “Senyor Mas, que li quedi clara una cosa: la Guàrdia Civil ha actuat conforme a la llei i si té vostè la més mínima prova o indici que així no sigui, l’animem que prengui les mesures legals que consideri oportunes, però des de l’AEG no permetrem que embruti el bon nom dels guàrdies civils destinats a Catalunya”, es pot llegir en el comunicat

L’associació afirma que “no entrarem en cap moment a emetre cap judici de valor relatiu a aspectes polítics, ja que mantenim -tant els guàrdies civils en les nostres actuacions, com aquesta associació professional en particular-, una escrupolosa imparcialitat i neutralitat política”, i exigeixen a Mas i a la resta de càrrecs polítics catalans el mateix respecte que segons refereixen “els guàrdies civils mostren cada dia a tots els ciutadans”.

El govern espanyol es prepara per suspendre l’autonomia quan s’hagin dissolt les Corts

La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha afirmat avui que malgrat que les Corts estiguessin dissoltes el 26 d’octubre, i encara que la Constitució demana que per aplicar l’article 155, que permet suspendre una autonomia, cal una majoria absoluta del Senat, aquest article es es podria aprovar utilitzant la Diputació Permanent d’aquesta cambra,

“No és una qüestió ni del ministre ni del govern, sinó de la Constitució, que assenyala que tothom l’ha de respectar i vetllar pels interessos generals”, ha dit la vicepresidenta.

Ha estat en acabar la seva conferència, i ja sense micròfon, que Sáenz de Santamaria ha explicat com aplicar l’article 155 sense les Corts, a través de la Diputació Permanent del Senat, que manté una representació reduïda dels grups per trobar-se en períodes inhàbils, i que segueix gaudint de poder legislatiu.

Sáenz de Santamaría ho ha dit després que el president de la Generalitat, Artur Mas ha declarat que podria no acatar la inhabilitació que dictés el tribunal en cas que Catalunya ja hagi esdevingut un estat independent.

Mas: “Els tribunals espanyols tindran molt poc a dir si m’inhabiliten en una Catalunya independent”

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha afirmat avui en una entrevista a RAC1, que els tribunals espanyols ja “tindran molt poca cosa a dir si la seva inhabilitació arriba quan Catalunya ja sigui un estat independent”.

Si arriba aquesta inhabilitació a Catalunya quan ja hem acabat aquest procés, jurídicament estarem en un punt diferent del que estem ara, perquè els tribunals espanyols en un futur estat català ja hi tenen molt poca cosa a dir. Però si això esdevé abans, estarem davant d’un conflicte molt gran, ha sentencia el president en funcions, i preveu que aquesta causa arribi al Suprem i s’allargui.

Mas, que ha seguit defensant el diàleg amb Madrid, ha dit que estaria disposat a modular el full de ruta “sempre que porti a les mateixes finalitats”. També ha apostat per parlar d’autoafirmació i no de desobediència en el procés d’independència, perquè creu que el terme desobediència no ajuda gens en l’àmbit internacional, que és on ell creu que Catalunya “es juga les garrofes”.

Mas a Politico: “Catalunya és una oportunitat, no un problema”

ACN

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, publica aquest dijous un article a l’influent setmanari europeu Politico en què confirma el “compromís per negociar i aconseguir una transició gradual i ordenada” cap a la independència, i remarca que el Parlament i el nou govern de la Generalitat “aviat faran una declaració pública anunciant l’inici del procés polític que culminarà amb la independència total”. En un article titulat ‘Catalunya és una oportunitat, no un problema’, Mas assegura que la declaració s’enviarà “a les institucions espanyoles, europees i internacionals”. “La victòria del camp pro-independència és inequívoca”, destaca el president en funcions.

“El resultat de les eleccions va confirmar la percepció que una majoria dels catalans desitgen que comencem un procés democràtic, pacífic, cívic i negociat per aconseguir un estat independent per a Catalunya”, defensa Artur Mas en el seu article.

“No volem crear una ruptura abrupta o marxar en el futur immediat. Al contrari, hem marcat un període d’aproximadament 18 mesos durant el qual prepararem una desconnexió mesurada i progressiva”, explica el president de la Generalitat en funcions.

“No actuarem amb pressa, però no podem esperar més a que el govern espanyol faci el que els governs del Canadà i el Regne Unit van fer amb total normalitat: donar veu, i vot, als quebequesos i als escocesos i permetre que determinessin lliurement el seu futur”, afegeix.

Mas assegura que l’estat català que visualitza “no serà gaire diferent de la resta d’estats europeus” de mida semblant a Catalunya. “Aspirem a ser un soci fiable, de confiança i responsable, i volem contribuir a aconseguir una Europa més robusta, unida, justa, competitiva i segura”, explica.

El president de la Generalitat en funcions també defensa que “l’europeisme ha estat una característica identificadora important del moviment nacional català”, remarcant que tots els eurodiputats catalans estan a favor d’una UE “més unida i amb més solidaritat”. “Catalunya té una llarga i inclusiva tradició democràtica, i estic convençut que els catalans seran capaços d’aportar el millor d’ells mateixos davant del repte de construir una millor Europa”, defensa Mas.

“Tenint en compte això, no té sentit mirar el que està passant a Catalunya com un problema. Al contrari, s’hauria de percebre com una oportunitat, com un exemple de la força de la democràcia a Europa”, assegura el president de la Generalitat en funcions a l’influent setmanari europeu. Mas remarca que “la millor manera de tirar endavant” durant el període de transició és “amb la màxima transparència i amb el coneixement i el suport de les institucions de la Unió Europea”.

“Continuar per aquest camí sense diàleg ni negociació no beneficiarà a ningú: ni a Catalunya, ni a Espanya ni a la UE”, diu Mas, i afegeix: “Però una sortida positiva i dialogada beneficiarà a tothom”. Segons el president de la Generalitat en funcions, Europea “té una experiència significativa per resoldre situacions similars a través de la bona política”. “La flexibilitat i la capacitat d’adaptar-se a la realitat d’una situació són trets característics de les institucions a Brussel·les, i estic segur que aquesta capacitat es demostrarà de nou ara”, conclou.

Mas, Paluzie i Amat expliquen per què les pensions estan assegurades en una Catalunya independent

Avui al museu de Badalona, ha tingut lloc un acte per parlar sobre les pensions en un estat català independent.

Ha obert l’acte l’economista Oriol Amat, núm. 7 de Junts Pel Sí, que ha recordat que Catalunya és un aportador net a la Seguretat Social Espanyola perquè és un país on hi ha menys atur, les cotitzacions són més altes i la població més jove, i que per tots aquests motius les pensions estan assegurades en una Catalunya independent.

Posteriorment ha pres la paraula Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, que ha explicat que han actuat amb total rigor acadèmic quan han fet els números de la Catalunya independent per posteriorment anar desplegant amb contundència les dades que mostren com des de l’any 1995 fins el 2011 ( ultimes dades disponibles) la Seguretat Social Espanyola ( amb Catalunya inclosa acumula un dèficit superior als 104.000milions d’euros, mentre que si en el mateix període Catalunya hagués gestionat les seves aportacions com un estat independent, hauria tingut un superàvit d’uns 24.000 milions d’euros, el que significaria un total d’uns 3.200 euros més per a cada pensionista, durant aquest periode ( 1995-2011).

També ha explicat que en la situació actual d’atur la Seguretat Social catalana presenta un cert dèficit els darrers 3 anys, molt menor que l’estatal, però que amb el guany econòmic que suposaria un estat propi que gestiones els seus propis impostos, quedaria eixugat sense problemes, inclús sense comptar que l’estat espanyol ens hauria de transferir-nos una part dels fons de pensions actual, un mínim de 6.000 milions d’euros en cas d’una separació pactada amb repartiment actius.

Finalment ha pres la paraula el president Mas, que ha recordat que l’estat espanyol només sap amenaçar però que són incapaços de donar arguments com els que avui aquí s’han donat, i que el pagament de les pensions són una obligació de l’estat espanyol a pagar a tots aquells ciutadans que hi ha contribuït, independentment de l’estat on visquin, i no ha dubtat a qualificar d’immoral el discurs d’aquells que volen espantar els més vulnerables amenaçant-los amb que no cobraran les seves pensions si voten la llista de Junts Pel Sí.

En tot cas ha recordat que les pensions es paguen amb les contribucions dels treballadors i Catalunya es capaç no només de pagar-les sinó de millorar-les.

Al final durant la roda de premsa és quan s’ha referit a les paraules d’Obama, dient que no ha dit res estrany, i que és normal que desitgi que Espanya, com qualsevol altre país sigui forta semblen unes paraules “lògiques”. “Segur que parla en aquests termes en referència a d’altres països. Ara bé Espanya pot estar unida amb o sense Catalunya”, ha assegurat i llavors es quan ha mostrat la seva sorpresa amb el fet que “el govern espanyol vagi per tot arreu parlant de Catalunya i no ho faci amb les institucions catalanes.

El vídeo en el que Mas respon al govern espanyol sobre la reunió amb Obama

En la roda de premsa posterior a l’acte que ha tingut lloc aquest matí al Museu de Badalona, per parlar sobre les pensions en el futur estat català, Mas, a preguntes dels periodistes, el president Mas s’ha referit a la reunió entre el rei espanyol i Obama d’ahir. Artur Mas ha contestat que no entenia perquè el govern seguia volent anar a parlar de Catalunya a tot arreu (Cameron, Merkel. Obama) en lloc de venir a fer-ho amb les institucions catalanes, que és on té el problema.

En relació a les paraules d’Obama ha opinat que no havia dit res estrany, i que és normal que desitgi que Espanya, com qualsevol altre país sigui forta, “semblen unes paraules lògiques, segur que parla en aquests termes en referència a d’altres països”, ha afirmat. Ara bé Espanya pot estar unida amb o sense Catalunya”, ha assegurat el president.

Durant l’acte s’han exposat les raons per les que una Catalunya independent no només asseguraria les pensions sinó que les milloraria.

El rei espanyol veu la posició d’Artur Mas com irrencoduïble

El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha assegurat que el monarca espanyola Felipe VI li ha traslladat que la posició del president del govern, Artur Mas, és “irreconduïble”. “M’ho ha deixat ben clar”, ha dit Revilla als periodistes que després de la trobada que ha mantingut amb el Felipe VI al palau de la Zarzuela en el marc de la ronda de trobades que el rei espanyol està mantenint amb els presidents autonòmics. “Amb aquest senyor Mas no hi ha solució possible i anem de dret al precipici”, ha subratllat el president de Cantàbria.

Davant els mitjans que esperaven Revilla a l’accés del recinte de la Zarzuela, el cap de l’executiu càntabre ha assenyalat que el rei està “molt preocupat” per la situació de l’estat espanyol i ha destacat la necessitat de convèncer els catalans de refusar a les urnes la “bogeria d’Artur Mas. Amb aquest senyor Mas no hi ha solució possible i anem de dret al precipici”, ha lamentat.

“El que cal fer és pedagogia per dir als catalans que el desafiament d’aquest senyor no és bo”, ha assenyalat, per afegir que “crec que cal respondre amb contundència a les urnes a una bogeria”. Finalment, Miguel Ángel Revilla ha dit que la fugida cap endavant del president de la Generalitat ‘perjudica Catalunya i Espanya. (ACN)

Les reaccions al discurs de Mas. Molts comentaris a la xarxa i poques respostes oficials

10 de març del 2012 al Palau Sant Jordi. Assemblea constituent de l’ANC

El discurs i la proposta de Mas no ha deixat indiferent a ningú. De moment no hi han reaccions oficials ni d’ANC ni d’Òmnium (és normal entenem que cal parlar-ho amb assemblea), però tampoc d’ERC, ni d’Oriol Junqueras, ni de Marta Rovira hem trobat declaracions al respecte. Tampoc la CUP a la seva pàgina ha publicat res, sí però que ha contestat el diputat Quim Arrufat en el que es pot considerar una resposta oficial

Ni l’ex presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ni l’actual president Jordi Sánchez han piulat res als seus comptes de twitter. Tampoc el compte d’Òmnium ha fet cap al·lusió al tema

Deixant de banda les opinions de l’unionisme, aquestes són algunes de les reaccions significatives des del que ens interessa, les persones amb un cert pes en el món de l’independentisme polític o social que s’han expressat al respecte.

Quim Arrufat

El diputat de la CUP, va valorar ahir diumenge la proposta del president català, Artur Mas, i va concloure que és una proposta “gastada”, després que no tirés endavant la llista amb ERC. De fet Arrufat va dir que veien tres “errors” al plantejament de Mas: Temen que s’hagi instal·lat el desconcert” a ANC i Òmnium ( sí del seu vicepresident primer Vicent Sanchís), lamenten que posi el pes al sobiranisme organitzat -“traspassar a les entitats la responsabilitat d’articular un front és traspassar ara un merder enorme”-, i que s’intenti separar el “sí se puede” del carrer del “repte plebiscitari”.

Toni Soler

El director del Polònia ha carregat durament contra la proposta de Mas:

“La proposta d’Artur Mas, ¿ajuda l’ANC i Òmnium Cultural? No, perquè les posa en un compromís irresoluble, a menys que es vulguin arriscar a desairar ERC i la CUP. La proposta d’Artur Mas, ¿ajuda el procés? No, perquè eternitza el debat entre independentistes, per cert cada cop més histèric, en lloc de llançar-se a l’ofensiva unitària contra els partits que neguen el dret a decidir. Finalment, la proposta d’Artur Mas, ¿ajuda CDC? Ho dubto, perquè el partit, després de trencar amb Unió, es troba en una coratjosa fase de renovació i necessita reivindicar-se, crear una nova marca, fer el primer pas per esdevenir el gran partit de centre que l’independentisme necessita. Així doncs, ¿es pot saber a qui ajuda la proposta d’Artur Mas?” ha escrit Soler en la seva columan d’opinió del diari Ara.

Elisenda Paluzie.

La degana de la Facultat d’Economia de l’UB i secretària general de Sobirania i Progrés va fer una piulada amb advertència a les entitats sobiranistes: “Si ANC i Òmnium cauen en aquesta instrumentalització, l’acte que vaig fer ahir per l’@assemblea de Vilassar de Dalt serà el darrer que faci”.

Lluís Llach

El cantautor va fer sis piulades a Twitter on afirma que no es bo ni pel procés ni pel país que el President i CDC renunciïn als seus papers cabdals de líder i de partit, i va proposar, Carles Viver Pi-Sunyer, Carme Forcadell, i el periodista de Súmate, Antonio Baños per liderar les tres candidatures transversals del Sí en les eleccions plebiscitàries del 27-S. Llach va afegir que aquestes llistes podrien compartir la marca d’Ara és l’Hora”, juntament amb les sigles dels tres partits que les encapçalarien: CDC (amb Pi-Sunyer), ERC (Forcadell) i la CUP (Baños).

Carme Teixidó

La presidenta d’Ara o Mai, impulsora de la campanya de sobirania fiscal, i també membre fundadora de l’ANC, va qüestionar si això no dividirà la societat civil. “El president Mas pretén dividir la societat civil demanant a les entitats que es posicionin? va preguntar-se Teixidó.

Vicent Sanchis

El vicepresident primer d’Òmnium Vicent Sanchis, tertulià habitual dels Matins de TV3 s’ha mostrat absolutament favorable a la proposta de Mas, i ha afirmat que no li constava que el president hagués contactat prèviament amb l’entitat com suggeria un altre tertulià, el periodista Francesc Marc Álvaro.

Eduardo Reyes

La cara més visible de Súmate va respondre a la piulada de Llach: “Eres noble de collons. Se presenta un dilema y tendremos q posicionarnos. Mi posicion es independencia. Com sigui”.

Josep Huguet.

L’ex-conseller d’ERC, ara sense responsabilitats en el món polític va fer una piulada com a membre de les entitats socials: “Tots els millors desitjos ala llista amb el President. Pro com a membre d @omnium i d @assemblea no em pertoca refundarCDC. En som uns quants”.

Jaume Marfany

L’exvicepresident de l’ANC publicat un article on es posiciona a favor de la proposta del president de la Generalitat. Marfanya va piular :”Sense pors, amb valentia i decisió, arriscant-nos al màxim”: Per a què va néixer l’ANC? Primer el país

Ferran Civit

L’antic membre del secretariat de l’ANC i coordinador de la Via Catalana, va recordar a Mas que l’ANC no ha de fer la feina dels partits i va piular: “Aquest procés és coral i cada part fa el que li toca fer: els partits fer llistes per sumar vots i la societat civil mobilitzar sumant gent”.

Finalment i de forma viral corre un vídeo d’un tall del discurs fundacional de l’ANC en el que es recorda que l’Assemblea es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític i que no es presentarà a cap mena d’eleccions.