Els comuns fan el joc al poder espanyol i no s’implicaran en el referèndum de l’1-O

ACN: La coordinadora nacional de Catalunya en Comú (CatComú) ha decidit participar en el referèndum de l’1 d’octubre però entenent-lo com a un exercici de “mobilització” i no com a referèndum amb caràcter vinculant.

L’òrgan polític dels comuns ha ratificat aquest dissabte en una reunió al Casal Cívic de Sant Pere de Terrassa la posició oficial sobre la consulta. La coordinadora havia de triar entre tres documents: l’oficialista, que aposta per participar en l’1-O com a mobilització; un altre que insta a fer campanya per la participació de manera “crítica” i un tercer a favor de rebutjar qualsevol implicació amb la consulta.

Els comuns han avalat finalment per 85 vots el text que va proposar l’executiva i han rebutjat el text que reclamava més implicació, per 29 vots. El text que rebutjava totalment donar cap mena de suport a la consulta independentista s’ha retirat.

El coordinador general dels comuns, Xavier Domènech, ha explicat en una atenció als mitjans que des de la seva formació consideren que el referèndum que impulsa el govern “no és una proposta de resolució de conflicte” sinó “d’afirmació de sobirania de Catalunya i del dret a decidir enfront de la negativa del PP”.

En aquest context, Domènech ha afegit que deixen per més endavant el debat sobre si des de Catalunya en Comú han de fer una crida a la participació en l’1-O, tal com demanava el segon text, que no ha aconseguit els avals suficients. No obstant això, aquesta decisió es podria prendre en els debats que els comuns celebraran al setembre a vuit vegueries catalanes.

Les frases de Xosé Manuel Beiras sobre el referèndum que desmunten el discurs de Barcelona en Comú

La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya comença a ser un calvari pels “comuns”. Si ahir era un assistent el que retreia durament a Xavier Domènech, el líder de Barcelona en Comú que no donessin suport al referèndum, avui ha estat l’economista i polític nacionalista gallec, Xosé Manuel Beiras, el que ha deixat retratat els comuns, desmuntant, potser sense voler, un per un per els seus arguments per no donar suport al referèndum català.

Beiras ha deixat diversos i contundents missatges als “comuns”, en presència de nou de Domenech. Aquestes són les frases que deixen en evidència el discurs de Barcelona en Comú contra el referèndum.

El referèndum s’ha de fer passi el que passi, perquè el referèndum és un posicionament previ a un procés d’independència.

Si el 80% de la ciutadania catalana diu que té dret a decidir i es realitza el referèndum és una “hostia” monumental pel poder autocràtic, i si a sobre la majoria surt un 40% de sí i un 60% de no, llavors doble “hostia” perquè significa que estan muntant paranoicament un fantasma que no era realitat.

El que està en joc és una altra cosa, és el sistema de la troika i l’estratègia d’una monarquia con únic baluard de poder d’una política reaccionaria i oligàrquica.

El problema és que aquest estat és una monarquia indecent i il·legítima que no va passar per cap aprovació popular.

I la meva posició és claríssima, no s’han de tenir dubtes sobre el referèndum.

No hi ficaran l’exèrcit, passi el que passi, encara que l’esquirol de Felipe González ja s’apunti a això l’article no , sé quants de la Constitució.

I en la meva opinió En Comú Podem no pot tenir dubtes en aquest sentit, no els pot tenir, però no em vull ficar en les decisions d’una organització política. Altra cosa és la diversitat d’opinions sobre quina sortida donar al procés.

Cal distingir entre nacionalismes opressors i emancipadors. Si defenso la sobirania nacional la defenso en clau social.

L’exèrcit espanyol “desembarca a l’Escala com un element d’animació”

Aquest matí els banyistes que hi havia a la cala Illa Mateua, de l’Escala, han pogut veure un exercici d’assalt a durant el qual 17 militars i 6 membres del Grup Especial d’Activitats Aquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, s’han tirat a l’aigua i han fet ràpel carregats amb tot l’equip, incloent-hi armes d’assalt fins arribar a la costa instal·lacions del càmping Illa Mateua

Aquesta exhibició militar davant les costes es vol introduïr com un element més d’animació i per mostrar als clients “el nostre compromís amb les forces de seguretat i la cultura de la pau, ”en declaracions del propietari del càmping Illa Mateua i regidor a l’Ajuntament de l’Escala, Martí Guillem Sureda, de grup de CiU, que ha recalcat, segons informa el canal de notícies 324, que s’ha pogut realitzar per primera vegada gràcies “a l’excel·lent relació” que tenen amb els diferents cossos de seguretat.

La llei del referèndum empara als funcionaris i ciutadans

ACN. La llei del referèndum, que es presentarà demà, regula la celebració de la votació i com anirà la jornada de l’1-O i es basa en resolucions de les Nacions Unides i del Tribunal de la Haia per justificar la via unilateral. Al preàmbul diu que és “la resposta a la frustració” que va provocar l’Estatut, segons ha avançat El Món a RAC1, mentre que El Matí de Catalunya Ràdio explica que la llei té en compte el pacte de drets civils i polítics de l’ONU, subscrits per Espanya.

“Aquesta Llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya”, resa l’escrit, al mateix temps que vol deixar clar que la llei “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya”.

A més, també dona empara als funcionaris i ciutadans que s’hi impliquin d’alguna manera. “Totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta Llei atès que desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent.

Aquí hi podeu llegir l’esborrany.

Presentació al territori

La llei, que té 34 articles, un preàmbul i una disposició addicional i una final, serà explicada per tot el territori gràcies a la celebració de 200 actes que serviran per aclarir dubtes. El primer serà un cop presentada la Llei, demà al vespre, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

La intenció és que es faci com qualsevol altra convocatòria electoral, això sí, amb dos canvis: es crearà la sindicatura electoral formada només per juristes nomenats pel Parlament per així substituir la junta electoral i s’habilitarà una comissió de verificació internacional, integrada per juristes i politòlegs de tot el món.

Només s’aprovarà si guanya el ‘sí’, però es tramitarà a finals d’agost al Parlament. Més tard es tramitarà la llei de transitorietat.

El manifest en suport al referèndum que els alcaldes del PDeCat no van signar

Ahir dissabte més de 500 alcaldes reunits al Paranimf de la Universitat de Barcelona van voler donar suport al govern per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, en un acte organitzat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

El manifest mostra el suport a la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat per fer efectiva l’organització, convocatòria, celebració i aplicació del referèndum anunciat per al proper 1 d’octubre, així com la predisposició i compromís a col·laborar en totes aquelles actuacions que es requereixin, i per això, “en el moment que es faci la convocatòria, posar a disposició de l’organització del referèndum els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals als nostres municipis”. I finalment es manifesta que no “ens fariem enrere per cap entrebanc polític jurídic o de qualsevol índole que pugui articular l’estat en contra de la celebració d’aquest referèndum”.

Paraules clares, per això sembla lògic que si es va a un acte de suport, amb aquest manifest a la mà, sigui signat pels assistents, cosa que van fer alcaldes d’ERC i la CUP, però no els del PDeCAT.

Per quins motius?, clarament no s’han dit, però, la “Delegación” del Govern espanyol, per boca d’Enric Millo, que ha iniciat una estratègia per tal d’atemorir qualsevol persona o entitat que es comprometis amb el referèndum (fabricants d’urnes, funcionaris) va aprofitar la circumstància per dir que hi ha “por entre els regidors del PDeCAT a prevaricar”i que era un fracàs en la seva intenció de fer un gest de força de l’independentisme.

El que digui Millo no ho escolta massa gent, però si que de cara a la base de l’independentisme es bo que en un moment clau del procés com aquest no s’observin fissures i tots anem plegats, i situacions com aquesta, no ajuden. Cal valorar molt a partir d’ara el que es fa i els que han de donar la cara perquè han estat elegits no han de dubtar en fer un pas endavant quan calgui.

El rei espanyol condecora un feixista perseguit per la justícia internacional. El PSOE mira a un altre costat

L’ex-ministre franquista de Governació 1976-79) Rodolfo Martín Villa, ha estat avui condecorat pel rei espanyol Felipe VI en l’acte per a celebrar el quarantè aniversari de les primeres eleccions (1977) després del franquisme. Martín Villa també havia estat secretari general de l’Organización Sindical franquista (1969), governador civil de Barcelona i cap provincial del “Movimiento” (1974)

A Martín Villa se’l considera el màxim responsable de la massacre de la Vitòria del 1976, quan la policia franquista va obrir foc contra un grup de treballadors en vaga que s’havien tancat en una església del barri de Zaramaga, i en va assassinar cinc i 100 més van resultar ferits

Per aquest fet, la jutgessa María Servini va emetre una ordre internacional de cerca i captura contar ell per crims contra la humanitat que el govern espanyol mai ha volgut acatar

En el seu discurs, Felipe VI ha afirmat en clara referència la referèndum català que “fora de la llei” només hi ha “arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat i ha afirmat que la constitució és garant de la unitat d’Espanya. Els diputats de Podemos, i ERC i Bildu han fet boicot a l’acte i els del PDeCAT ha mostrat urnes un cop ha finalitzat el seu discurs.

Per la seva part el líder i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha evitat donar la seva opinió la medalla a Martín Villa quan se li ha preguntat.

La Guàrdia Civil interroga funcionaris pel cens a l’estranger. El vot exterior pot ser clau l’1-0

ACN Barcelona .- La Guàrdia Civil ha interrogat funcionaris de la Generalitat en relació amb els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Segons ha confirmat l’ACN, alguns de les interrogatoris fan referència a la campanya institucional que anima els catalans residents a l’exterior a inscriure’s al registre voluntari.

En el marc de la sessió de control, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acusat PP i Cs d’haver-se convertit en “espanta funcionaris i espanta treballadors públics” per evitar que participin en “processos absolutament legals”. “Ni els espanta funcionaris ni els caça urnes podran espantar i caçar milions de ciutadans que volem votar”, ha defensat posteriorment el president de la Generalitat a través d’un missatge al seu compte de Twitter.

El joc de la gallina” i altres frases de l’editorial del New York Times

Un editorial del considerat com a diari més important del món dirigit al referèndum no pot passar per alt, i encara que el diari no es mostra favorable clarament a la independència si que es posiciona de forma rotunda a favor del referèndum per a que els catalans puguin decidir. Hem analitzat algunes frases de l’editorial que la majoria de mitjans potser han passat per alt o que no han traduït acuradament.

En primer lloc l’editorial del The New York Times veu la pugna entre Catalunya i Espanya com un nou episodi del joc de la gallina. Concretament podem llegir:

Una nova ronda en un llarg “game of chicken” (el joc del pollastre), ha començat a principis d’aquest mes, després que el president de Catalunya, Carles Puigdemont, va anunciar un referèndum d’independència pel dia 1 d’octubre. El ministre de Cultura, Esport i Educació d’Espanya, Íñigo Méndez de Vigo, va prometre: “El què puc dir és el que no passarà l’1 d’octubre: un referèndum il·legal que va en contra de la Constitució “.

El “chicken game” ve a significar el joc entre dos conductors que es dirigeixen frontalment l’un cap a l’altre per tenir una col·lisió: un ha de canviar el seu rumb , o ambdós poden morir en el xoc, però si un conductor es desplaça i l’altre no ho fa, el primer serà anomenat “pollastre”, que significa un covard.

Aquesta sol ser la terminologia usada en ciències polítiques i econòmiques quan dos bàndols s’enroquen i no volen cedir malgrat les conseqüències negatives que poden tenir .

El New York Times també recomana al govern espanyol “d’endreçar la seva casa” (corrupció, govern en minoria, moció de confiança) si vol disminuir els impulsos independentistes.

Finalment la frase a que s’agafen els mitjans espanyols, “The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence”, traduint com: “el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència” i “el millor pels votants catalans seria refusar la independència”, no és ben bé així, sinó que el que diu és: “el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència, però no diu que seria el millor pels catalans.

El New York Times carrega contra el govern espanyol per voler impedir el referèndum català

ACN. El diari “New York Times “defensa en una editorial aquest divendres que Espanya hauria de permetre un referèndum a Catalunya com a manera de solucionar el conflicte sobre el futur polític de la regió.

“El millor resultat” per a Espanya seria “permetre el referèndum”, i per als votants catalans “rebutjar la independència -tal com han fet els votants al Quebec i a Escòcia”. Si no, alerta el diari, “l’únic que farà la intransigència de Madrid és inflamar les frustracions catalanes”. El rotatiu també subratlla que l’actitud “dura” del govern de Mariano Rajoy “probablement només ha fet que incrementar l’entusiasme per una mesura amb un suport qüestionable”.

El Departament d’Exteriors de la Generalitat en el punt de mira del TC

Europa Press. El Tribunal Constitucional (TC) espanyol haurà de dirimir els pròxims dies sobre el recurs que el govern espanyol contra el departament d’Exteriors de la Generalitat. La ponència del recurs li ha correspost al magistrat conservador Santiago Martínez Vares. El recurs demana la supressió tant del nom com de les funcions del departament que dirigeix el conseller Raül Romeva.

El 29 de juny de l’any passat, el tribunal de garanties va aixecar la suspensió sobre les activitats del departament. Tanmateix, va prohibir fer ús de la denominació original que era departament d’Afers Exteriors. En aquell moment, el govern va decidir canviar el nom de la conselleria per departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya.

El govern espanyol considera que, malgrat el canvi en la nomenclatura, el departament conserva les seves funcions de fer política exterior. Una competència exclusiva de l’estat espanyol, segons els advocats de l’executiu del PP.

El govern de Rajoy va presentar un recurs al tribunal de garanties amb el vistiplau del Consell d’Estat i l’Advocacia de l’Estat. En el recurs s’explicava que la Llei de l’Acció i el Servei Exterior obliga a les comunitats autònomes a coordinar-se amb l’executiu espanyol en qualsevol activitat internacional que vulguin desenvolupar ‘dins de les seves competències’. En aquest sentit, es remarcava que la Constitució espanyola contempla a l’article 149 que les competències d’Afers Exteriors són de l’estat.