Quim Arrufat respon amb contundència a Sáenz de Santamaria

ACN. El portaveu del Secretariat Nacional de la CUP Quim Arrufat ha dit a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que “o s’esforcen més” al fer propostes o els catalans marxaran “sense dir ni adéu”. Arrufat ha valorat així la invitació que la vicepresidenta va fer aquest divendres al president del Govern, Carles Puigdemont, perquè anés a les corts espanyoles a explicar la proposta de referèndum pactat. Arrufat ha criticat la “gran oferta” de l’executiu de Mariano Rajoy i l’ha instat a esforçar-se més a “comprendre la dimensió i la profunditat de la revelació democràtica” que es viu a Catalunya. D’altra banda, ha reiterat l’exigència al Govern de fixar data i pregunta, així com de tenir un horitzó “clar i nítid” i un “compromís” amb la consulta.

Arrufat ha fet aquestes declaracions en el marc de la jornada ‘Sobirania popular i Autodeterminació’ que ha celebrat la CUP aquest dissabte a Barcelona i que ha comptat amb la participació de representants polítics de la regió euromediterrània a favor del referèndum a Catalunya. El portaveu del Secretariat Nacional ha criticat la invitació de Santamaría i l’ha advertit que el moviment que viu Catalunya el tenen “en cocció” arreu de l’Estat espanyol. Per això, l’ha instat a “esforçar-se més” per comprendre el que està passant.

“Si aquesta és tota l’oferta de negociació que ha de fer al 80% del poble que creu que mereix el dret a decidir i que està disposada a votar en referèndum, només ens queda dir-li que posarem les urnes, guanyarem, marxarem i tindrem república catalana aquesta tardor”, ha declarat.

Missatge al Govern

Arrufat ha aprofitat també per enviar un missatge al Govern: “Data i pregunta, horitzó nítid i clar, compromís”. El portaveu ha reconegut que el camí cap al referèndum “no és fàcil” però li ha dit que “no s’hi val dir a mig camí que no s’esperaven que l’estat respongués d’aquesta forma”. Per això, ha exigit que treballi en la preparació de les mesures necessàries per garantir que el referèndum es podrà convocar, celebrar i que hi hauran les garanties democràtiques perquè la gent pugui votar i sigui “reconegut internacionalment”.

El cupaire ha destacat el “tresor” que significa la majoria social a favor del referèndum i que està “disposada a revelar-se per posar les urnes” i ha instat els ciutadans a continuar mobilitzant-se. També ha fet una crida a la “insubmissió” després de comprovar que les mobilitzacions no han aconseguit fer fora el “règim” ni a l’Estat espanyol ni arreu d’Europa. En aquest sentit, ha reclamat l'”autotutela” dels propis drets dels catalans davant d’un Estat que no vetlla per garantir-los. “Si l’Estat no és capaç de garantir els drets democràtics ens els autotutelem i els garantim”, ha dit.

En clau internacional, ha defensat que el referèndum és la “millor aportació” que els catalans poden fer a la “democratització” d’Europa. El cupaire ha esperat que Catalunya sigui la punta de llança de l’assoliment de les lluites populars i aconsegueixi “portar la victòria a algun racó d’Europa”. El portaveu ha considerat que per tot això és “imprescindible” que la votació en el referèndum es faci “en clau europea” per tal de demostrar que el poble organitzat pot transformar la realitat, al temps que l’ha definit com l'”aportació internacionalista” dels catalans a la les lluites de les classes popular arreu del món.

JxSí i la CUP bloquegen la comissió d’investigació del jutge Vidal per “no fer la feina a la Fiscalia”

JxSí i la CUP han bloquejat la comissió creada al Parlament arran de les declaracions de l’ex-senador Santi Vidal, en que deia que el govern ja posseïa les dades dels contribuents. Els grups independentistes no van poder evitar que la creació d’aquesta comissió perquè el Reglament de la cambra catalana obliga a obrir qualsevol comissió sol·licitada per un mínim de tres grups, en aquest cas Ciutadans, PSC i PP.

Però els grups independentistes sí que han pogut evitar l’aprovació del pla de treball de la comissió i del llistat de compareixences, amb el que aquesta queda automàticament bloquejada.

JxSí i la CUP no volen fer la feina a la Fiscalia espanyola que ja està investigant Santi Vidal. El diputat Bernat Soler, de JXSí, i la diputada Gabriela Serra, de la CUP, van afirmar que no tenien cap intenció de “fer la feina bruta de la fiscalia”.

El PSC ha aprofitat aquesta decisió per retirar-se de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya.

Una enquesta d’un mitjà unionista xifra en un 63,2% la participació en un RUI

Si un mitjà de comunicació clarament alineat amb l’unionisme espanyol, com 8TV, del grup Godó, publica un sondeig on es conclou que gairebé dues terceres parts dels ciutadans de Catalunya (63,2%) aniran a votar en el referèndum previst pels propers mesos, indica que poden ser més,segons l’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) realitzada per al programa 8 al dia, de Josep Cuní.

A la pregunta: “Si se celebrés un referèndum unilateral (RUI) sobre la independència de Catalunya sense acordar-lo amb l’estat, vostè aniria a votar?”, un 50,7% respon que segur que hi anirien, un 12,5% que probablement sí, un 7,1% que probablement no, un 24,6% segur que no i un 5,1% no sap o no contesta. Tot i així l’estimació de participació que fa el GESOP rebaixa la xifra al 37 i el 39% basant-se en el que va passar el 9-N.

Un 71,4% de votants dels “comuns” anirien a votar, 46,9% dels socialistes i un 20% dels del PP. El 39,1 dels que diuen no ser independentistes, també participarien en un referèndum unilateral.

Per fer una comparació a les eleccions municipals del 24-M van votar un 60% dels electors, i a les eleccions al Congrés espanyol del 26-J un 65%.

“Hacienda” també dirà SII

Foto: Lluís Romero (El Punt Avui)

Lluís Turró

Després de tres anys pagant a la Hisenda Catalana, usant el mètode de Sobirania Fiscal ideat per Catalunya Diu Prou (Ara o Mai), aquest any el meu gestor em diu que, amb les festes de Setmana Santa, s’ha fet impossible pagar abans del dia 15, així que liquidarà a Hacienda. Ja sé que reben els diners igualment, però que voleu que us digui, em va entrar mal de panxa.

Canvis per a no canviar

A principis d’any, Montoro anunciava que a partir de l’u de juliol hi hauria canvis en la manera com es liquida l’IVA trimestralment. No se n’ha sentit res més des de llavors, per tant tot quedarà igual. Sembla que liquidar, el que és liquidar, ens liquidaran igual.

Sí canviarà com declaren l’IVA les grans empreses (més de sis milions l’any), els grups d’IVA i els inscrits en el Registre de Devolució Mensual de l’IVA. El sistema ideat per Hacienda es diu “Suministro Inmediato de Información”, escurçant SII. Aquest SII d’Hacienda permetrà que els afectats deixin de presentar alguns models, com el resum anual d’IVA (390), per exemple. Per tal de gaudir d’aquests avantatges, queden en mans dels implantadors de sistemes informàtics necessaris per poder subministrar immediatament informació.

A tot l’estat, hauran d’usar obligatòriament el SII uns seixanta-tres mil contribuents, que representen un vuitanta per cent de la facturació empresarial.

Posant-ho fàcil?

Mireu, em peto de riure quan a la pàgina de l’Agència Tributària Espanyola anuncien el sistema com una renovació necessària després de trenta anys usant l’anterior sistema. Calia facilitar els tràmits. Facilitar què? I a qui? Per donar-vos una idea: si vols connectar amb l’Agència Tributària cal que ho facis usant un client Web Service amb el protocol SOAP. Tranquil, vol dir Simple Object Access Protocol. Així encara semblaràs més simple si no connectes.

Som l’any 2017 i qualsevol empresari pot moure milers d’euros entre comptes bancaris sense cap problema. Però el mateix empresari segueix no podent comunicar amb Hacienda sense vendre’s l’ànima al diable.

A tot això, ve la independència

Per l’u de juliol, Oriol Junqueras va anunciar la posada en marxa de la Hisenda Catalana. Ja sabeu, aquelles coses que quan les diuen se’t posa pell de gallina i t’estimes un piló per ser tan collonut i tan català.

Ara seriosament, heu rebut cap notificació respecte el que s’ha de fer? Tindrem un gran cartell que posi Hisenda Catalana mentre declarem a Hacienda usant el SII?

Es parla molt de ser rigorós i de fer les coses bé.

Llavors, per què anem de bòlit?

Quan has d’anar a la UEFA a demanar que canviïn el nom de Barcelona pel de Madrid d’una pàgina web

Quan fa 2 dies es va conèixer que a la web de la UEFA, que publicava les diferents zones horàries per poder seguir en directe el sorteig de la fase de grups de la Lliga de Campions, que es celebrarà el proper dijous a Mònaco, l’horari de l’estat espanyol estava representat amb el nom Barcelona i no de Madrid, una part de la premsa espanyola va expressar el seu malestar, afirmant que era “curiós” és que majoritàriament els països apareixien representats per les seves capitals però que no passés el mateix en el cas d’Espanya, el qual estava indicat amb el nom de Barcelona, i que en canvi la UEFA no hagués optat per Madrid, que a més compta amb l’equip vigent campió de la competició.

Com que no creiem que els diaris esportius tinguin massa influència sobre la UEFA, cal pensar que les pressions deuen haver estat a nivell diplomàtic, perquè ahir el màxim organisme del futbol europeu ha modificat la imatge de la seva web suprimint el nom de Barcelona i col·locant el de Madrid.

Menystenint els símbols catalans. La bandera de Santa Eulàlia a Barcelona i el bust de Companys a Lleida

L’ajuntament barceloní que encapçala Ada Colau, sembla voler amagar qualsevol simbologia que recordi que els catalans una vegada van ser lliures i independents abans de l’ocupació militar espanyola i francesa. Per això, entre d’altres accions, ha enviat la bandera de Santa Eulalia, que representa la lluita del 1714 al magatzem municipal, i està intentant que el Born sigui un espai museístic despersonalitzat, esborrant qualsevol relació de l’edifici amb la Guerra de Successió i la Catalunya lliure prèvia a l’ocupació borbònica.

Quim Torra, ex-president d’Òmnium Cultural i ex director del Born, ha expressat en 18 piulades com de greu és l’actuació de Colau, pel que de simbòlic té la bandera de Santa Eulalia, i com el seu lloc natural a l’ajuntament, ara està ocupat per un retrat dels descendents dels resi que van acabar amb les nostres llibertats.

1. Estranya capital d’un país, la nostra, que guarda als magatzems el seu màxim símbol: la bandera de Santa Eulàlia.

2. Possiblement datada el 1319, convocava a les armes i era exposada públicament per alertar q les institucions i llibertats eren en perill

3. Custodiada en el Trentenari, òrgan depenent del Consell de Cent, la litúrgia amb la que la ciutat la cuidava és literalment esborronadora.

4. La bandera va ser hissada per darrer cop a la casa de la ciutat el 24 de juliol de 1713, un dia abans que comencés el setge.

5. Durant tot el setge, a les nits, dotzenes d’espelmes enceses la vetllaven; els consellers, feien torns de guàrdia; el poble li resava.

6. La matinada de l’11 de set davant la gravetat de l’atac, Casanova decideix portar-la al combat, mentre els diputats porten creu Sant Jordi.

7. El Conseller en Cap, amb la bandera i acompanyat de la Coronela -és a dir, dels ciutadans de BCN, intenten un darrer contraatac.

8. Tot endebades. Amb la rendició, totes les banderes catalanes són cremades públicament. Miraculosament, algú la retalla i la guarda.

9. Al cap d’un segle i mig, reapareix. Víctor Balaguer l’exalça i passa a ser considerada un símbol de la ciutat. S’exhibeix al Museu.

10. Als any 90, desapareix del Museu i va a parar al magatzem municipal. Per l’expo del Born, la recuperem i es restaura.

11. . En aquest enllaç podeu veure els treballs de restauració: http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/1178. Acabats, forma part de l’expo “Donec Perficiam!”

12. S’havia parlat de retornar-la al seu lloc, a la Casa de la Ciutat. Però va a parar als magatzems municipals, on es troba ara mateix.

13. Com pot ser que el màxim símbol de la ciutat romangui als magatzems? Proposta: que presideixi el Saló de Plens de l’Ajuntament de BCN.

14. En l’actualitat, a l’actual Saló de Plens Carles Pi Sunyer, hi ha un quadre de la Reina Regent amb Alfons XIII.

15. A la Reina Regent, en visita a BCN per l’Expo Universal de 1888, se li va adreçar un Memorial de Greuges. Naturalment, no va ser atès.

16. El seu fill Alfons XIII va ser un digne successor de Felip V, a qui va recordar en visita a BCN, oposant-se sempre a l’autonomia de Cat

17. Els ciutadans de BCN van defensar amb les seves vides la seva ciutat el 1714. Un quadre amb l’hereu del botxí Felip V president l’Aj.

18. Santa Eulàlia, la patrona, i la bandera de la qual representa els barcelonins, hauria de presidir el Saló de Plens.

Però l’ajuntament barceloní no està sol menystenint els símbols catalans perquè a la ciutat de Lleida, on governa el socialista Àngel Ros de la mà de Ciudadanos, el monument a un altre símbol de la lluita catalana, el president Lluis Companys, es troba en un estat lamentable, com ha denunciat també en una altra piulada i amb una fotografia, el periodista de NacióLleida, Àlvar Lobet Sotelo

Expulsen un entrenador de tennis taula per no “animar el seu jugador en espanyol”

Un nou cas de catalanofòbia.

Segons informa CassàDigital, l’entrenador del club Tennis Taula Cassà, Carles Font, va ser expulsat durant un dels partits del campionat d’Espanya 2016, que es va celebrar a Blanes entre els dies 17 al 26 de juny. El motiu segons explica el digital va ser no “animar el seu jugador en espanyol”. L’àrbitre el va fer fora després de negar-se a canviar de llengua.

El Cassà ja ha presentat una reclamació oficial perquè, no existeix cap reglament que indiqui com a infracció el que el col·legiat del partit va interpretar com a falta.

El 2018 el Fons de Pensions espanyol pot estar liquidat. Una Catalunya independent garantiria els pagaments

Agraïm l’ajut de la Dra Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Emresa de la UB, que ens ha facilitat una part de les xifres i conclusions que s’esmenten a l’article.

El Fons de Reserva de les Pensions de l’estat espanyol podria estar absolutament liquidat el 2018. No ho diu cap independentista català per crear confusió, ho va afirmar el passat mes de febrer, José Luís Escrivà, president de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef).

Escrivà adverteix que el 2018 la guardiola de les pensions s’haurà buidat totalment. Quan el PP va arribar al govern el setembre de l’any 2011 el Fons de Reserva de les Pensions havia arribat a un màxim històric de 66.815 milions d’euros. Però durant els anys 2012, 2013 i 2014 el govern de Rajoy va treure fins a 43.000 milions d’euros d’aquest fons, alhora que també va buidar i arruïnar el Fons de Prevenció i Rehabilitació de les mútues, del qual van treure uns altres 5.350 milions d’euros.

El Fons de reserva de les pensions de la Seguretat Social es va establir l’any 1997 com a conseqüència del Pacte de Toledo per poder pal·liar els efectes dels cicles econòmics baixos i atendre les necessitats del sistema de pensions públic. La primera aportació no es va fer fins l’any 2000

El govern va recórrer al Fons per pagar les pagues extra dels pensionistes. Actualment segons les dades del mateix Ministeri d’Ocupació, l’import del Fons és de 32.481,31 milions d’euros, el un 3,12% del PIB, mentre que al 2012 suposava un 6,2%.

Al ritme actual Escrivà calcula que l’any 2018 el Fons estarà absolutament esgotat. La recaptació fiscal no arriba al 40% del PIB (ha de ser al menys d’un 42% per evitar dèficit), i els contractes escombraries, temporals i amb salaris baixos, aporten poc a la Seguretat Social, i amb la taxa d’atur del 28,9%, la situació es complica forma absoluta.

I Catalunya?

Si considerem el cas català diferenciat de l’espanyol la cosa canvia i molt.

Catalunya:

1/Genera més ingressos que la resta de l’Estat perquè té una taxa d’ocupació més elevada (menys atur i menys obligacions) i uns salaris més alts, és a dir una cotització mitjana superior

2/Rep menys diners que la resta de l’estat per tres motius:

Té una població menys envellida que la mitjana de l’estat espanyola.

Té una menor taxa de dependència demogràfica (relació població major de 65 anys i població en edat de treballar) en gran part a causa de la immigració

Té una menor taxa de reemplaçament (relació pensió i productivitat mitjana): la major productivitat de l’economia catalana no es reflecteix proporcionalment en una major pensió mitjana.

En conjunt a Catalunya en el període 1995-2011 tindria un saldo positiu de 24.124 milions d’euros, Espanya amb Catalunya tindria un saldo negatiu de 106.826 milions d’euros. La realitat actual Espanya amb Catalunya té un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.

La conclusió és que l’estat espanyol no es troba en el moment actual en situació de garantir les pensions a curt termini. Una Catalunya independent es capaç no només de cobrir les pensions sinó de millorar-les.

Catalunya i Barcelona en el top europeu de ciutats i regions més atractives per a la inversió

fDi Magazine és una revista britànica que forma part de la cartera de serveis del Financial Times, especialitzada en notícies d’inversió estrangera directa i de l’activitat d’inversió global, auditada per professionals de la inversió de tot el món.

El darrer estudi de la competitivitat d’inversió que abasta 481llocs d’Europa (294 ciutats, 148 regions i 39 associacions empresarials locals del Regne Unit) classifica les ciutats i regions pel seu atractiu per a futures inversions.

Sobre la base d’una metodologia quantitativa, les graduacions biennals es basen en els punts de dades en cinc categories principals: potencial econòmic, ambient de treball, infraestructures i la facilitat per fer negocis (business friendliness), el criteri clau que utilitzen les principals empreses a l’hora de decidir on invertir o expandir-se.

Les classificacions segueixen mostrant una gran diferència entre les economies avançades i les emergents d’Europa en termes de competitivitat en tots els àmbits.

La metodologia usada és el benchmarking, una eina que treballa en la comparació dels millors resultats en diferents àmbits mitjançant variables, indicadors i coeficients. Per aconseguir excel·lir entre els millors cal tenir un resultat molt bo, és a dir sempre entre els millors en tots els àmbits.

Catalunya es troba així entre les 25 regions amb més futur per a inversions de tot Europa, concretament en el lloc 23,el que significa que es troba en la part alta d’execel3lencia de tots els indicadors. És l’única comunitat de l’estat espanyol en aquest rànquing de ciutats més atractives per a la inversió, la única ciutat del sud d’Europa. En total només tretze estats, tots del Nord d’Europa, incloent el nord de França situen regions en aquest rànquing de privilegi

Barcelona lidera el rànquing en l’apartat de ciutats d’Europa més que més aconsegueixen atraure i retenir la inversió, superant Londres ( 2a) i Estocolm (3a)

Concretament l’editorial de la revista diu així: Mentre que el seu equip de futbol regna a Europa, la ciutat de Barcelona és situa en el primer lloc del rànquing TOP de fDi, de les principals ciutats europees, per les seves polítiques d’atracció d’inversors, per davant de Londres i Estocolm, mentre Manchester s’emporta la corona entre les ciutats grans, però no principals.

Però malgrat aquest lideratge en un apartat clau, no es troba en el TOP global 25 de ciutats, com Catalunya en regions, el que significa que en algun indicador no arriba a l’excel·lència, en aquest molt exigent rànquing.

El govern espanyol demana al TC que anul·li de forma exprés la comissió del Procés Constituent

El govern espanyol, d’acord amb el que va anunciar el passat divendres, ha presentat al Tribunal Constitucional un incident d’execució de sentència amb l’objectiu d’aconseguir l’anul·lació de la comissió d’estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya. Amb aquest escrit demana que s’apliqui per primera vegada l’article 92 de la coneguda com a “reforma exprés” del TC, que vol assegurar el compliment de les sentències i que preveu la destitució de càrrecs públics.

Segons aquest recurs la creació de la comissió infringeix la sentència que va anul·lar la declaració d’inici del procés d’independència, i per això demanen que la comissió del Procés Constituent sigui declarada nul·la i sense cap efecte jurídic.

L’article 92 de l’actual Llei orgànica del TC, preveu que aquest “ha de vetllar pel compliment efectiu de les resolucions i que podrà disposar en la sentència o en actes posteriors, qui ha d’executar-la i quines mesures d’execució són necessàries.

L’advocacia de l’estat ja ha declarat que requeriran a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la comissió que no realitzin cap actuació per posar en funcionament o donar continuïtat als treballs de la citada comissió.