A propòsit de l’aeroport Josep Tarradellas: Les opinions del poeta Joan Oliver sobre l’antic president

Ara que hem conegut que el govern de Pedro Sánchez ha decidit batejar, de forma unilateral, l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, en el que sembla una clara referència a tornar als consensos del regim del 78, la situació de renúncia que ens ha portat fins a l’atzucac actual, sembla bo recordar quina opinió tenia respecte a Tarradellas el prestigiós poeta sabadellenc Joan Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1970, que escrivia amb el pseudònim de Pere Quart.

Recordem que el poeta va mantenir fins a la seva mort el 1984 una posició de denuncia de la legitimitat del postfranquisme. En unes notes manuscrites datades al voltant del 1978 que es troben al seu fons personal dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell hi podem llegir: “Estem embrancats en un canvi polític sense ruptura. Restaurem edificis ruïnosos en lloc d’acabar d’enderrocar-los. Edifiquem damunt la sorra, sense fonaments”.

Aquesta actitud insubornable el va portar a renunciar la Creu de Sant Jordi que se li va concedir l’any 1982, per desacord amb la política cultural de la Generalitat, la mateixa actitud que el va portar a criticar el poeta Josep Vicenç Foix per haver acceptat el “Premio Nacional de Poesía”, o a l’escriptor Josep Pla pel seu col·laboracionisme amb el règim de Franco.

Tampoc Jordi Pujol va escapar a la seva critica perquè opinava que la Generalitat restaurada per Tarradelllas i després ja amb el govern de Pujol era institució reaccionària. Va deixar constància d’això en el seu poema “Cobles tragi-còmiques del president i del desconsol de Catalunya” una contundent crítica de la política del president Jordi Pujol.

Ja en un article-entrevista a la Revista l’Hora de Catalunya a Joan Oliver, de Josep M. Huertas, aquest li pregunta a l’autor de Corrandes de l’exili en relació al fet que per una entrevista en que Oliver parlava de Tarradellas, en pla més crític i cru, el periodista Vicenç Gràcia havia deixat de fer entrevistés cada setmana, El Periódico», perquè aquest diari el va censurar —“El segundo en ventas, el primero en crítica objetiva», diu la publicitat”— perquè hi havia crítiques al President de la Generalitat.

Oliver li respon: A aquest país li manca sentit de l’humor, i és que la vanitat és un dels motors del món i ja se sap… Irònic? Si, jo crec que la ironia és com un preservatiu de la pedanteria, i dels dogmatismes i si hi ha una cosa que no suporto són els pedants….., una clara referència a Tarradellas (Entrevista de Josep M. Huertas al poeta a la revista L’Hora de Catalunya, 2 de desembre de 1979: “Les memòries, encallades com sempre. Joan Oliver, una veu del poble”.)

Les critiques més dures a Tarradellas van quedar reflectides en el llibre de Xavier Borràs “Tal com raja” ,publicat el 1987 per l’editorial El Llamp, un recull de converses amb el poeta vallesà.

Aquestes són algunes de les frases de Joan Oliver respecte a Tarradellas

“Que no tingui por que no li rebaixaran la pensió, no li rebaixaran la pensió! Per això va venir aquí, per tenir una pensió de magnat i li va haver de donar la Diputació perquè amb el Pujol van renyir. Ja saps que no se’n volia anar de la Casa dels Canonges?, i el nano, el petit li va dir; tu fora d’aquí, que ara aquí jo sóc l’amo, tu fuig, fuig d’aquí, eh? De manera que és un desvergonyit que no ha fet res per Catalunya, mai!, només mal, només ha fet mal per Catalunya”

“Jo el conec com si l’hagués parit. Ha fet tants negocis!, tots han anat malament. Un home que no sap portar els seus negocis amb els diners que va robar, com vol governar un país? Si no sap governar els seus negocis, si quan va venir aquí estava a punt, que el treien, que el treien, bé, que el desnonaven i el processaven per impagament i tot això, i ara aquest senyor ens vol donar lliçons.

“A Madrid el consideren com un estadista i aquí hi ha gent que el considera com estadista, i el poble va quedar impressionat -i és natural-, acostumat que vingués el Franco amb aquella veu de mariconet “Españoles todos, catalanes”, i aleshores vingués un home català amb un accent de Cervelló, que digués: Sóc aquí! Ja sóc aquí! Bé, això els va fer un efecte fabulós, van dir; aquest home és el salvador!, però què va fer aquest home?

“En lloc d’entrar a Catalunya després de les eleccions, les primeres eleccions del canvi, havia d’entrar sense passaport, com va fer en Macià i la policia l’haguera agafat i l’hagueren tornat a la frontera i llavors agafar-lo, però no, ell va voler un passaport, el van haver d’anar a buscar amb un avió especial. Van anar a Madrid de bracet l’Ortínez i del Sentís, li van pagar vint-i-vuit milions de pessetes dels sous, dels sous endarrerits, o sigui arreglar la seva situació, després ja va ser feliç.

“Li van comprar un pis de vint o trenta milions, eh?, i te una oficina de premsa i de tant en tant crida els periodistes que vagin a escoltar el seu missatge, eh? comprens? “.

Finalment cal recordar que Tarradellas va ser nomenat marquès, un nou títol nobiliari espanyol creat pel rei Joan Carles I, el 24 de juliol de 1986, i que actualment ostenta el fill de Josep Tarradellas.

Cop d’efecte de l’independentisme. L’ANC es presenta a l’aeroport del Prat

Un nombrós grup de membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha irromput avui a l’aeroport del Prat per denunciar la situació de col·lapse que pateix l’aeroport català. Els membres de l’ANC han repartit uns opuscles informatius on s’explica, en català espanyol i anglès, que AENA gestiona de forma opaca l’aeroport del Prat, i que Eulen gestiona 27 aeroports però només es fa vaga a Barcelona. Potser ara podreu entendre millor els catalans diu el document.

Potser ara entens perquè molts catalans direm Sí al referèndum de l’1-O, és el títol d’aquest full informatiu que els activistes de l’ANC han entregat als turistes que feien cua al control del Prat.

La desmesurada reacció de Norwegian Airways contra el diari Ara i el president Puigdemont fa el joc a l’unionisme

De tots es conegut que les companyies aèries, diferents d’Iberia, tenen múltiples problemes per realitzar vols directes des de l’aeroport del Prat a destinacions internacionals de llarg recorregut, ja siguin al continent americà o a l’Àsia, com a conseqüència dels acords que ha signat l’estat espanyol, situació que ja s’ha comentat àmpliament des de fa anys en diferents articles i estudis, i que perjudiquen clarament el desenvolupament de l’aeroport barceloní.

El darrer episodi ha estat el vol directe que Norwegian Airways volia posar en marxa entre El Prat i Tokio, i que no ha estat possible perquè un acord, revisat el juny del 2016, decreta que Madrid és l’única aeroport d’entrada i sortida al Japó. I per reblar el clau l’estat va signar un acord bilateral amb Rússia que estableix quins aeroports poden sobrevolar espai aeri rus i l’aeroport del Prat no està autoritzat. El vol directe entre la capital espanyola i la japonesa només es pot realitzar des de Madrid i amb Iberia.

El conseller delegat i fundador de Norwegian, Bjørn Kjos, va afirmar fa pocs dies en un dinar al Círculo Ecuestre que ells tenien un especial interès en oferir el vol Barcelona i Tòquio però que ara per ara i” per raons tècniques no podien i que la situació depenia dels polítics”.

Kjos es va queixar del proteccionisme de diferents països en relació a les seva politica de vols aeris i va dir que haurien de deixar de protegir a les aerolínies de bandera, en clara al·lusió a Iberia, i va afegir que els “drets de vol són el principal inconvenient contra el desenvolupament. Tot això està recollit per agències de notícies com Europa Press o diaris espanyols com El Mundo, el País o el Periódico.

El diari Ara va publicar una noticia amb el títol de Norwegian començaria a volar entre Barcelona i Tokio si no fos pel veto de l’estat. Noticia que va ser citada pel president Puigdemont per demostrar la discriminació a que està sotmès l’aeroport català

Però el compte de Twitter de Norwegian va reaccionar de forma fulminant i furibunda assegurant que “desautorizamos lo escrito por el diario Ara acerca de una posible ruta BCN-Tokio. Se trata de un caso de manipulació informativa de manual”. En una segona piulada es van dirigir directament al president Puigdemont: “Sr. President l’article de l’Ara és una manipulació de manual. Norwegian no ha patit mai cap veto de l’estat”

Davant les respostes del cap de l’àrea d’Economia del diari Ara, Àlex Font Manté, en que inclús posava un àudio amb les paraules de Kjos, el compte de Twitter va replicar que “no se’ns pot vetar una cosa que mai havíem sol·licitat”. I no ho havies sol·licitat potser perquè ja sabies que estava “vetat” ..?.

Potser es podria haver usat una altra paraula?. no ho sembla, si resulta que no pots realitzar un acte que d’altres fan, és que estàs vetat, o que ho tens prohibit..

Per què aquesta dura reacció de Norwegian? No ho sabem, però potser algú amb molt de poder a l’estat espanyol s’ha molestat o ha volgut aprofitar per carregar contra el president? Qui sap.., però el que és ben segur és que amb aquesta piulada Norwegian ha servit uns sucosos titulars als mitjans espanyols i catalans contraris a l’independentisme per intentar desprestigiar Puigdemont, com “Norwegian deja en evidencia a Puigdemont” ( Meneame), “el zasca de una aerolínea a Puigdemont” ( ABC) o una aerolínea internacional tumba a Puigdemont de un solo tuit” ( diario.es) i molts d’altres

Puigdemont recorda la desconnexió estatal en mobilitat a Catalunya a la inauguració de la L9 i Albiol marxa

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acusat l’Estat espanyol d’haver “dimitit” de les seves responsabilitats d’inversió en infraestructures i mobilitat a Catalunya. Durant la inauguració del tram sud de la línia 9 del metro, que des d’avui arriba a l’Aeroport de Barcelona, Puigdemont ha posat d’exemple la situació del servei de Rodalies per fer notar a l’únic representant de l’exectutiu espanyol, el secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, el malestar dels catalans amb aquest servei.

El president ha denunciat la “desconnexió sobtada” del govern espanyol en matèria d’inversió en transport públic i ha reivindicat que ha estat l’esforç de Generalitat i especialment dels ajuntaments el que ha permès l’arribada del metro a l’aeroport. “Si no hi som nosaltres això no es fa”, ha remarcat. El president ha remarcat, a més, que la Generalitat té un “full de serveis excel·lents” en la gestió d’infraestructures, un èxit del qual no pot presumir l’Estat, ha afegit.

L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluis Tejedor, han celebrat que la línia 9 Sud que aquest divendres entra en funcionament servirà per “vertebrar” aquestes tres ciutatsmetropolitanes, que configuren la primera àrea econòmica del país. A banda de la importància econòmica de la nova infraestructura, els tres alcaldes han destacat que la línia 9 Sud servirà per garantir les oportunitats dels treballadors que es mouen en transport públic i per millorar la qualitat ambiental de l’àrea metropolitana. Colau, Marín i Tejedor també han reclamat la reactivació de projectes com l’L10 o l’Estació Intermodal del Prat.

En la seva intervenció, el secretari d’Estat d’Infraestructures ha respost directament el president i ha assegurat que “Catalunya és una prioritat per a l’estat espanyol pel que fa a inversions”, si bé no ha concretat cap mesura per posar fil a l’agulla al greu problema de manteniment de les infraestructures ferroviàries d’Adif a Catalunya.

El president del PP a Catalunya, Garcia Albiol, en una nova sortida de to ha marxat a mog discurs de Puigdemont pel fet que aquest denuncies la manca d’inversions de l’estat a Catalunya.

Prohibit volar des de l’aeroport del Prat. L’obscura privatització d’AENA

Imatge aèria de l’aeroport de Barcelona- El Prat.

Aquest dimecres el grup de CDC al Congrés va denunciar que el Govern espanyol està pressionant diverses aerolínies asiàtiques que pretenen establir vols directes a Barcelona perquè arribin fins a Madrid si volen arribar a la capital de Catalunya.

Res de tot això és nou, sinó part d’una ja molt vella història de coaccions que com sempre l’estat espanyol intenta justificar amb algun tipus de normativa o llei.

Normativa internacional

Després de la Segona Guerra Mundial el model aeroportuari europeu va establir una aerolínia per estat i un aeroport de referència, Iberia i Barajas en el cas espanyol, el que va provocar la discriminació d’altres aeroports.

Ara fa 4 anys el Parlament europeu va aprovar una recomanació en forma d’esmena (a proposta de CiU), que instava els estats membres a no donar preferències formals a un aeroport en concret per poder volar d’un país a un altre, però aquesta esmena no és d’obligat compliment.

Prohibit volar des del Prat

Del prop de centenar d’acords signats pel govern espanyol en les darreres dècades, només una quarta part no contemplen la possibilitat que una aerolínia d’un altre estat no europeu es pugui arribar a la capital catalana sense passar per Madrid.

En un informe realitzat el 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona es constatava que a l’Àfrica i a l’Amèrica Central és on Madrid ha signat més acords que exclouen la possibilitat d’enllaç directe amb el Prat. El mateix passa a l’Orient Mitjà amb països com l’Iran, el Líban o l’Aràbia Saudita, país on consta una renúncia verbal específica des del 1999 a operar des de Barcelona. Altres convenis no especifiquen quins aeroports de l’estat poden enllaçar i una revisió habilitaria l’arribada a El Prat. És el cas de Nova Zelanda, Panamà, Hong Kong, Senegal, Veneçuela, Síria o Sud-àfrica entre d’altres.

El Prat la joia d’AENA

Aena sempre han defensat la configuració en xarxa, i així els beneficis d’una aeroports compensen les pèrdues d’altres. La realitat és que les darreres xifres del gestor aeroportuari mostraven que només 14 dels 48 aeroports de l’estat espanyol de la xarxa d’Aena van obtenir un resultat, abans d’impostos, positiu l’any 2014.

Madrid-Barajas és el primer per ingressos i per resultat brut d’explotació (Ebitda*) amb 567 milions, seguit de Barcelona-El Prat (510), Palma (181), Màlaga (114) i Alacant-Elx (96 milions).

Però Barcelona-El Prat ha tingut molt menys inversions i per això té menys amortitzacions per pagar. És per això que si es té en compte el resultat abans d’impostos, Barcelona-El Prat és amb molta diferència el número 1 en beneficis.

Concretament va obtenir un beneficis de 339 milions enfront dels 27,5 milions de Barajas és només el vuitè i es veu també superat per aeroports com Palma (159 milions), Tenerife Sud (73 milions), Gran Canària (70) o Alacant-Elx (50). També obtenen beneficis Lanzarote, Eivissa, Fuerteventura, Màlaga, Sevilla, Bilbao, València i Girona. Els 36 restants tenen pèrdues

Malvenent El Prat per amortitzar el deute de l’estat. L’obscura privatització d’AENA.

La venda d’una part d’Aena al sector privat (el 49%) va deixar 4.200 milions als comptes de l’estat. Però, la normativa europea impedeix que els ingressos derivats de la venda d’una empresa pública es puguin destinar a reduir els números vermells. És per això que aquests 4.200 milions es dedicaran a amortitzar deute públic estatal.

A ningú se li escapa que el preu pagat per la venda del paquet AENA no hauria estat el mateix sense l’aeroport del Prat.

Quan ara fa 6 mesos es va privatitzar AENA, va ser valorada en uns 8.700 milions d’euros, però ara ja està prop dels 15.000 milions de capitalització borsària. No sembla llavors que estiguem davant d’una operació especialment profitosa veient el seu preu de mercat actual, que s’ha revaloritzat en un 72%.

Un negoci molt fàcil pels grans bancs i fons d’inversió

I quins van ser els compradors de les accions que AENA va posar a la venda el passat 11 de febrer?: La majoria grans bancs i fons d’inversió i de pensions, que als 6 mesos ja han aconseguit unes plusvàlues totals de 3.200 milions d’euros. Per què l’estat no va valorar adequadament el que el mercat estava disposat a pagar, és un misteri.

Encara que Madrid insisteix que no va malvendre AENA, les xifres semblen confirmar un altre negoci ruïnós del govern espanyol ( Bankia, el magatzem Castor, etc..), perquè la venda d’accions ja ha donat ràpids beneficis a bancs com Morgan Stanley, un dels intermediaris que només per col·locar un 1,5% del capital d’AENA, amb una revaloració del 46%, va guanyar 50 milions d’euros, o per a la financera Lazard, que va assessorar el Govern en l’OPV (Oferta de Venda Pública)i va obtenir alhora una alta rendibilitat comprant i venent títols en un curt espai de temps. Com es pot aconsellar i ser client alhora ho hauria d’explicar el govern espanyol.

^*Ebitda (Earnings Before Interest, Taxes, Depreciation, and Amortization). Benefici abans de calcular els interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions, és a dir, el benefici brut d’explotació calculat abans de deduir-ne les despeses financeres.

Justícia espanyola per a catalans. Arxiven l’agressió de la Guàrdia Civil a un advocat per parlar en català

L’Audiència Nacional de Barcelona ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació que es va interposar contra la interlocutòria de sobreseïment que havia dictat el jutjat d’instrucció núm. 3 del Prat de Llobregat en relació a la denúncia interposada contra agents de la Guàrdia Civil que havien agredit i humiliat un advocat català per parlar en català a l’aeroport del Prat.

Els fets es remunten al dia 27 de gener del 2012 quan a l’aeroport del Prat un advocat barceloní de 27 anys que anava cap a Madrid al passar pel control de passatgers i establir un diàleg amb el vigilant perquè li feien treure el cinturó, encara que no havia fet soroll”, va trobar un guàrdia civil que li va preguntar “si tenia algun problema amb el company de Prosegur?”. Quan ell va dir en català que no passava res li van contestar: “No entiendo, hábleme usted en español.” Al no voler canviar d’idioma, un agent li va dir: “Aquest vol no l’agafes.” Aleshores el van conduir a una petita habitació, sense finestres, on es va produir l’agressió, “tot i que diu que ja els parlava en espanyol. Quan al sortir van escoltar que la víctima trucava als Mossos d’Esquadra, li van entregar un paper de denúncia per “insults al vigilant jurat i menyspreu a la institució”. El lletrat assegura que els agents no li volien donar els números d’identificació.

La Plataforma per la Llengua ha donat més detalls. Explica que l’Audiència de Barcelona va ordenar fins a tres ocasions de reobrir el cas perquè no s’estava instruint adequadament, o que no es va permetre l’accés als enregistraments efectuats per les càmeres de seguretat fins any i mig després de l’inici de la instrucció del procediment.

Per més sarcasme la jutgessa d’instrucció, va ordenar que fos la mateixa Guàrdia Civil, que tenia agents acusats la que reclamés i custodiés les gravacions. També el ministeri fiscal en no ha valorat els informes mèdics que acreditaven lesions.

Tampoc s’han tingut en compte les incoherències entre les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil, que havia transcrit el mateix jutjat d’instrucció i que s’inclouen en l’expedient de diligencies prèvies, ni els enregistraments de les càmeres de seguretat de l’aeroport del Prat, ni el testimoni d’un dels agents de Prosegur, que acredita que el denunciant mai no va oposar resistència ni es va negar a identificar-se.