Una trentena d’entitats socials de tots els àmbits demanen que la pregunta inclogui l’estat independent

Avui una trentena d’entitats socials s’han posicionat publicament en una roda de premsa perquè la pregunta del referèndum sigui si volem o no una Catalunya Estat Independent.

Les impulsores de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, Elisenda Paluzie i Anna Arqué, Ramon Carner, President fundador del Cercle Català de Negocis, i Carme Teixidó portaveu de Catalunya Diu Prou i Presidenta d’Ara o Mai, han explicat en nom de la resta d’entitats la importància que en moments claus com els que està vivint actualment Catalunya, hi hagi un testimoniatge evident que el Catalans no farem ni un pas enrere i que exigim un referèndum amb la pregunta sobre un Estat Independent.

Un referèndum que han recordat que és un mandat democràtic per a la majoria parlamentària que els ciutadans vàrem votar el 25N, un referèndum sobre la independència que no només ha estat endegat per 1 milió de persones votant a la Consulta popular 2009-2011, sinó també en les manifestacions multitudinàries de les Diades Nacionals del 2012 i 2013.

Per això es demana també una mobilització popular per aquesta pregunta que inclogui l’estat independent, i que s’ha de celebrar “Sí o Sí” perquè la ciutadania pugui votar i es faci explícit oficialment, i de cara al món, si la majoria de Catalans volem o no la Independència de Catalunya.

Per visualitzar aquesta demanda. aquest diumenge, 15 de desembre, es farà una concentració a les 12:30 a la Plaça Sant Jaume .

Les entitats signants són:

Associació El Matí, Ara o Mai, CADCI, Catalunya Diu Prou, Club FNEC, Els Altres Andalusos, Escola en Català, Estat Català, European Partnership for Independence (EPI), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), Fundació Catalunya Estat, Fundació President Macià, Gent de la Terra, Institut Nova Història, Intersindical-CSC, Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”, MAPA, Nova Esquerra Catalana, PenCatalà, PSAN, Sobirania i Progrés, Societat Catalana de Lliure Opinió, Solidaritat Catalana per la Independència, Unitat Catalana (Catalunya del Nord), Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional (XECNA)

Els moviments socials d’Escòcia, Flandes i Catalunya convoquen una manifestació a Brussel·les a favor de l’exercici de l’autodeterminació

Els moviments socials d’Escòcia, Flandes i Catalunya organitzen una manifestació conjunta a Brussel·les a favor de l’exercici del Dret d’Autodeterminació el 30 de Març del 2014 com a primera cloenda de la campanya internacional d’1 milió de signatures

Avui al migdia a l’Ateneu Barcelonès, l’ICEC ha presentat la manifestació del 30 de Març del 2014 per exercir l’Autodeterminació, la mesa era composta per:

-Steven Vergauwen, director del VVB i portaveu de l’ICEC a Flandes.

-Anna Arqué, portaveu de l’ICEC a Catalunya

-Enric Canela, portaveu manifestació a Brussel·les 2009

-Carles Riera, President CIEMEN

-Carme Teixidó, portaveu de Catalunya Diu Prou i Ara o Mai.

El president de la VVB Bart de Valck ha estat present mitjançant un vídeo

L’ICEC és impulsada conjuntament per els seus membres fundadors: Scottish Independence Convention, Escòcia (membre de la YES Campaing), VVB, Flandes i WMP, de Catalunya (en col·laboració amb moltes altres associacions Catalanes).

L’acte també ha comptat amb la presència del Vicesecretari General d’ERC, Eduard López, la professora d’economia a la UB, Elisenda Paluzie, Xavier Martínez de Sobirania i Progrés entre altres. Tots ells s’afegeixen a una significant llista de suports d’entitats i personalitats com el Dr. Ulises Moulines, catedràtic emèrit de la Universitat de Munich, el Dr. Dídac Ramírez, Rector de l’UB o populars actors com en Toni Albà o el Quim Masferrer, entre molts d’altres.

Durant la presentació ha estat significatiu l’anunci que l’organització facilitarà centenars d’allotjament gratuïts en llars flamenques gràcies que l’ICEC neix internacional i permet una organització logística compartida entre les diferents entitats internacionals.

S’ha presentat la web des d’on es coordinarà la gent que vulgui desplaçar-se a Brussel·les a través de l’organització de l’ICEC.

S’ha explicat també que l’objectiu de la manifestació és el de visualitzar davant el món la inequívoca defensa dels ciutadans Europeus a l’exercici d’Autodeterminació tot rebutjant les dificultats que l’estat espanyol pugui eventualment posar. Aquesta és una manifestació per interpel·lar les institucions europees que portin a la pràctica allò que defensen en la teoria: el valor de la Democràcia i els Drets Universals, entre els que es troba el d’Autodeterminació. L’organització de l’ICEC vol amb aquest esdeveniment internacional deixar clar que els ciutadans no farem ni un pas enrere en la defensa de la democràcia i l’exercici dels nostres drets i que cal que Europa sigui una garantia formal i ho emmarqui explícitament rebutjant tota oposició antidemocràtica davant una majoria social i/o política favor de votar Sí o No sobre la independència del seu país.

Per deixar clara aquesta interpel·lació la manifestació es farà justament allà on són les Institucions Europees a Brussel·les. La manifestació s’emmarca dins de tot un seguit d’actes i reunions amb diferents actors polítics en motiu de l’entrega del milió de signatures recollides per tota Europa. En aquests moments portem recollides al voltant de 355.000 signatures (per signar cliqueu aquí).

A Catalunya la campanya de recollida de signatures, que té una primera cloenda amb aquesta manifestació a Brussel·les, gaudeix d’un gran suport de personalitats i representants socials i polítics, avui l’ICEC publica el vídeo testimoni de la presidenta d’Òmnium, la Muriel Casals, dins la campanya de vídeos amb més de 40 plurals testimonis: Vila d’Abadal (President AMI), Carme Arenas (presidenta PEN), Carles Sastre (President de la Intersindical), Eugeni Rodríguez (portaveu de l’observatori contra l’homofòbia) etc…

“It’s about Democracy”! és l’eslògan de la campanya.

La premsa alemanya constata que “Espanya ja és totalment absent a Catalunya

El prestigiós diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, va publicar fa 2 dies un extens reportatge titulat “Europas rebellische Regionen”, on fa una anàlisi de la realitat de Catalunya, Escòcia, Baviera i Tirol del Sud.

L’article, signat per Hendrik Ankebrand, explica que veu Barcelona com una dona mal arreglada però amb un ulls meravellosos, i amb una relació conflictiva, i on es pot observar l’absència total d’Espanya i d’espanyolitat.

El reporter entrevista Anna Arqué, que explica que un país democràtic té realment un problema de legitimitat quan apareix un moviment d’independència en una part del seu territori, i recorda la progressió de l’independentisme des de les consultes sobiranistes, i també els problemes econòmics catalans derivats de la mala gestió espanyola, com per exemple l’absència del corredor ferroviari mediterrani.

El reportatge també pregunta a Elisenda Paluzie, degana de la facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, que recorda que Catalunya té una població superior a Bèlgica i Dinamarca, i que sense l’espoli tindria un ingrés net de 13 milions d’euros anuals més que ara, i al ser preguntada sobre “que passaria amb l’enorme deute públic espanyol, una part del qual hauria de pagar Catalunya”, respon que igual que amb una part de les reserves d’or espanyoles”, que s’haurien de quedar a Catalunya.

També parla amb Josep Rull, que diu Espanya està fent tot el possible per evitar un referèndum, i que Madrid no enviarà tropes, perquè això no ho permetria a la Unió Europea.

Es recorda que George Orwell ja va escriure en el seu famós llibre sobre la guerra civil “Homenatge a Catalunya”, el racisme que hi havia contra els catalans.

El rotatiu també opina que si un país té un problema amb un moviment independentista actiu, un govern intel·ligent intentaria negociar, però l’espanyol no ho ha fet. Recorda que Alejo Vidal Quadras, vicepresident del Parlament europeu volia imposar la llei marcial, i recentment va amenaçar amb la Guàrdia Civil, la policia paramilitar de Franco, i diu que l’estat mai ha completat el seu procés de formació com a nació.