Turull contesta a Rajoy: “Hi haurà referèndum”

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tornat ha posicionar-se en contra del referèndum previst pel govern de la Generalitat per a l’1 d’octubre. Ho ha dit des de Mallorca, després de reunir-se amb el rei Felip VI, i ho ha fet tot combinant en una mateix tuit la prohibició del referèndum amb l’afirmació que Espanya “és una democràcia” on “els drets del conjunt dels espanyols s’han de respectar”.

La insistència de Rajoy a negar la celebració de l’1-O ha portat al conseller de la Presidència i portaveu del Govern a emetre un tuit de rèplica on ha deixat clar que “hi haurà referèndum”, perquè els catalans “exercirem un dret: el d’autodeterminació”.

“El futur polític de Catalunya ara ja és en mans dels catalans. Votant decidirem”, ha reblat Turull.

Cop d’efecte de l’independentisme. L’ANC es presenta a l’aeroport del Prat

Un nombrós grup de membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha irromput avui a l’aeroport del Prat per denunciar la situació de col·lapse que pateix l’aeroport català. Els membres de l’ANC han repartit uns opuscles informatius on s’explica, en català espanyol i anglès, que AENA gestiona de forma opaca l’aeroport del Prat, i que Eulen gestiona 27 aeroports però només es fa vaga a Barcelona. Potser ara podreu entendre millor els catalans diu el document.

Potser ara entens perquè molts catalans direm Sí al referèndum de l’1-O, és el títol d’aquest full informatiu que els activistes de l’ANC han entregat als turistes que feien cua al control del Prat.

Els punts febles de l’estratègia espanyola contra Catalunya que ningú ha explicat

En un article publicat ahir al digital el Confidencial, el periodista José Antonio Zarzalejos, ex director de l’ABC i proper al PP, explica com el govern espanyol ha menystingut alguns aspectes de la seva estratègia global contra Catalunya que poden ser claus l’1-O.

Zarzalejos diu que la gran jugada de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, contra Catalunya donant poders executius al TC se li ha girat en contra, perquè malgrat que el tribunal va declarar constitucional la reforma al novembre de 2016, no hi va haver unanimitat sinó divisió dels magistrats (set a favor i cinc en contra), i que ara resulta que cap d’ells vol fer ús d’aquestes facultats, entre d’altres motius perquè hi ha hagut instàncies internacionals que van criticar aquesta reforma, com el Consell d’Europa, a través de la Convenció de Venècia, i això fa enrere els magistrats. I ara resulta que el TC no farà la feina que el govern esperava que fes per ell, i a més no els queda temps per a posar en marxa les previsions de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia.

Però hi ha un altre punt que inquieta molt més Zarzalejos, el control de la justícia per part de la Generalitat

L’ex director del’ABC recorda que el 1990 es va transferir a la Generalitat els mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia. Els diferents Reials Decrets de transferència, encomanaven, entre d’altres, a la Generalitat d’informatitzar l’oficina judicial, i ara la justícia espanyola a Catalunya depèn de la Conselleria de Justícia, actualment amb el Carles Mundó, al capdavant. Zarzalejos apunta aquí que Mundó ja va intentar una sospitosa inspecció dels jutjats evitada pel TSJC i el Consell General de Poder Judicial. I encara més, el sistema informàtic de tribunals i jutjats de Catalunya, segons ell, no és compatible amb altres, el que impediria tramitar qualsevol requeriment .

I segueix dient Zarzalejos: Qui et diu a tu que el dia 1 d’octubre no “cau” el sistema informàtic de tots els tribunals i jutjats de Catalunya i es produeix una apagada de l’administració de justícia allà?

Zarzalejos recorda L’annex del Reial Decret 966/1990 de 20 de juliol diu que la dependència funcional dels funcionaris judicials és del jutge, però l’orgànica és de Justícia de la Generalitat (que és qui els paga el sou).

Està el Govern espanyol informat d’aquests assumptes? Ho està, es contesta Zarzalejos, perquè hi ha alarma de la pròpia magistratura i d‘assessors governamentals que estan estudiant tots els escenaris, però cap d’ells és bo conclou.

Un alt comandament dels Mossos apunta a que el cos policial català garantirà l’1-0

En una entrevista realitzada ahir a la cadena SER Tarragona, David Boneta, un comissari dels Mossos d’Esquadra va afirmar que el cos policial català seguirà les ordres polítiques del Govern de la Generalitat, i va deixar entreveure sense matisos que garantirà que es pugui celebrar el referèndum de l’1 d’octubre.

Boneta és el cap de la regió policial del Camp de Tarragona des del mes de maig quan es van produir diversos canvis a la cúpula de comandament dels Mossos.

Boneta deixa ben clar que policia està sota les ordres del Govern de la Generalitat i prou. En l’àudio Boneta diu: “Els Mossos d’Esquadra ens devem al Govern de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya. Nosaltres tenim un conseller, un director general … Ells són els que donen les directrius polítiques”.

Puigdemont a Le Figaro: Ignoraré al TC si em suspèn de les meves funcions

El diari francès, Le Figaro dedica un extens reportatge al procés independentista català. Le Figaro és el diari més antic de l’estat francès i la seva línia és conservadora.

L’article, signat per Mathieu de Taillac, titula: “Catalogne : entre Berga et Lérida s’expriment tous les tourments des futurs électeurs” (entre Berga i Lleida tots els turments dels futurs votants) i subtitula: “Tot i les queixes de Madrid, els independentistes catalans estan decidits a organitzar un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre i per declarar la independència si guanyen”.

L’article,a doble pàgina, fa un recull de les dates més significatives que han portat al creixement del moviment independentista, des de la sentencia de l’estatut del 2010, al 9-N del 2014 o a la victòria de Junts pel Sí el 27-S del 2010, i acaba significativament amb el 1-O del 2017.

El diari explica la diferència entre Berga i Lleida. A la capital del Berguedà diu que només hi oneja l’estelada, i recull les declaracions de l’alcaldessa, Montse Venturós, que afirma que aquesta és una decisió del ple de l’ajuntament i que “l’estat espanyol no ens ha de dir que hem de fer”, i per això l’1-0 el govern català trobarà a Berga totes les facilitats per fer la votació, espais municipals i funcionaris municipals, en contrast amb Lleida on onegen tres banderes (la municipal, la catalana i l’espanyola) i on l’alcalde socialista, Àngel Ros, s’oposa a la votació apel·lant a la legalitat espanyola.

També es parla de l’efecte a la Catalunya Nord, d’on diu que el debat sobre el referèndum no és generalitzat.

Però el més rellevant és una entrevista amb el president català Carles Puigdemont. En la primera pregunta el president recorda que en cas de victòria del sí, 48 hores després de la proclamació dels resultats, que es pot allargar a una setmana o deu dies, “explicarem que Catalunya ha pres la decisió de convertir-se en un estat independent” i que s’obre un període de transició cap a la independència plena, cap a la transformació en un estat sobirà. I que aquesta transició comportarà unes eleccions constituents i la redacció d’una constitució, i que Catalunya no emergirà com estat independent fins que aquest procés no hagi finalitzat

En d’altres preguntes Puigdemont recorda que Catalunya té el dret a l’autodeterminació segons el dret internacional. Puigdemont explica que encara que el Constitucional suspengui el referèndum, seguiran endavant, perquè el seu compromís és amb el poble de Catalunya. Al preguntar-li que passarà quan la llei espanyola el suspengui de les seves funcions, Puigdemomt ho deixa clar: No acceptaré aquesta decisió, només el Parlament català em pot suspendre de les meves funcions. Cap suspensió evitarà que el poble català pugui votar.

Professor de Cambridge preveu una forta reacció del món anglosaxó si Espanya actua amb duresa per impedir el referèndum

El professor d’Estudis Catalans a la Universitat de Cambridge, Dominic Keown, ha afirmat avui que intentar impedir el referèndum d’independència de l’1 d’octubre és “una barbaritat”, durant un esmorzar organitzat pel CIDOB amb el regidor i cap d’ERC a Barcelona, Alfred Bosh.

El professor ha afirmat que a la Gran Bretanya hi ha “molta perplexitat” però també “preocupació” per l’actitud del govern espanyol i les diferències entre Westminster i Madrid a l’hora de fer front a la qüestió d’un referèndum d’autodeterminació.

La mateixa persecució de la compra d’urnes resulta “ridícula” a ulls dels anglosaxons, que tenen “molt interioritzat” el dret a l’autodeterminació arran de les experiències al Quebec o Escòcia.

Keown ha explicat que al Regne Unit es coneix bastant bé el procés català i ha advertit que qualsevol reacció “dura” per part de l’Estat provocaria una “forta reacció” al món anglosaxó. En declaracions a l’ACN, l’expert també ha dit que si no hi ha una oferta “molt significativa” per part de Madrid no veu cap indicador que indiqui que no se celebrarà el referèndum de l’1 d’octubre. A més, ha subratllat la preocupació que genera “la manca d’iniciativa” del govern espanyol cap a la qüestió catalana, que veu “molt greu”.

Keown ha remarcat la creixent atenció als mitjans anglosaxons cap a la situació a Catalunya i el referèndum, i ha indicat que la situació del Brexit i Gibraltar també ajuden a situar la qüestió catalana sobre la taula de la política britànica. L’expert ha remarcat que el grup parlamentari a Westminster sobre Catalunya “no és oficial però té una influència important” i permetrà “convidar parlamentaris i viatjar a d’altres països per informar-se de què farà Catalunya” amb el referèndum. Segons ell, la recent visita de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la Cambra dels Comuns va deixar “un impacte molt important”.

Durant la conferència, Keown ha subratllat que el tarannà anglosaxó, tant a la Gran Bretanya com als EUA, és el de resoldre situacions difícils trobant “solucions”. Segons l’expert de la Universitat de Cambridge, en aquests països tenen la idea de la autodeterminació “per la pròpia experiència” molt assumida. “La política és l’art de fer el possible”, ha dit, remarcant que cal sempre tenir en compte “el que vol la gent”, un dels lemes que preval, ha remarcat, en la política anglosaxona.

El fet que el Regne d’Anglaterra tingui un altre front obert amb Espanya arran del Brexit, el de Gibraltar, alimenta, segons Keown, una posició contrària a Madrid entre la classe més conservadora anglesa. “De moment hi ha dos triangles oberts amb Espanya i Gran Bretanya en les quals Catalunya està involucrada: el triangle Escòcia, Espanya, Catalunya i el de Gibraltar, Espanya i Catalunya”, ha explicat.

MIllo diu ara que Rajoy podria forçar eleccions a Catalunya

ACN. El delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, veu possible convocar unes eleccions forçoses per “recuperar l’ordre i el funcionament de la llei i la democràcia”. Millo ha obert una nova possibilitat que, per ell, no és desitjable però sí possible. “Espero que no es produeixi. Jo desitjo que no, però no podem descartar res que es pugui fer”, ha explicat, per després afegir que “legalment és possible perquè hi ha mecanismes per recuperar l’ordre i el funcionament de la llei i la democràcia”.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Millo ha assegurat que veu l’Executiu de Puigdemont “fanàtic i radicalitzat” i ha dit: “Ens hem de defensar del Govern”, i que per tant, “l’Estat té prou recursos per impedir el referèndum”. La potestat de convocar noves eleccions al Parlament correspon única i exclusivament al president de la Generalitat.

Detingut el president de la Federació Espanyola de Futbol

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil desenvolupa aquest matí una batuda anticorrupció que afecta la cúpula de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i que abasta nombrosos registres i detencions de càrrecs esportius. Entre ells ha estat detingut l’home que presideix el futbol espanyol des de fa 29 anys, Ángel María Villar i el seu fill Gorka Villar, segons han informat a El País fonts de la investigació.

La batuda i registres, sota la supervisió del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, han començat a les primeres hores del matí i obeeixen a supòsits manejos econòmics del president de la RFEF i del seu fill, Gorka Villar, en profit de tots dos i en perjudici de les arques de la Federació. S’investiguen també suposats tractes de favor de Villar a dirigents territorials per garantir la seva continuïtat en el càrrec. Els agents indaguen des de fa més d’un any en suposats delictes de corrupció entre particulars, falsedat, administració deslleial i apropiació indeguda.

Junqueras i Romeva compraran les urnes deixant sense arguments als mitjans espanyols

ACN. El departament de la Vicepresidència que encapçala Oriol Junqueras i el d’Exteriors que lidera Raül Romeva assumiran la competència de la compra de les urnes que hauran de servir per al referèndum de l’1 d’octubre. Fonts del Govern de la Generalitat han explicat que el proper dimarts el vicepresident i el conseller d’Exteriors demanaran que de manera oficial se’ls autoritzi per assumir aquesta competència, actualment en mans de Governació, i el Consell Executiu acceptarà amb un acord de Govern que sigui així. Aquest moviment farà que la gestió de la compra d’urnes es gestioni i es lideri formalment entre els departaments de Junqueras i Romeva, però a hores d’ara està per determinar qui efectuarà l’operació de compra concreta.

Que diu i que no diu la “Ley de Seguridad Nacional” que voldrien aplicar a Catalunya

Darrerament diversos mitjans han publicat la possibilitat de que el govern de Rajoy opti per aplicar la “Ley de Seguridad Nacional”, en lloc del famós article 155 de la Constitució, que suspèn l’autonomia, i que molts no desitgen perquè desfaria la imatge internacional de l’estat com una democràcia. Aquesta llei que van començar a negociar Rajoy i Rubalcaba (llavors líder del PSOE) va ser aprovada el 2015 quan Pedro Sánchez ja feia més d’un any que estava al capdavant dels socialistes.

Però tampoc és tant clar que aquesta llei es pugui aplicar a un referèndum com és el cas català.

Objectiu de la llei

L’objectiu de la llei és “protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”, per això és busca la coordinació de les diferents administracions públiques organitzant a diversos nivells i de manera integral, l’acció coordinada dels agents i instruments al servei de la Seguretat Nacional”.

D’entrada ja es veu és inversemblant aplicar aquesta llei a una votació perquè no atempta contra la seguretat ni contra els valors constitucionals.

Com s’aplica?

Mitjançant un reial decret signat pel President del Govern que ha de definir: Quina és la crisi, a quins àmbit geogràfic del territori afecta, quan ha de durar, i si s’escau nomenar una autoritat funcional i determinar-ne les seves competències.

Quin àmbit d’aplicació té?

Aquesta llei és aplicable a les diferents administracions públiques però també a les persones físiques o jurídiques.

Que permetria controlar

Tots els serveis bàsics, des de la ciberseguretat a l’economia, els espais marítim aeri i “ultraterrestre”, així com la seguretat energètica i també la sanitat.

És un estat d’excepció?

No ho és. La mateixa llei especifica que els estats d’alarma i excepció, es regeixen per la seva normativa específica.

Quin paper hi tenen les comunitats autònomes?

En l’article 4 de la llei es diu què “sota la direcció del president del Govern i la responsabilitat del Govern, hi participen totes les Administracions Públiques, d’acord amb les seves respectives competències, i la societat en general, per respondre a les necessitats de la Seguretat Nacional”. Aquesta cooperació es realitzarà a través de la Conferència Sectorial per a assumptes de la Seguretat Nacional.

Això significaria que la Generalitat hauria d’estar present en aquest Conferència.

Afecta als ciutadans privats?

Sí, la llei especifica que “les entitats privades, sempre que les circumstàncies ho aconsellin i, en tot cas, quan siguin operadores de serveis essencials i d’infraestructures crítiques que puguin afectar la Seguretat Nacional, han de col·laborar amb les administracions públiques”

Però també diu que el Govern ha de coordinar-se amb les comunitats autònomes per fomentar la participació del sector privat en la formulació i execució de la política de Seguretat Nacional.

Quins són els components de la “Seguretat Nacional”?

La llei considera tres components fonamentals de: “La defensa”, la Seguretat Pública i l’Acció Exterior, mentre que els Serveis d’Intel·ligència i Informació de l’Estat donaran suport permanentment .

Societat Civil

La llei estableix de nou en coordinació amb les comunitats autònomes, que el Govern ha d’establir mecanismes que facilitin la participació de la societat civil i les seves organitzacions en la formulació i l’execució de la política de Seguretat Nacional.

Qui coordina la crisi?

Un Consell de Seguretat del que formen part el president del govern de l’estat (que el presidirà), els vicepresidents del Govern, difuntes ministres (Afers Exteriors Justícia, Defensa, Hisenda Indústria o Sanitat..), el director del Gabinet de la Presidència del Govern, el Cap d’Estat Major de la Defensa o el secretari d’Estat-director del Centre Nacional d’Intel·ligència entre d’altres.

Tractats internacionals

A la disposició addicional segona es diu que les normes i procediments de gestió de crisi del Sistema de Seguretat Nacional hauran de ser compatibles i homologables amb els instruments de gestió de crisi de les organitzacions internacionals de les que l’estat en formi part.

Tampoc sembla gens creïble que qualsevol organització internacional accepti que cal aplicar una llei de seguretat nacional per evitar una votació decidida per un Parlament sobirà i organitzada per un Govern lliurement elegit per la ciutadania.

En el seu moment la Generalitat ja va impugnar els articles que definien l’objecte de la llei (art. 3), que permetien al president del govern declarar la situació d’interès nacional i fer-ho per un decret llei (15 c i 24), però el TC ho va tombar.